divendres, 14 de desembre de 2012

Esquerra diu que es refreda el pacte després de la reunió amb Mas

Artur Mas i Oriol Junqueras s'han avui a la tarda amb el propòsit de deixar enllestit el pacte entre CiU i ERC per a la governabilitat de Catalunya. Amb tot, no hi ha hagut l'acord global que s'esperava. Oriol Junqueras ha abandonat le Palau de la Generalitat després de més de tres hores de reunió i no ha fet cap declaració pública. Amb tot, poc després ha piulat al Twitter la següent frase: 'Continuarem parlant, però encara queden punts per acordar, entre altres, el calendari sobre com i quan farem la consulta'. L'escull és Duran i Lleida, que ha exigit no comprometre la coalició amb la celebració del referèndum.

També ha piulat un altre dirigent d'Esquerra, el delegat del partit a les terres de l'Ebre, Lluís Salvadór: 'Acabem dos setmanes d'intenses negociacions sense acord amb CiU. Sensació de fracàs. Ni consulta ni pacte. Continuarem...'

Fonts d'Esquerra han apuntat també que no hi ha cap acord tancat, però que es continuarà negociant. Les mateixes fonts sí que que han confirmat que Esquerra donarà el suport necessari per a investir Mas president. El líder d'ERC ha sortit per una porta secundària entre dos i tres quarts de deu. La reunió hauria durat per tant més de dues hores. Cal saber encara si hi ha acord entre els dos partits per garantir la governabilitat i per convocar una consulta. Aquest era l'escull més important, segons els republicans, per tancar un pacte definitiu.

Abans de trobar-se amb Junqueras, Artur Mas ha mantingut una reunió de més d'una hora amb el seu company de federació, l'amo d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida.

Repassem els punts principals d'un acord que pot ser imminent:

La consulta: Tant CiU com ERC estan d'acord que durant el 2013 hi haurà d'haver tot el procés previ a la consulta: negociar amb el govern espanyol, aprovar la llei catalana de consultes per fer una consulta no vinculant perpo que permeti saber l'opinió del poble català, i demanar empara a Europa. Serà després d'aquest procés, a partir del 2014, quan es convoqui la consulta, però cal veure si això es fixa amb més o menys concreció en l'acord.

Nous impostos: A més de la recuperació de l'impost de successions en el tram de les rendes més altes, que ja es coneixia, es gravaran també les emissions de diòxid de carboni, s'obligarà les grans superfícies a pagar més, i s'introduiran taxes sobre els pisos buits, sobre les begudes refrescants i sobre els envasos de plàstic, segons que informa l'agència ACN. ERC també proposa l'eurovinyeta, una taxa per a vehicles pesats que travessin Catalunya per vies de titularitat catalana.

CiU no ha acceptat la taxa que gravava els caixers automàtics. Els republicans també volen aplicar un impost sobre els dipòsits bancaris. Però com que el govern espanyol ha creat l'impost amb el tipus 0, hi hauria l'alternativa de gravar els bancs que destinessin menys recursos a donar crèdit. L'euro per recepta també una qüestió a tancar encara, perquè CiU es resisteix a anul·lar-lo.

En l'apartat fiscal encara, CiU i ERC també han acordat traslladar al govern espanyol algunes peticions fiscals, al voltant de l'IRPF i de les SICAV.

Un Banc de Catalunya: Un altre compromís de l'acord entre la federació i els republicans passa per aprovar un pla contra el frau fiscal i també per fomentar l'ICF per convertir-lo en un veritable banc públic català, que doni crèdit a les empreses, però especialment a aquelles que exportin. Aquests empresaris podrien rebre un avançament dels diners a l'espera que els seus clients els paguessin pels seus serveis.

Estructures d'estat

Avui el diari El País ha publicat una proposta de full de ruta que ha fet ERC a CiU, per preparar la transició nacional cap a l'estat propi mentre es prepara la convocatòria del referèndum. Oriol Junqueras ha estat preguntat avui a Catalunya Ràdio per aquest document, que no ha confirmat ni tampoc ha desmentit; ha insistit que no mentre no estigui tot tancat 'no hi ha res tancat'.

Aquest document proposa la creació d'estructures d'estat a partir de l'any que ve:

- La creació d'una administració tributària catalana el 2013 per recaptar tots els impostos; amb un desenvolupament de dos anys en què s'hauria de desplegar l'acord ja signat entre les diputacions. Després, abans que acabi l'any vinent, desplegar el consorci tributaria ja previst en l'estatut entre agència catalana i l'espanyola. I més endavant que l'agència catalana assumeixi totes les competències abans del referèndum del 2014. Estudi d'un pla de contingència per exercir les competències tributàries només amb recursos.

- Dissenyar l'administració catalana de la seguretat social amb tresoreria pròpia per garantir el sistema de pensions i l'assegurança de desocupació. I la redacció d'un informe per tècnic sobre les possibilitats legals de segregar el sistema de pensions espanyol i català.

- Creació del Banc de Catalunya, a partir de l'Institut Català de Finances, per garantir l'accés al crèdit a l'economia productiva.

- Assumpció de totes les competències en justícia i creació de la fiscalia general de Catalunya.

- Tenir les plenes competències en la gestió energètica, de l'aigua, en l'aeroport del Prat i els principals ports i ferrocarrils.

Ratificació del pacte: Totes dues formacions treballen amb la previsió de tancar avui l'acord, i així poder ratificar el pacte en els consells nacionals respectius de demà. Serà dilluns quan es constitueixi el Parlament, i tot apunta que el debat d'investidura serà el 20 i 21 de desembre. D'aquesta forma, Mas podria prendre possessió del càrrec el 24 i el Govern podria fer-ho el 27 de desembre.

El president de Kazakstan insta els kazaks a parlar en el seu idioma natal

El president kazak, Nursultan Nazarbaev, en intervenir avui en una reunió pel Dia de la Independència del Kazakstan ('Nació dels Kazaks" en turc), va instar els Kazaks a parlar entre si l'idioma natal: "El futur de la república està estretament lligat al seu idioma oficial, el Kazak (...). Hem d'aconseguir cap a 2025 que el Kazak prevalgui en tots els àmbits i es converteixi en un mitjà de comunicació i de consolidació del nostre poble", ha indicat el president.

