Centenars de bascos impedeixen la detenció a Baiona d'Aurore Martin per la policia francesa

Desenes de persones han evitat a Baiona Ttipia, Iparralde, que la policia francesa es portés a la militant independentista basca Aurore Martin, després d'haver-la detingut "amb violència extrema". Cada vegada que arribaren més agents de la Policia francesa, que mantenien envoltades a les desenes de persones que protegien a Aurore Martin, s'afegiren més ciutadans que encerclaven als agents i envoltaren a Aurore. En breu es durà a terme una massiva compareixença de premsa a la plaça Saint André. Des de les xarxes socials s'ha fet una crida a acudir a aquest lloc que ha evitat a la fi la detenció de la militant abertzale. Foto: Moment en què la policia francesa intenta detenir Aurore Martin i un grup de ciutadans evita el seu arrest. Vídeo en castellà a l'enllaç.

La Policia francesa ha acudit a primera hora de la tarda a detenir la militant de Batasuna Aurore Martin, contra qui pesa una euroordre de l'Audiència Nacional espanyola per la seva activitat política. Encara no ha pogut detenir-la, davant l'espontània protesta que s'ha generat a Baiona Ttipia per protegir-la. Entre cinc i sis policies de paisà encaputxats han acudit a l'habitatge de la germana d'Aurore Martin a la capital labortana, on pel que sembla es trobava.

Arrest violent

Segons ha pogut saber Gara.net, la Policia francesa ha pujat a l'habitatge, ha tocat la porta i quan han dit qui eren, s'han negat a obrir la porta. Tot seguit, la policia ha enderrocat la porta i ha procedit a la detenció de la militant de Batasuna de forma violenta.

Segons testimonis presencials, Martin ha estat agafada pels peus i els braços i així és com l'han treta enlaire al carrer. No obstant això, un cop a l'exterior, els policies s'han vist desbordats davant la gentada concentrada i finalment l'han deixat lliure.

La Policia ha demanat ràpidament més reforços, però davant l'espontània i ràpida reacció popular, en augment creixent gràcies a la crida per xarxes, no ha pogut detenir-la.

Més de dos centenars de persones s'han mobilitzat ràpidament per protegir i donar suport a la militant de Batasuna i tant els policies uniformats com els de paisà s'han vist desbordats pel nodrit grup que els ha envoltat a fi de que no procedissin a la detenció de Martin, no aconseguint-ho a la fí gràcies als veïns.

Aurore Martin parla amb Info7 Irratia

A més, la ràdio Infozazpi Irratia ha pogut parlar amb la pròpia Aurore Martin, que ha relatat la detenció: "Estava en el meu pis, han tocat la porta i com no l'he obert l'han enderrocat. Han entrat diversos encaputxats a casa meva. M'han portat escales avall sense tocar el terra, agafada de peus i mans. Llavors ha arribat molta gent per protegir-me; ha estat un moment molt violent, molt tens", ha explicat.

"En un moment s'han vist desbordats i han anat a la recerca de més policies. Ha estat aquest moment quan hem aprofitat per sortir al carrer. En deu minuts s'ha reunit un multitud per donar-me suport. Els policies m'han dit que estigui tranquil.la, que la detenció l'havien de dur a terme i que no em passaria res. Que no era culpa seva, que només compleixen amb ordres... el de sempre", ha conclòs Martin.

La Lliga per la Laïcitat denuncia la campanya enganyosa de la Conferència Episcopal

Davant les declaracions de la Conferència Episcopal Espanyola en la que vinculen la consignació de la casella “església catòlica” de la declaració de renda amb l’atenció social que realitzen diverses organitzacions vinculades a l’església catòlica, la Lliga per la Laïcitat vol denunciar el que considera un intent d’engany i una situació de privilegi. L’acció d’atenció social que realitzen aquestes organitzacions no està finançada a través de l’assignació del IRPF, tal i com ho indica els propis pressupostos de la Conferència episcopal i que es poden consultar a la seva web. Quan es marca la casella de l’església, s’ha de saber que ni un euro va a parar a accions de caràcter social, la seva totalitat es destina a mantenir la seva estructura: Del total dels 214 milions d’euros que al 2010 l’Església Catòlica va ingressar per l’assignació del IRPF, 160 milions d’euros es van destinar directa i integrament a pagar els sous de sacerdots i bisbes, i 54 milions d’euros es van destinar a l’activitat pastoral.

