dilluns, 12 de juliol de 2010

Millet pagà la campanya de CiU a l'Ametlla

Fèlix Millet va pagar com a mínim 13.000 euros per a la campanya de CiU a les eleccions municipals de 2007 a l'Ametlla del Vallès (Barcelona), segons consta en la nova documentació trobada al Palau de la Música, que ja està en poder del jutge i de la comissió d'investigació del Parlament. Aquesta documentació figura a la carpeta "Campanya CiU. Esteve Escuer. Eleccions Ametlla. Maig 2007", que ha aparegut durant la reorganització dels arxius del Palau de la Música i que l'actual director de la institució, Joan Linares, ha enviat ja al Parlament i al jutjat.

A la carpeta apareix una espècie de recepció, en un full en blanc sense cap capçalera, datat el 27 de febrer de 2007, signat per Esteve Escuer -que aleshores era president del comitè executiu local de CDC-, que escriu: "He rebut de Fèlix Millet la quantitat de tretze mil euros (13.000?)".

Entre els documents que apareixen a la carpeta trobada al Palau de la Música també hi figura un detallat pressupost de la campanya de CiU a les eleccions municipals de 2007, que puja fins als 25.500 euros.

En el quadre econòmic amb aquest pressupost també es detallen les dates de tres lliuraments per valor de 10.000 euros (1 de març de 2007), 7.500 euros (1 d'abril) i 8.000 euros (1 de maig), més una anotació a mà per altres 4 milions extres.

Entre les partides pressupostades figuren un sopar per presentar al candidat (3.000 euros), un aperitiu festiu de campanya (1.500 euros), les pancartes (3.000 euros), el servidor web (2.000 euros), l'enviament de la publicació "Parlem-ne "(1.000 euros), el lloguer del local electoral (4.000 euros) i el lloguer de la grua per penjar pancartes i pòsters (2.000 euros).

Aquesta carpeta ha estat trobada pels actuals responsables del Palau de la Música entre els documents dipositats a les dependències de la secretària de l'antiga presidència i que no van ser requisades pels Mossos d'Esquadra quan van entrar al Palau de la Música el juliol del passat any a instàncies de la fiscalia.

Ferrovial nega tracte de favor de Millet


L'ex directiu de Ferrovial Pedro Buenaventura ha negat aquest dilluns que existís cap relació entre les aportacions de Ferrovial al Palau de la Música amb les adjudicacions d'obra pública de la Generalitat que rebia la seva empresa.

Buenaventura ha negat que Fèlix Millet intercedís a favor i ha afirmat que no troba explicació a les anotacions del Palau de la Música, que apuntarien a un suposat pagament de comissions a CDC.

Ho ha afirmat en la seva compareixença davant la comissió parlamentària que investiga la possible deriva política del 'cas Palau' tal com ja va fer el director de relacions institucionals de Ferrovial, Juan Elizaga el dia 21 de juny.

Buenaventura, que va ser director regional de Catalunya i va deixar Ferrovial a principis de 2006, ha afegit que mai ha estat condicionat per cap de les adjudicacions que ha aconseguit.

Durant la seva intervenció davant la comissió d'investigació del Parlament sobre el cas Palau, Bonaventura, davant la insistència d'ERC i d'ICV, ha atribuït a la casualitat les coincidències temporals i de xifres entre les aportacions de Ferrovial al Palau de la Música i els pagaments que l'entitat musical feia a la Fundació Trias Fargas ia empreses proveïdores del Palau i de CDC.

"No sé què té a veure una cosa amb l'altra", ha assenyalat Buenaventura, que ha estat contundent a l'assegurar que amb Millet no va parlar mai de l'adjudicació d'obres públiques-en l'època en què Ferrovial va ser una de les adjudicatàries de la línia 9 del metro i de la Ciutat de la Justícia, entre d'altres-, encara que sí que ho feien d'obres en el sector privat.

Buenaventura, que ha admès que Millet els constrenyiment amb cartes i amb trucades quan es dilataven en els seus pagaments, ha respost amb evasives quan els grups d'ERC i d'ICV l'han llegit algunes de les missives en què el saquejador confés del Palau li demanava que pagués ja, com per exemple l'octubre de 2004, quan aquest li advertia: "Estem quedant molt malament ja que no podem atendre els compromisos que tenim adquirits i que tu ja coneixes".

Udalbiltza: Més processats polítics que a Cuba

La qüestió dels dissidents presos a Cuba està sent aquests dies notícia a la premsa espanyola com a conseqüència de la visita que el ministre d'Exteriors ha fet a l'illa caribenya i l'anunci d'alliberament de desenes de empresonats. En diaris, ràdios i televisions es parla sense cap problema de «presos polítics», encara que molts d'ells estiguin acusats de participar en activitats fins i tot armades. Han donat també una xifra total de presos polítics: 167.

Bé està preocupar-se pel respecte dels drets d'humans en el món, però tots aquests mitjans espanyols farien millor en aplicar la dita que «la caritat ben entesa comença per un mateix». Podrien, per exemple, preguntar: «Hi ha presos polítics a les presons espanyoles?». La resposta immediata, la lliçó ben apresa, el reflex condicionat per anys de propaganda seria: «No, només hi ha terroristes i delinqüents».

