Gaza: Quin ha de ser el paper de França i la Unió Europea?

Benjamin Netanyahu va parlar dimarts, en una conferència sobre la seguretat nacional a Herzliya, de la represa de les negociacions amb els palestins "sense condicions prèvies". De la boca del primer ministre israelià, el "sense condicions prèvies", va òbviament dirigit a l'Autoritat Palestina, que exigeix la congelació total de la colonització, inclosa Jerusalem. Benjamin Netanyahu, va dir que estava disposat a negociar amb els palestins, però assegura a la vegada que els assentaments a Cisjordània seran annexats a Israel, mentre Israel insisteix a continuar els assentaments a la Ribera Occidental.

Als palestins se'ls demana negociar sobre la base d'un fet consumat, en particular, des del gener del 29, en que el Sr Netanyahu no va deixar cap dubte sobre les seves intencions explicant que, en el context d'una acord de pau, les colònies -va citar la d'Ariel- seran incorporades a Israel. Dient: "El nostre missatge és clar, mitjançant la plantació d'un arbre aquí, volem dir que ens anem a quedar!".

Present en aquesta conferència, on el discurs inaugural va ser pronunciat per Dominique Strauss-Kahn (director gerent del FMI), el primer ministre palestí, Salam Fayyad, ha evitat la polèmica, centrant la seva intervenció en el programa de desenvolupament de l'Autoritat Palestina per crear, sense esperar, un estat palestí.
La resposta a la proposta de Netanyahu va venir de Nabil Abu Rdainah, portaveu de l'Autoritat, de nou condicionant la represa de les negociacions a la congelació total de la colonització.

En resum, l'estancament sembla total. Sembla no tenir fi a la vista després que la missió de l'enviat de EUA, George Mitchell, es va veure entelada per un fracàs. D'altra banda, a les amenaces de sancions financeres exercit per Washington, fins al punt d'obligar a Israel a aturar els assentaments i la negociació, aquesta va respondre amb un gest obscè. Fins el punt de despertar la profunda preocupació de l'ex director del Congrés Jueu Mundial, Henry Siegman, que, en una trucada a Barack Obama per no capitular, va escriure: "Israel ha treballat incansablement per crear un fet consumat a la Cisjordània ocupada, i aquesta política, que continua en la violació dels acords, no obstant que en llocs limitats, a que ha instat el primer ministre Netanyahu, sembla haver aconseguit el seu projecte de solució irreversible".

Una crida dels Jueus Progressistes Europeus

"No més suport a l'ocupació israeliana!". "Aquesta és la crida dels Jueus europeos per una Pau Justa (EJJP), que es van reunir a la conferència de cap de setmana passat a París. Dissabte a la nit, van assistir l'ambaixador Stéphane Hessel i Omar Soumi, de Generació Palestina, i van llançar la idea d'una "xarxa no només europea, sinó mundial" per exigir a Israel la aplicació del dret internacional amb els palestins, i a Europa, per posar fi a qualsevol complicitat amb el colonialisme i el bloqueig.
Com a mesures correctives, l'EJJP defensa l'unió a la campanya "Boicot, desinversió i sancions", segons els models propis de cada país, el suport a l'informe Goldstone sobre crims de guerra a Gaza, i la detenció o la deportació dels criminals pels països de la UE.
El EJJP recolçarà a qualsevol persona amenaçada per atrevir-se a criticar a Israel. I crida a participar en manifestacions de solidaritat amb el poble palestí com les de dissabte a París i a Bèlgica.

Gaza : Quel rôle devraient jouer la France et l'Union européenne ?
Israël s’entête à poursuivre la colonisation en Cisjordanie

Benyamin Netanyahou, qui s’est dit prêt à négocier avec les Palestiniens, assure cependant en même temps que des colonies de Cisjordanie seront annexées au territoire israélien.

Benyamin Netanyahou a évoqué mardi, lors de la conférence sur la sécurité nationale d’Herzliya, une reprise des négociations avec les Palestiniens « sans conditions préalables ». Dans la bouche du premier ministre israélien, le « sans conditions préalables » s’adresse bien évidemment à l’Autorité palestinienne, qui exige un gel complet de la colonisation, y compris à Jérusalem. Les Palestiniens sont donc invités à négocier sur la base d’une situation de fait accompli, et ce d’autant que le 29 janvier M. Netanyahou n’avait laissé planer aucun doute sur ses intentions, expliquant que, dans le cadre d’un accord de paix, des colonies — il a cité celle d’Ariel — seront intégrées à Israël. Précisant : « Notre message est clair, en plantant un arbre ici, nous signifions que nous resterons ici ! »

Présent à cette conférence dont le discours d’ouverture a été prononcé par Dominique Strauss-Kahn (directeur du FMI), le premier ministre palestinien, Salam Fayyad, a évité de polémiquer, axant son intervention sur le programme de développement de l’Autorité palestinienne visant à créer, sans attendre, un État palestinien. La réponse aux propos de Netanyahou est donc venue de Nabil Abou Rdainah, porte-parole de l’Autorité, conditionnant une nouvelle fois la reprise des négociations à un gel total de la colonisation.

En résumé, l’impasse paraît totale. Aucune issue ne semble en vue après que la mission de l’émissaire américain George Mitchell se soit soldée par un nouvel échec. Qui plus est, aux menaces de sanctions financières brandies par Washington à l’endroit d’Israël pour le contraindre à arrêter la colonisation et négocier, ce dernier a répondu par un bras d’honneur. Au point de susciter une vive inquiétude de l’ancien directeur du Congrès juif mondial Henry Siegman qui, dans un appel à Barack Obama à ne pas capituler, écrivait : « Israël s’est employé sans relâche à créer un fait accompli en Cisjordanie occupée, et cette politique, qui se poursuit en violation du gel pourtant limité des implantations auquel s’est engagé le premier ministre Netanyahou, semble avoir réussi à rendre son projet de colonisation irréversible. »…

Un appel des JUIFS PROGRESSISTES EUROPÉENS
« Plus aucun soutien à l’occupation israélienne ! » C’est l’appel des Juifs européens pour une paix juste (EJJP), qui se réunissaient en congrès le week-end dernier à Paris. Samedi soir, en présence de l’ambassadeur Stephane Hessel et d’Omar Soumi, de Génération Palestine, ils ont lancé l’idée d’un « réseau non seulement européen mais mondial » pour exiger d’Israël l’application du droit international à l’égard des Palestiniens, et de l’Europe qu’elle mette fin à toute complicité avec la colonisation et le blocus. Comme moyens d’action, l’EJJP prône le ralliement à la campagne « Boycott, désinvestissement, sanctions » selon des modalités propres à chaque pays, le soutien au rapport Goldstone sur les crimes de guerre à Gaza, l’arrestation ou l’expulsion des criminels par les pays de l’UE. Elle soutient toute personne menacée pour avoir osé critiquer Israël. Elle appelle à participer aux manifestations de solidarité avec le peuple palestinien comme celles de samedi à Paris et en Belgique.
F. G.-R.

Els oceans del món es van escalfar al màxim l'estiu de 2009

La temperatura mitjana de la massa oceànica mundial va enregistrar l'estiu passat, el valor més alt de tota la història de l'observació, segons va revelar en una roda de premsa l'assessor del president de Rússia per al canvi climàtic, Alexander Bedritski. "El 2009, va tenir lloc el major desplaçament d'aigües càlides cap al nord per la Corrent del Golf, i l'estiu passat la temperatura mitjana de l'Oceà Mundial va assolir el seu màxim de tota la història de l'observació", va assenyalar Bedritski. Va afegir que la temperatura mitjana de l'oceà es mesura amb ajuda de satèl·lits, per la qual cosa el ventall de dades no és molt gran. No obstant això, es tracta d'una tendència bastant clara, segons l'expert.

Bedritski va recordar que l'any passat el Pentàgon va publicar un informe que predeia el "descens" del Corrent del Golf, la dessalinització de l'Oceà Arctic i, com a conseqüència, un acusat descens de la temperatura dels mars del nord. Però la realitat mostra processos contraris a aquesta previsió.

Los océanos del mundo se calentaron el máximo en verano de 2009
La temperatura media de la masa oceánica mundial registró el verano pasado el valor más alto de toda la historia de la observación, reveló hoy en rueda de prensa el asesor del presidente de Rusia para el cambio climático, Alexander Bedritski.

"En 2009, tuvo lugar el mayor desplazamiento de aguas cálidas hacia el norte por la Corriente del Golfo, y el verano pasado la temperatura promedio del Océano Mundial alcanzó su máximo de toda la historia de la observación", señaló Bedritski.

Añadió que la temperatura promedio del Océano se mide con ayuda de satélites, por lo que el abanico de datos no es muy grande. No obstante, se trata de una tendencia bastante clara, según el experto.

Bedritski recordó que el año pasado el Pentágono publicó un informe que predecía el "descenso" de la Corriente del Golfo, la desalinización del Océano Árctico y, como consecuencia, un acusado descenso de la temperatura de los mares del norte. Pero la realidad muestra procesos contrarios a esta previsión.

Taiwán i Eurocopter signen contracte per 110 milions de dòlars

Les Forces Aèries de Taiwan han anunciat avui un contracte de 110 milions de dòlars amb l'empresa Eurocopter que subministrarà a l'illa tres helicòpters de rescat per el 2011. L'empresa franco-alemanya Eurocopter, productora d'helicòpters, va ser fundada l'any 1992. Els helicòpters de llarg radi d'acció EC225 integraran la flota de rescat de les forces aèries de Taiwan, segons va declarar el portaveu del Ministeri de Defensa de l'illa Martin Yu, citat per l'agència France Press. Anteriorment, els EUA i Taiwan havien acordat que Washington subministraria armament a l'illa per un total de 6.400 milions de dòlars. La setmana passada Pequín va decidir imposar sancions contra les companyies que realitzen venda d'armament a Taiwan, entre elles la nord-americana Boeing.

Oficialment Taiwan és considerada província de la Xina, fet reconegut per molts països que tenen relacions diplomàtiques amb Pekín.7, 9%, fenomen que es deu tant a la demanda interna, com a la recuperació d'exportacions.

Segons el pronòstic, la inflació pot assolir un 2,5% el primer trimestre. Pel que fa a l'índex de preus al productor, s'espera un increment encara més gran, d'un 5,5%.

Al mateix temps, es registrarà una desacceleració en les inversions que van experimentar un auge a principis de 2009, com a conseqüència de les mesures anticrisi preses pel Govern del país asiàtic.

Taiwán y la productora europea de helicópteros Eurocopter firman contrato por US$110 millones
Fuerzas Aéreas de Taiwán anunciaron hoy sobre un contrato de 110 millones de dólares con la empresa Eurocopter que suministrará a la isla tres helicópteros de rescate para 2011.

Los helicópteros de largo radio de acción EC225 integrarán la flotilla de rescate de las fuerzas aéreas de Taiwán, declaró el portavoz del Ministerio de Defensa de la isla Martin Yu, citado por la agencia France Press.

Anteriormente, EEUU y Taiwán acordaron que Washington suministrará armamento a la isla por un total de 6.400 millones de dólares. La semana pasada Pekín decidió imponer sanciones contra las compañías que realizan venta de armamento a Taiwán, entre ellos la estadounidense Boeing.