Per això, des de la Lliga per la Laïcitat s'està fent una campanya per informar a les persones contribuents el que significa realment marcar la casella de l’església.

12 acomiadaments i 2 milions en obres a la seu del ICC

L'Institut Cartogràfic de Catalunya, empresa pública de la Generalitat que ha acomiadat aquest mes 12 treballadors, ha gastat més de 2 milions d'euros (352 milions de pessetes) en obres els anys 2008-2010. L'edifici seu de l'ICC ja havia estat remodelat totalment l'any 1996. Les noves obres han inclòs refer l'escalinata d'entrada per posar-hi llums en els esglaons, fer marquesines a les portes principal i lateral, canviar totes les portes i finestres externes, etc. Cal destacar que per a la rehabilitació de la façana l'ICC s'ha gastat més d'un milió d'euros.

Sírius ja va denunciar les estranyes produccions de luxe de l'Institut, que es venen -sorprenenment- per sota el seu preu de cost.

Les obres havien de continuar i estava aprovat gastar 778.800 euros més, amb la qual cosa s'hauria arribat a una despesa total de gairebé 3 milions d'euros (500 milions de pessetes), però 6 mesos abans dels acomiadaments es va anular aquest darrer contracte (DOGC:22.10.2010). El director de l'ICC Jaume Miranda (a la dreta de la foto), va afirmar que sols s'havia fet la meitat de les obres previstes (fent una projecció: 6 milions d'euros o 1000 milions de pessetes en reformes d'un edifici ja remodelat l'any 1996).

L'Institut Cartogràfic de Catalunya està gestionat per un equip directiu encapçalat per Jaume Miranda, que és director de l'ICC des de fa gairebé 30 anys, col.locat per Jordi Pujol. Des de l'any 1983 el director de l'ICC té un sou equivalent al d'un director general (DECRET 499/1983).

Els acomiadaments s'emmarquen en les retallades que afecten el sector públic. Per justificar els acomiadaments l'Institut Cartogràfic addueix que aquest organisme està patint una reducció d'ingressos des de l'any 2007.

Els treballadors acomiadats aquest mes d'abril han estat 8 fixes i 4 temporals. Alguns dels treballadors fixes treballava a l'empresa des de feia 28 anys. La majoria dels treballadors acomiadats tenen entre 45 i 55 anys.

L'acomiadament es va produir sense preavís. El director de l'ICC, Jaume Miranda es trobava de viatge quan es van produir els acomiadaments. En cap moment la direcció de l'ICC va intentar obrir un procés de negociació amb el Comitè d'Empresa de l'ICC

Suma pressupostos d'obres:

145.786 euros. Data DOGC: 03.06.2008

229.028 euros. Data DOGC: 21.01.2009

260005 euros. Data DOGC: 03.06.2009

1015225 euros. Data DOGC: 30.07.2009

347755 euros. Data DOGC: 16.03.2010

268803 euros. Data DOGC: 16.09.2010

Total: 2.266.602 euros = 377 milions de pessetes

El pare de Jaime Mayor Oreja implicat en el robatori de nens

La província de Guipúscoa és una de les que apareix més esquitxada per la trama al voltant de metges, llevadores i monges que atenien parts i comunicaven a la mare la falsa mort del nadó per després vendre-ho a altres famílies, unes xarxes que van actuar impunement durant el franquisme. En aquesta província la Fiscalia acumula desenes de denúncies, una d'elles relacionada amb el doctor José María Mayor Lizarbe, ginecòleg ja mort i pare del dirigent popular Jaime Mayor Oreja. Ja fa uns mesos van saltar els noms d'un oncle segon de Ana Botella, José Botella Llusia (mort el 2002), i el doctor Ignacio Villa Elizaga, pare de Nacho Vila, director d'informatius de la cadena COPE.

El doctor ginecòleg Mayor Lizarbe, ja mort, apareix vinculat a sis casos d'irregularitats relacionades amb la desaparició de nadons, segons dades dels afectats a Euskadi recollits per Interviú. Un reportatge de la revista setmanal recull per exemple el testimoni d'Inmaculada Pernice, la mare, Rafaela, va donar a llum a un nen el 23 de juny de 1971 al Hospital Nostra Senyora d'Aranzazu de Sant Sebastià.