Nazarbaev recalcar l'important paper que l'idioma rus va jugar en la vida del poble Kazak: "Hem de preservar l'idioma rus. El seu domini és un avantatge històrica de la nostra nació. El rus ens va donar accés a la cultura i la ciència mundials", va dir.

El president va instar també a estudiar l'idioma anglès, assenyalant que "obre possibilitats il·limitades davant la persona".

Kazakstan és una república multiètnica. Va proclamar la independència el 16 de desembre de 1991. En els primers anys de l'època postsoviètica, els kazaks eren 6,8 milions, o el 41%. Actualment són 11 milions, o més del 65% d'una població de més de 16 milions de persones.

L'idioma rus és parlat de fet per tots els Kazaks i s'usa àmpliament en totes les esferes, especialment en els negocis.

Rússia manté sense canvis la seva postura pro-Síria

Moscou "mai" modificarà la seva posició respecte a Síria, ha anunciat aquest divendres el ministeri d'Afers Exteriors de Rússia: "Mai hem canviat i no canviarem mai la nostra posició", ha declarat el portaveu de la Cancelleria russa, Alexander Lukashevich (foto).

Paral·lelament, el vicepresident del Comitè d'Afers Internacionals de la Duma Estatal de Rússia, Vyacheslav Nikonov, ha emfatitzat que el Govern rus manté sense canvis la seva postura respecte a la situació a Síria, després de rebutjar, de nou, qualsevol tipus d'ingerència militar per resoldre la crisi al país àrab.

El funcionari de la Duma ha denunciat el reconeixement oficial de l'autodenominada Coalició Nacional de Forces de la Revolució i l'Oposició Síria (CNFROS) com a representant del poble sirià per part dels Estats Units i ha dit que aquesta entitat ni tan sols representa la totalitat de fronts oposats al president sirià Bashar al-Assad.

Segons el representant rus, aquesta mesura dels EUA ha tingut com a objectiu facilitar el subministrament d'armaments als grups armats sirians.

EUA, a més d'Alemanya i Holanda, ha aprovat desplegar en "les pròximes setmanes" dos sistemes de míssils Patriot, juntament amb 400 soldats, per tal de, segons al·lega, reforçar la frontera de Turquia davant els presumptes atacs amb obusos des de la zona fronterera amb Síria, que pateix disturbis fomentats per homes armats.

Si bé Ankara i els seus aliats de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) argumenten que aquesta mesura "serà completament defensiva", molts països, inclosos l'Iran i Rússia, condemnen la decisió i adverteixen que aquest desplegament serà l'avantsala d'una ingerència militar estrangera a Síria.

Repagament de 4,13 € per a 46 medicaments hospitalaris

Un total de 46 medicaments que són dispensats en les farmàcies hospitalàries a pacients no ingressats deixaran de ser gratuïts com fins ara i tindran un copagament de 4,13 euros, en virtut de la modificació de la Llei del Medicament introduïda pel Govern en el decret de no revalorització de pensions segons l'IPC. El llistat de medicaments afectats pel nou repagament inclou tractaments contra l'hepatitis C, alguns càncers i leucèmies, artritis reumatoide o esclerosi múltiple, entre d'altres.

Aquest canvi normatiu, que va ser convalidat avui pel PP al Congrés dels Diputats, establia que els medicaments que s'administren a les farmàcies dels hospitals a pacients no hospitalitzats mitjançant ordre de dispensació hospitalària s'equiparen als que s'administren a través de recepta mèdica i, per tant, podrien estar subjectes al copagament farmacèutic.

Per a la seva posada en marxa, el departament d'Ana Mato ha elaborat un projecte de resolució, que actualment està en tràmit d'audiència, amb 132 presentacions de 46 medicaments que estaven "exempts de pagament" i ahoran han de modificar les condicions de finançament.

Tots ells, però, estan considerats d'aportació reduïda, en tractar de tractaments per a malalties greus o cròniques, de manera que els ciutadans que els necessitin hauran d'abonar un 10% del preu d'aquests medicaments, amb un màxim de 4,13 euros.

Entre 20 i 40 euros per crosses i cadires de rodes


D'altra banda els usuaris hauran de pagar entre 20 i 40 euros per accedir a la prestació ortoprotètica suplementària, que inclou crosses, collarins, faixes, fèrules i audiòfons, així com cadires de rodes, que suposen una tercera part de tots els productes.

Així es recull en l'esborrany de l'ordre ministerial que estableix l'actualització del catàleg de prestacions i els límits màxims de l'aportació de l'usuari, i que serà aprovada pel Consell Interterritorial de Salut, el proper dia 20.

Ester Quintana: 'No pareu d'aportar proves i testimonis'

Ester Quintana ha declarat al jutge que instrueix la seva causa que està convençuda que la ferida de l'ull produïda durant la vaga del 14-N va ser provocada per un projectil disparat pels Mossos d'Esquadra. Ha ratificat, per tant, allò apuntat en la querella presentada contra un escopeter dels Mossos i contra el cap que va ordenar el tret, segons la seva advocadessa, Laia Mestre. A la sortida del jutjat, Quintana ha agraït el suport rebut i ha demanat més ajuda a tots els ciutadans perquè continuïn aportant testimonis i proves i es pugui 'fer justícia'. 3 vídeos més amb les declaracions d'ICV-EUiA, de la CUP i el vídeo -ja publicat ahir- que demostra que Puig menteix un altre cop.

La seva advocadessa ha dit que Quintana se sentia molt dolguda per haver estat qüestionada. No només 'tens el greuge d'un mal irreversible sinó que públicament es posa en dubte que diguis la veritat', ha dit, en referència al conseller d'Interior, Felip Puig, qui ahir va descartar de nou que la lesió fos responsabilitat dels mossos. En aquest sentit, ha recordat que a dia d'avui i després de l'informe exhaustiu encara no hi havia 'cap explicació alternativa'.

Mestre ha insistit que, per l'experiència que tenen, lesions com la de Quintana són característiques de l'impacte causat per una bala de goma i que fins ara cap informe mèdic no havia dubtat que en fos aquest l'origen.

Mestre ha explicat que la implicació mèdica de la lesió serà 'llarga, costosa, dolorosa i complexa'. A més de les afectacions a l'ull, també en té a la cara, i diu que Quintana segueix ara una 'peregrinació' per oftalmòlegs i maxil·lofacials' que l'han intervingut.