La empresa franco-alemana Eurocopter, productora de helicópteros, fue fundada en 1992.

Oficialmente Taiwán es considerada provincia de China, hecho reconocido por muchos países que tienen relaciones diplomáticas con Pekín.

L'Economia de la Xina creixerà un 11,5%

L'Economia de la Xina creixerà un 11,5% en el primer trimestre, segons previsió oficial
El creixement del producte interior brut (PIB) de la Xina registrarà un creixement, en el primer trimestre de 2010, de l'11,5% en relació al mateix període de l'any anterior, segons informa el Centre Estatal d'Informació de la República Popular.
El principal factor responsable del ràpid repunt econòmic serà la producció industrial que creixerà un 17,9%, fenomen que es deu tant a la demanda interna, com a la recuperació de les exportacions. Segons l'informe, la inflació podria assolir un 2,5% el primer trimestre. Pel que fa a l'índex de preus al productor, s'espera un increment encara més gran, d'un 5,5%.

Al mateix temps, es registrarà una desacceleració en les inversions que van experimentar un auge a principis de 2009, com a conseqüència de les mesures anticrisi preses pel Govern del país asiàtic.

Economía de China crecerá un 11,5% en el primer trimestre, según previsión oficial
El crecimiento del producto interior bruto (PIB) de China registrará en el primer trimestre de 2010 un 11,5% en relación al mismo período del año anterior, informó hoy el Centro Estatal de Información de la República Popular.

El principal factor responsable del rápido repunte económico será la producción industrial que crecerá un 17,9%, fenómeno que se debe tanto a la demanda interna, como a la recuperación de exportaciones.

Según el pronóstico, la inflación puede alcanzar un 2,5% en el primer trimestre. En cuanto al índice de precios al productor, se espera un incremento aún mayor, de un 5,5%.

Al mismo tiempo, se registrará una desaceleración en las inversiones que experimentaron un auge a principios de 2009, como consecuencia de las medidas anticrisis tomadas por el Gobierno del país asiático.

Els hospitals de París van a la ferralla

Sota la pressió del govern, l'Assistència pública dels Hospitals de París té plans per desmantellar la xarxa d'hospitals per estalviar-se diners. Amb aquest anunci, augmenta la preocupació dels metges i els sindicats, que temen pels seus llocs de treball i la qualitat de l'assistència sanitària. El cas de l'hospital públic amenaça amb arribar a un punt de no retorn. El pla de consolidació i reestructuració sol·licitada pel Ministeri de Salut, a través del director general dels Hospitals d'Assistència Pública de París (AP-HP), Benoit Leclercq, va destruir el paisatge hospitalari parisenc. Les 37 estructures de l'AP-HP es reagruparan en 12 grups hospitalaris, organitzats ells mateixos a la Zona Nord, Est, Sud i Oest. L'objectiu del tancament és, com sempre, per estalviar diners.

De 3.000-4.000 llocs de treball queden en situació de risc
L'AP-HP va registrar un dèficit de 1,9 milions d'euros el 2009. Fins al 2012, hauria de minvar en 300 milions d'euros els costos d'explotació. Després d'alliberar una mica d'informació al novembre, els membres del Consell Executiu de l'AP-HP van anunciar mesures per 2010-2012. De 3 000 a 4 000 llocs de treball estan sota amenaça, d'un total de 92 000. La notícia va aixecar un clam: la CGT va denunciar "un càncer que destrueix la oferta de proximitat, és "un gran embolic" per la FO, CFE-CGC i el Moviment per la Defensa dels hospitals públics (MDHP), que alerten sobre l'augment del risc d'errors mèdics en un context d'escassetat de cuidadors.

Els hospitals comencen doncs a trencar-se en bocins
Armand Trousseau ha de perdre el 70% de les seves activitats. El Consell Executiu va decidir l'agrupació dels serveis especialitzats de pediatria a Robert-Debré i Necker. Trousseau recollirà les activitats d'obstetrícia de Saint-Antoine. I a més veurà arribar 15 000 urgències de Tenon. San Vicente de Paul serà gairebé completament desmantellat.
"L'AP-HP vol vendre l'edifici, explica Olivier Cammas de la CGT de l'Hospital Saint Vincent de Paul. Dels 347 empleats a ser reclassificats a l'Hospital Necker (que forma part del mateix grup de Sant Vicenç de Paul), només 150 podran anar, però l'edifici no està acabat", diu. La fusió de Bichat Beaujon, també està en marxa. Altres hospitals com Fernand-Widal, Paul-Brousse, Sant Vicenç de Paül i l'Hotel-Dieu són francament condemnats a l'extinció, per fer un estalvi màxim. "La renovació de l'Hotel-Dieu costaria 280 milions, mentre que la creació de 450 nous llits a Necker costa només 180 milions", tracta de justificar Benoit Leclercq.

Centenars de llocs de treball suprimits, hàbits de treball i cures degradades: això és el que espera de l'AP-HP basats en els sindicats. Quan vostè sap els números, les dates estimades anunciat pel Consell Executiu són aproximats, la incertesa és total. Per al professor Bernard Granger, secretari del Moviment per a la defensa del grup d'hospitals públics no és necessàriament una mala cosa. "Les renovacions són necessàries, però no en estat de tal pànic!, constata. Si hi ha una urgència, és que ara els hospitals públics són ara sota el jou d'una lògica més econòmica que de servei públic. Des de la introducció de la T2A (la taxa de servei) el 2007, la lògica comptable regeix el funcionament de l'hospital. Els ingressos dels hospitals són reduïts, perquè els procediments mèdics no es paguen al seu preu just, d'acord amb els crítics de la T2A. Això contribueix, a més, a ampliar el dèficit en els hospitals, un cercle sense fi. La reforma HPST (zona d'hospitals de salut del pacient) va acabar d'aplicar aquesta lògica.

L'Intersindical contra el desmantellament

"La gestió actual no té en compte les necessitats dels pacients", va dir Bernard Granger. Després de l'impacte del descobriment del pla per la premsa, els sindicats es van reunir el dijous amb la direcció de l'AP-HP. "No tenim espai per a les negociacions, patinm el projecte. L'impacte en la prestació de serveis, amb les retallades d'ocupació, seran desastroses", diu Rose-May Rousseau, secretari de la CGT a l'AP-HP.
Els sindicats de l'AP-HP (FP, USAP-CGT, SUD i CFTC), organitzats en Intersindical, s'aixequen contra el desmantellament de l'Assistència pública. S'oposen a la destrucció del més gran hospital d'Europa i criden a celebrar assemblees generals. Dues ja s'han celebrat a Trousseau i a l'Hotel-Dieu. Exigeixen aturar les supresions de llocs de treball i el tancament de serveis. Per la seva banda, els professors del Moviment de defensa dels hospitals públics amenacen de renunciar a la seva funció administrativa de la AP-HP, si els retalls de llocs de treball havien de fer-se "sense justificació mèdica". És a dir, que no hauran d'afectar la qualitat de l'atenció. Els metges i els sindicats estan en contacte per a una lluita comuna contra la mort dels hospitals públics.

Les hôpitaux parisiens partent à la casse
Sous la pression du gouvernement, l’Assistance publique des Hopitaux de Paris projette de démanteler le réseau hospitalier pour faire des économies. Depuis ces annonces, l’inquiétude monte du côté des médecins et des syndicats qui craignent pour leurs emplois et la qualité de l’offre de soins.

La casse de l’hôpital public menace d’atteindre un point de non-retour. Le plan de regroupement et de restructuration voulu par le ministère de la Santé par l’entremise du directeur général de l’Assistance publique des Hôpitaux de Paris (AP-HP), Benoît Leclercq, détruit le paysage hospitalier parisien. Les 37 structures de l’AP-HP vont être rassemblées en 12 groupes hospitaliers, eux-mêmes organisés en zone Nord, Est, Sud, Ouest. L’objectif de ce démantèlement est, comme toujours, de faire des économies.
3 000 à 4 000 emplois menacés

L’AP-HP enregistre un déficit de 1,9 milliard d’euros en 2009. D’ici à 2012, elle devrait diminuer de 300 millions d’euros ses coûts de fonctionnement. Après avoir lâché quelques informations en novembre, les membres du conseil exécutif de l’AP-HP ont annoncé les mesures pour 2010-2012. De 3 000 à 4 000 emplois sont menacés sur un total de 92 000. La nouvelle a soulevé un tollé général: la CGT dénonce «une gangrène qui détruit l’offre de soins de proximité», c’est «un grand gâchis» pour FO, la CFE-CGC et le Mouvement de défense de l’hôpital public (MDHP) fustigent les risques accrus d’erreurs médicales dans un contexte de pénurie de soignants.

Les hôpitaux commencent donc à partir en lambeaux. Armand Trousseau devrait perdre 70 % de ses activités. Le conseil exécutif a décidé le regroupement des services de pédiatrie spécialisés à Robert-Debré et à Necker. Trousseau recueillera les activités obstétriques de Saint-Antoine. Et ce dernier verra arriver 15 000 urgences de Tenon. Saint-Vincent-de-Paul serait presque entièrement démantelé.
«L’AP-HP veut vendre le bâtiment, justifie Olivier Cammas de la CGT de l’hôpital Saint-Vincent-de-Paul. Sur les 347 employés à reclasser à l’hôpital Necker (qui fait partie du même groupe que Saint-Vincent-de-Paul), seuls 150 pourraient y aller, mais le bâtiment n’est pas encore fini », poursuit-il. La fusion de Bichat et Beaujon est aussi en marche. D’autres hôpitaux comme Fernand-Widal, Paul-Brousse, Saint-Vincent-de-Paul et l’Hôtel-Dieu sont carrément voués à la disparition, pour faire un maximum d’économies. «La réfection de l’Hôtel-Dieu coûterait 280 millions alors que la création de 450 nouveaux lits à Necker ne coûte que 180 millions», tente de justifier Benoît Leclercq.

Des centaines de postes supprimés, des habitudes de travail chamboulées et des soins dégradés: voilà ce qui attend l’AP-HP d’après les syndicats. Quand on sait que les chiffres, les estimations, les dates annoncées par le conseil exécutif sont plus qu’approximatifs, l’incertitude est totale. Pour le professeur Bernard Granger, secrétaire du Mouvement de défense de l’hôpital public, regrouper n’est pas forcément une mauvaise chose. «Des rénovations sont nécessaires mais pas dans une telle panique!» constate-t-il. S’il y a urgence, c’est que les hôpitaux publics sont maintenant sous le joug d’une logique plus économique que de service public. Depuis l’instauration de la T2A (la tarification à l’acte) en 2007, la logique comptable régit le fonctionnement de l’hôpital. Les recettes des hôpitaux sont amoindries, car les actes médicaux ne sont pas facturés à leur juste prix, selon les détracteurs de la T2A. Ce qui contribue encore plus à creuser le déficit des hôpitaux, un cercle sans fin. La réformes HPST (hôpital patient santé territoire) a achevé de mettre en place cette logique.
«Le mode de gestion actuel ne prend pas en compte les besoins des patients», estime Bernard Granger. Après le choc de la découverte du plan dans la presse, les syndicats ont rencontré jeudi la direction de l’AP-HP. «Nous n’avons pas de marge de négociations, nous subissons le projet. Les conséquences sur l’offre de soins avec les suppressions d’emplois vont être désastreuses», constate Rose-May Rousseau, secrétaire de la CGT à l’AP-HP.