Sense dades en el Registre sobre els avortaments

Encara Rafaela va sentir plorar al seu nen i el va veure amb vida, les infermeres li van comunicar que havia mort ofegat pel cordó umbilical. Aquell part va ser assistit per Mayor Lizarbe, que davant el desconsol de Rafaela li va dir que la seva part havia estat normal. Tres dies després el doctor signava el certificat que la família necessitava per demostrar que havia donat a llum. No obstant això, en el Registre Civil de Sant Sebastià no hi ha constància d'aquest naixement, de fet de l'arxiu van desaparèixer tots els documents relacionats amb avortaments anteriors a 1975.

Una de les "persones implicades"

Una germana de Rafaela va insistir en veure el cos del nen aquell 23 de juny de 1971, i les infermeres li van mostrar un cadàver d'una criatura que encaixava amb el que va poder veure la mare, de manera que la família es pregunta si el tenien per mostrar a tot el món que reclamés proves. Els Pernice han presentat una denúncia davant la Fiscalia si s'escau, i en la mateixa apareix Major Lizarbe, "col.legiat nº 585", com una de les "persones implicades (...) contra els qui hauria de dirigir la investigació".

Fins a 168 casos en els tribunals

Amb els casos denunciats fins ara, la sospita plana sobre 15 hospitals i 35 metges -la majoria ja morts-, i els casos de presumptes falses morts i posterior venda de nadons es resitran des de 1940 fins 1993 l'últim d'ells. Ja hi ha fins a 168 casos documentats, dels quals 80 estan en els tribunals i en altres 50 s'està buscant documentació que acrediti les sospites. Només en la Mare de Déu d'Aranzazu, el centre en el qual exercia Mayor Lizarbe, es concentren 81 casos de possibles robatoris.

Altres noms vinculats al PP

Ja fa uns mesos van saltar en relació a aquestes presumptes trames de robatori de nens els noms d'un oncle segon de Ana Botella, José Botella Llusia (mort el 2002), així com el del doctor Ignacio Villa Elizaga, pare de Nacho Vila-director de informatius de la cadena COPE-.

Ara la pregunta que ningú pot obviar és: Podria ser que alguns d'aquests coneguts neofeixistes del PP no fos en realitat fill del seu pare sinó un nadó robat?

"La realitat del que passa a Líbia contrasta amb els comunicats de l'OTAN"

Armen Oganesián: "Vostè li va demanar permís a l'OTAN per viatjar a Tripoli?", li va deixar anar un periodista estranger al president de la FIDE, Kirsan Iliumzhinov, en una de les últimes conferències de premsa. La resposta: "En els estatuts del president de la FIDE no hi ha cap punt que obligui a informar a l'Aliança Atlàntica dels passos a prendre". I Iliumzhinov, va anunciar: "El Govern libi està disposat a iniciar les negociacions sense més dilació. No tindria cap inconvenient en seure ara mateix amb els dirigents de l'OTAN i amb els seus representants que ara es troben en Bengasi".

Això del permís de l'OTAN té el seu rerefons. En el pla informatiu, ara mateix Líbia és terra incognita, ja que al país li està vetada la utilització dels seus satèl lits de comunicacions, i la seva premsa no té difusió a l'àmbit internacional, ni tan sols al dels seus veïns més propers. Bé, no és del tot incògnita, ja que el buit informatiu està degudament ocupat pels braus informes oficials dels generals i els funcionaris de l'Aliança Atlàntica. Pel que fa als reportatges en directe de les agències internacionals, no solen ser més que textos muntats a la redacció sobre imatges genèriques rebudes.

A més, el sentit dels esdeveniments acaba sent distorsionat fins a la pèrdua del seu contacte amb la realitat. En altres paraules, una màquina de propaganda ha substituït a una altra i la veritat, com sempre, s'ha quedat al mig. Curiosament, a Líbia tots els canals estrangers continuen emetent amb tota normalitat, fins i tot els russos. Segons paraules de Iliumzhinov, als mateixos libis se'ls escapa una trista somriure, quan veuen l'opereta sobre el seu país que es transmet per la televisió.