Un cas simptomàtic

El cas d'Ester Quintana és 'molt important' perquè ha de quedar clar que tothom té el dret d'exigir a la conselleria d'Interior que es pugui 'sortir a expressar opinions i a exercir el dret constitucional a la manifestació en un clima de respecte i sense haver de témer per la nostra integritat física'. I si hi ha afectacions a la integritat física la conselleria ha de garantir que ho investigarà, ha dit la defensa de la dona.
Un nou vídeo qüestiona l'explicació de Puig

El conseller d'Interior, Felip Puig, ha tornat a assegurar que la lesió d'Ester Quintana, que va perdre un ull durant la vaga general del 14-N al vespre, no va ser causada per cap acció de la policia. Ahir va admetre que hi havia hagut un tret de projectil per part dels mossos a Ronda Sant Pere amb Passeig de Gràcia, on hi havia Quintana; és el tret que es veia en aquest vídeo de Sicom. Però hi ha un nou vídeo, de Russia Today i publicat pel setmanari La Directa, on es veu un altre tret en aquella mateixa zona.

La CUP demana la destitució de Felip Puig i la dissolució de la Brimo
Amb una pilota de goma a les mans, David Fernández, de la CUP, ha comparegut davant els periodistes després de Felip Puig per posar en dubte la versió oficial del conseller i recordar que, des del dia de la Vaga, ja s'han presentat tres. David Fernández assegura que el cas Ester Quintana segueix obert i recorda que Sergi Pla -el cap d'antiavalots cessat- va ser el responsable de la càrrega contra els indignats a Plaça de Catalunya

Lieberman dimiteix després de la seva inculpació per dos càrrecs

El ministre israelià d'Exteriors, el sionista moldau Avigdor Lieberman, ha anunciat avui la seva dimissió, l'endemà de ser inculpat per abús de confiança i frau. El fiscal general de l'Estat, Yehuda Weinstein, ha exonerat en canvi a Lieberman de les acusacions més greus en contra: obstrucció a la justícia i blanqueig de diners.

El dictamen es produeix a poc més d'un mes de les eleccions legislatives israelianes, en què Lieberman, d'origen moldau, es presenta com a número dos del Likud Beitenu, la llista conjunta entre el partit que lidera, l'ultrasionista Israel Beitenu -partidari d'exterminar als palestins-, i el sionista neoliberal Likud del primer ministre, Benjamin Netanyahu, que obtindria una còmoda victòria, segons els sondejos.

Weinstein va tancar ahir un cas, de suposat enriquiment il·lícit a través d'un entramat d'empreses tapadora de rentat de diners, i va decidir continuar un altre, pel qual un assessor legal de Lieberman, Zeev Ben-Arie, va ser condemnat a quatre mesos de serveis socials en un acord fora de tribunals. Ben Arie va passar documentació de forma il·legal a Lieberman quan exercia com a ambaixador a Bielorússia el 2008.

El text contenia una petició d'assistència tècnica per part del Ministeri israelià de Justícia al seu equivalent a Minsk en la qual es detallaven les sospites que planen contra Lieberman i els assumptes en què es precisava col·laboració, així com números de comptes bancaris i noms de persones d'entrevistar. Lieberman defensa que el va tirar a les escombraries sense llegir-lo i simplement no va comunicar l'incident.

Diputat des de 1999 i ministre en almenys quatre ocasions des de 2002, Lieberman va dir l'agost del 2009 que dimitiria immediatament si resultava imputat, però ho va fer en referència al cas del que ha quedat net i abans que s'obrís pel qual ha estat inculpat.

Un dels seus advocats, Yaron Kostelitz, va declarar al canal 2 de la televisió israeliana que, segons ell, els càrrecs no són prou importants com per forçar una dimissió: "Es pot discutir en el marc de l'ètica pública si està bé que no comuniqués tota la informació en el seu poder", però" judicialment és una cosa menor", va argumentar.

La primera reacció ha correspost a la líder del Partit Laborista, Shelly Yajimovich, que va demanar la dimissió immediata de Lieberman o, si no, que Netanyahu li destitueixi: "legal, pública, moral i normativament, Avigdor Lieberman no pot romandre al seu lloc un sol minut més", va escriure Yajimovich en el seu compte de Fb.

La presidenta del partit d'esquerres Meretz, Zahava Gal On, havia advertit hores abans de conèixer-se la decisió que portarà la qüestió al Tribunal Suprem si el cap de la diplomàcia israeliana es manté en el seu lloc.

El ministre d'Exteriors d'Israel, Avigdor Lieberman, imputat per quatre delictes


Avigdor Lieberman, que pel seu càrrec té dret a un audiència prèvia amb el fiscal, està acusat de frau, blanqueig de diners, violació de la confiança i assetjament de testimonis. El fiscal general de l'Estat d'Israel, Yehuda Weinstein, ha informat al ministre d'Exteriors, el moldau Avigdor Lieberman, que ha decidit imputar-lo per frau, rentat de diners, violació de la confiança i assetjament de testimonis.

Segons han informat mitjà locals, pel seu càrrec, Lieberman, que va rebre la comunicació enmig del congrés a Jerusalem del seu partit, l'ultranacionalista Israel Betenu, té dret a una audiència prèvia amb el fiscal per tractar d'evitar la imputació.

Judici a Bankia: el gran negoci de la màfia del PP i família

Arturo Fernández diu al jutge que és un afectat per la debacle de l'entitat, per haver invertit 60.000 euros en accions del banc entre ell i la seva dona, qui ara li demana comptes. El 2011 va cobrar de l'entitat uns 45.000 euros (tot i que del total del grup va percebre 115.000 euros al llarg del 2011). José Manuel Fernández Norniella, mà dreta de Rato a l'entitat i el primer conseller executiu que compareix, exdiputat del PP i exsecretari d'Estat de Comerç en l'etapa Aznar, era el president del Comitè de Riscos del banc, també ha declarat avui. La també imputada, Carmen Cavero, cunyada del president de Madrid, Ignacio González (PP), "consellera" de l'entitat i membre de la Comissió d'Auditoria, va percebre entre 2011 i fins a la seva dimissió el maig de 2012, 136.000 euros i el 2011 va cobrar 134.000: 270.000 euros per seure.