L’intersyndicale contre le démantèlement

Les syndicats de l’AP-HP (FO, Usap-CGT, SUD et CFTC), organisés en intersyndicale, s’érigent contre le démantèlement de l’Assistance publique. Ils s’opposent à la destruction du plus grand CHU européen et appellent à organiser des assemblées générales. Deux ont déjà eu lieu à Trousseau et à l’Hôtel-Dieu. Ils exigent l’arrêt des suppressions d’emplois et des fermetures de services. De leur côté, les professeurs du Mouvement de défense de l’hôpital public menacent toujours de démissionner de leur fonction administrative de l’AP-HP si les suppressions de postes venaient à se faire «sans justifications médicales». C’est-à-dire sans impact sur la qualité des soins. Médecins et syndicats sont en contact pour mener une lutte commune contre la mort de l’hôpital public.

CCOO Correos: A la UGT, amb un altre estil!

CCOO torna a convidar al segon sindicat de Correus, UGT, per quarta vegada, a la reflexió, la proposta compartida i, en l'actual context, a la mobilització. Que el panorama polític, econòmic i laboral està ple de notícies preocupants, que el panorama postal, profundament afectat pel context actual, està tenyit de més ombres que llums, ningú mínimament informat ho desconeix. Estem convençuts que els companys de la UGT tampoc. A un any escàs per a la liberalització a què ens obliga la Directiva Postal (si és que no s'aconsegueix la seva moratòria, entre altres coses perquè el Govern sembla haver renunciat a ella), amb 150 milions d'€ de dèficit previst, sembla indiscutible que pinten bastos per a l'operador públic espanyol.

Els PGE per 2.010 preveuen una retallada considerable en les aportacions destinades a la inversió per Correus per part de l'Estat que, sumat a la congelació de la subvenció al SPU, a l'absència de model postal i per tant de model de finançament, i amb un Conveni i Acord Funcionarial paralitzat, ens situa davant d'un panorama davant el qual, per a CCOO, no valen ni bromes de dubtós gust, ni sectarismes, ni actituds conjunturals, sinó alternatives serioses-de sindicats seriosos-per donar una resposta estratègica i unitària a la preocupació dels treballadors a qui representem d'una manera majoritari.
I és precisament des d'aquesta posició majoritària que CCOO ha cridat i crida a la UGT-de qui mai se'ns acudiria posar en dubte la independència sindical de les seves sigles adossant les d'un partit polític-a fer un exercici de responsabilitat.
Diem això a la calor d'un comunicat de la UGT del mes d'octubre en el qual, en un to desqualificacions, insultant i certament groller cap CCOO -"sindicat col.lega", "avalador", "pppolitización", "acompanyants", "al sindicat col.lega l'abandona el desodorant", i alguna que altra perla suposadament "brillant"-, entra en el fàcil joc de les culpes alienes per evadir responsabilitats pròpies que se li pressuposen a organitzacions de caràcter confederal, com ho són CCOO i UGT.

CCOO no ha volgut contestar, ni va a fer-ho, almenys en aquest to, per no fer més gran una bretxa que UGT sembla voler mantenir i que no entenem en una situació com l'actual que no està per a jocs florals ni batalletes de l'avi. No és, no serà el nostre estil.
Seguim considerant, malgrat les nostres diferències, que és un error que en una situació crítica per la viabilitat de Correus dels dos sindicats majoritaris no vagin de la mà, propiciant, en conseqüència, "geometries sindicals variables" que no es compadeixen en res amb el ADN confederal d'ambdues organitzacions.

CCOO no ha vingut a aquest món ni per defensar els governs de torn ni als gestors empresarials del Correu públic. Encara que posats a repartir responsabilitats és obvi que hi ha decisions que escapen a la pura gestió empresarial-que també tindrà la seva-en venir condicionades per opcions polítiques preses pel / Govern / s. I avui, són aquestes les que, més enllà de la gestió, realment pesen en l'orientació del nostre futur. Així, el "Decretazo" d'accés a la xarxa, el "desfilada" de tres subsecretaris pel ministeri competent en els dos últims anys, la indecisió i els canvis de "rumb polític" respecte a Correus, la tardança de més de 8 mesos a nomenar un president i un responsable de Recursos Humans en l'empresa pública del país, la insuficient finançament del SPU, la retallada d'inversions o, a meitat ja de legislatura, l'absència absoluta de Model Postal.
Resulta paradoxal, a hores d'ara, que la UGT persisteixi en la seva obsessió de culpabilitzar a la Llei Postal del 98 de tots els mals, Llei combatuda, per cert, per les empreses privades del sector, quan la pròpia UGT reconeix públicament que fins fa ben poc els beneficis empresarials de l'operador públic eren de 150 mill € i la seva quota de mercat del 94%.

És de suposar que alguna cosa haurà tingut a veure en això el marc legal en què s'ha desenvolupat l'activitat del sector postal a l'última dècada, en què ha hagut dues legislatures del PP i altres dos del PSOE, l'actual en la seva meridià, i en la que ni els uns ni els altres l'han canviat o substituït. En tot cas, coincidim en que la propera Llei, si és que n'hi ha, hauria de mantenir als 67 mil treballadors i el 93% de la quota de mercat de l'actual. Ens donaríem per satisfets.
Posats a construir, no pensem que siguin els comunicats, i menys insultants, la millor manera d'exhibir els nostres desacords amb UGT, per més que som conscients que els tenim i no pocs.

Potser per això, en lloc de ressaltar el molt que ens diferencia i hi posarà la "gran" per davant, fins en tres ocasions (el 6 de juny de 2008, el 15 de juliol de 2008 i el 29 d'abril de 2009), de manera discreta i no pública, CCOO va convidar a la UGT a reflexionar conjuntament al voltant del inquietant futur que es preveia per al sector postal. La resposta de la UGT a cadascuna de les tres cartes dirigides al seu secretari general ha estat la mateixa: cap. Silenci sepulcral.
Hi ha qui, en el pla polític, opinen que la greu situació del país requeriria d'una actitud més col.laboradora per part del principal partit de l'oposició, que facilités un gran Pacte d'Estat per sortir de la crisi.

En altres paraules, que el segon partit en representació "donar un cop de mà" de manera que el partit del govern no hagués de reclamar els seus suports per les cantonades del Parlament. Traçant un símil amb la situació postal i sindical es podria afirmar que fer el mateix en el nostre àmbit per part del segon sindicat, UGT, cap al primer, CCOO, no només seria un greu error sinó que propiciaria una "geometria sindical variable" que sempre seria pitjor per als treballadors, per al Correu i per al sector. Però cadascú ha de gestionar l'òrbita de la seva responsabilitat com la situació li doni a entendre.

CCOO ha fet pública la seva proposta de Pacte d'Estat pel Correu Públic. Estem segurs que la UGT té també propostes que valdria la pena posar en comú. L'olor corporal o "corporatiu" i el major o menor ús de desodorants que alguns sindicats puguin fer d'ells no creiem, sincerament, que sigui en aquests moments la major preocupació que el col.lectiu a qui representem pugui tenir a l'hora d'encarar el seu futur. Tornem, per tant, a convidar a la UGT a la reflexió compartida, a la proposta comú i, a hores d'ara, també a la que creiem necessària mobilització.
Madrid, 4 febrer 2010

A UGT, CON OTRO ESTILO
CCOO vuelve a invitar al segundo sindicato de Correos, por cuarta vez, a la reflexión, la propuesta compartida y, en el actual contexto, a la movilización
Que el panorama político, económico y laboral está plagado de noticias preocupantes; que el panorama postal, profundamente afectado por el contexto actual, está teñido de más sombras que luces, nadie mínimamente informado lo desconoce. Estamos convencidos de que los compañeros de UGT tampoco.
A un año escaso para la liberalización a la que nos obliga la Directiva Postal (si es que no se consigue su moratoria, entre otras cosas porque el Gobierno parece haber renunciado a ella), con 150 millones € de déficit previsto, parece indiscutible que pintan bastos para el operador público español. Los PGE 2010 prevén un recorte considerable en las aportaciones destinadas a la inversión para Correos por parte del Estado que, sumado a la congelación de la subvención al SPU, a la ausencia de modelo postal y, por consiguiente, de modelo de financiación, y con un Convenio y Acuerdo Funcionarial paralizado, nos sitúa ante un panorama frente al cual, para CCOO, no valen ni bromas de dudoso gusto, ni sectarismos, ni actitudes coyunturales, sino alternativas serias -de sindicatos serios- para dar una respuesta estratégica y unitaria a la preocupación de los trabajadores a quienes representamos de un modo mayoritario.
Y es precisamente desde esa posición mayoritaria que CCOO ha llamado y llama a UGT –de quien jamás se nos ocurriría poner en duda la independencia sindical de sus siglas adosándole las de un partido político- a realizar un ejercicio de responsabilidad.
Decimos esto al calor de un comunicado de UGT del mes de octubre en el que, en un tono descalificador, insultante y ciertamente grosero hacia CCOO –“sindicato colega”, “avalista”, “pppolitización”, “acompañantes”, “al sindicato colega le abandona el desodorante”, y alguna que otra lindeza supuestamente “brillante”-, entra en el fácil juego de las culpas ajenas para evadir responsabilidades propias que se le presuponen a organizaciones de carácter confederal, como lo son CCOO y UGT. CCOO no ha querido contestar, ni va a hacerlo, al menos en ese tono, para no agrandar una brecha que UGT parece querer mantener y que no entendemos en una situación como la actual que no está para juegos florales ni batallitas del abuelo. No es, no va a ser nuestro estilo.
Seguimos considerando, pese a nuestras diferencias, que es un error que en una situación crítica para la viabilidad de Correos los dos sindicatos mayoritarios no vayan de la mano, propiciando, en consecuencia, “geometrías sindicales variables” que no se compadecen en nada con el ADN confederal de ambas organizaciones.
CCOO no ha venido a este mundo ni para defender a los gobiernos de turno ni a los gestores empresariales del Correo público. Aunque puestos a repartir responsabilidades es obvio que hay decisiones que escapan a la pura gestión empresarial –que también tendrá la suya- al venir condicionadas por opciones políticas tomadas por el/los Gobierno/s. Y hoy, son esas las que, más allá de la gestión, realmente pesan en la orientación de nuestro futuro. Así, el “Decretazo” de acceso a la red, el “desfile” de tres subsecretarios por el ministerio competente en los dos últimos años, la indecisión y los cambios de “rumbo político” respecto a Correos, la tardanza de más de 8 meses en nombrar un Presidente y un responsable de Recursos Humanos en la mayor empresa pública del país, la insuficiente financiación del SPU, el recorte de inversiones o, a mitad ya de legislatura, la ausencia absoluta de Modelo Postal.
Resulta paradójico, a estas alturas, que UGT persista en su obsesión de culpabilizar a la Ley Postal del 98 de todos los males, Ley combatida, por cierto, por las empresas privadas del sector, cuando la propia UGT reconoce públicamente que hasta hace bien poco los beneficios empresariales del operador público eran de 150 mill € y su cuota de mercado del 94 %.
Es de suponer que algo habrá tenido que ver en ello el marco legal en el que se ha venido desarrollando la actividad del sector postal en la última década, en la que ha habido dos legislaturas del PP y otras dos del PSOE, la actual en su meridiano, y en la que ni los unos ni los otros la han cambiado o sustituido. En todo caso, coincidamos en que la próxima Ley, si es que la hay, debería mantener los 67 mil trabajadores y el 93% de la cuota de mercado de la actual. Nos daríamos por satisfechos.
Puestos a construir, no pensamos que sean los comunicados, y menos insultantes, el mejor modo de exhibir nuestros desacuerdos con UGT, por más que somos conscientes de que los tenemos y no pocos.
Quizás por ello, en lugar de resaltar lo mucho que nos diferencia, poniendo la “mayor” por delante, hasta en tres ocasiones (el 6 de junio de 2008, el 15 de julio de 2008 y el 29 de abril de 2009), de forma discreta y no pública, CCOO invitó a UGT a reflexionar conjuntamente en torno al inquietante futuro que se preveía para el sector postal. La respuesta de UGT a cada una de las tres cartas dirigidas a su Secretario General ha sido la misma: ninguna. Silencio sepulcral.
Hay quienes, en el plano político, opinan que la grave situación del país requeriría de una actitud más colaboradora por parte del principal partido de la oposición, que facilitara un gran Pacto de Estado para salir de la crisis.
Dicho de otro modo, que el segundo partido en representación “arrimara el hombro” de modo que el partido del gobierno no tuviera que reclamar sus apoyos por las esquinas del Parlamento. Trazando un símil con la situación postal y sindical cabría afirmar que hacer lo mismo en nuestro ámbito por parte del segundo sindicato, UGT, hacia el primero, CCOO, no sólo sería un grave error sino que propiciaría una “geometría sindical variable” que siempre sería peor para los trabajadores, para el Correo y para el Sector. Pero cada cual ha de gestionar la órbita de su responsabilidad como la situación le de a entender.
CCOO ha hecho pública su propuesta de Pacto de Estado por el Correo Público. Estamos seguros de que UGT tiene también propuestas que valdría la pena poner en común. El olor corporal o “corporativo” y el mayor o menor uso de desodorantes que algunos sindicatos puedan hacer de ellos no creemos, sinceramente, que sea en estos momentos la mayor preocupación que el colectivo a quien representamos pueda tener a la hora de encarar su futuro. Volvemos, por tanto, a invitar a UGT a la reflexión compartida, a la propuesta común y, a estas alturas, también a la que creemos necesaria movilización.
Madrid, 4 de febrero de 2010.