Bé, per salvar l'instint més primari podrien afegir: «Hi ha persones que no han empunyat una arma, ni han prestat infraestructura, col.laboració o auxili a membres d'una organització armada, ni han participat en el seguiment i senyalització d'objectius i estan en presó només per defensar les seves idees polítiques?». «Són tots terroristes!», Tornarien a cridar amb força editorialistes, columnistes i tertulians.

Comença el proper dijous a l'Audiència Nacional el judici contra 22 alcaldes i regidors acusats d'integració en organització terrorista. Les peticions de presó van de 10 a 15 anys. Repassin els seus currículums. Estudiïn les acusacions.


Pot realment dir que són terroristes? Si fossin dissidents cubans els dirien presos polítics en primera pàgina. I als 37 empresonats pel macrosumari 18/98? Entre ells hi ha els responsables de «Egin». Si fossin cubans els dirien «periodistes independents» i fins «herois de la llibertat d'expressió». Hi ha més de 75 presos acusats de ser de Jarrai, Haika o Segi als quals no se'ls ha pogut imputar més delicte que ser membres d'aquestes organitzacions juvenils.

Ni una sola prova d'haver llançat un còctel Molotov o d'haver realitzat acció violenta alguna. Si estiguessin en una presó cubana serien «joves rebels» per a la premsa espanyola. I què dir de les desenes de dirigents de Batasuna processats per fer política? Si Arnaldo Otegi fos un dissident cubà hi hauria organismes demanant per a ell el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia.

Si no volen admetre que els membres d'ETA són presos polítics, limítense a sumar a tots els independentistes bascos que estan a la presó sense haver ingressat mai en l'organització armada i facin comptes. Potser l'Església catòlica hauria de començar a intervenir davant el Govern espanyol.

Moldàvia: Inconstitucional el decret anticomunista

El Tribunal Constitucional de Moldàvia ha qualificat avui d'anticonstitucional el decret pel qual el president interí de la república, Mijai Guimpu, va voler declarar el 28 de juny "dia de l'ocupació soviètica": "El president interí de Moldàvia, Mijai Guimpu, va intentar aplicar normes de jurisprudència a uns motius històrics", va declarar el president del Tribunal Constitucional, Dmitri Pulbere. La decisió del Tribunal Constitucional és definitiva, no pot ser recorregut i entra en vigor des de la data en què va ser dictat.

Guimpu va signar el 24 de juny últim un decret que preveia proclamar el "Dia de l'ocupació soviètica", que va provocar una brusca reacció negativa en la majoria dels moldaus.

El document deia que el 28 de juny per tot el país haurien celebrar activitats fúnebres, les banderes posar-se a mig pal ia la plaça central de Chisinau erigir un monument a les víctimes de la "ocupació soviètica", així com contenia l'exigència que Rússia retiri sense dilacions les seves tropes de Moldàvia.

El 28 de juny de 1940, el Regne de Romania pressionat per la Unió Soviètica va evacuar les seves tropes i administració de Bessaràbia i el nord de Bucovina, les que havia ocupat el 1918. La regió va passar a formar part de l'URSS. El 2 d'agost de 1940, en una part d'aquest territori va ser instituïda la República Socialista Soviètica de Moldàvia.

Israel fereix a 25 drusos als Alts del Golan

Cinc civils del poble drus de Majdal Shams, en els Alts del Golan que Israel manté ocupats des de 1967, van resultar ferits ahir diumenge a causa d'enfrontaments amb les forces de seguretat israelianes. El comunicat afirma que "les forces d'ocupació" van intentar aplanar una casa "sota el pretext de recaptar impostos", però els veïns es van oposar, i després els cossos de seguretat israelians van usar bales de goma i granades lacrimògenes per dispersar la multitud.

En l'incident van ser ferits 25 civils, entre ells, dones i nens, així com un soldat israelià. Els veïns de Majdal Shams van capturar a tres agents israelians però més tard els van deixar anar.

Israel va ocupar els Alts del Golan, pertanyents a Síria, durant la guerra del 1967 i els va annexar el 1981. La població local, representada majoritàriament pels drusos, es nega a adoptar la nacionalitat israeliana. Síria insisteix en la retirada total d'Israel d'aquest territori. La devolució dels Alts del Golan va ser objecte de diverses rondes de negociació indirecta entre les dues parts però aquestes consultes, realitzades el 2008 amb la mediació de Turquia, es van veure encallades primer a causa de les discrepàncies i després van cessar per complet després de l'inici de la operació militar israeliana a la Franja de Gaza.

Millet, el benefactor de Convergència

Ramon Trias Fargas va ser un dels referents del catalanisme liberal i fundador, amb Jordi Pujol, de Convergència de Catalunya (CDC). Va morir mentre feia un míting el 1989 i el seu partit li va homenatjar posant el seu nom a la fundació que va crear el 1995. Mesos abans de morir, el polític havia deixat unes paraules com a llegat: "Fugiu dels líders predestinats". En l'últim any, el nom de la fundació, creada amb fins culturals i polítics, s'ha vinculat exclusivament a l'escàndol de corrupció del Palau de la Música. Tot va començar quan, l'octubre de 2009, el secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, va reconèixer que la Trias Fargas havia cobrat 630.554 euros del Palau de la Música.

Després del rebuig inicial a tornar aquesta quantitat perquè els acords eren "convenis legals amb diners oficial", al novembre, Artur Mas, secretari general de CDC, va anunciar que tornarien aquesta quantitat a terminis. "Quan es van signar els convenis amb la fundació de CDC, Fèlix Millet no tenia poders. I aquests convenis no havien passat per les juntes de l'Orfeó Català", va explicar el presidenciable de CiU.