L'enviat especial de la revista "Mezhdunarodnaya Zhizn" (Vida internacional) va acompanyar el president de la FIDE en aquest viatge i va tenir l'ocasió d'entrevistar-lo en exclusiva, on es recollien reflexions com la següent: "He recorregut més de la meitat del país i he vist aquestes ciutats i pobles que, segons les cadenes de televisió internacionals, estan ocupades pels rebels i afectades per violents combats ... Precisament avui hem passat per un d'aquests llocs quan tornàvem a la frontera amb Tunísia, i el nostre trànsit va ser tranquil i no hi havia cap enfrontament". En principi, la resolució de l'ONU no incloïa el bloqueig informatiu ni tampoc la censura a Líbia...

La realitat del que passa a Líbia contrasta amb els comunicats de l'OTAN. En el fons tot és molt simple, l'Aliança Atlàntica exigeix ​​als rebels que continuïn les seves accions contra el govern, mentre que aquests sempre demanen constants bombardejos de suport. L'OTAN evidentment ha pres un clar partit i està provocant una guerra civil. La pau no entra en els seus plans a mínim fins que del tauler polític de la regió no desaparegui la figura de Gaddafi.

Ara ja ningú dubta que les prioritats de l'OTAN a Líbia mai van ser la pau i la seguretat de la població civil, sinó freds interessos polítics. Per aquesta raó no s'espera cap resposta a l'oferta de Gaddafi de seure a negociar després del cessament dels bombardejos. Als aliats internacionals els interessa la guerra fins a la victòria final.

Iliumzhinov va veure les ruïnes d'edificis i hospitals i li va expressar el condol a Gaddafi per la mort del seu nét i la seva néta durant el bombardeig de la capital Líbia. A propòsit, aquesta operació militar internacional, que ha generat ja tants sofriments, hauria de ser objecte de la investigació per part del Tribunal Penal Internacional perquè no acabi com sempre en el morral de les suposades resolucions de l'ONU.

En la conversa amb Iliumzhinov, Gaddafi va abordar el rerefons econòmic de l'agressió militar. En els comptes líbies dels bancs internacionals està embargada una reserva de 160.000 milions de dòlars. "Tothom diu que són diners de Gaddafi, quan això no és així. Es tracta dels fons del Banc Central de Líbia, de les entitats estatals, dels ciutadans de Líbia. Si aquests diners es necessita per a l'estabilització de l'euro, el més honest seria reconèixer-ho".

En el seu moment, Líbia va renunciar a desenvolupar les armes de destrucció massiva (nuclears, químiques i bacteriològiques). Tots els fons que es van estalviar en aquesta esfera es van emprar per ampliar el ferrocarril. Les respectives licitacions, a propòsit, les va guanyar Rússia. "Quin és l'exemple que dóna l'OTAN a països com Corea del Nord o Iran? La força resideix en el poder de les armes? A nosaltres ens van convèncer per renunciar a desenvolupar la indústria militar del meu país i ara ens bombardegen. Segons sembla, aquest el destí dels països febles", va assenyalar Gaddafi.

Segons testimoni de Iliumzhinov, Gaddafi va estar correcte en tot moment. L'entrevista no va tenir lloc en cap búnquer, i el líder libi no va semblar estar preocupat per la seva seguretat. No obstant això, la pena per la pèrdua dels seus éssers estimats era evident: "Sé que ens han condemnat a mort a mi i a tots els meus parents i éssers estimats, però no acabo de comprendre quin és el crim comès per la meva néta petita...".

Colom i Garicano citats a declarar com a encausats en el cas Palau

El jutge del cas Palau, Josep Maria Pijuan, ha citat a declarar el 18 de juliol vinent en qualitat d'encausats el secretari d'Immigració de CDC, Àngel Colom, i l'ex-directora general del Palau de la Música, Rosa Garicano, en la investigació pel cas Palau sobre el desviament de diners de la institució de Fèlix Millet i de Jordi Montull. Colom ho farà com a encausat en qualitat de responsable civil a títol lucratiu, i haurà d'explicar per què va rebre 75.000 euros de Millet l'any 2000.

Colom ja havia explicat que havia rebut aquests diners per a poder pagar els deutes del Partit per la Independència i va acordar amb la Fundació Orfeó Català que els tornaria progressivament.

Marina Albiol, Meyer i Nuet salparan amb la II Flotilla cap a Gaza

A la roda de premsa que aquest matí ha tingut lloc a Madrid per a presentar als membres de IU i EUPV que participaran en la Segona Flotilla la Llibertat Rumb a Gaza, la diputada per Castelló Marina Albiol ha expressat les raons de sa presència com a mostra de solidaritat amb el poble de Palestina. En les imatges, d'esquerra a dreta: l'europarlamentari d'IU, Willy Meyer, la diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol i el membre de l'Executiva Federal de IU i secretari del PCC, Joan Josep Nuet, que participaran a la Flotilla, amb el coordinador general de IU, Cayo Lara.