Arturo Fernández, president de la patronal madrilenya i vicepresident de l'estatal (CEOE), va causar sensació avui en la seva declaració com a imputat a l'Audiència Nacional en presentar ell mateix com un afectat per la debacle de l'entitat, per haver invertit 60.000 euros en accions del banc entre ell i la seva dona, qui ara li demana comptes.

Fernández, exconseller de Bankia, va destacar en la seva compareixença, com a prova de la seva confiança en l'entitat de la qual formava part, que amb motiu de la sortida a borsa -juliol de 2011- va comprar 30.000 euros en accions, i la mateixa quantitat va comprar la seva dona. "La meva dona em diu ara que si li torno jo els diners", va declarar el president dels empresaris madrilenys, segons fonts jurídiques. La seva afirmació va provocar el riure dels advocats presents a l'acte.

Però aquest aire trempat del compareixent no va convèncer en absolut a la vintena d'afectats veritables de l'escàndol de les preferents de Bankia, que el van rebre i acomiadar amb xiulets en les portes de l'Audiència, amb crits com: "Arturo cabró, directe a presó!", "El de la patronal, a la presó amb Ferran! " o "Que surti el nan capgros!".

En la seva declaració davant del jutge que instrueix el cas Bankia, Fernando Andreu, ha assenyalat que ell defensava en el Consell de Bankia dels interessos dels empresaris madrilenys, amb qui exercia de pont o intermediari, però que respecte als comptes es fiava del que feia el consell directiu o l'auditora, de manera que ni tan sols es llegia els informes.

En concret, respecte al Consell de Bankia celebrat el maig de 2012 on es van reformular els comptes de l'exercici de 2011, passant d'uns beneficis de 305 milions d'euros a reconèixer unes pèrdues de 2.900 milions, Fernández manifest que va ser una reunió molt breu del tipus "anem a treure'ns això de sobre de la forma més ràpida possible", segons les mateixes fonts.

Arturo Fernández va dir al jutge que el 2011 va cobrar de l'entitat uns 45.000 euros (tot i que del total del grup, on ocupava altres consells, va percebre 115.000 euros al llarg de l'any passat, segons les dades oficials del banc).

Un altre imputat que va declarar aquest divendres va ser José Manuel Fernández Norniella, mà dreta de Rato a l'entitat i el primer conseller executiu que compareix. Aquest exdiputat del PP i exsecretari d'Estat de Comerç en l'etapa Aznar, era a més el president del Comitè de Riscos del banc.

Segons fonts jurídiques, va manifestar, entre altres aspectes, que el Banc d'Espanya no va plantejar objeccions a un possible efecte negatiu de la sortida a borsa de Bankia. Quant a l'informe de l'FMI d'abril de 2012 que recomanava mesures ràpides en les entitats per equilibrar balanços, va assenyalar que no els va preocupar perquè van entendre que estaven complint amb el pla que havien presentat al Banc d'Espanya, i que el que suggeria el Fons era que s'executés amb més rapidesa.

Fernández Norniella va ser l'únic conseller que va dimitir del seu càrrec el mateix dia que Rato -el 9 de maig de 2012-, ja que la resta ho va fer el 25 del mateix mes. Va explicar la seva renúncia en què era fidel i solidari del projecte del president de l'entitat, de manera que va entendre que havia de marxar quan Rato es va sentir desautoritzat.

També va declarar aquest divendres, i també com a imputada, Carmen Cavero, cunyada del president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González. Era consellera de l'entitat i membre de la Comissió d'Auditoria, de manera que va percebre entre 2011 i fins a la seva dimissió el maig de 2012, 136.000 euros (segons les dades del banc, només el 2011 va cobrar 134.000, per la seva participació també en altres consells del grup).

Entre altres aspectes, segons fonts jurídiques, va destacar el poc temps que li van donar als consellers, de només un dia, per estudiar els comptes reformulats -les que reconeixien unes pèrdues de gairebé 3.000 milions d'euros-, malgrat la qual cosa els van donar el vistiplau.

El quart compareixent del dia va ser Alberto Ibáñez, amb un sou, entre 2011 i 2012, de 160.000 euros, i que era president de la Comissió d'Auditoria de Bankia.

Va relatar el tracte directe que va mantenir amb els auditors de Deloitte des de juliol de 2011 -moment de la sortida a borsa del banc- i fins a abril de 2012, i va subratllar que no van fer especial èmfasi en possibles problemes. A partir d'aquesta darrera data, el Consell va insistir a l'auditora en que informés sobre els comptes reformulats, però sense èxit, de manera que Ibáñez va criticar davant del jutge aquesta 'actitud passiva' de Deloitte.

Syriza: "L'objectiu és ensorrar aquest Govern i formar un d'esquerres"

"L'esquerra pot governar. Possiblement en els propers mesos formarem Govern, perquè els problemes de Grècia tenen solució política. No serà fàcil, però hem d'intensificar les lluites i exigir que es convoquin eleccions. L'objectiu és ensorrar a aquest Govern i formar un d'esquerres", afirma Maria Bolari, diputada de la formació grega Syriza, apunta que és possible que formin Govern en els pròxims mesos i assenyala que no pagaran el deute i que l'únic camí contra la troica és la resistència: "No pagarem el deute i demanarem a d'altres països que ens secundin".

Maria Bolari és diputada grega de la coalició d'esquerra Syriza. Va estar a Madrid a finals de novembre i, abans de participar en un míting internacional al costat de diversos líders de l'esquerra europea i membres del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT) de Jaén, va visitar a Sevilla a les dones de la Corrala Utopia que mantenen una concentració indefinida costat de la seu d'Ibercaja.

Bolari és representant de Syriza per la circumscripció electoral d'Atenes. Filla d'un treballador comunista que després de la guerra civil a Grècia (1941-1950) va passar 15 anys de exilis i presons, va militar durant els '80 al moviment estudiantil i en els '90 i posteriors participar en les protestes antiglobalització.

En els últims anys ha format part de les mobilitzacions contra les polítiques d'austeritat imposades per la troica a Grècia. Integra el Consell Nacional de Syriza i és membre de l'organització anticapitalista Esquerra dels Treballadors internacionalistes (DEA), un dels principals partits de la coalició. Al Parlament grec ha fet una activa tasca de denúncia de les retallades socials, en particular en l'àmbit de les pensions i els drets laborals.