En aquells dies, la polèmica ja estava servida, perquè la fundació mai va oferir una explicació detallada de baix quins conceptes o per quines raons al Palau li havia lliurat aquests diners. S'assegurava, d'acord amb els objectius dels convenis, que es va dedicar a actes culturals i en cap cas els diners va ser transferit a CDC.

No obstant això, aquestes explicacions no van venir acompanyades de documentació que justifiqués l'ús dels 630.554 euros entre 1999 i 2008. En lloc de factures explicatives, van ser altres documents dels que van aparèixer. Entre 2002 i 2005, alguns dels patrocinadors de la Trias Fargas van ser constructores com Dragados (absorbida el 2003 per ACS), que va aportar 270.000 euros; Comsa, que el 2005 va entregar 120.000 euros a través de dos filials, o FCC, controlada per Esther Koplowitz, que va donar 60.000 euros.

L'interès que poguessin tenir aquestes empreses a la Trias Fargas va disparar les especulacions entre els oponents de CiU. I els presagis es van veure confirmats amb la documentació trobada a l'ordinador de la secretària de Millet.

Demanar, cobrar i pagar

Aquesta informació permet comprovar com els diners que rebia l'Orfeó Català de la constructora Ferrovialprincipal patrocinador de l'entitat i companyia que mai va fer aportacions a la Trias Fargas s'emprava quasi instantàniament a fer pagaments dirigits a la fundació convergent. Així va ocórrer el 30 de maig de 2005, quan en un mateix dia al Palau va cobrar 120.303 euros de Ferrovial i va lliurar 60.000 a la fundació de CDC. Ambdós pagaments estaven fets amb xecs de numeració correlativa. Altres vegades, la centenària entitat pagava factures d'empreses que treballen habitualment per a CiU.

És revelador el fet que s'hagin trobat cartes del propi Millet demanant al llavors responsable de finances de CiU, Carles Torrent, que es fessin adjudicacions d'obra pública a Agromán posteriorment adquirida per Ferrovial.

La documentació del propi Millet especifica que l'Orfeó Català era presumptament l'encarregat de cobrar comissions del 4% a les empreses que guanyaven els concursos. En el mateix ordinador de la secretària de Millet s'especificava que un 2,5% estava destinat a CDC i el 1,5% restant era per als saquejadors confessos del Palau. Quan es refereix als pagaments a la formació política, la documentació ludeix al difunt Carles Torrent ja "Daniel", que podria ser Daniel Osácar, tresorer de CDC i administrador de la Trias Fargas. D'aquesta manera, segons aquests documents, Millet hauria pagat 5,8 milions d'euros al partit entre 2003 i 2008. Osácar ha negat ser el "Daniel" que apareix a l'ordinador de Millet.

Aquesta troballa ha disparat els rumors que la presumpta finançament il legal de CDC pugui arribar als jutjats com una causa separada del saqueig del Palau protagonitzat per Millet i de la requalificació de l'hotel del Palau, en què hi ha imputats alts càrrecs i un regidor del PSC a l'Ajuntament de Barcelona. Però l'assumpte no està judicialitzat encara i mentrestant, la comissió del Parlament ha servit a CiU per escenificar llargament la seva indignació.

Convenis flexibles
Però cap compareixent vinculat a la Trias Fargas ha detallat què es va fer amb els diners lliurat per Millet. Antoni Vives, ex director de l'entitat, va declarar que "si hi havia algun àmbit on hi havia convenis que havien de respondre a unes activitats, jo els treia endavant en funció dels meus criteris", i va assumir que no es complien "al detall". El paper dels convenis era clau perquè podien justificar els fluxos econòmics del Palau cap a la Trias Fargas que els substituts de Millet han rebutjat per "sospitosos".

A la seva web, la fundació política diu que busca "complicitats, crítiques, amics i adversaris". Tot això ha trobat, en grau màxim, per la seva relació amb Millet, contra qui, sens dubte, Ramon Trias Fargas hauria alertat per ser el "líder predestinat" per excel.lència de la societat catalana.

CCOO: Les pensions són viables

El sistema públic de pensions a Espanya és viable si s'actua sobre els ingressos i no només es retallen drets dels actuals i futurs pensionistes. La Comissió Europea ha obert un debat públic sobre com aconseguir unes pensions adients, sostenibles i segures i sobre com es pot donar suport als esforços que en aquestes qüestions duen a terme els estats membres. Els arguments de la Comissió per a engegar el debat són les pressions que la demografia i la crisi estan exercint sobre els sistemes de pensions.

S'ofereixen dades sobre com el 2060 la proporció d'actius sobre pensionistes passarà de l'actual 4 a 1 a 2 a 1, per a demostrar com l'envelliment de la població farà inviables les pensions en un futur. Així mateix, s'esgrimeix l'argument del perill d'insuficiència de la quantia de les pensions de demà.

Sense posar en qüestió la certesa de l'existència de pressions sobre els sistemes públics de pensions, pressions demogràfiques, de caire econòmic, però també degudes al (molt positiu) increment de la quantia mitjana de les pensions, cal tenir present que, per una banda, les previsions de tensions per una perillosa taxa de substitució (entre cotitzants i pensionistes) estan fetes a un excessiu temps vista. Poques projeccions de futur fetes els anys 80 i 90 del segle passat preveien que la població espanyola (i amb ella la població activa) arribés casi als 47 milions l'any 2010, ja que no es van tenir en compte els moviments migratoris.