5€ per menjar i ser solidari amb Haití a Mollet

L'Associació Mollet amb Cuba organitza un Dinar Solidari per Haiti aquest diumenge 7 de Febrer, a les 13 hores a la Plaça Major, a un preu de 5 euros. Més barato que a Càritas i molt més segur que deixar la pasta al "cepillo" eclesiàstic!!

Per contactar i reservar taula:
mailto:[email protected]

Toxo: Manifestacions, del 22 al 26F, contra reformes laborals reaccionàries

El secretari general de CCOO va realitzar una detallada intervenció, a l'assemblea de delegats de Madrid, per analitzar l'actual situació de crisi econòmica i de creixement sostingut de l'atur, però sobretot, per sortir al pas del que va considerar "falta de rigor i coherència del Govern", per difondre propostes sobre el futur del sistema públic de pensions que revelen unes intencions, que "combatrem amb racionalitat i fermesa". En aquest sentit, va anunciar per a la setmana del 22 al 26 de febrer manifestacions a totes les ciutats de l'estat espanyol contra el retard de l'edat legal de jubilació i altres mesures avançades pel Govern.

Toxo va afirmar: "En un tema tan sensible com les pensions públiques, el Govern s'està comportant com una "colla d'aficionats", insinuant la fallida del sistema públic i generant innecessàriament incertesa i alarma social. Amb iniciatives com les del retard de l'edat legal de jubilació i anuncis com els realitzats ahir, el Govern, a més d'un preocupant perfil d'insolvència, està arruïnant el clima de consens social i polític que s'ha anat construint al nostre país sobre el futur del sistema públic de pensions".
"Els dubtes que provoca la seva capacitat per gestionar assumptes com aquest, i el recital d'ocurrències al qual assistim en els últims dies, fa que les seves afirmacions en aquests moments no siguin fiables". Va assenyalar la contradicció d'un discurs polític, el del Govern, que fa uns mesos proclamava solemnement la bona salut del sistema de Seguretat Social, oferint fins i tot, rebaixa de cotitzacions socials als empresaris, i avui llisca per l'altra riba, pregonant la debilitat del sistema i anunciant retalls de la despesa de manera desaforada.

El secretari general va esbossar les alternatives que CCOO defensarà en el procés de diàleg social, per seguir garantint la viabilitat futura del sistema públic de pensions i, després de reiterar el compromís del sindicat amb les reformes pactades per consolidar i millorar la Seguretat Social a Espanya -tots els acords en matèria de pensions han portat la signatura de CCOO-, va precisar que la fortalesa de les pensions ha d'associar-se a la creació de l'ocupació, el poder adquisitiu dels salaris i l'eradicació del frau fiscal que limita la capacitat de les administracions públiques per protegir les persones que són víctimes de la crisi.

Per difondre la iniciativa sindical, conèixer les seves propostes sobre la protecció social i les pensions i concretar ja les primeres mobilitzacions contra les mesures del Govern, Toxo va anunciar manifestacions a tot el país, al costat de la UGT, per a la setmana del 22 al 26 de febrer.

L'assemblea de delegats i delegades de Madrid es va obrir amb la intervenció del secretari general de la USMR de CCOO, Javier López, que va destacar dues conductes ben diferents a l'hora d'abordar la crisi econòmica: el pànic escènic que demostra el Consell de Ministres del Palau de la Moncloa, improvisant mesures de retallada de les pensions, i la responsabilitat i fermesa que es respira en aquest altre consell de ministres, el d'aquesta sala, "que actua amb totes les conseqüències en defensa dels drets dels treballadors".

Toxo: Manifestaciones, del 22 al 26F, contra las reformas laborales reaccionarias
El secretario general de CCOO realizó una detallada intervención, en la asamblea de delegados de Madrid, para analizar la actual situación de crisis económica y de sostenido crecimiento del paro, pero sobre todo, para salir al paso de lo que consideró "falta de rigor y coherencia del Gobierno", al difundir propuestas sobre el futuro del sistema público de pensiones que revelan sus intenciones, que "combatiremos con racionalidad y firmeza".
En este sentido, anunció para la semana del 22 al 26 de febrero manifestaciones en todas las ciudades de España contra el retraso de la edad legal de jubilación y otras medidas adelantadas por el Gobierno.

Toxo afirmó: "En un tema tan sensible como las pensiones públicas, el Gobierno se está comportando como una "pandilla de aficionados", insinuando la quiebra del sistema público y generando innecesariamente incertidumbre y alarma social. Con iniciativas como las del retraso de la edad legal de jubilación y anuncios como los realizados ayer, el Gobierno, además de un preocupante perfil de insolvencia, está arruinando el clima de consenso social y político que se ha ido construyendo en nuestro país en torno al futuro del sistema público de pensiones".
"Las dudas que provoca su capacidad para gestionar asuntos como este, y el recital de ocurrencias al que asistimos en los últimos días, hace que sus afirmaciones en estos momentos no sean fiables". Señaló la contradicción de un discurso político, el del Gobierno, que hace unos meses proclamaba solemnemente la buena salud del sistema de Seguridad Social, ofreciendo incluso, rebaja de cotizaciones sociales a los empresarios, y hoy se desliza por la otra orilla, pregonando la debilidad del sistema y anunciando recortes del gasto de forma desaforada.

El secretario general esbozó las alternativas que CCOO defenderá en el proceso de diálogo social, para seguir garantizando la viabilidad futura del sistema público de pensiones y, tras reiterar el compromiso del sindicato con las reformas pactadas para consolidar y mejorar la Seguridad Social en España -todos los acuerdos en materia de pensiones han llevado la firma de CCOO-, precisó que la fortaleza de las pensiones debe asociarse a la creación del empleo, el poder adquisitivo de los salarios y la erradicación del fraude fiscal que limita la capacidad de las administraciones públicas para proteger a las personas que son víctimas de la crisis.

Para difundir la iniciativa sindical, conocer sus propuestas sobre la protección social y las pensiones y concretar ya las primeras movilizaciones contra las medidas del Gobierno, Toxo anunció manifestaciones en todo el país, junto a UGT, para la semana del 22 al 26 de febrero.

La asamblea de delegados y delegadas de Madrid se abrió con la intervención del secretario general de la USMR de CCOO, Javier López, que destacó dos conductas bien distintas a la hora de abordar la crisis económica: el pánico escénico que demuestra el Consejo de Ministros del Palacio de la Moncloa, improvisando medidas de recorte de las pensiones; y la responsabilidad y firmeza que se respira en este otro consejo de ministros, el de esta sala, "que actúa con todas las consecuencias en defensa de los derechos de los trabajadores".

Eva Golinger: Informe d'Intel.ligència dels EUA classifica a Veneçuela com a "Líder Anti-EUA"

Com és de costum cada any, les diferents agències de Washington comencen a publicar els seus famosos informes anuals, començant per la comunitat d'intel.ligència nord-americana. L'Almirall Dennis Blair, Director Nacional d'Intel, va presentar el seu informe davant el Comitè d'Intel ligència del Senat dels EUA aquesta tarda. L'informe detalla les amenaces principals als interessos i la seguretat nord-americana en el món. Aquest any, a més d'esmentar els sospitosos habituals -Iran, Corea del Nord, Afganistan, Al-Qaida, l'Iraq-, dedicant un espai significatiu a Veneçuela. Segons l'informe: "En països com Veneçuela, Bolívia i Nicaragua, líders populistes estan caminant cap a un model econòmic i polític més autoritari i centralista, i s'han unit per rebutjar la influència dels EUA i les seves polítiques a la regió. El President de Veneçuela Hugo Chávez s'ha establert com un dels detractors principals a nivell internacional contra els EUA, denunciant al model democràtic liberal i el capitalisme del mercat, i rebutjant les polítiques i interessos dels EUA a la regió".