Marina Albiol: Israel manté un bloqueig sobre Gaza des de l'any 2006, és un bloqueig per terra, mar i aire que ha estat qualificat com il.legal per Nacions Unides i per organitzacions internacionals com Amnistia Internacional o la Creu Roja. A Gaza viu més d'un milió i mig de persones que estan sotmeses a aquest càstig col.lectiu per part d'Israel, de manera que en aquests moments Gaza és un enorme camp de concentració on el 80% dels seus habitants depenen de l'ajuda humanitària per poder alimentar-se i sobreviure.

A més l'exèrcit d'Israel practica una agressió permanent i continuada contra la població civil de Gaza, de fet, l'any 2006 van ser assassinades 500 persones i des de llavors no han cessat les fustigacions, els assassinats i l'exercici de la més absoluta impunitat per part de Israel.

La segona flotilla de la llibertat és una iniciativa no violenta que parteix amb un triple objectiu: primer, trencar aquest bloqueig il.legal que sotmet a la població civil a unes condicions terriblement precàries. Segon, un objectiu també humanitari com és el de portar material escolar, sanitari i material de construcció. El tercer objectiu és una denúncia internacional i el de conscienciar la ciutadania ia la població civil d'Europa i de la resta del món de quina és aquesta situació que està vivint el poble de Palestina a Gaza.

El fet que anem els companys Willy Meyer, Nuet i jo mateixa és una demostració que IU continua estant al costat del poble palestí. Sempre hem estat al costat dels pobles oprimits i, per tant, volíem tenir aquesta vegada una participació activa en aquesta segona flotilla de la Llibertat.

Ja sabeu que aquesta segona flota és hereva de la primera, que l'any passat va viatjar el maig de l'any passat, i va patir un atac d'Israel on nou activistes van ser assassinats en aigües internacionals, on a més van ser ferides 50 persones i on la resta de passatgers van ser segrestats per part de l'exèrcit d'Israel.

Veïns de Gràcia impedeixen un nou desnonament

Gairebé un centenar de persones han impedit aquest matí que es fes efectiu un desnonament al carrer Alegre de Dalt concentrant-se davant de l’immoble per impedir que expulsessin a la família afectada. Com han explicat els llogaters amenaçats, la casa va ser venuda fa molts anys amb la condició de mantenir el lloguer a aquesta família, però la immobiliària La Llave de Oro s’aferra a una llei franquista vigent des de l’any 1964 que permet fer fora els llogaters i enderrocar la casa si s’hi vol construir un immoble de més pisos que l’actual.

Curiosament la normativa a Gràcia no permet fer nous edificis de més de dues plantes i baixos, però la propietat ha obtingut un permís de l’ajuntament per a construir-los. El cas està recorregut al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que segons el parer dels advocats de la família, mot probablement resoldrà el cas a favor dels afectats, però mentrestant hi ha el perill que es faci efectiu el desnonament i s’enderroqui la casa.

L’Assemblea de Drets Social i l’Assemblea d’Indignats de Gràcia, que havien realitzat la convocatòria, no han amagat la seva satisfacció quan els agents de la immobiliària han marxat i han recordat que només la setmana passada es van impedir mitja dotzena de desnonaments arreu dels Països Catalans amb mobilitzacions com aquesta. Els fets s’han produït quan recentment s’ha sabut que al nostre país hi ha més de 100 desnonaments diaris, i al districte de Gràcia una mitjana de 35 cada mes.

Miralles: “Ens sentim interpel·lats pel moviment 15-M"

El coordinador general d’EUiA i diputat, Jordi Miralles, ha valorat “molt positivament” les mobilitzacions del 19-J a Catalunya i arreu de l’Estat espanyol, “una expressió del profund descontentament de bona part de la ciutadania envers unes polítiques clarament injustes”. Miralles creu que el missatge de la gent que va omplir ahir els carrers és ben clar: “No volen assumir les conseqüències d’una crisi que no han generat”. El dirigent d’EUiA també ha aprofitat per senyalar que les manifestacions massives i pacífiques d’ahir demostren que “s’equivocaven aquells que pretenien criminalitzar el moviment 15-M” pels fets violents davant el Parlament la passada setmana, que ha atribuït a grups minoritaris.