Per altra banda, si bé és cert que la crisi econòmica ha fet reduir-se substancialment el nombre de persones ocupades, i per tant, el nombre de cotitzants, el factor que té una major incidència sobre l'equilibri entre la despesa i els ingressos del sistema de pensions no és la quantitat de cotitzacions, sinó la qualitat d'aquestes. Així doncs, la garantia del futur de les pensions passa per millorar el nostre actual mercat de treball, amb majors taxes d'ocupació (dones, joves, majors de 50 anys...), amb millors condicions laborals i millors salaris, amb un salari mínim interprofessional que suposi el 60% dels salari mitjà negociat (recomanació de la Comissió Europea), cosa que suposaria un increment proporcional de les cotitzacions al sistema, però també per l'aplicació de polítiques familiars, d'atenció a la dependència i de conciliació personal i laboral que milloressin la natalitat i, al mateix temps, polítiques migratòries racionals, per a revertir una relació entre treballadors i pensionistes sostenible.

Les fórmules per a garantir la viabilitat del sistema públic de pensions a Espanya no són retallades de drets com proposa el Govern Zapatero, i que compten amb el suport de la Comissió Europea, i que es limiten a reduir la despesa pública (congelació de les pensions, endarreriment obligatori de l'edat de jubilació, ampliació del període mínim cotitzat per a jubilar-se...) sinó que cal actuar sobre els ingressos. Només millorant la recaptació del sistema, mitjançant la creació d'activitat econòmica i ocupació (i no limitant la capacitat de compra de milions d'espanyols) i generant més i millors cotitzacions podran afrontar-se els reptes futurs.

No pot utilitzar-se la mateixa fórmula per a garantir el futur de les pensions a països amb un ampli desenvolupament dels sistemes de protecció social que en un Estat amb evidents dèficits. L'edat mitjana de jubilació a Espanya se situa en 63 anys i 9 mesos (la més elevada a la UE), mentre que a Alemany és de 61 anys i mig, a Itàlia no arriba als 61 anys i a França se situa en 59 anys. Sorprenentment, es proposa endarrerir l'edat legal de jubilació al nostre país fins els 67 anys, exactament igual que a Alemanya, sense tenir en compte que existeix un ampli ventall de mesures per a fomentar l'allargament voluntari de l'edat de jubilació i sense establir una limitació legal a l'ajustament de plantilles via expulsió de treballadors a partir dels 50 anys en empreses amb beneficis.

Així doncs, des de CCOO de Catalunya reiterem la necessitat que el Govern espanyol explori vies alternatives a la retallada indiscriminada de drets dels actuals i futurs pensionistes que garanteixin el futur del sistema públic de pensions i que el debat engegat per la UE no sigui l'excusa per a la destrucció de l'Europa Social.

PCE: Un front contra la privatització de Caixes

El Comitè Executiu del Partit Comunista d'Espanya ha realitzat una proposta perquè es doni una resposta unitària a l'intent del Govern de privatitzar les Caixes d'Estalvis i lliurar-les a la Banca Privada. Aquesta proposta, diu el PCE, busca la unitat dels col.lectius socials, polítics i sindicals que es manifesten contraris al decret, aprovat pel Govern de Rodríguez Zapatero, i que es porti al debat del Parlament el proper 21 de juliol. Per José Luis Centella secretari general del PCE "el nou decret aprovat pel Govern evidència per començar la supeditació de Zapatero als dictàmens del Fons Monetari que exigien fa només un mes el lliurament de les caixes d'estalvis a la Banca Privada, propostes de l'FMI, ha continuat, que hem de recordar van portar a la ruïna a tota Amèrica Llatina".

Per al PCE la decisió del PSOE de lliurar les caixes d'estalvis a la Banca suposa la fi del control públic d'aquestes entitats d'Estalvis i per descomptat de la seva activitat social lligada al territori, d'aquesta manera, denuncia el secretari general "en lloc de haver avançat en la democratització de les Caixes d'Estalvis i potenciar el seu caràcter social i públic, Zapatero ha triat el camí contrari, el de la privatització, el de lliurar el seu patrimoni i les seves potencialitats econòmiques a una Banca, que tot i ser al origen de la crisi financera que estem patint la majoria de Espanyols, segueix aconseguint regals del Govern".

Per aquests motius el PCE planteja la necessitat de realitzar un treball unitari per intentar frenar aquest intent de privatitzar les Caixes d'Estalvis i estudia utilitzar tots els mitjans constitucionals, inclosa la petició al defensor del Poble perquè estudiï la seva intervenció en defensa de l'interès social i públic que haurien de tenir les caixes d'estalvis.

El major sarcasme d'aquesta operació es troba, segons es denuncia des del PCE, en que amb aquest decret, la Banca es va a aprofitar dels milers de milions d'euros provinents dels fons públics que s'han invertit en sanejar les caixes d'estalvis a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària, novament des del Govern es beneficia amb fons públics a la banca mentre s'exigeixen retallades salarials i laborals als treballadors.