A la secció dedicada a Veneçuela, que ocupa tres pàgines, es titula "Veneçuela: Liderant la força regional anti-nord-americana", i indica que "el president Chávez continua imposant un model autoritari i populista a Veneçuela que està soscavant a les institucions democràtiques. Des que va guanyar un referèndum constitucional a principis del 2009, que va acabar amb els límits dels mandats i que permetrà la seva reelecció, Chávez ha pres altres passos per consolidar el seu poder polític i per debilitar l'oposició abans de les eleccions legislatives el 2010".
La menció a les eleccions de l'Assemblea Nacional al setembre evidència que les agències d'intel.ligència de Washington estan summament absorts en la política interna de Veneçuela. Implica també el seu interès i inversió en aquest procés electoral.
L'informe continua elaborant les raons per les quals, segons Washington, el President Chávez ha posat en perill la democràcia regional, "L'Assemblea Nacional va aprovar una llei que va atorgar el control de la infrastructura, els béns i els serveis a l'Estat per disminuir els fons disponibles per als estats i municipis opositors.
Chávez ha limitat la llibertat d'expressió i les activitats opositores a través del tancament de mitjans independents, l'assetjament i la detenció de manifestants, i les amenaces contra els líders de l'oposició, acusant-los de corrupció. La popularitat de Chávez ha caigut de manera significativa, segons enquestes recents, a causa de les seves mesures repressives, l'alt nivell del crim i la inseguretat, la inflació creixent, els problemes d'aigua i electricitat, i una forta devaluació de la moneda nacional, que posen en dubte el seu futur polític a llarg termini".
L'informe anual d'intel.ligència dels EUA no només parla de temes internes de Veneçuela, sinó també externes. "Pel que fa a la política exterior, la influència regional de Chávez potser hagi ja arribat al seu punt màxim, però és probable que ell continuarà donant suport als seus aliats i moviments polítics en països veïns, buscant soscavar els governs moderats i pro-americans. Ha format una aliança de líders radicals a Cuba, Bolívia, Equador, Nicaragua, i fins fa poc, Hondures. Ell i els seus aliats rebutjaran quasi totes les iniciatives dels EUA a la regió, incloent-hi l'expansió del lliure comerç, la cooperació contra el narcotràfic i el terrorisme, l'entrenament militar, les iniciatives de seguretat i els programes d'assistència dels EUA".
A la secció titulat "Chávez s'ha acostat a actors extra-regionals", la Direcció Nacional d'Intel.ligència dels EUA parla de la relació amb l'Iran i Rússia: "Chávez continuarà conreant relacions polítiques, econòmiques i en matèria de seguretat amb l'Iran, Rússia i Xina. Ha desenvolupat una relació personal propera amb el president de l'Iran, Ahmadinejad, i junts han signat diversos acords, particularment en matèria d'energia. Els dos països també han conduït vols regulars entre els seus dos capitals des de 2007. Seguint l'exemple de Chávez, Bolívia, Equador i Nicaragua també han incrementat les seves relacions amb l'Iran. "
En aquesta part també evidencia el seguiment que Washington està realitzant sobre assumptes veneçolans, incloent a la seva capacitat en matèria de seguretat i defensa, "La majoria dels acords que Moscou ha signat amb Chávez estan relacionats amb la venda d'armes i les inversions en el sector energètic de Veneçuela. Durant els últims cinc anys, Veneçuela ha comprat més de 6 mil milions de dòlars en armes de Moscou, incloent a 24 SU30MK combatents de múltiples papers, amb helicòpters, tancs, transport blindat, míssils anti-aeris, i petites armes.
En paper, les adquisicions de Veneçuela són impressionants, però les seves Forces Armades no tenen l'entrenament i la capacitat logística per utilitzar aquestes armes. No obstant això, l'escala de les compres ha causat preocupacions en països veïns, particularment Colòmbia, i alimenta a una carrera armamentista a la regió. A més de les compres d'armes, vaixells de guerra de Rússia i avions de bombardeig de llarg rang, van visitar a Veneçuela a finals del 2008 per demostrar la capacitat de Moscou per desplegar les seves forces militars a la regió".
La importància donada a Veneçuela en aquest informe evidència que les accions i operacions d'intel.ligència i seguretat de Washington contra el govern d'Hugo Chávez d'incrementar durant el 2010. Aquest informe serà utilitzat per justificar augments en el pressupost de la comunitat d'intel.ligència per intensificar les seves operacions per contrarestar el que consideren l'amenaça "Chávez".
Al classificar a Veneçuela com el "líder anti-EUA", Washington posa en evidència que considera al govern de Chávez com un "enemic", convertit en un blanc obert de les seves agressions. En un any electoral, Veneçuela ha d'estar més alerta i vigilant davant les creixents activitats desestabilitzadores de Washington, que busquen encara enderrocar el govern de Chávez i retornar els seus aliats al poder.
Eva Golinger és advocada i investigadora nord-americana.

Eva Golinger: Informe de Inteligencia de EEUU clasifica a Venezuela como "Líder Anti-Estadounidense"

Como es de costumbre cada año, las diferentes agencias de Washington comienzan a publicar sus famosos informes anuales. Hoy le tocó de primero a la comunidad de inteligencia estadounidense. El Almirante Dennis Blair, Director Nacional de Inteligencia, presentó su informe ante el Comité de Inteligencia del Senado de EEUU esta tarde.
El informe detalla las amenazas principales a los intereses y la seguridad estadounidense en el mundo. Este año, además de mencionar los sospechosos usuales – Irán, Corea del Norte, Afganistán, Al Qaeda, Irak - el informe dedica un espacio significativo a Venezuela.
Según el informe: “En paises como Venezuela, Bolivia y Nicaragua, líderes populistas están caminando hacia un model económico y político más autoritario y centrista, y se han unido para rechazar la influencia de EEUU y sus políticas en la región. El Presidente de Venezuela Hugo Chávez se ha establecido como uno de los detractores principales a nivel internacional contra EEUU, denunciando al model democrático liberal y el capitalismo del mercado, y rechazando las políticas e intereses de EEUU en la región.”
En la sección dedicada a Venezuela, que ocupa tres páginas, se titula “Venezuela: Liderando la fuerza regional anti-estadounidense”, e indica que “el Presidente Chávez continúa imponiendo un modelo autoritario y populista en Venezuela que está socavando a las instituciones democráticas. Desde que ganó un referéndum constitucional a principios del 2009, que acabó con los límites de los mandatos y que permitirá su reelección, Chávez ha tomado otros pasos para consolidar su poder político y para debilitar a la oposición antes de las elecciones legislativas en 2010.”
La mención a las elecciones de la Asamblea Nacional en septiembre evidencia que las agencias de inteligencia de Washington están sumamente inmiscuidas en la política interna de Venezuela. Implica también su interés e inversión en dicho proceso electoral.
El informe continúa elaborando las razones por las cuales, según Washington, el Presidente Chávez ha puesto en peligro la democracia regional, “La Asamblea Nacional aprobó una ley que otorgó el control de la infrastructura, los bienes y los servicios al Estado para disminuir los fondos disponibles para los estados y municipios opositores. Chávez ha limitado la libertad de expresión y las actividades opositoras a través del cierre de medios independientes, el acoso y la detención de manifestantes, y las amenazas contra los líderes de la oposición, acusándolos de corrupción. La popularidad de Chávez ha caído de manera significativa, según encuestas recientes, debido a sus medidas represivas, el alto nivel del crimen y la inseguridad, la inflación creciente, los problemas de agua y electricidad, y una fuerte devaluación de la moneda nacional, que ponen en duda su futuro político a largo plazo.”
El informe anual de inteligencia de EEUU no solamente habla de temas internas de Venezuela, sino también externas, “En cuanto a la política exterior, la influencia regional de Chávez tal vez haya ya llegado a su punto máximo, pero es probable que él va a continuar apoyando a sus aliados y movimientos políticos en paises vecinos, buscando socavar a los gobiernos moderados y pro-estadounidenses. Ha formado una alianza de líderes radicales en Cuba, Bolivia, Ecuador, Nicaragua, y hasta hace poco, Honduras. El y sus aliados rechazarán casí todos las iniciativas de EEUU en la región, incluyendo a la expansión del libre comercio, la cooperación contra el narcotráfico y el terrorismo, el entrenamiento militar, las iniciativas de seguridad y los programas de asistencia de EEUU.”
En la sección titulado “Chávez se ha acercado a actores extra-regionales”, la Dirección Nacional de Inteligencia de EEUU habla de la relación con Irán y Rusia, “Chávez continuará cultivando relaciones políticas, económicas y en materia de seguridad con Irán, Rusia y China. Ha desarrollado una relación personal cercana con el presidente de Irán, Ahmadinejad, y juntos han firmado varios acuerdos, particularmente en materia de energía. Los dos paises también han conducido vuelos regulares entre sus dos capitales desde 2007. Seguiendo el ejemplo de Chávez, Bolivia, Ecuador y Nicaragua también han incrementado sus relaciones con Irán.”
En esta parte también evidencia el seguimiento que Washington está realizando sobre asuntos venezolanos, incluyendo a su capacidad en materia de seguridad y defensa, “La mayoría de los acuerdos que Moscú ha firmado con Chávez están relacionados con la venta de armas y las inversiones en el sector energético de Venezuela. Durante los últimos cinco años, Venezuela ha comprado más de 6 mil millones de dólares en armas de Moscú, incluyendo a 24 SU30MK combatientes de multíples papeles, junto a helicópteros, tanques, transporte blindado, misiles anti-aéreos, y pequeñas armas. En papel, las adquisiciones de Venezuela son impresionantes, pero sus Fuerzas Armadas no poseen el entrenamiento y la capacidad logística para utilizar esas armas. No obstante, la escala de las compras ha causado preocupaciones en paises vecinos, particularmente Colombia, y alimenta a una carrera armamentista en la región. Además de las compras de armas, buques de guerra de Rusia y aviones de bombardeo de largo rango visitaron a Venezuela a finales del 2008 para demostrar la capacidad de Moscú para desplegar sus fuerzas militares en la región.”
La importancia dada a Venezuela en este informe evidencia que las acciones y operaciones de inteligencia y seguridad de Washington contra el gobierno de Hugo Chávez incrementarán durante el 2010. Este informe será utilizado para justificar aumentos en el presupuesto de la comunidad de inteligencia para intensificar sus operaciones para contrarrestar lo que consideran la “amenaza Chávez”.  De clasificar a Venezuela como el "líder anti-estadounidense", Washington pone en evidencia que considera al gobierno de Chávez como un "enemigo", convertiéndolo en un blanco abierto de sus agresiones. En un año electoral, Venezuela tiene que estar más alerta y vigilante frente a las crecientes actividades desestabilizadoras de Washington, que buscan aún derrocar al gobierno de Chávez y
devolver sus aliados al poder.
Eva Golinger es abogada e investigadora estadounidense.

Els fusells kalàixnikov es venen al mercat negre de Brussel.les en 6 hores i per 2.000 euros

Qualsevol que vulgui pot comprar un fusell automàtic kalàixnikov (AK) en el mercat negre de la capital belga sense gastar molt esforç, va escriure avui el diari local La Derniere Heure. L'edició va realitzar un experiment. Els seus periodistes van trigar tot just sis hores per posseir il.legalment un AK-47 per dos mil euros. L'experiment va establir així mateix que a més de Bruselas, el famós kalàixnikov es ven amb facilitat també en altres ciutats belgues, en particular a Lieja i Charleroi, anomenada sovint "capital criminal" del país. (A Charleroi hi ha, casualment, una base d'EUA). La Derniere Heure assenyala que els delinqüents sovint utilitzen AK per cometre saquejos i altres delictes.

Segons el rotatiu, el 2009 a Brussel.les van perpetrar uns 20 delictes amb l'ajuda d'aquesta arma. Kalàixnikov es va utilitzar en diverses ocasions també el gener passat a la capital belga.
La nit de l'Any Nou, uns desconeguts van obrir foc amb un fusell d'aquest tipus contra les portes d'una presó del districte de Forest, sense ocasionar víctimes.
El 22 de gener, policies del districte de Migdia van arrestar dos individus que durant la detenció es van fugir i van obrir foc d'un AK. L'incident tampoc va ocasionar víctimes.
El dissabte 30 de gener, tres homes armats de AK van intentar saquejar una oficina de canvi de divises en la part central de Bruselas. En veure arribar els policies, van procurar escapar en el seu acte, però van ser bloquejats i més tard detinguts. Un policia va resultar greument ferit.

