dissabte, 10 de juliol de 2010

Un poble, independent i republicà


Catalunya i el dret a decidir: En el marc de les Jornades de la Universitat Progressista d'Estiu (UPEC), la propera setmana, del 12 al 16 de juliol, a la Facultat de Geografia i Història de la UB, en destaquem la Taula Rodona: Catalunya i el dret a decidir. Hi participen: Joan Ridao, Diputat d'ERC, Joan Josep Nuet, Senador d'EUiA, Joan Josep López Burniol, Notari. Modera: Oriol Illa, Politòleg. Dimarts 13 de juliol 16:30, a la Facultat de Geografia i Història de la UB. C/ Montalegre, 6. 4a, BCN.

Una Nació: Independència o República!



Una gernació omple el centre de Barcelona


1.500.000 persones, segons Òmnium, i 1.100.000 segons la guàrdia urbana, que no ha patit la densitat de la manifestació durant hores, dels milers de catalans inmòvils davant la gernació que anava omplint, desde les cinc de la tarda, l'espai de la convocatòria. Dues hores desprès de la sortida, encara no s'avançava un pel al llapis de Diagonal, amb tothom aturat des de Plaça Tetuan on ja s'havia cantat un cop els segadors. Amb quatre i cinc persones per metre quadrat i amb Rosselló i tots els altres carrers adjacents plens de gom a gom de senyeres, estel.lades i algunes republicanes.

La manifestació ha desbordat totes les previsions

La marxa ha estat dissolta a la confluència de passeig de Gràcia amb Gran Via, i Montilla ha hagut d'abandonar protegit pels seus escortes
Desenes de milers de persones han ocupat la totalitat del passeig de Gràcia amb multitud de senyeres i pancartes, amb gran protagonisme de les consignes independentistes.

No ha arribat ni a dues hores. La manifestació s'ha hagut de dissoldre a les vuit del vespre a causa de l'enorme col·lapse del centre de la ciutat. Ni tan sols la lectura de la declaració final poc després de les set i mitja ha dissuadit els manifestants.

Quan la senyera ha començat a girar per Gran Via, l'organització ha ordenat la dissolució de la marxa, al mateix temps que la gentada ha començat a escridassar el president Montilla, que ha abandonat l'acte protegit pels seus escortes. Els crits de "traïdor", "botifler" i la tensió produïda han portat els mossos a refugiar Montilla a la Conselleria de Justícia, als carrers Casp i Pau Claris, durant uns minuts, fins que ha arribat el cotxe oficial.

Enorme assistència


Una hora i mitja després de l'inici de la manifestació contra la sentència del Constitucional sobre l'Estatut, les xifres d'assistència poden ser discutibles, però el que ja és una realitat és que el centre de Barcelona --passeig de Gràcia, Gran Via i els carrers adjacents-- ha quedat literalment desbordat per la multitud. Segons la Guàrdia Urbana, 1.100.000 persones han participat en la marxa.

La gran artèria barcelonina està totalment col·lapsada entre la Gran Via --on encara no ha arribat el cap teòric de la manifestació-- i la Diagonal, tant a la calçada central com als laterals, així com els carrers adjacents. El volum de persones que participen en aquesta marxa la converteix, sens dubte, en una de les més multitudinàries que han tingut lloc a Catalunya, possiblement la més gran. Al costat de les senyeres onegen també multitud d'estelades (banderes independentistes) i els crits en favor de la independència són clarament preponderants.

L'enorme col·lapse ha portat a l'organització a demanar a Txe Arana i a Lluís Soler a iniciar la lectura de la declaració final perquè la marea humana comenci a escampar-se per la ciutat.