Finalment, denuncia el PCE, una veus més s'utilitza el decret com a forma de Govern, oblidant les promeses del president Zapatero de convertir el Parlament en el centre de la vida política, alhora que es va clarificant l'aliança del PSOE amb la dreta Nacionalista i el PP per a la sortida de la crisi mentre confronta amb l'esquerra política representada per IU i els sindicats, de la mateixa manera la reforma aprovada ha de tenir el rebuig de les Comunitats autònomes i ajuntaments, que novament veuen com el PSOE anteposa els interessos de la Banca a la necessitat que hi hagi instruments financers al servei de l'interès general.

Festa de tarats a la Pl. Espanya

Batalla campal durant la celebració de la victòria d'Espanya: La majoria dels deficients s'han concentrat a la Pl. Espanya per celebrar el triomf al mundial. Cap a la matinada s'han produït aldarulls i brots violents. S'ha destrossat mobiliari urbà, s'han cremat cotxes, contenidors i fins i tot xipresos. Hi ha hagut un balanç de 21 persones detingudes i 74 ferits, entre ells mossos i policia local. Centenars d'individus amb simbologia feixista han etzibat crits com "Catalanufos de mierda, os vamos a matar","¡Arriba España!". A aquesta xusma descerebrada el Rubalcaba no li aplica la llei de partits, no sigui que empapelin als cosins! A la foto Jaumet el talós embarretinant el trofeu!

Les celebracions d'aquest diumenge per la victòria de la selecció espanyola en el Mundial de Sud-àfrica s'ha saldat amb un balanç final de 21 detinguts per desordres públics i 74 ferits a la ciutat de Barcelona. Els aldarulls que s'han derivat de matinada entre radicals i la policia han acabat amb llançament d'objectes i danys al mobiliari urbà, com crema de contenidors i fins i tot de xipres.

Dels 74 ferits atesos pels serveis mèdics, s'inclouen 9 Mossos d'Esquadra i 3 guàrdies urbans. La majoria han estat ferits lleus per cops traumàtics, ferides de talls per vidres i intoxicacions etíliques. Del total d'aquests 74 ferits, 21 persones han estat traslladades a diversos centres hospitalaris. A banda de les detencions i els ferits, la policia ha requisat també més de 8.000 llaunes destinades a la venda ambulant il·legal al voltant de l'avinguda Maria Cristina i altres objectes com samarretes i botzines.

Segons la Guàrdia Urbana, al voltant d'unes 75.000 persones s'han traslladat a l'avinguda Maria Cristina de Barcelona per seguir la final de la Copa del Món del Futbol a través de la pantalla gegant instal·lada per l'Ajuntament de Barcelona. En acabar, unes 20.000 persones s'han quedat a la zona per celebrar la victòria de la selecció espanyola, alguns dels quals, han protagonitzat els primers aldarulls. Centenars de persones amb simbologia feixista han etzibat crits com "catalanes hijos de puta", "Viva Franco!" o bé "catalufos de mierda, os vamos a matar". També s'han cremat banderes catalanes tal com ha explicat Rac1 i com s'aprecia en aquest vídeo.

Fins a deu vehicles dels Mossos d'Esquadra han treballat per desallotjar els assistents de l'entorn de la plaça Espanya amb diferents càrregues policials. Alguns dels aficionats es van traslladar després fins a la font de Canaletes, un altre dels punts de la celebració que va arribar a aplegar unes 20.000 persones més. En aquí, la policia va desallotjar també cap a les quatre de la matinada un darrer grup d'aficionats d'unes 400 persones que havien protagonitzat aldarulls.

5 viles "moralment excloses de la constitució"

Ja són cinc els municipis que s'han declarat "moralment exclosos" de la Constitució: Tarrés (Garrigues) i Montesquiu (foto) i Sant Pere de Torelló (Osona) han seguit l'exemple del Port de la Selva (Alt Empordà) i Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) s'han declarat "moralment exclosos de la Constitució" espanyola, després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya. A Tarrés la decisió es va aprovar en el decurs d'un Ple municipal i va comptar amb els vots a favor dels quatre regidors que formen l'equip de govern, vinculats a ERC, i el vot en contra de l'únic regidor a l'oposició que forma part del Partit per Catalunya.

Montesquiu [a la imatge l'Ajuntament] també ha aprovat una moció idèntica, com Sant Pere de Torelló. Aquest darrer municipi ho va decidir dilluns al vespre i va fer-ho "com un gest conscient d'afirmació nacional i democràtica en resposta a una sentència humiliant" i argumentant que la resolució del TC comporta una "ruptura del pacte constitucional". A tot això s'hi ha d'afegir que l'alcalde de Calders (Bages), Jaume Perarnau, ha escrit una carta al delegat del Govern espanyol a Catalunya, Joan Rangel, on afirma que la sentència "l'allibera" de la "promesa de fidelitat a aquell Estatut, Constitució Espanyola i al rei d'Espanya".