Los fusiles Kaláshnikov se pueden comprar en el mercado negro de Bruselas en unas horas
Cualquiera que quiera puede comprar un fusil automático Kaláshnikov (AK) en el mercado negro de la capital belga sin gastar mucho esfuerzo, escribió hoy el periódico local La Derniere Heure.
La edición realizó un experimento. Sus periodistas tardaron apenas seis horas para poseer ilegalmente un AK-47 por dos mil euros.
El experimento estableció asimismo que además de Bruselas, el famoso Kaláshnikov se vende con facilidad también en otras ciudades belgas, en particular en Lieja y Charleroi, llamado a menudo "capital criminal" del país.
La Derniere Heure señala que los delincuentes a menudo utilizan AK para cometer saqueos y otros delitos.
Según el rotativo, en 2009 en Bruselas se perpetraron unos 20 delitos con la ayuda de esa arma. Kaláshnikov se utilizó en varias ocasiones también en enero pasado en la capital belga.
La noche del Año Nuevo, unos desconocidos abrieron fuego con un fusil de ese tipo contra las puertas de una cárcel del distrito de Forest, sin ocasionar víctimas.
El 22 de enero, policías del distrito de Midi arrestaron a dos individuos que durante la detención se dieron a la fuga y abrieron fuego con un AK. El incidente tampoco ocasionó víctimas.
El sábado 30 de enero, tres hombres armados de AK intentaron saquear una oficina   de cambio de divisas en la parte central de Bruselas. Al ver llegar a los policías, procuraron escapar en su auto, pero fueron bloqueados y más tarde detenidos. Un policía resultó gravemente herido.

Antich, decidit a trencar amb Unió Mallorquina després de les detencions per corrupció

L'operació contra la corrupció que es va iniciar ahir amb la detenció d'un alt càrrec del govern balear, s'ha saldat amb l'arrest de 13 persones, entre les quals figuren tres càrrecs polítics, altres relacionats amb Unió Mallorquina i càrrecs intermedis de l'Institut d'Estratègia Turística (Inestur). Dues d'elles han estat posades en llibertat, mentre que la resta passarà a disposició judicial entre el dissabte i el diumenge. La presidenta de UM, Mª Antonia Munar (a la foto) i el seu marit són també imputats en altres sumaris per corrupció, així com Jaume Matas, del PP.

L'escàndol va esclatar ahir amb l'arrest del director general de Qualitat Ambiental de la Conselleria de Medi Ambient, Antoni Oliver, d'UM, ex gerent de l'Inestur, acusat de malversació de fons públics, suborn i prevaricació. Però el primer cas de corrupció d'UM amb el Govern de Francesc Antich és molt més ampli. Avui han estat detinguts dos càrrecs de l'executiu balear: el director general de Promoció Turística, Joan Sastre (UM), i Antoni Rebassa, director d'àrea de l'Institut de Millora de l'Entorn Turístic (IMEB) de l'Inestur i regidor d'Alaró per UM.
Entre els detinguts, es troba també Álvaro Llompart, encarregat de la unitat administrativa de inestur i al mateix temps responsable de comptabilitat d'Unió Mallorquina. Fonts de la investigació defineixen la xarxa corrupta com a "xiringuitos" de pagaments de favors i autoadjudicaciones de contractes i serveis. Un dels 13 detinguts va arribar a percebre fons de tres fonts diferents, suposadament irregulars.

Antoni Oliver, professor de secundària i escriptor, va gestionar des inestur el 2009 hasta 7,5 milions d'inversió, que contenien partides de mig milió per a estudis o 1,14 milions per al turisme actiu. L'empresa pública està agregat a la conselleria de Turisme i es troba sota control hegemònic d'UM. El nou president d'UM, Josep Melià, va anunciar un "càstig" si es demostren "irregularitats".

L'operació d'avui, ordenada per la jutge Carmen Abrines a petició del fiscal anticorrupció, Pedro Horrach, inclou a més el registre del consorci informàtic de Mallorca, que ahir va ser precintat per presumptes contractacions irregulars.

La detenció de Joan Sastre ha estat confirmada pel portaveu del conseller de Turisme i per fonts de la investigació. Precisament, l'arrest s'ha produït quan Sastre se sumava a una comitiva que anava a visitar hotels de la comunitat en la que anaven, a més del propi conseller, el president balear, Antich.

Responsabilitats polítiques

Els partits polítics mallorquins comencen a mobilitzar-se. El Bloc (PSM-IU-Verds) ha demanat a Antich que es realitzi una auditoria general de si el cas que ara ha esclatat és aïllat o hi ha una trama relacionada amb el partit.

A més, la presidenta del Consell de Mallorca, Fransina Armengol (PSOE) que té sota la seva tutela el consorci informàtic que avui s'està registrant, ha promès la màxima col.laboració amb la justícia i ha reconegut que UM va assumir ahir les seves responsabilitats polítiques amb la destitució de Oliver, encara que ha recordat que en un estat de dret s'ha de respectar la presumpció d'innocència.

Antich, decidido a romper con Unió Mallorquina tras las detenciones por corrupción
Arrestadas en Baleares 13 personas, relacionadas con una trama que "toca" la financiación de UM.- El presidente balear anunciará mañana "decisiones drásticas"

La frágil mayoría del Gobierno multipartito de centroizquierda de Baleares se derrumba tras la última operación policial contra una trama corrupta que "toca" las finanzas de Unió Mallorquina (UM), el principal socio de Francesc Antich en el Ejecutivo. El presidente balear ha asegurado en privado que la situación "no se puede aguantar" y que mañana viernes "anunciará decisiones drásticas", según han confirmado fuentes muy próximas a Antich, quien descarta, en todo caso, convocatoria anticipada de elecciones.

La operación contra la corrupción que se inició ayer con la detención de un alto cargo del gobierno balear, se ha saldado con el arresto de 13 personas, entre los que figuran tres cargos políticos, otros relacionados con Unió Mallorquina y cargos intermedios del Instituto de Estrategia Turística (Inestur). Dos de ellas han sido puestas en libertad, mientra que el resto pasará a disposición judicial entre el sábado y el domingo.

El escándalo estalló ayer con el arresto del director general de Calidad Ambiental de la Conselleria de Medio Ambiente, Antoni Oliver, de UM, ex gerente del Inestur, acusado de malversación de fondos públicos, cohecho y prevaricación. Pero el primer caso de corrupción de UM con el Gobierno de Francesc Antich es mucho más amplio. Hoy han sido detenidos otros dos cargos del ejecutivo balear: el director general de Promoción Turística, Joan Sastre (UM), y Antoni Rebassa, director de área del Instituto de Mejora del Entorno Turistico (IMED) del Inestur y concejal de Alaro por UM.

Entre los detenidos, se encuentra también Álvaro Llompart, encargado de la unidad administrativa de Inestur y al mismo tiempo responsable de contabilidad de Unió Mallorquina. Fuentes de la investigación definen la red corrupta como "chiringuitos" de pagos de favores y autoadjudicaciones de contratos y servicios. Uno de los 13 detenidos llegó a percibir fondos de tres fuentes distintas, supuestamente irregulares.

Antoni Oliver, profesor de secundaria y escritor, gestionó desde Inestur en 2009 hasta 7,5 millones de inversión, que contenían partidas de medio millón para estudios o 1,14 millones para el turismo activo. La empresa pública está agregada a la consejería de Turismo y se halla bajo control hegemónico de UM. El nuevo presidente de UM, Josep Melià, anunció un "castigo" si se demuestran "irregularidades".

La operación de hoy, ordenada por la juez Carmen Abrines a petición del fiscal anticorrupción, Pedro Horrach, incluye además el registro del consorcio informático de Mallorca, que ayer fue precintado por presuntas contrataciones irregulares.

La detención de Joan Sastre ha sido confirmada por el portavoz del consejero de Turismo y por fuentes de la investigación. Precisamente, el arresto se ha producido cuando Sastre se sumaba a una comitiva que iba a visitar hoteles de la comunidad en la que iban, además del propio consejero, el presidente balear, Antich.

Responsabilidades políticas

Los partidos políticos mallorquines comienzan a movilizarse. El Bloc (PSM-IU-Verds) ha pedido a Antich que se realice una auditoría general para determinar si el caso que ahora ha estallado es aislado o existe una trama relacionada con el partido.

Además, la presidenta del Consell de Mallorca, Fransina Armengol (PSOE) que tiene bajo su tutela el consorcio informático que hoy se está registrando, ha prometido la máxima colaboración con la justicia y ha reconocido que UM asumió ayer sus responsabilidades políticas con la destitución de Oliver, aunque ha recordado que en un estado de derecho hay que respetar la presunción de inocencia.

Cessats el gerent i l'arquitecte de Gramepark per deslleialtat i deficient gestió professional

Joan Carles Mas, portaveu del govern municipal, va anunciar els acomiadaments a la premsa de Manuel Sierra Granell (a la foto), gerent de Gramepark, i Jordi Nadal, director tècnic de l'empresa municipal, que seran cessats pel Ple Municipal en sessió extraordinària a la major brevetat possible. Se'ls acusa a tots dos, en sengles interlocutòries, de conductes de greu deslleialtat que haurien contribuït a l'avui constatada compromesa situació financera patrimonial de l'empresa, i de deficient gestió professional. A més, de Nadal s'indica que va incorre en irregularitats greus en la contractació, consistents en l'adjudicació a favor de societats amb les que manté interessos perofessionals diferents als de Gramepark.
Els tres administradors judicials nomenats per l'Oficina Anti Frau, a instàncies de l'Audiència Nacional i el jutge Baltasar Garzón, firmaven ahir el requeriment per que tots dos quedin "desproveïts de qualsevol facultat administradora, dret o obligació associada" als seus càrrecs a Gramepark. A més ho fa "a efectes d'avui mateix", en el que és un cessament fulminant dels seus càrrecs.

Per ara, cap dels dos ha estat imputat pel jutge i l'Ajuntament esperarà a conèixer el sumari i les proves que han decidit els administradors judicials per prendre aquesta mesura i personar-se en contra de tots dos si cal, va dir Joan Carles Mas, primer tinent d'alcalde del consistori.
Mas ha declinat fer cap tipus de valoració davant la premsa sobre els fets i s'ha limitat a dir que "és una ordre que els administradors donen a la Junta General, que és el mateix ple, i que acatarem tan aviat sigui possible".
En uns dies es convocarà el plenari consistorial per cessar als dos treballadors de Gramepark i nomenar Óscar Garcia d'Àvila com a nou gerent. "No sé qui és, només que és el gerent que proposen els administradors judicials i que, acatant la seva decisió, farem el nomenament que demanen".
Manuel Serra i Jordi Nadal són treballadors municipals que van accedir als seus llocs de Grameperk en virtut de designacions del govern.
Serra des de juliol de 1997. Tant un com l'altre porten treballant per l'Ajuntament molts més anys, ja que són funcionaris en comissió de serveis, el que els permetria reincorporar-se als seus antics llocs si així ho demanen.
Les molt greus raons que addueixen els administradors judicials per cesarlos fulminantment (entre altres coses els fan saber que han d'abandonar les dependències de Gramepark al moment i els impedeixen l'accés a les mateixes i a la informació que hi pugui haver fins i tot de tipus informàtic) potser no ho facin aconsellable o permetin a l'Ajuntament quan es conegui el contingut del sumari prendre mesures per acomiadar si es confirma el comportament que se'ls acusa.