La capçalera de la manifestació segueix avançant molt lentament, a causa de l'aglomeració de persones que es concentren en la part inferior del passeig de Gràcia. La marxa ha començat a avançar tímidament amb 18 minuts de retard sobre l'hora prevista, la sis de la tarda. A la cruïlla entre el passeig de Gràcia i el carrer d'Aragó ha quedat formada des de poc abans de les sis la capçalera, presidida per la gran senyera de 250 metres quadrats (25 x 10) portada per una trentena de sindicalistes, i rere la qual marxava el president de la Generalitat, José Montilla, flanquejat a la seva dreta pels expresidents de la Generalitat, Jordi Pujol i Pasqual Maragall, i a la seva esquerra, pel president del Parlament, Ernest Benach, i els expresidents de la Cambra catalana, Heribert Barrera i Joan Rigol.

Desenes de milers de persones esperen pacientment per avançar rere la gran pancarta amb el lema de la manifestació: Som una nació. Nosaltres decidim. Des d'abans de les quatre de la tarda els voltants del passeig de Gràcia eren un verdader formiguer de gent, bona part de procedent dels centenars d'autocars que han deixat a quienes arribaven de diversos punts de la geografia catalana.

Més de mil entitats

Rere la pancarta del lema s'hi han situat els representants dels partits polítics i de les diferents organitzacions convocants, encapçalats per Òmnium Cultural, els sindicats i fins a 1.600 entitats de tot tipus. Des de les cinc de la tarda el trànsit està tallat al passeig de Gràcia i dels combois de metro i de Ferrocarrils de la Generalitat no han deixat de sortir manifestants a les boques pròximes als punts de concentració.

IU, ICV i EUiA convoquen a la manifestació

Miralles crida a una participació massiva dels treballadors a la manifestació unitària d'avui perquè "drets socials i nacionals són part de la mateixa lluita". El coordinador general d´EUiA, que serà a la capçalera, anuncia que el diputat d´IU al Congrés, Gaspar Llamazares, serà amb la delegació de la coalició ICV-EUiA, acompanyat del senador Joan Josep Nuet i la diputada Mercè Civit. ICV anima els catalanes i catalanes a sortir al carrer aquesta tarda per “fer-nos respectar”. Joan Herrera demana que la manifestació d’aquesta tarda pel centre de Barcelona sigui “multitudinària i unitària”. "Som una nació. Nosaltres decidim".

El coordinador general d´EUiA i diputat al Parlament de Catalunya, Jordi Miralles, ha fet una crida a “la participació massiva dels treballadors” a la manifestació unitària en defensa de l´Estatut d'avui, dissabte, 10 de juliol. Miralles ha reivindicat les arrels del PSUC, que a la transició va defensar de manera indissoluble els drets socials i nacionals: “Són part de la mateixa lluita i així s´ha d´expressar a la manifestació de demà”. El dirigent d´esquerres ha insistit que davant “l´atac als drets nacionals” de Catalunya que representa la retallada de l´Estatut per part del Tribunal Constitucional: “Cal una resposta unitària, contundent i compromesa”, perquè “l´Estatut no és una cosa només dels nacionalistes i del Parlament de Catalunya”. ha dit Miralles, que ha apostat per “eixamplar al màxim les aliances” quan es tracta de “defensar les llibertats democràtiques”:

Miralles a la capçalera, Nuet i Civit a la delegació d´ICV-EUiA, amb Gaspar Llamazares


El coordinador general d´EUiA i secretari tercer de la Mesa del Parlament de Catalunya serà a la capçalera de la manifestació unitària, convocada per Òmnium Cultural sota el lema: "Som una nació. Nosaltres decidim". Miralles també ha anunciat que el diputat d´IU al Congrés, Gaspar Llamazares serà a la manifestació, amb la coalició ICV-EUiA i acompanyat del senador d´EUiA, Joan Josep Nuet, i de la portaveu de la formació i diputada, Mercè Civit. El coordinador general d´EUiA ha recordat que Llamazares és “un gran amic de Catalunya” i que quan era coordinador general d´IU “ens va acompanyar en la campanya de l´Estatut i sempre l´ha defensat a l´Estat espanyol”.