22 eurodiputats no signen contra l'ACTA

Ni un eurodiputat del Partit Popular espanyol va dedicar "cinc minuts" del seu temps a signar la Declaració crítica amb ACTA tot i la mobilització d'urgència dels ciutadans digitals quan quedaven menys de 48 hores per vèncer el termini (després ampliat). Si que van respondre i van signar, en l'últim minut, Izaskun Bilbao (PNB), Inés Ayala (PSOE) i el també socialista Luis Yáñez. Dels 22 eurodiputats que no han signat la gran majoria són del PP però Maria Badia i Raimon Obiols, del PSC, tampoc l'han signada encara. La declaració serà adoptada si signen 16 eurodiputats més. Publiquem la llista dels eurodiputats que no han signat encara:

Pablo ARIAS (PP) pablo.ariasecheverria @ europarl.europa.eu
Pilar AYUSO (PP) pilar.ayuso @ europarl.europa.eu
Luis de GRANS (PP) luis.degrandespascual @ europarl.europa.eu
Pilar del Castillo (PP) pilar.delcastillo @ europarl.europa.eu
Agustín Díaz de Mera (PP) agustin.diazdemera @ europarl.europa.eu
Rosa Estaràs (PP) rosa.estaras @ europarl.europa.eu
Carmen FRAGA (PP) carmen.fragaestevez @ europarl.europa.eu
Salvador GARRIGA (PP) salvador.garrigapolledo @ europarl.europa.eu
Cristina GUTIÉRREZ (PP) cristina.gutierrez-Cortines @ europarl.europa.eu
Esther HERRANZ (PP) esther.herranzgarcia @ europarl.europa.eu
Teresa JIMENEZ-BECERRIL teresa.jimenez-Becerril @ europarl.europa.eu (PP)
Verónica LOPE (PP) veronica.lopefontagne @ europarl.europa.eu
Antonio LÓPEZ-Istúriz (PP) antonio.lopezisturiz @ europarl.europa.eu
Gabriel Mato (PP) gabriel.mato @ europarl.europa.eu
Jaime Mayor Oreja (PP) jaime.mayororeja @ europarl.europa.eu
Francisco José MILLÁN (PP) francisco.millanmon @ europarl.europa.eu
José Ignacio Salafranca (PP) joseignacio.salafranca @ europarl.europa.eu
Alejo Vidal-Quadras (PP) alejo.vidal-Quadras @ europarl.europa.eu
Pau Zalba (PP) pablo.zalbabidegain @ europarl.europa.eu

PSOE i ACTA

Maria BADIA i CUTCHET (PSOE) maria.badiaicutchet @ europarl.europa.eu
Raimon OBIOLS (PSOE) raimon.obiolsigerma @ europarl.europa.eu
Antolín Sánchez Presedo (PSOE) antolin.sanchezpresedo @ europarl.europa.eU

Cayo: "Cal nacionalitzar les caixes"

El coordinador federal d'Izquierda Unida, Cayo Lara, ha anunciat la presentació d'una iniciativa al Parlament perquè es nacionalitzin les caixes d'estalvi i "tinguem una banca pública a Espanya, que estigui enganxada als territoris com estan les caixes, una banca que acompanyi al nou model d'economia al nostre país". Lara s'ha manifestat així en declaracions als mitjans de comunicació a Saragossa, després que el Consell de Ministres hagi aprovat aquest divendres el Reial Decret pel qual es modifica l'actual Llei d'Òrgans Rectors de Caixes d'Estalvis, que permetrà a aquestes entitats emetre quotes participatives amb drets polítics, similars a les accions, per un import no superior al 50% del seu patrimoni.

El màxim dirigent federal d'IU ha qualificat de "atac a la democràcia" aquest Reial Decret perquè "han tret de la representació pública de les caixes als representants elegits pel poble" i "no es pot parlar democràcia quan es treu als representants elegits democràticament en institucions tan importants com les caixes d'estalvi".

Lara ha afirmat que amb l'acord assolit pel president del Govern central, el socialista José Luis Rodríguez Zapatero, i del president del Partit Popular, Mariano Rajoy, principal grup de l'oposició, en aquesta matèria, tots dos dirigents "han decidit entregar a la banca espanyola el 50 per cent de l'estalvi del nostre país, que està en les caixes d'estalvi".

Per al coordinador federal d'IU, aquest és el "millor regal" que se li ha fet a la banca espanyola "des de fa molts anys al nostre país", tot i que aquesta última "no és un exemple" perquè "gràcies a la banca espanyola hem tingut una crisi financera internacional, però també nacional".

Cayo Lara ha continuat criticant la "economia especulativa que ha desenvolupat" la banca, la "usura", malgrat la qual cosa "van haver de córrer quan van organitzar el fiasco" perquè "l'Estat, és a dir, els ciutadans, salvéssim i protegiéramos a la banca".

El coordinador federal d'IU ha estimat que si a Espanya hi hagués banca pública "no tindrien tanta ruïna moltes mitjanes i petites, que han estat asfixiades per aquesta banca a la qual avui se li lliura el patrimoni de les caixes d'estalvi" per part Rodríguez Zapatero i Rajoy.

Sobre això, ha recordat que "a Espanya vam tenir banca pública amb Argentaria, el Banc de Crèdit Industrial i el Banc de Crèdit Agrícola" i ha argumentat que el model que proposa el Govern central d'economia sostenible "no és possible sense que estigui acompanyat per una banca pública".

Cayo Lara ha assenyalat que van demanar "aliances i suports" per "que no es privatitzin les caixes d'estalvi", sinó que "segueixin amb la funció de ser la caixa enganxades al territori per desenvolupar economies productives i perquè serveixin de suport als autònoms, famílies i petites i mitjanes empreses, que estan necessitant del crèdit i de l'ajuda d'un nou model de banca pública al nostre país".