ELS DETINGUTS:
Bartomeu Muñoz
· Sis anys a Santa Coloma
· Substitut de Manuela de Madre (2002)

Lluís Prenafeta
· Prenafeta deixa la política (març de 1990)
· Assessor de Pujol (maig de 1990)
· "Guanyar després de mort, com el Cid" (març de 1990)

Macià Alavedra
· Conseller de Pujol
· Alavedra dimiteix (juliol de 1997)

Luís García
· Acusat d'estafa (1999)

La ofina Antifrau de Catalunya no ha explicat les raons de la destitució acollint-se al secret per delegació del jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, que va encarregar un informe als administradors judicials en el marc del sumari del cas Pretòria de presumpta corrupció urbanística a Santa Coloma i altres localitats catalanes.

L'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ha convocat per a una roda de premsa per tal d'informar sobre els cessaments del gerent i de l'arquitecte de Gramepark. L'empresa municipal Gramepark promou l'habitatge públic i gestiona els aparcaments i la grua municipal de Santa Coloma de Gramenet i està intervinguda pel jutge Baltasar Garzón per la seva presumpta relació amb el cas Pretòria.

Aquestes destitucions es produeixen sense conèixer encara les dades de l'auditoria encarregada per l'Ajuntament de Santa Coloma a la consultora Deloitte i tan sols tres dies després que el consistori decidís avalar a l'empresa pública amb 7 milions d'euros per a la construcció de pisos de protecció oficial.

Cesados el gerente y el arquitecto de Gramepark por deslealtad y deficiente gestión profesional

Manuel Sierra Granell, gerente de Gramepark, y el arquitecto Jordi Nadal, director técnico de la empresa municipal, serán cesados por el Pleno Municipal que se reunirá en sesión extraordinaria a la mayor brevedad posible. Se les acusa a ambos en sendas interlocutorias de conductas de grave deslealtad que habrían contribuido a la hoy constatada comprometida situación financiero patrimonial de la empresa y de deficiente gestión profesional. Además, de Nadal se indica que incurre en irregularidades graves en la contratación consistentes en la adjudicación a favor de sociedades con las que mantiene intereses perofesionales diferentes a los de Gramepark.

El caso Pretoria sigue destapándose y los últimos en caer son Manuel Sierra, gerente, y Jordi Nadal, arquitecto y director técnico, de la empresa municipal Grampeark sa. Los tres administradores judiciales nombrados por la Oficina Anti Frau a instancias de la Audiencia Nacional y el juez Baltasar Garzón, firmaban ayer el requerimiento para que ambos queden “desprovistos de cualquier facultad administradora, derecho o obligación asociada” a sus cargos en Gramepark. Además lo hace “a efectos de hoy mismo”, en lo que es un cese fulminante de sus cargos.
[Joan Carles MAs, portavoz del gobierno, anunció los despidos a la prensa.] Por ahora, ninguno de los dos ha sido imputado por el juez y el Ayuntamiento esperará a conocer el sumario y las pruebas que han decidido a los administradores judiciales a tomar esta medida para personarse en contra de ambos si es preciso, dijo Joan Carles Mas, primer teniente de alcalde del consistorio y portavoz del gobierno municipal. Mas declino hacer ningún tipo de valoración ante la prensa sobre lo sucedido y se limitó a decir que “es una orden que los administradores dan a la Junta General, que es el mismo pleno y que acataremos tan pronto sea posible”. En unos días se convocará el plenario consistorial para cesar a ambos trabajadores de Gramepark y nombrar a Óscar García Dávila como nuevo gerente. “No sé quien es, solo que es el gerente que proponen los administradores judiciales y que acatando su decisión haremos el nombramiento que solicitan”.
Manuel Sierra y Jordi Nadal son trabajadores municipales que accedieron a sus puestos de Grameperk en virtud de designaciones del gobierno. Sierra desde julio de 1997. Tanto uno como otro llevan trabajando para el Ayuntameinto muchos más años, ya que son funcionarios en comisión de servicios, lo que les permitiría reincorporarse a sus antiguos puestos si así lo solicitan.
Las muy graves razones que aducen los administradores judiciales para cesarlos fulminantemente (entre otras cosas les hacen saber que han de abandonar les dependencias de Gramepark al momento y les impides el acceso a las mismas y a la información que allí pueda haber incluso de tipo informático) quizá no lo hagan aconsejable o permitan al Ayuntamiento cuando se conozca el contenido del sumario tomar medidas para despedirles si se confirma el comportamiento de que se les acusa.


LOS DETENIDOS:
Bartomeu Muñoz
· Seis años en Santa Coloma
· Substituto de Manuela de Madre (2002)

Lluís Prenafeta
· Prenafeta deja la política (marzo de 1990)
· Asesor de Pujol (mayo de 1990)
· "Ganaré después de muerto, como el Cid" (marzo de 1990)

Macià Alavedra
· Conseller de Pujol
· Alavedra dimite (julio de 1997)

Luís García
· Acusado de estafa (1999)

La Ofina Antifrau de Catalunya no ha explicado las razones de la destitución acogiéndose al secreto por delegación del juez de la Audiencia Nacional Baltasar Garzón, quien encargó un informe a los administradores judiciales en el marco del sumario del caso Pretoria de presunta corrupción urbanística en Santa Coloma y otras localidades catalanas.

El Ayuntamiento de Santa Coloma de Gramenet ha convocado para una rueda de prensa con el fin de informar sobre los ceses del gerente y del arquitecto de Gramepark. La empresa municipal Gramepark promueve la vivienda pública y gestiona los aparcamientos y la grúa municipal de Santa Coloma de Gramenet y está intervenida por el juez Baltasar Garzón por su presunta relación con el caso Pretoria.

Estas destituciones se producen sin conocer todavía los datos de la auditoría encargada por el Ayuntamiento de Santa Coloma a la consultora Deloitte y tan solo tres días después de que el consistorio decidiera avalar a la empresa pública con 7 millones de euros para la construcción de pisos de protección oficial.

"Més de la meitat dels magistrats del Suprem van jurar fidelitat a Franco"

Associacions de víctimes del franquisme asseguren que els que van prevaricar són els jutges que no han investigat l'aparició de restes humanes amb signes de mort violenta. L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH), amb representació a totes les comunitats autònomes, lamenta l'acte del jutge del Tribunal Suprem, Luciano Varela, que veu motius per jutjar Baltasar Garzón per voler investigar els crims franquistes. "Es tracta d'una persecució que recorda l'aplicació de la llei de responsabilitats polítiques amb què les autoritats de la dictadura franquista van jutjar i condemnar a milers d'opositors", asseguren en un comunicat. I afegeixen: "Mentre el magistrat Luciano Varela continua amb la seva particular caça de bruixes, milers de familiars de desapareguts busquen ajuda en voluntaris".

L'ARMH creu que el Suprem pot estar a punt de causar "un gran mal a la justícia de l'Estat espanyol i projectant internacionalment la persecució d'un jutge que juntament amb uns pocs ha tractat d'investigar els crims de major gravetat que s'han comès en la història recent d'Espanya ".
I afegeixen: "Més de la meitat dels magistrats del Tribunal Suprem van jurar els principis del moviment i fidelitat al general Franco".

Segons aquesta associació, a la qual els familiars de víctimes de la Guerra Civil van perquè els ajudin a localitzar als seus desapareguts, els delictes del franquisme "no poden considerar-amnistiats, entre altres coses, perquè abans que s'aprovés la Llei d'Amnistia de 1977, el Govern espanyol havia ratificat el Pacte pels Drets Civils i Polítics de l'ONU, que reconeix com a dret fonamental l'accés a la justícia per a víctimes de delictes de tal gravetat "(desaparicions forçoses, tortures, execucions ...).

L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica va iniciar fa 10 anys la recerca de desapareguts de la Guerra Civil i la dictadura franquista. Els seus familiars van dur al jutge Garzón més de 130.000 noms per demanar-los que investigués les circumstàncies de la seva mort.
Al llarg de l'última dècada, explica la ARMB, "han estat nombrosos els jutges que amb evidències han prevaricar a Espanya en no obrir diligència davant l'aparició de restes humanes amb signes de violència", al que, recorden, els obliga la Llei d'enjudiciament criminal.
"A desenes de jutjats de diferents comunitats autònomes han incomplert conscientment un dels seus deures fonamentals sense que això hagi suposat cap tipus de sanció dels òrgans de govern dels jutges".

"Más de la mitad de los magistrados del Supremo juraron fidelidad a Franco"
Asociaciones de víctimas del franquismo aseguran que quienes prevarican son los jueces que no han investigado la aparición de restos humanos con signos de muerte violenta

La Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica (ARMH), con representación en todas las comunidades autónomas, lamenta el auto del juez del Tribunal Supremo Luciano Varela, que ve motivos para juzgar a Baltasar Garzón por querer investigar los crímenes franquistas. "Se trata de una persecución que recuerda la aplicación de la ley de responsabilidades políticas con la que las autoridades de la dictadura franquista juzgaron y condenaron a miles de opositores", aseguran en un comunicado. Y añaden: "Mienrtas el magistrado Luciano Varela continúa con su particular caza de brujas, miles de familiares de desaparecidos buscan ayuda en voluntarios".

La ARMH cree que el Supremo puede estar a punto de causar "un gran daño a la justicia del Estado español y proyectando internacionalmente la persecución de un juez que junto a unos pocos ha tratado de investigar los crímenes de mayor gravedad que se han cometido en la historia reciente de España". Y añaden: "Más de la mitad de los magistrados del Tribunal Supremo juraron los principios del movimiento y fidelidad al general Franco".

Según esta asociación, a la que los familiares de víctimas de la Guerra Civil acuden para que les ayuden a localizar a sus desaparecidos, los delitos del franquismo "no pueden considerarse amnistiados, entre otras cosas, porque antes de que se aprobara la Ley de Amnistía de 1977, el Gobierno español había ratificado el Pacto por los Derechos Civiles y Políticos de la ONU, que reconoce como derecho fundamental el acceso a la justicia para víctimas de delitos de tal gravedad" (desapariciones forzosas, torturas, ejecuciones...).

La Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica inició hace 10 años la búsqueda de desaparecidos de la Guerra Civil y la dictadura franquista. Sus familiares llevaron al juez Garzón más de 130.000 nombres para pedirles que investigara las circunstancias de su muerte. A lo largo de la última década, explica la ARMB, "han sido numerosos los jueces que con evidencias han prevaricado en España al no abrir diligencia ante la aparición de restos humanos con signos de violencia", a lo que, recuerdan, les obliga la Ley de Enjuiciamiento Criminal. "En decenas de juzgados de distintas comunidades autónomas han incumplido conscientemente uno de sus deberes fundamentales sin que ello haya supuesto ningún tipo de sanción de los órganos de gobierno de los jueces".