Una nena nua a l'ordenador del cardenal

La Fiscalia de Brussel.les ha confirmat que ha trobat a l'ordinador de l'ex cap de l'Església belga, Godfried Dannels (foto), la foto d'una nena nua de menys de deu anys a la dutxa. Segons la premsa belga, també s'han trobat en el disc dur de l'ordinador del que va ser arquebisbe de Malines fotos de dones lleugeres de roba, l'origen de les quals està intentant determinar la policia federal. La informació havia aparegut al diari flamenc Het Nieuwsblad, que també va publicar que es van trobar documents relacionats amb el pederasta Marc Dutroux als arxius del palau episcopal de Malines.

"Qualsevol que navegui per internet pot trobar-se amb aquest tipus de foto entre els seus fitxers temporals", ha declarat el portaveu de la Fiscalia, Jean-Marc Meilleur, que ha aclarit que fins ara l'ordinador personal del cardenal només ha estat analitzat de manera superficial.
Interrogatori durant hores

Dannels va ser interrogat el passat dimarts durant deu hores com a testimoni dins de la investigació per abusos sexuals comesos a Bèlgica per membres de l'Església catòlica per a comprovar si estava al corrent del que va passar.

A més, el seu habitatge ha estat registrada dins de la mateixa investigació i el contingut del seu ordinador personal i el seu portàtil està sent avaluat des de fa dues setmanes.

L'escàndol dels abusos sexuals a Bèlgica va sortir a la llum el 23 d'abril quan el bisbe de la diòcesi de Bruges, Roger Vangheluwe, va ser cessat pel Papa després d'haver reconegut que havia abusat sexualment d'un menor del seu entorn familiar quan era sacerdot.

Investigació de les filtracions

La Fiscalia de Brussel.les ha indicat que prendrà mesures per evitar que es segueixin produint fugues d'informació relacionades amb aquesta investigació i no ha descartat actuar contra el jutge instructor del cas, Wim De Troy, per suposada violació del secret professional.

"Tota persona que conegui el sumari i no respecti el secret professional pot ser demandada, segons els articles 458 i 460 del Codi penal", ha recordat Meilleur: "Les fugues, especialment sobre el desenvolupament del testimoni del cardenal Danneels, no permeten als investigadors treballar seriosament", ha advertit.

Sobre els documents relacionats amb Dutroux, segons va publicar dimecres el diari flamenc De Morgen, el material va ser enviat el 2004 per la revista anglesa The Sprout al cardenal Danneels i al mateix Vaticà per veure com reaccionaven.

La documentació inclou fotografies de l'autòpsia de Julie i Melissa, dues de les nenes que Dutroux va violar, va assassinar i enterrar al jardí de casa seva.

Dutroux va ser detingut el 1996 i condemnat el 2004 pel segrest i violació de nou joves i nenes, així com per l'assassinat de quatre d'elles i d'un còmplice.

Per defensar-se, l'UMP compra "Bettencourt"

El lloc web de l'UMP, el partit del president Sarkozy, ha obert una pàgina de suport a Eric Woerth creada per recollir els missatges del Ministre: "Contra les maquinacions polítiques destinades a entelar la reputació d'Eric Woerth, la majoria està més que mai per mobilitzar-se. També, per donar suport al Ministre de Treball". De moment el servidor no arriba a tenir per l'UMP la magnitud d'una mobilització (630 comentaris). "Cal promoure aquesta pàgina, donar-la a conèixer". Per tant han comprat a Google de paraules clau "Bettencourt" i "Liliane Bettencourt".

Grans bancs d'EUA viuen dels narcofons

Alguns dels principals bancs i empreses financeres nord-americans, entre ells Wells Fargo, Bank of America, Citigroup, American Express i Western Unió, s'han lucrat durant anys amb el rentat de fons provinents del narcotràfic i només paguen multes mínimes, sense que cap executiu sigui empresonat quan les autoritats aconsegueixen detectar el negoci il.lícit. També hi ha casos documentats o sota investigació sobre l'ús de sucursals a Mèxic de bancs estrangers com Citigroup, HSBC i Santander.