Lara va participar aquest divendres a la capital aragonesa en l'acte públic de presentació de les candidatures d'IU-Aragó per a les eleccions municipals i autonòmiques de 2011.

Saura: "El PP és el responsable del que ha passat"

El president d'Iniciativa per CatalunyaVerds (ICV), Joan Saura, ha assegurat avui que el Partit Popular ha estat "responsable de tot el que ha passat" per haver presentat el recurs contra l'Estatut. "Això no ho podem oblidar", ha comentat Saura, que ha fet la cloenda de la trobada d'estiu Miguel Núñez de Joves d'Esquerra Verda (JEV) a la localitat de Canyelles (Garraf). "El PP ha fet de l'anticatalanisme un dels seus eixos polítics i electorals a la resta de l'Estat espanyol", per aquest motiu ha demanat a l'electorat que "ningú li doni recolzament" perquè pugui formar Govern a Catalunya.

Així mateix, Saura ha demanat al PP que demani perdó al poble català perquè és "responsable", de la crisi entre l'Estat espanyol i Catalunya.

Saura, que ha subratllat l'èxit de la convocatòria de la manifestació d'ahir a Barcelona, ha dit que suposa un "missatge claríssim" al Govern espanyol per tal que es refaci el pacte polític entre Catalunya i Espanya. Saura s'ha felicitat de l'èxit de convocatòria del 10-J, que "va superar totes les previsions que teníem", i ha qualificat la manifestació d'"absolutament cívica i pacífica".

El dirigent ecosocialista ha lamentat, però, l'escridassada al president de la Generalitat, José Montilla, tot i que ha tret importància perquè eren "un grup de quinze o vint persones", xifra que contrasta amb el milió de persones que van participar en la manifestació "de manera pacífica i cívica", ha subratllat.

Per a Saura, la "provocació" del TC en publicar un dia abans de la manifestació del contingut de la sentència, explica també que al final molta més gent del que es preveïa es manifestés. En aquest sentit, ha reclamat una renovació dels membres del TC perquè a més la sentència "trenca els termes i continguts del pacte constitucional que teníem amb l'Estat espanyol".

Saura, que ha mantingut una xerrada amb les joventuts d'ICV al costat de dos testimonis de la repressió franquista, Carme Casas i Leandre Sahún, ha insistit que després de la sentència del TC "cal refer el pacte polític i que s'obri el diàleg entre Espanya i Catalunya".

Fèlix Alonso: “Ara és l'hora de mobilitzar-se”

El dirigent d'EUiA i director general de Relacions Institucionals, Fèlix Alonso, va subratllar en l'acte “Què ha fet ICV-EUiA amb el meu vot”, que la coalició va organitzar divendres a Altafulla, que: “Ara és l'hora de mobilitzar-nos i que no podem rendir-nos i externalitzar la defensa dels nostres drets als altres. La desconfiança que genera la sentència obra la porta a una fractura social a Catalunya, així que no és moment de llençar la tovallola sinó que és l'hora d'agafar els guants i lluitar amb molt d´estil, sapiguent unir els demòcrates i separant el gra de la palla. 10 homes i dones sense pietat i deslegitimats no poden trepitjar la decisió d'un poble”, va dir així mateix Alonso.

El dirigent d´esquerres va defensar que “ICV-EUiA ha de mostrar a la ciutadania que volen carregar-se el model social d´Europa i uniformar, en drets laboral a la japonesa, i en drets socials a l´americana, i imposar un model territorial que no respon a la realitat dels pobles d´España, ja que volen convertir Catalunya en Bèlgica.” Per acabar, Alonso va dir que El PP i “els uniformadors presents a l´alta administració dels aparells de l´estat han trencat el pacte constitucional del 78” i que “deu homes i dones sense pietat i deslegitimats no poden trepitjar la decisió d´un poble”.

Hortènsia Grau, cap de llista d´ICV-EUiA per Tarragona a les pròximes eleccions autonòmiques, va exposar la tasca de govern: “En 7 anys hem fet més que en tots els governs de CiU junts. Només cal que fem un repàs mental a cada una de les coses que ens faciliten la vida i veurem que quasi totes han estat fetes en aquets darrers anys de governs d´esquerres. Escoles bressol, CAP´s, millora en les comunicacions, la unificació tarifària, la t-12, les escoles, els instituts, les ajudes a l´emanciapació, a l´autonomia personal, la lluita contra la violència masclista, recuperar la memòria històrica rendir homenatje als lluitadors per les llibertats...

D´altra banda, Grau va recordar que “abans d´acabar el mes arribarem a un acord perquè el riu Gaià torni a ser un riu”.

El regidor d´Alternativa Altafulla, Francesc Farré, va fer esment a què el lloc on es va fer l´acte el va protegir el govern d´esquerres. “Si no fos per aquest govern ara possiblement tindríem cases a tocar de la platja”, va destacar Farré.

“En poc més de tres anys hem vist com a Altafulla s´inaugurava una escola bressol, un institut, una escola, milloràvem l´altre i teníem el percentatge més alt de Catalunya en habitatge protegit, així que tenim el deure d´ajudar a què l´esquerra continu governant a Catalunya, va sentenciar.