Permanent mobilització a Grècia

La diputada d'Syriza assenyala que Grècia viu en un estat de permanent mobilització: "A les últimes quatre setmanes hi ha hagut moltes protestes. Per a nosaltres va ser van més importants el passat 6 i 7 de novembre [vaga general de dos dies a Grècia] que el 14N [vaga europea]. No obstant això, aquesta data és molt significativa perquè per primera vegada hi va haver una coordinació europea", explica Bolari.

La situació social, política i econòmica és molt greu perquè "hi ha hagut ja tres paquets de 'salvació' i cap ha fet que sortim de la permanent de crisi que patim. Hi ha una baixada de salaris del 40% i l'atur arriba ja al 25%.

S'han eliminat els convenis col·lectius i ni el deute ni el dèficit baixen", explica la dirigent grega. Per això, segons explica Maria Bolari: "l'únic camí és la resistència", i insisteix que "la solució vindrà des de l'esquerra". Diu que hi ha raons per ser optimista perquè l'actual Govern de Grècia "ja pateix pèrdues de suport al Parlament. Tot i que la lluita és molt difícil i dura hi ha esperança i confiança en els treballadors. Les mobilitzacions a Espanya i Itàlia són bones per a Grècia. També la nostra lluita des Syriza retroalimenta altres lluites europees", assenyala Bolari.

En les eleccions del 17 de juny, Syriza va obtenir 1.655.053 vots, el 26,89% de l'electorat. Va aconseguir 71 escons, va pujar 19. Aquest suport polític del projecte indica, segons la diputada de Syriza, que "l'esquerra pot governar. Possiblement en els propers mesos formarem Govern, perquè els problemes de Grècia tenen solució política. No serà fàcil, però hem de intensificar les lluites i exigir que es convoquin eleccions. L'objectiu és ensorrar a aquest Govern i formar un esquerra", afirma.

Bolari matisa que "quan parlem d'esquerra excloem expressament a la socialdemocràcia oa aquesta esquerra que aplica receptes socialdemòcrates". Assegura que "el Govern grec és fràgil però perillós. Ara mateix té dues pressions. Una que prové de la troica i altra dels moviments socials i populars. No subestimem a Alba Dorado, els ultres de Nikolaos Michaloliakos, que ha aprofitat la corrupció i a qui els mitjans presten molta ajuda".

Maria Bolari assenyala que és necessària la unitat de l'esquerra enfront de les polítiques de la troica i, pel que fa a la unitat de l'esquerra, les claus són: "Unitat i radicalisme, ambdues unides. La lluita al carrer i la política". En Syriza, els moviments socials juguen un paper fonamental: el frec al carrer és important, així com la participació i deixar clar que no es pacta amb la socialdemocràcia. La nostra prioritat, un cop arribats al Govern, són els treballadors. No acceptarem el xantatge, no pagarem el deute i demanarem a d'altres països que ens secundin".

El Suprem tomba el pacte entre CiU i els jesuïtes

El conseller en funcions de Territori i Sostenibilitat Lluís Recoder, ha rebut un nou cop judicial en el litigi que l’enfronta, de fa anys, amb l’empresa Núñez i Navarro (NN). La secció cinquena del Tribunal Suprem acaba d’anul·lar un projecte urbanístic que beneficiava de manera escandalosa la Província Tarraconense dels jesuïtes, amb diversos membres al govern nazicatòlic de CiU.

Si Artur Mas passa un tràngol complicat amb els seus comptes a Suïssa i Liechtenstein i el secretari general de CDC, Oriol Pujol, està a punt de ser imputat pel "cas de les ITV", Lluís Recoder es perfila com la "tercera via" de CiU per assumir, en cas d’urgència, la presidència de la Generalitat. Però l’exacalde de Sant Cugat també té el seu "viacrucis" judicial particular.

D’un cantó, hi ha l’adjudicació a Ferrovial de la construcció d’un pavelló esportiu al seu municipi, que va ser objecte del racket del 4% per part de la trama del Palau de la Música i que està sota la lupa de la investigació judicial. Va participar Lluís Recoder en la conxorxa ordida per Fèlix Millet i CDC? De moment, només hi ha moltes sospites i evidències.

Però també hi ha la polèmica privatització de l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL), adjudicada per Recoder a un consorci liderat per la companyia madrilenya Acciona i el banc brasiler BTG Pactual. Aquí també hi ha ombres de tupinada i l’empresa Agbar -als tribunals per l'il.legalitat del seu contracte a Barcelona que CiU no vol tocar doncs ja els hi va bé a tots dos- ja ha impugnat la resolució davant els tribunals, en detectar-hi greus anomalies i complicitats.

En tot cas, Lluís Recoder acaba de rebre una sonada patacada judicial del Tribunal Suprem. La secció cinquena de la Sala del Contenciós-Administratiu ha anul·lat una modificació del Pla General Metropolità (PGM) impulsada per l’Ajuntament de Sant Cugat, quan ell n’era l’alcalde, que beneficiava de manera directa els interessos econòmics dels jesuïtes, amb qui va subscriure un conveni de col·laboració urbanística.

Aquesta modificació del PGM establia una compensació de 21.000 metres quadrats de sostre edificable destinat a vivendes en uns terrenys de la Província Tarraconense de la Companyia de Jesús situats al costat del complex Creápolis d’Esade. A canvi, els jesuïtes renunciaven a la possible edificació dels 19.000 metres quadrats que tenen a la controvertida zona de la Torre Negra, on la promotora NN fa anys que intenta desenvolupar un projecte residencial.

La batalla judicial entre Núñez i Navarro i l’Ajuntament de Sant Cugat no té treva i ara el Tribunal Suprem acaba de donar un fort recolzament a les tesis de l’empresa de l’expresident del Barça. I és que l’alt tribunal ha ratificat novament que els terrenys de la Torre Negra no tenen cap valor paisatgístic especial que justifiqui la seva protecció a ultrança, tal i com pretén Lluís Recoder.