En múltiples casos fiscalitzats durant els últims anys, aquests bancs nord-americans han confessat no haver complert amb lleis i regulacions federals per controlar el rentat de diners, en participar en les transferències de milions de dòlars en fons il.lícits provinents del narcotràfic mexicà.

Aquest el cas de Wachovia Corp abans el sisè banc del país, comprat per Wells Fargo el 2008, i que ara, fusionat amb ell és el banc amb més sucursals als Estats Units. Wells Fargo va admetre davant un tribunal que Wachovia no va vigilar ni informar sobre activitats sospitoses de rentat de diners per narcotraficants, incloent fons per a la compra d'almenys quatre avions als Estats Units, que van transportar un total de 22 tones de cocaïna. L'altre banc involucrat en la transferència de fons, amb els quals es va comprar un d'aquests avions-un DC-9 que subseqüentment va ser confiscat a Mèxic amb tones de cocaïna-va ser Bank of America, reportà Bloomberg News.

Tot això es va revelar en un acord judicial del banc amb fiscals federals, el març de 2010. En els documents oficials judicials del cas, revisats per La Jornada, Wachovia va admetre que no va fer prou per detectar fons il.lícits en el seu maneig de més de 378.400.000.000 de dòlars en els seus negocis amb cases de canvi mexicanes entre maig de 2004 i maig de 2007.

D'aquest total, Wachovia processar almenys 373.600.000.000 en transferències electròniques, més 4700000000 en trasllats d'efectiu, i altres 47 milions en dipòsits de xecs internacionals. No tots aquests fons estan vinculats amb el narcotràfic, però, segons les investigacions del Departament de Justícia, milers de milions no van ser subjectes a la vigilància ordenada per la llei, i centenars de milions de dòlars d'aquests fons sí que han estat lligats directament amb el narcotràfic.

Wachovia, violació rècord

Pel volum total de fons que no van ser subjectes a la vigilància antilavado de diners, el cas de Wachovia resulta ser la violació més gran de la Llei de Secret Bancari en la història. Aquesta llei obliga els bancs a reportar a les autoritats tota transferència de fons en efectiu major de 10 mil dòlars, així com informar sobre tota activitat sospitosa de rentat de diners.

El fiscal federal en el cas, Jeffrey Sloman, va declarar al març, a l'anunciar l'acord amb Wells Fargo: "La flagrant desatenció de les nostres lleis bancàries per Wachovia va atorgar una virtual carta blanca als càrtels internacionals de cocaïna per finançar les seves operacions al rentar per almenys 110 milions de dòlars en guanys de la droga".

No és que ningú s'hagi fixat. El mateix banc va admetre davant el tribunal que "ja des de 2004 Wachovia va reconèixer el risc", però "tot i les advertències romandre en el negoci", segons els documents judicials oficials del cas revisats per La Jornada.

Aquest "negoci" era el maneig i trasllat de fons d'almenys 22 cases de canvi a Mèxic que tenien comptes amb Wachovia. Un exemple esmentat en els documents és el de la Casa de Canvi Puebla SA, els gerents van crear empreses fictícies per als càrtels i, segons el Departament de Justícia, van aconseguir blanquejar uns 720 milions a través de bancs nord-americans.

De fet, va ser l'assumpte de la Casa de Canvi Puebla qual va detonar aquesta investigació de les autoritats federals. Des de 2005 ja estaven sota investigació certes transferències electròniques de fons a comptes de Wachovia, en les seves sucursals a Miami, des de Mèxic per cases de canvi, i aquests fons s'utilitzaven per comprar avions destinats al narcotràfic, informen els documents judicials del cas.

D'altra banda, durant aquest període el director de la unitat antilavado de diners de Wachovia a Londres, Martin Woods, sospitava que narcotraficants utilitzaven al banc per moure fons. Informar als seus caps, que li van ordenar deixar l'assumpte, i per això va renunciar al seu lloc, va reportar Bloomberg. Woods li va dir al servei de notícies que "és el rentat de diners dels càrtels pels bancs que finança la tragèdia... Si un no veu la correlació entre el rentat de diners pels bancs i les 22 mil persones assassinades a Mèxic, no entén el punt".