Nepal: Els Maoistes per desencadenar la 5ª fase de protesta el 13 de febrer

La setmana de reunió del Comitè Permanent de la UCPN-Maoista, celebrada a Katmandú, va concloure aquest dijous a la tarda amb l'identificació amb la independència nacional, la pau i la constitució com el seu pla de treball, i l'anunci d'un mes de programes de llarga protesta. La reunió també va condemnar les contínues matances i els atacs als seus quadres en diferents districtes. El partit va anunciar que organitzarà un mes llarg de protestes programades, orientades a la propaganda, a partir del 13 de febrer. També va anunciar una campanya de mobilització del 13 al 8 de març per crear consciència entre la gent sobre el seu programa de protesta en curs, sobre la independència nacional i la supremacia civil.
Informant als periodistes sobre els resultats del Comitè Permanent es van reunir, en els locals de la seva oficina de la Part Koteshwor. El president del partit, Pushpa Kamal Dahal, 'Prachanda' (a la foto), va dir que el partit està compromès amb el procés de pau i la redacció de la nova Constitució.

També va deixar clar que ell no ha proposat al president del Partit del Congrés Nepalès (NC), Girija Prasad Koirala, pel càrrec de Primer Ministre.
La seva negació es produeix pocs dies després que líders del NC presumptament va fer la reclamació. Va afegir que el partit recolzaria la revisió de la data proposada per a la redacció de la nova Constitució, si les altres parts estaven d'acord. Va dir que les diferències entre les parts es poden resoldre a través de la HLPM.

Parlant en el programa, va posar èmfasi en un front unit de tots els nacionalistes i els republicans en el procés per la pau i la redacció de la nova Constitució. I va dir que la unitat és essencial en un moment en que forces externes estan conspirant per fer fracassar la pau i dels processos de redacció de la constitució.

En resposta a les preguntes dels periodistes va descartar qualsevol diferència dins del partit. Va afirmar, sobre el sentit d'algunes informacions, que els mitjans de comunicació són una conspiració dels interessos creats, conspirant per crear una fissura dins del partit maoista. També va fer èmfasi en la importància de la integració del EPL i la redacció de la nova Constitució que es realitza de forma simultània. Va dir que seria més fàcil integrar la PLAS Maosit una vegada que la reestructuració de l'Estat i l'elaboració del pla de seguretat nacional s'han completat.
Trad. Sirius

KATHMANDU: Identifying the national independence, peace and constitution as its work-plan and announcing a fresh month-long protest programmes, the week-long Standing Committee meeting of the UCPN- Maoist concluded on Thursday afternoon. The meet also condemned the continued killings and attacks on its cadres in different districts.

The party announced that it would organise a month-long publicity-oriented protest programmes starting from February 13. It also announced a mobilisation campaign from February 13 to March 8 to spread awareness among the people about its ongoing protest programme on national independence and civilian supremacy.

Briefing journalists on the outcome of the Standing Committee meet in the premises of its party office Koteshwor, party chairman Pushpa Kamal Dahal ‘Prachanda’ said that the party is committed to the peace process and drafting the new constitution. He also made it clear that he has not proposed Nepali Congress (NC) president Girija Prasad Koirala for the post of Prime Minister. His denial comes a few days after NC leaders reportedly made the claim. He added that the party would support the revision of the proposed deadline for drafting the new constitution if the other parties were in agreement. He said that differences among the parties can be resolved through the HLPM.

Speaking in the programme, he emphasised on a united front of all the nationalists and republicans for the peace and new constitution drafting processes.He said that unity is essential at a time when external forces are scheming to derail the peace and constitution drafting processes.

In reply to queries of the journalists he ruled out any differences within the party. He claimed that media reports to the effect are a conspiracy of vested interests plotting to create a rift within the Maoist party. He also stressed on the importance of the PLA integration and drafting of the new constitution being accomplished simultaneously. He said it would be easier to integrate the Maosit PLAs once the state restructuring and drafting the national security plan have been completed.

Kuwait: Noves normes per acabar amb l'abús a les treballadores de la llar

Kuwait ha canviat el procediment per contractar treballadores de la llar, sota la pressió de Sri Lanka, Filipines, Cambodja, Vietnam i Nepal. Nepal envia minyones a Kuwait de manera il.legal, doncs Kuwait encara no ha obert les seves portes per als nepalesos. La immigració de Kuwait ha fet obligatori als seus ciutadans contractar empleades domèstiques només a través d'agències d'externalització. Els kuwaitians fan servir, per enviar el visat i el bitllet d'avió, l'ajudant de contractació sense demanar l'ajuda d'un agent d'ocupació. L'Oficina d'Immigració de Kuwait s'ha dirigit a impedir l'entrada a les criades, a menys que els seus patrocinadors utilitzin el serveis d'ocupació externa, segons Arab Times.

El govern de Kuwait també ha fet obligatori per a l'empresariat, presentar un informe policial sobre el seu caràcter i els seus ingressos abans d'exigir criades d'agències d'ocupació estrangeres. "No s'ha de permetre entrar a Kuwait cap treballadora domèstica sense la deguda documentació d'una agència de mà d'obra local, que demostri que s'ha inscrit a ell o ella", va informar el diari, citant una font d'immigració.

Fins a set dones lakh, principalment procedents de Sri Lanka, Indonèsia i Filipines, treballen a Kuwait a temps complet en els treballs domèstics. L'abús de treballadores de la llar és comú a Kuwait, i les autoritats de Kuwait han estat sota pressió externa dels països per garantir la seguretat dels seus ciutadans durant anys.

Krishna Mohan Sapkota, director general del Departament d'Ocupació a l'Exterior, diu que la decisió de Kuwait és positiva, però Nepal no pot encoratjar a les dones del Nepal a anar allà fins que es signi a Kuwait una convenció de l'Organització Internacional del Treball sobre drets dels migrants.

Es van posar tres condicions addicionals: Garantia del govern de la seguretat de les empleades domèstiques, la distribució de targetes d'identitat pels treballadors i un salari mínim fix, abans que el govern del Nepal va acordar enviar criades a Kuwait. "Dofe ha establert les condicions per a Aràbia Saudita. Així ha de ser el cas de Kuwait", va afegir. Aràbia Saudita ha proposat contractar criades lakh des de Nepal l'any passat.

Dones nepaleses van a Kuwait i Aràbia Saudita per canals il.legals, a través de Nova Delhi i Mumbai, quan no troben oportunitats a casa seva. Segons una estimació, al voltant de 20.000 dones nepaleses estan treballant il.legalment a Kuwait, mentre que són més de 30.000 les dones nepaleses que treballen a l'Aràbia Saudita al servei domèstic.
A l'octubre de 2009, Indonèsia va deixar d'enviar personal domèstic a Kuwait, citant "la preocupació pels abusos".

Kuwait has changed the procedure to hire housemaids under pressure from Sri Lanka, Philippine, Cambodia, Vietnam and Nepal. Nepal sends housemaids to Kuwait illegally, as Kuwait is yet to open its doors for Nepalis.

Kuwait’s immigration has made it mandatory for its citizens to hire housemaids only through outsourcing agencies. Kuwaitis used to send the visa and the plane ticket to the recruited helper without seeking the help of a manpower agent. Kuwait’s immigration bureau has directed to bar entry to maids unless their sponsors used local outsourcer, Arab Times reported.

Kuwaiti government has also made it compulsory for the employer to submit a police report on their character and income before demanding housemaids from foreign employment agencies. “No domestic helper should be allowed to enter Kuwait without proper documents from a local manpower agency proving that they have endorsed him or her,” the newspaper reported, citing an immigration source.

Up to seven lakh women, mainly from Sri Lanka, Indonesia, and the Philippines, are employed in Kuwait as full-time live-in domestic workers. Abuse of housemaids is common in Kuwait and Kuwaiti authorities have been under pressure from outsourcing countries to guarantee safety of their nationals for years.

Mohan Krishna Sapkota, Director General of Department of Foreign Employment, says Kuwait’s move is positive but Nepal cannot encourage Nepali women to go there till Kuwait signs an International Labour Organisation convention on migrant rights.

He put three additional conditions — government guarantee of safety of the housemaids, distribution of worker identity cards and a fixed minimum salary— before Nepali government agreed to send maids to Kuwait. “DoFE has set conditions for Saudi Arabia. So should be the case with Kuwait,” he added. Saudi Arabia had proposed to hire one lakh housemaids from Nepal last year.

Nepali women go to Kuwait and Saudi Arabia through illegal channels via New Delhi and Mumbai when they don’t find opportunities at home. According to an estimate, around 20,000 Nepali women are working in Kuwait illegally while over 30,000 Nepali women are working in Saudi Arabia as domestic helpers.

In October 2009, Indonesia had stopped sending domestic helpers to Kuwait, citing “concern over abuse.”

"Bio Pell" per guarir cremades i malalties oncològiques

Científics russos han produit un material que pot curar cremades de manera més ràpida i eficaç. Ara, per curar les ferides, no cal recórrer a ungüents ni cirurgia. El nou medicament, una substància fina, semblant a l'epidermis humana, s'aplica directament a la pell danyada on després es dissol creant un teixit natural. La tecnologia es va elaborar per un grup d'investigadors russos d'una universitat de Rússia Central, que van aconseguir sintetitzar l'àcid que produeix el cos humà i crear un material similar a la pell.
Per provar el nou medicament, els investigadors van convocar a més de 50 persones amb diferents tipus de malalties en la seva pell. L'experiment va demostrar que el nou invent és capaç de tractar fins i tot velles ferides en tan sols unes setmanes. La tecnologia ja està patentada i llista per al seu ús massiu, però encara falta l'aprovació del Ministeri de Sanitat per a que surti a la venda.

Segons els experts, aquest tractament podria canviar la vida de milers de persones per tot el món, ja que cura cremades tant lleus com greus, cicatrius i fins a malalties oncològiques.
Un procediment semblant ja s'utilitza a Occident, però és molt més car i requereix embenat, el que fa el tractament més dolorós.

LA 'BIO-PIEL' AYUDA A CURAR HERIDAS Y ENFERMEDADES ONCOLÓGICAS

Los científicos rusos produjeron un material que puede curar quemaduras de manera más rápida y eficaz. Ahora, para curar las heridas, no hay que recurrir a ungüentos ni a cirugía. El nuevo medicamento, una sustancia fina, parecida a la epidermis humana, se aplica directamente a la piel dañada donde luego se disuelve creando un tejido natural.

La tecnología se elaboró por un grupo de investigadores rusos de una universidad de Rusia Central, que lograron sintetizar el ácido que produce el cuerpo humano y crear un material similar a la piel.

Para probar el nuevo medicamento los investigadores convocaron a más de 50 personas con diferentes tipos de enfermedades en su piel. El experimento demostró que el nuevo invento es capaz de tratar incluso viejas heridas en tan solo unas semanas. La tecnología ya está patentada y lista para su uso masivo, pero aún falta la aprobación del Ministerio de Sanidad para que salga a la venta.

Según los expertos, este tratamiento podría cambiar la vida de miles de personas por todo el mundo, ya que cura quemaduras tanto leves como graves, cicatrices y hasta enfermedades oncológicas.
Un procedimiento similar ya se emplea en Occidente, pero es mucho más caro y requiere vendaje, lo que hace el tratamiento más doloroso.