Bo i respectant la decisió de l’Ajuntament de Sant Cugat de declarar-los no urbanitzables, el Tribunal Suprem considera inadmissible que es compensi la propietat que tenen els jesuïtes d’un tros de la Torre Negra amb la construcció intensiva de vivendes en una altra zona del municipi. Aquesta sentència també amenaça, de manera directa, la legalitat urbanística del centre Creápolis d’Esade, la joia de la corona de l’escola de negocis dels jesuïtes.

Els malalts pagaran fins a 40 € al mes per crosses, cadires de rodes i audiòfons

Les cadires de rodes, les crosses, els audiòfons i les plantilles deixaran de ser gratuïts. Els malalts amb rendes menors a 100.000 euros hauran de pagar per aquest tipus de productes entre 20 i 40 euros al mes. El tripagament sanitari -a Catalunya i repagament a la resta- que planeja la banda del PP s'estén no només al transport no urgent en ambulància sinó també a la dita cartera suplementària de prestació ortoprotètica ambulatòria.

En aquest grup s'inclouen les pròtesis externes on es contemplen, entre d'altres, els audiòfons, les pròtesis de mà, pròtesis de mama o pròtesis del paladar per a malformacions congènites, traumatismes i processos oncològics, un grup de cadires de rodes (manuals, recanvis i elèctriques), i d'ortesis, ortopròtesis especials i renovació dels components externs d'implants quirúrgics.

Segons l'esborrany de l'ordre del Ministeri contra la Sanitat, Serveis Socials i Igualtat del PP, que serà discutit amb les comunitats autònomes en el Consell Interterritorial del proper 20 de desembre, l'usuari pagarà un 10% del preu d'oferta d'aquests productes amb un límit màxim de 20 euros al mes per prescripció.

Els pensionistes -que puguin- també pagaran un 10% del preu dels productes


Per a la resta de productes, entre els quals es troben les crosses, les persones que tinguin la condició d'assegurat actiu i els seus beneficiaris una renda igual o superior a 18.000 euros i inferior a 100.000 euros, hauran de pagar un 50% del preu de oferta del producte amb un límit de 40 euros per prescripció.

A les persones amb renda inferior a 100.000 euros se'ls cobraran un 40% del preu d'oferta del producte, amb un límit màxim de 30 euros per prescripció. Per als pensionistes, el pagament serà un 10% del preu d'oferta del producte, amb un límit màxim de 30 euros per prescripció.

Per rendes superiors de 100.000 euros l'esborrany no estableix un límit a pagar al mes ni un percentatge a pagar, però el Reial Decret, actualment en vigor, estableix que hauran de pagar fins a un 60% del preu d'oferta del producte els usuaris, sense especificar el límit màxim d'aportació.

Quedaran exempts d'aportació dels afectats de síndrome tòxica, els perceptors de rendes d'integració social i de pensions no contributives, els aturats de llarga durada i els discapacitats contemplats en el sistema especial de prestacions socials i econòmiques.

D'altra banda, l'ordre estableix que en el cas que un usuari requereixi diversos productes de tipus diferents amb la finalitat d'obtenir una determinada prescripció final, tots ells s'indicaran conjuntament constituint amb caràcter general una única prescripció.

L'asteroide Tutatis -de 4'5 kms- passa prop de la Terra

Aquesta setmana el radar Goldstone de la NASA està rastrejant un asteroide de grans dimensions mentre passa prop de la Terra i està obtenint imatges inusualment nítides de la trontollant roca espacial: "No hi ha perill de col·lisió amb la Terra", afirma Lance Benner, del Programa d'Objectes Propers a la Terra. "Durant el seu màxim acostament, el 12 de desembre, l'asteroide 4179 Tutatis estarà ubicat a 7 milions de quilòmetres de distància, el que equival a 18 vegades més lluny que la Lluna". Foto: Una mostra de les imatges del radar Goldstone obtingudes durant l'acostament de l'asteroide Tutatis, el desembre de 2012.

Els astrònoms coneixen bé l'asteroide Tutatis -déu cèltic de la tempesta, paredre de Zeus, Júpiter, Perkunas, Tor o Varuna- ja que passa per l'òrbita de la Terra cada 4 anys. Mesura 4,5 quilòmetres de longitud i és un dels més grans asteroides coneguts que poden resultar potencialment perillosos (o PHAs, per les sigles en anglès). La seva òrbita està inclinada menys que la meitat d'un grau de la de la Terra. Cap altre PHA la grandària es mesuri en quilòmetres es mou al voltant del Sol en una òrbita tan propera a la nostra. Això el converteix en un objectiu important per als estudis duts a terme amb radars.

El radar Goldstone, de la NASA, el qual està situat en el Desert de Mojave, intentarà obtenir ressons de la roca espacial cada dia, des del 4 fins al 22 de desembre. Els ressons permeten conèixer la topografia de l'asteroide i millorar la precisió amb la qual els investigadors poden conèixer la seva òrbita: "Nosaltres ja sabem que Tutatis no xocarà contra la Terra en els pròxims centenars d'anys", diu Benner. "Aquestes noves observacions ens permetran predir la trajectòria de l'asteroide encara més en el futur".

Benner i els seus companys estan particularment entusiasmats amb un nou sistema d'imatges digitals en Goldstone que podria revelar detalls mai abans vistos de la superfície de l'asteroide. "Usant el nou sistema, ara podem obtenir imatges de la superfície de l'asteroide amb una resolució que és de 2 a 5 vegades més nítida que durant els acostaments previs", diu. "Potser vegem alguna cosa nova en Tutatis".

L'asteroide ja és notable per la manera en la qual gira. A diferència dels planetes i de la gran majoria dels asteroides, que roten ordenadament al voltant d'un sol eix, Tutatis es desplaça a través de l'espai com si fos una pilota de futbol que van llançar de manera incorrecta (veure vídeo). Un dels objectius de les observacions dutes a terme mitjançant el radar és conèixer més sobre el peculiar estat de gir de l'asteroide i com canvia aquest en resposta a les forces de marea del Sol i de la Terra.

Probablement no sigui una coincidència que el trontollant asteroide tingui forma estirada i estigui cobert de bultos.

"Tutatis sembla tenir una estructura interna complicada", assenyala Michael Busch, qui és membre de l'equip de l'Observatori Nacional de Radioastronomia: "Les nostres mesures de radar coincideixen amb el fet que el lòbul petit de l'asteroide és -15% més dens que el lòbul gran i indiquen que hi ha entre un 20% a un 30% de nuclis excessivament densos dins dels dos lòbuls".