Després de ser acusat de violar la llei, Wells Fargo, ara propietari de Wachovia, es va comprometre en un tribunal federal de Miami a reformar els seus sistemes de vigilància. Va pagar 160 milions en multes, i si compleix la seva promesa les autoritats federals rebutjaran els càrrecs contra el banc el març de 2011.

Aquesta pràctica és comú en aquests casos i es diu "acord de fiscalització diferida", pel qual un banc paga una multa, coopera amb la investigació i es compromet a no violar la llei una altra vegada.

Cap empleat va refusar el suborn


En el seu reportatge, Bloomberg enumera diversos casos més on bancs van pagar multes i canviar les seves pràctiques, però no van enfrontar cap conseqüència penal important per les seves accions. És el cas de l'American Express Bank International de Miami, que va pagar multes el 1994 i 2007; del Bank of America, de qui les sucursals a Oklahoma City van ser utilitzades per comprar avions per narcotraficants, així com també comptes en les seves sucursals d'Atlanta, Chicago i Brownsville, Texas, i també hi ha casos documentats o sota investigació sobre l'ús de sucursals a Mèxic de bancs estrangers com Citigroup, HSBC i Santander.

Un altre cas és el de Western Union, que a principis d'aquest any va pagar 94.000.000 per resoldre una investigació criminal i civil del procurador general d'Arizona, després que en una operació agents clandestins de la policia estatal, disfressats de narcotraficants, van aconseguir subornar a múltiples ocasions a empleats de l'empresa per traslladar fons de manera il.lícita. En 20 oficines diferents de Western Union cap empleat va refusar mai un suborn per permetre enviaments sota noms ficticis.

Es calcula que gairebé 30 mil milions de dòlars en efectiu es mouen d'un costat a altre de la frontera mexicana amb els Estats Units, i una part d'aquests recursos es diposita en bancs d'ambdós països i bancs internacionals, des d'on els fons poden ser traslladats per tot el sistema financer internacional.

L'altra impresentable Betancourt

L'ex candidata presidencial colombiana Ingrid Betancourt i la seva família exigeixen al Ministeri de Defensa del seu país -es a dir, al poble de Colòmbia- el pagament de 5,2 milions d'euros (12,5 milions de pesos colombians) pels perjudicis ocasionats durant el seu segrest de més de sis anys per la guerrilla de les FARC. Fonts del Ministeri van declarar que aquesta petició va ser rebuda amb sorpresa doncs l'ex diputada i milionària aristòcrata sembla que vol fer creure ara que no coneixia la guerra civil de Colòmbia, que dura més de mig segle. Com diu la dita: De truja i de senyora...
La família Betancourt ha presentat una acció de conciliació prèvia a una demanda contra el ministeri de Defensa pels danys que suposadament li van causar a ella, la seva mare, Yolanda Pulecio, i als seus dos fills, afegeix Caracol, que cita fonts oficials.

Betancourt sustenta la seva petició en que diversos oficials de l'Exèrcit el dia que va ser segrestada per les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) en una carretera del sud de Colòmbia el 23 febrer 2002 li van garantir que no passaria res i que no corria perill. Per això es dedicava la senyoreta a la política en un país en guerra.

Mentrestant, fonts oficials colombianes asseguren que se li va advertir contra l'entrada en aquesta zona rural, que havia patit freqüents enfrontaments entre els militars i les FARC. Però havia de sortir a la tele.

Possible demanda

Els procediments legals assenyalen que en cas de no existir una conciliació entre el Ministeri de Defensa i la família Betancourt, hauran de passar a una demanda davant un jutge.

L'ex candidata presidencial va ser rescatada juntament amb altres 14 ostatges per l'Exèrcit colombià el 2 de juliol de 2008 a una operació que va suposar una humiliació per a les FARC i que va estar liderada pel llavors ministre de Defensa i avui president electe del país, Juan Manuel sants.

Betancourt, de 48 anys, ha estat nomenada com una possible candidata a presidir el país, tot i que ha passat la major part del seu temps a Europa des de la seva alliberament.