Miralles ha insistit que aquestes mobilitzacions promogudes pel moviment 15-M són l’expressió de què “molts ciutadans i ciutadanes estan contra les retallades, volen defensar drets i volen més democràcia”, un posicionament que el diputat d’esquerres considera “de sentit comú” i davant el qual “EUiA ens sentim interpel·lats, des de la coresponsabilitat i el compromís com a força d’esquerres” perquè, ha volgut deixar clar, “nosaltres diem dins i fora del Parlament ‘més drets i no a les retallades’ i així ho defensem”.

Segons ha explicat el coordinador d’EUiA i vicepresident del grup parlamentari d’ICV-EUiA, aquest compromís amb les demandes de la ciutadania es traduiran en “impulsar des del Parlament consultes ciutadanes que permetin prendre posicionament sobre qüestions que afecten la quotidianitat de la gent” i ha posat d’exemple els recents referèndums celebrats a Itàlia en què ha guanyat el no a la privatització del servei d’aigües i el no a les nuclears. Així, Miralles ha anunciat que la coalició roig i verda presentarà una moció al respecte en el proper ple del Parlament, en la línia de “millorar la qualitat democràtica” i que la ciutadania tingui més poder de decissió.

A més, el dirigent d’EUiA ha reivindicat “espais de resposta i alternatives” on conflueixin i col·laborin el moviment sindical, veïnal i educatiu, estudiants, associacions de pares i mares, plataformes en defensa de l’habitatge i contra els desnonaments... i el moviment 15-M: “Hem de buscar punts de trobada i treballar plegats, ho estem fent i seguirem fent-ho”, ha afirmat Miralles, fent una crida a participar demà a la manifestació convocada pels sindicats per una Europa social i contra les retallades i argumentant que “nosaltres hem fet costat als sindicats a la vaga general, recollint signatures per una ILP que permeti modificar la reforma laboral i que continuarem defensant al Congrés dels Diputats”.

EUPV denuncia que el PP subvencionà a un col•lectiu búlgar de Xàtiva abans de les eleccions del 22M

El diputat autonòmic d’EUPV Ignacio Blanco ha explicat que les sospites que recauen sobre els motius de la concessió d’aquestes subvencions – d’un total de 20.000 euros- “són més que raonables, més quan s’ha donat en Xàtiva un empadronament a última hora del tancament del cens electoral de més de 300 búlgars. Creiem que els fets mereixen una explicació convincent del conseller”. Esquerra Unida enregistrarà en Les Corts una bateria de preguntes a Blasco perquè explique quins criteris es van seguir per atorgar aquesta quantitat econòmica al col·lectiu.

Blanco afirma que el conseller de Solidaritat i Ciutadania, Rafael Blasco “haurà de contar-nos per què aquesta associació rep unes ajudes, poc abans de les eleccions municipals, de 13.000 euros més elevades que les rebudes l’any passat. Lamentablement estem ja massa acostumats a aquestes coses passen en la conselleria del senyor Blasco. No és l’únic cas que el conseller té obert per presumptes irregularitats en la concessió de les subvencions, i per això li exigim una lupa en cadascuna d’elles”, reclama el diputat d’esquerres.

Per la seua banda Esquerra Unida de Xàtiva ha exigit explicacions a l’alcalde de la ciutat i diputat autonòmic, Alfonso Rus, sobre els empadronaments massius poc abans dels comicis, així com sobre els lligams de l’associació búlgara amb el PP.

El cap de les joventuts de CDC a Tarragona, Gerard Figueras, conduint sense punts a 160

Agents policials han caçat el líder de les joventuts vinculades a CDC de Tarragona, Gerard Figueras, conduint un vehicle a 160 km/h., tot i haver esgotat els punts en el carnet, segons han confirmat fonts dels Mossos d'Esquadra de Tarragona i de la JNC. Els fets es van produir el diumenge en una carretera a la comarca del Baix Camp, a la província de Tarragona.

Figueras ha legat que desconeixia que s'havia quedat sense punts, ja que no ha rebut cap notificació oficial al respecte, i se li ha citat pròximament als jutjats de Reus (Tarragona) per declarar.