Això dóna lloc a la interessant possibilitat que l'asteroide Tutatis sigui en veritat una barreja de roques espacials més petites. "Tutatis podria estar format per residus re-acumulats sorgits d'una col · lisió entre dos asteroides en el cinturó principal", assenyala Busch. Les noves observacions ajudaran a posar a prova aquesta idea.

Busch remarca que el millorat sistema d'imatges de Goldstone produirà dades amb una resolució de 3,75 metres per píxel. "Estarem usant centenars de milers de píxels en la superfície de l'asteroide".

Un asteroide 'fregarà' la Terra al febrer de 2013

Al febrer de 2013 l'asteroide 2012 DA14, d'uns 50 metres de diàmetre i descobert recentment per astrònoms espanyols, passarà molt a prop de la Terra. D'acord amb els càlculs preliminars, a les 19:25 (GMT) del 15 de febrer de 2013 el cos celeste s'acostarà al nostre planeta a uns 26.900 quilòmetres, una distància menor que les òrbites dels satèl·lits geoestacionaris (prop de 35.000 quilòmetres).

L'asteroide 2012 DA14 va ser detectat el passat 23 de febrer pels especialistes de l'Observatori Astronòmic de La Saga, situat al sud d'Espanya. Més tard les observacions dels científics espanyols van ser ratificades per astrònoms francesos, italians i nord-americans.

Aquests científics van revelar que el cos celeste pertany a la família dels asteroides d'Apol·lo, les òrbites es creuen amb la terrestre. Al voltant de dos terços dels asteroides coneguts que s'acosten a la Terra són d'aquest tipus. Segons les dades disponibles, el cos celeste pot mesurar entre 40 i 95 metres de llarg.

Els astrònoms seguiran recopilant dades sobre el 2012 DA14 i precisant la informació sobre la seva trajectòria.

Raúl Castro anuncia més "experiments empresarials" el 2013

El president cubà, Raúl Castro, ha anunciat nous "assajos en empreses estatals amb tècniques modernes de gestió". A més de l'obertura a la iniciativa privada, Castro advoca per augmentar l'eficiència de l'economia cubana. Castro ha valorat de forma positiva l'avanç dels nous "alineaments" econòmics en el seu discurs de cloenda del ple del Parlament cubà, l'última sessió de la càmera en l'actual legislatura.

El govern de Raúl Castro porta a terme en els últims anys un progressiu procés de reformes per "actualitzar" el model econòmic de l'illa amb elements de mercat. En els últims anys, les mesures han inclòs la liberalització parcial dels mercats immobiliari i automotor després de dècades de restriccions, així com l'obertura de diversos oficis a la iniciativa privada.

"Valorem que l'actualització del model econòmic cubà, després de les mesures inicials de supressió de prohibicions i altres traves per al desenvolupament de les forces productives, marxa amb pas segur i es comença a endinsar en qüestions de més abast, complexitat i profunditat", va citar l'agència cubana Premsa Llatina a Castro durant la seva intervenció.

Alhora, ha assegurat que el seu govern "continua la seva anàlisi" de mecanismes per suprimir "amb un enfocament integral" la dualitat monetària que regeix a l'illa des dels anys 90. A més del devaluat pes cubà, a Cuba és moneda oficial el pes convertible, equivalent al dòlar. Els salaris del sector estatal es paguen en pesos cubans, 24 vegades inferior al canvi al convertible.

En el seu discurs va al·ludir també per primera vegada en públic al càncer del qual és tractat a l'illa el president veneçolà, Hugo Chávez, així com al procés de pau colombià que es realitza a l'Havana.

"En aquesta hora crucial per a Veneçuela i per 'La nostra Amèrica', estarem com sempre al costat del president Chávez i la Revolució Bolivariana", va assegurar Castro. Chávez es va sotmetre dimarts a l'Havana a la seva quarta operació en 18 mesos pel càncer que pateix, enmig de creixents temors per la gravetat de la seva malaltia.

Alhora, el mandatari cubà va subratllar que el seu país continuarà donant suport al diàleg de pau entre el govern colombià i les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC). "Continuarem brindant de manera prudent i discreta, tot el suport al procés de pau a Colòmbia", va dir Castro. Les delegacions de pau del govern de Juan Manuel Santos i les FARC han traslladat des del passat 19 d'octubre permanentment la seva taula de diàleg a la Havana.

El líder cubà, d'altra banda, va reiterar davant el Parlament del seu país la seva disposició a entaular amb l'administració nord-americana de Barack Obama "sense precondicions o gestos previs".

Cuba i Estats Units van trencar relacions diplomàtiques poc després del triomf de la revolució el 1959.

Amaiur denuncia que el PSOE «dóna cobertura al PP»

Amaiur ha criticat durament la "incomprensible" actuació del PSOE de Rubalcalba, després de vetar la signatura de la coalició independentista al recurs contra el decret del PP per no actualitzar les pensions el 2012 conforme a l'IPC. "PSOE i PP monopolitzen el bloqueig de qualsevol moviment que permeti a la ciutadania basca ser propietària del seu propi futur". També és «incomprensible i decebedora», segons el parer del diputat Xabier Mikel Errekondo, l'actitud de l'Esquerra Plural. Foto: Dos feixistes del teatre esperpèntic nazionalcatòlic.

Tots els grups de l'oposició al Congrés espanyol havien acordat presentar un recurs d'inconstitucionalitat al decret aprovat per l'executiu del PP per no actualitzar les pensions el 2012 conforme a l'IPC. No obstant això, el PSOE va vetar la signatura d'Amaiur al recurs i el decret va tirar endavant a la Cambra amb l'únic suport del PP.

Amaiur, en roda de premsa, ha considerat que el PSOE «va cedir a la pressió d'UPyD i va engegar a rodar una iniciativa mai coneguda fins ara». I ha afegit: «Incomprensiblement, el PSOE dóna cobertura al Partit Popular que, per descomptat, acaba fregant-se les mans».

També és «incomprensible i decebedor», segons el parer del diputat Xabier Mikel Errekondo, l'actitud de l'Esquerra Plural. La coalició independentista afirma no comprendre per què va decidir signar el recurs, avalant d'aquesta manera el veto d'Amaiur i quan la iniciativa requereix únicament el suport de 50 diputats, és a dir, els del PSOE. «Cal més altura de mires-ha dit-. Confiem i desitgem que aquesta actitud es corregeixi en un immediat futur».