La passada setmana va participar en una festa amb motiu del segon aniversari del seu alliberament a l'ambaixada dels Estats Units a Bogotà.

Acusats alts càrrecs de l'ajuntament de BCN

La fiscalia de Barcelona ha presentat avui una ampliació de la querella per l'operació urbanística per construir un hotel de luxe a prop del Palau de la Música. També s'amplien els delictes a prevaricació, és a dir, dictar una resolució injusta i falsedat documental. La jutge Miriam de Rosa ha admès a tràmit l'ampliació de querella i ha citat algun dels imputats per setembre. L'acció del fiscal de delictes urbanístics va dirigida contra Ramón García-Bragado (foto), Ramón Massaguer, Carles Díaz i Enric Lambies.

La nova acció del fiscal de delictes urbanístics, Antoni Pelegrín, va dirigida contra el tinent d'alcalde de l'ajuntament de Barcelona, Ramón García-Bragado; el gerent d'Urbanisme, Ramón Massaguer; l'arquitecte Carles Díaz; l'advocat municipal, Enric Lambies, i també contra Félix Millet i Jordi Montull, exdirectius de l'entitat cultural.

La magistrada Miriam De Rosa va detallar en el seu acte anterior d'imputació que «hi ha indicis» que García-Bragado, Massaguer i Díaz, a causa de la «influència exercida» per Fèlix Millet i Jordi Montull, van ocultar «la verdadera titularitat d'Olivia Hotels sobre les finques objecte del procediment urbanístic, i van faltar a la veritat en la tramitació». És a dir, segons opina la magistrada, l'objectiu era amagar «una operació especulativa existent a favor d'un tercer que s'hagués frustrat si s'hagués conegut la referida titularitat». Concretament, es va tractar d'ocultar que l'antic equip directiu de l'entitat cultural havia cedit l'ús dels terrenys a Olivia Hotels, la constructora de Manuel Valderrama.

LLei de Caixes: "Diners públics per beneficis privats"

El portaveu parlamentari d'Esquerra Unida al Congrés, Gaspar Llamazares, va rebutjar ahir la reforma de la Llei d'Òrgans de Representació de les Caixes d'Estalvi (LORCA) aprovada avui pel Consell de Ministres i la va qualificar com el "escàndol més important en matèria econòmica dels últims anys". En la seva opinió, suposa un "exercici antidemocràtic", que beneficia sobretot als "especuladors privats" al suposar la "privatització pràctica" d'aquestes institucions i acabar amb la seva fi "social i redistributiva". El portaveu parlamentari d'IU reclama a Rodríguez Zapatero que "no enganyi als ciutadans i no doni el cambiazo", després de dedicar "diners públics a finançar beneficis privats".

Llamazares va advertir en roda de premsa al Congrés que gràcies a les quotes participatives amb drets polítics, el capital privat podrà aprofitar-se dels 13.500 milions de diners públics que ha costat el sanejament de les entitats a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) gràcies al "regal" del Govern.

Reclamar a José Luis Rodríguez Zapatero que "no enganyi als ciutadans i no doni el cambiazo", després que el seu Executiu hagi "dedicat diners públics a finançar beneficis privats".

El dirigent d'IU va denunciar que Rodríguez Zapatero ha actuat "al dictat fosc del Fons Monetari Internacional i del Banc d'Espanya per volar l'últim baluard de l'economia mixta i social" que recull la Constitució amb aquesta privatització de fet, tot això avalat pels "presidents eventuals" d'algunes de les caixes.

Gaspar Llamazares va indicar que l'Executiu ha actuat "de forma antidemocràtica" ja que ha elaborat la seva reforma sense comptar ni amb els representants d'institucions socials en els consells ni amb els governs autonòmics i ajuntaments, utilitzant "el deteriorament del públic per aprofundir en la privatització de caixes d'estalvi".

En aquest sentit, va augurar que la reforma aprovada avui per decret llei pot tenir el rebuig de comunitats autònomes i ajuntaments, que podrien arribar fins i tot als tribunals, "si no és -va dir irònic- que ho impedeixi algun partit (el PP) que es considera representant de les comunitats".

Va considerar "inacceptable i escandalós" que les caixes d'estalvis, importants per l'economia de les últimes dècades i que fins ara no només pertanyen als seus impositors sinó també a entitats com municipis i comunitats autònomes, hagin estat "canviades en la seva naturalesa" per una decisió imposada.

Llamazares va avançar que el Govern té previst que el decret llei es voti el proper 21 de juliol, un dia després de votar les propostes de resolució del Debat sobre l'estat de la Nació, el sostre de despesa i les esmenes de totalitat a la reforma laboral, cosa que pot convertir els plens en un "pandemònium" de votacions creuades.

Els feixistes europeus contra Veneçuela

El ple del Parlament europeu ha votat ahir tarda, amb la presència tan sols de 67 dels 735 eurodiputats, una resolució sobre Veneçuela promoguda pels grups de la dreta, l'extrema dreta i els liberals. Willy Meyer, eurodiputat d'IU, ha declarat que: "Aquest és un exemple més de la ingerència de la dreta europea en els assumptes veneçolans". "Aquesta vegada han utilitzat com a pretext el cas de la jutge Maria Lourdes Afiuni, que es troba en presó preventiva acusada de corrupció, en estricta aplicació de la legislació de la República Bolivariana de Veneçuela".

"Ha quedat clar, un cop més que aquesta resolució és una maniobra de la dreta del Parlament Europeu, que instrumentalitza el tema dels drets humans, utilitzant una doble vara de mesurar".

"Els diputats que han promogut i votat aquesta resolució són els mateixos que es neguen una vegada rera l'altra a tractar el tema dels presos polítics sahrauís en presons marroquines, que guarden silenci davant els assassinats de sindicalistes i líders socials a Colòmbia, o que van impedir que el Parlament Europeu condemnés el cop d'Estat a Hondures "- va explicar Meyer.

L'eurodiputat va apuntar també que "el veritable propòsit de la dreta i dels liberals és deslegitimar el sistema polític de la República Bolivariana de Veneçuela davant els pròxims comicis de setembre".

"Aquesta resolució no és més que un nou intent de desprestigi en la campanya organitzada per grups de l'oposició veneçolana, de la mà de certs grups mediàtics i la dreta europea."

En definitiva, "els vots a favor de la dreta i liberals, juntament amb l'extrema dreta, davant els vots en contra de socialistes, verds i l'Esquerra Unitària, ha deixat ben clar que en el Parlament Europeu es presta a aquest joc de manipulació"- finalitzà Meyer.

Marisol Martínez, candidata a Sabadell

L'assemblea d'EUiA ha ratificat per unanimitat la proposta de la Comissió Política, proclamant com cap de llista per a les eleccions municipals 2011 a Sabadell, per la coalició ICV-EUiA, a Marisol Martínez. El secretari general del metall de CCOO del Vallès Occidental, Sebas González, ha exposat també l'assemblea en què i com afecta als treballadors i treballadores el decret de reforma laboral que han imposat el govern i la dreta europea, ignorant les propostes de l'esquerra i legislant a favor dels especuladors i els banquers. (Foto: Fulgencio).

EUPV: La dimissió de Ripoll és inajornable

Miguel Ángel Pavón, davant la imputació judicial a l'actual president de la Diputació i regidor de l'Ajuntament d'Alacant, José Joaquín Ripoll, de cinc presumptes delictes (suborn, frau, tràfic d'influències, revelació d'informació privilegiada i activitat prohibida a autoritats), ha considerat avui com "inajornable" la dimissió de Ripoll dels càrrecs que ostenta en la Diputació, en els diferents consorcis de residus de la província i en l'Ajuntament.