«Actitud de menyspreu»

Errekondo també ha criticat l'actitud del PNB al Congrés espanyol i recull les paraules d'un diputat nacionalista davant els mitjans de comunicació. Diu textualment: «... ens interessa molt poc el que ha passat amb el veto...» i «... a nosaltres ens agradaria parlar de les pensions i no de les qüestions col·laterals...».

Segons el parer de la formació, «no és casual que el PNB adopti aquesta actitud de menyspreu cap a les forces sobiranistes d'esquerra». I afegeix: «El PNB, en comptes d'estar al servei de la gent al carrer, està pendent de respondre als interessos de l'elit econòmica i financera que, per descomptat, pretén treure partit de la privatització de les pensions».

Després que ha passat, la coalició conclou que el PP i PSOE «monopolitzen el bloqueig de qualsevol moviment que permeti a la ciutadania basca ser propietària del seu propi futur», alhora que considera que Euskal Herria necessita el seu propi sistema de pensions, «basat en uns criteris més justos i de solidaritat».

Una altra dona se suïcida a Màlaga abans del desnonament

Una dona de 52 anys ha mort aquest matí a Màlaga en llançar-se des del balcó del seu apartament, situat en una quarta planta, tres dies després de rebre una ordre de desnonament per impagament de la hipoteca. Els fets han succeït a la barriada dels Cors, en un bloc al costat de la comissaria provincial de Màlaga.

Segons els veïns, la víctima, que vivia amb la seva mare, de 96 anys, i no tenia més família a la ciutat, s'havia mostrat els últims dies "molt preocupada" davant el possible desallotjament.

El cadàver de la dona ha estat aixecat al voltant de les 11 del matí. Alguns veïns han relatat a la Cadena Ser que la morta havia regentat un estanc al polígon industrial de el Viso, però que ho va haver de tancar fa tres anys després d'entrar en fallida.

Parents de Díaz Ferrán i Ignacio González van cobrar 249.000 euros de Bankia el 2011

La desfilada dels 33 imputats en el 'cas Bankia' es reprèn avui a l'Audiència Nacional amb la compareixença de l'empresari Arturo Fernández i Carmen Cavero, familiars de Gerardo Díaz Ferrán i del president madrileny, Ignacio González, respectivament. Com 'consellers' del banc -i sense cap coneixement ni feina a fer-, van cobrar del grup l'any 2011 -l'entitat es va crear al juny d'aquest any- 115.000 euros (Fernández) i 134.000 (Cavero), en total, 249.000 euros, segons les dades oficials del banc.

La ronda d'imputats compareixents d'aquest divendres es completa amb José Manuel Fernández Norniella, amic íntim de Rato i que va ser conseller executiu adjunt a la Presidència de Bankia, amb una remuneració el 2011 de 319.000 euros.También formava part de la Comissió Executiva i de la Delegada de Riscos. Sobre el paper, el seu testimoni és el més rellevant del dia.

Fernández Norniella va ser diputat del PP (1993-96), secretari d'Estat de Comerç amb Aznar (1996-1998), i president del Consell Superior de Cambres de Comerç i com a tal vicepresident de la CEOE.

Qui és actualment vicepresident de la patronal és Arturo Fernández, que al seu torn presideix la Confederació d'Empresaris de Madrid (CEIM). És conegut com cunyat de Díaz Ferrán, encara que en realitat era cunyat polític d'un germà ja mort l'expresident de la patronal, que estava casat amb una germana de l'esposa de Fernández.

És a dir que els dos són una mena de cunyats i en qualsevol cas el restaurador, propietari de 'Artur Grup Cantoblanco, va succeir l'altre al capdavant dels empresaris de Madrid. En la seva època de major relació si es deien cunyats, encara que no ho fossin estrictament parlant, però últimament s'han distanciat, segons fonts pròximes a la CEOE.

Fernández declararà com a imputat davant el jutge Fernando Andreu la setmana següent a què, un altre magistrats de l'Audiència Nacional, Eloy Velasco, enviés a la presó a Díaz Ferrán amb fiança de 30 milions d'euros pel presumpte alçament dels seus béns per no pagar els creditors de Viatges Marsans.

Arturo Fernández està imputat, al costat dels altres 32 consellers de Bankia i la seva matriu, BFA, per haver format part de l'entitat quan es va produir la investigada fusió i sortida a borsa de l'entitat. El jutge indaga més si hi va haver delictes en l'aprovació al març de 2012 dels comptes de 2011, declarant uns beneficis de 305 milions d'euros, quan només dos mesos després l'entitat es va veure forçada a reconèixer unes pèrdues de 2.900 milions en relació amb el mateix exercici.

Arturo Fernández, gairebé un 'hooligan' d'Esperanza Aguirre i portaveu de les virtuts polítiques de la lideressa, ha estat un defensor de la reforma laboral, i, encara que de verb fàcil, no ha estat capaç d'assolir les cotes d'enginy del seu concuñado Díaz Ferrán quan va deixar anar que els empleats a Espanya havien de "treballar més i cobrar menys". La seva empresa té adjudicada la concessió de la restaruación d'innombrables centres oficials (com el Congrés dels Diputats) i de diversos estadis de futbol com al Calderón o al Bernabéu.

Per la seva banda, Carme Cavero és germana de la dona del president de laComunitat de Madrid, ia més va formar part del Comitè d'Auditoria de l'entitat, per la qual cosa cobrava major retribució. Fins ara, els altres membres d'aquest comitè han manifestat al jutge que l'auditora Deloitte no els va advertir excepcions en relació als comptes de 2011, aprovades el març d'aquest any, tot i que dos mesos després es va demostrar que tenien un desfasament de més de 3.000 milions d'euros.

Aquest divendres també declara davant el magistrat 1/4 exconseller imputat, Alberto Ibáñez, expresident de Citygroup Espanya i assessor extern de KPMG, que també va pertànyer al Comitè d'Auditoria de Bankia.

Les compareixences dels imputats es tancaran la setmana que ve amb la declaració, el 20 de desembre, de Rodrigo Rato, expresident de Bankia.