En relació a la seva exigència de dimissió com a regidor, Pavón destaca que un altre dels imputats en el marc del cas Brugal, l'empresari Enrique Ortiz, a qui també se li imputen presumptes delictes de frau, suborn i tràfic d'influències, és contractista habitual del Ajuntament i beneficiari de diferents actuacions urbanístiques a la ciutat d'Alacant, entre les quals destaca el Pla Rabassa, adjudicacions i aprovacions urbanístiques que han comptat amb el vot favorable de Ripoll, de manera que un mínim d'higiene democràtica portaria a la seva immediata dimissió com a regidor .

Finalment, la formació d'esquerres denuncia que la no assumpció de responsabilitats polítiques per part de Ripoll amb la seva immediata dimissió no fa més que contribuir a desprestigiar el nom d'institucions com la Diputació, els consorcis de residus de la província o l'Ajuntament d'Alacant. "Una irresponsabilitat política que a més va dificultar sense cap dubte el correcte funcionament tant de la Diputació com dels consorcis de residus, en dedicar més temps Ripoll a la seva defensa jurídica que a les seves responsabilitats públiques", conclou l'alcaldable d'EU.

"El PP prefereix el golf a la cultura"

Marina Albiol, diputada d'EUPV, assegura no entendre els retalls en els treballs d'excavació en la Valltorta, un patrimoni que podria crear una immensa riquesa turística, d'haver-hi voluntat política per a la seua potenciació: “Prefereixen gastar tots els diners en màsters de golf i altres grans esdeveniments, mes publicitaris i propagandístics”. La Portaveu d'Esquerra Unida a les comarques del nord, reclama major sensibilitat al Conseller de Cultura, i que els retalls no paralitzen les excavacions en la Valltorta: “La cultura i el patrimoni no poden pagar els desgavells econòmics del govern popular”, afirma.

La representant d'esquerres condemna que siguen els pobles petits i amb pocs recursos de l'interior, els que hagen de costejar en molts casos, el manteniment del patrimoni, quan la competència és del Consell: “Estem parlant d'una riquesa en pintures immensa, reconeguda mundialment”, i lamenta que el PP tinga altres prioritats, que no inclouen “la defensa i la potenciació del patrimoni de l’interior de les comarques del nord”.

Albiol considera un greuge comparatiu, que solament es potencie el turisme de sol i platja als municipis del litoral castellonenc, mentre que el turisme cultural i de l'interior llangueix per falta de fons econòmics: “Castelló no és sols costa, existeixen molts municipis d’interior amb una riquesa que el Consell pretén ignorar”, recrimina.

“Aquesta és una política poc seriosa”, termina Albiol: “Una zona Patrimoni de l'Humanitat, no pot estar tan abandonada per part del PP però, prefereixen gastar els diners amb empreses privades i en màsters de golf, aquesta es las seua manera de promocionar Castelló”.

"La covardia impedeix a Rajoy actuar"


Marga Sanz exigeix un Ple sobre Educació i es queixa al Síndic de Greuges.
La coordinadora d’EUPV i diputada autonòmica ha assenyalat que les veus crítiques amb tot el que està ocorrent al si del PP: “Són cada vegada més i més contundents. A canvi, Rajoy es mostra hieràtic, sense intencions d’actuar per solucionar el problema de dimensions incommensurables que té el PPCV. Ripoll, Fabra, Camps... Si Rajoy no actua, ell mateix haurà de sumar-se a la llista de noms que ja són cadàvers polítics”.

Sanz manifestà ahir que la imputació del president de la Diputació d’Alacant, José Joaquin Ripoll, per delictes “de summa gravetat” com són el suborn, el tràfec d’influències i el frau, “suposa altre forat podrit en el PP que Rajoy sembla que no veu. Creem que el que passa és que la seua covardia l’impedeix actuar, sense fer cas a aquells que li demanem un colp de timó, i permetent, així, que les institucions que representen Camps, Ripoll o Fabra, estiguen esguitades per la corrupció”.

La coordinadora d’EUPV insta a Rajoy a prendre mesures immediates “perquè la gravetat dels fets requereixen respostes urgents i aquesta situació ja no pot aguantar-se ni un sol minut més”.