EUiA per la llibertat del Sàhara

EUiA va participar ahir a la manifestació “Per la justícia i la llibertat del poble saharauí” que es va realitzar pels carrers de BCN. La responsable de Solidaritat i Pau d´EUiA, Àngels Tomàs, va marxar a l'encapçalament i la pancarta que duia el lema “Sàhara lliure”. Gregorio Belmonte, regidor d´EUiA d´Educació i Solidaritat a Adrià del Besòs, David Vicioso, regidor d´EUiA de Participació, Ciutadania i Cooperació al Prat de Llobregat, i Emma Blanco, regidora d´EUiA d´Igualtat i Ciutadania a Gavà, marxaren juntament amb els nens saharauís que ja han arribat a Catalunya, per passar l'estiu als respectius municipis dels regidors i amb les famílies que els acolliran.

Són moltes les persones que, com aquests membres d´EUiA, treballen per a fer possible que cada any centenars de nens sahrauís surtin durant els mesos d´estiu dels campaments de refugiats.

La responsable de Solidaritat i Pau d´EUiA, Àngels Tomàs s´ha mostrat contenta pel fet que enguany hagin arribat a Catalunya gairebé 700 nens, i ha demanat al Govern espanyol que “assumeixi la seva responsabilitat pel que fa a la solució del conflicte al Sàhara i a la seva independència, i a la UE que “abandoni la seva passivitat respecte a la situació que es viu a la zona i a la vulneració dels Drets Humans per part del Marroc”. “Moratinos va fins a Cuba suposadament a resoldre `problemes democràtics quan hauria d´anar a resoldre un problema situat molt més a prop”, ha emfatitzat Tomàs.

Torró: "Al PP no l'interesa l'educació"

Lluís Torró: “La congelació de la inversió universitària pública demostra l’afavoriment clar del Consell als centres privats”. El diputat autonòmic d’EUPV, recorda que aquesta congelació es produeix, a més, quan ja s’ha efectuat una minoració del 5% per aquest 2010 en el finançament de la Universitat: “El conseller Font de Mora mostra amb aquesta congelació i amb la desídia cap a la inversió de les universitats, una gestió erràtica que no és capaç de veure la rellevància d’aquestes en la societat. És més, la reducció, congelació i retards en els pagaments que pateixen, les estan conduint a una situació extrema".

"Si a més li sumen l’afavoriment del Consell als centres privats, no sols en la concessió d’ajudes, sinó també de titulacions, vegem la prova de la despreocupació i el desinterès d’aquest Consell per l’educació universitària pública”.

Torró assegura que aquesta mancança d’inversió per part del Consell “fa perillar l’estat de la Universitat pública. La no arribada de diners crea precarietat, debilita la investigació i els nous estudis, i un llarg etcètera més de conseqüències que, com sempre, Font de Mora no prioritza”.

Per a Esquerra Unida, “arraconar d’aquesta manera la Universitat pública significa ferir-la greument i impedir al mateix temps que a les seues aules es puga fomentar la investigació, la formació i el desenvolupament, claus per a poder eixir en èpoques tan difícils com la que estem passant ara, amb la crisi econòmica. L’aposta del Consell, sense dubte, no és la Universitat”, critica.

El diputat d’esquerres reclama al conseller d’Educació que prioritze la inversió universitària, “perquè estem parlant del futur de la nostra societat. Resulta vergonyós veure’l dedicar els seus esforços, diners i propaganda en altres qüestions absolutament banals”.

El Deutsche Bank enemic públic d'Espanya

El gran depredador del mercat espanyol es destapa... i és alemany. Deutsche Bank, la principal institució bancària del país, va revelar que les seves posicions curtes -que es beneficien amb la caiguda del preu de l'actiu- sobre la borsa espanyola i el deute sobirà del país, s'eleven fins als 1.600 milions d'euros, segons dades recopilades per Cotizalia. Des de la seva filial a Londres, el broker alemany confessà a la CNMV que manté una posició baixista de 500 milions d'euros sobre cinc grans companyies espanyoles. La seva preferida és el BBVA que presideix Francisco González, on té un 1,14% del capital valorat en més de 370 milions.

En segon lloc, DB té un altre 1,1% curt sobre Ferrovial, la constructora de la família del Pino, que es valora a preus de mercat en 46 milions. El banc ha revelat altres posicions baixistes sobre Banc Popular (0,69%), Grifols (1,7%) i Gamesa (0,7%), que sumen un valor en borsa prop de 90 milions d'euros.

Portaveus oficials del banc van explicar que aquestes posicions inclouen totes les posicions de les diferents meses de contractació de Deutsche Bank, en gran part operacions de cobertura i garantia per compte de clients, i no tant per compte propi del banc alemany.

Deute públic


La setmana passada, durant les conferències organitzades per Goldman Sachs a Madrid, Hugo Banziger, cap de risc del banc alemany, va presentar davant analistes i inversors l'exposició total de l'entitat als països del sud d'Europa. DB xifra en 20.600 milions d'euros la seva exposició total a Espanya, la segona més alta per darrere d'Itàlia (27.600 milions). En conjunt, el banc situa la seva exposició a les economies perifèriques en 54.700 milions.

L'entitat ha aclarit que no està baixista sobre el deute sobirà d'Espanya o Portugal, sinó que aquests 1.100 milions d'euros es corresponen a "posicions netes de trading de crèdit", sobre un conjunt d'entitats espanyoles, incloent-hi cobertures. La versió oficial de DB és que la seva exposició al deute espanyol és "zero". DB manté posicions compradores sobre Itàlia (3.200 milions), Irlanda (200 milions) i Grècia (500 milions).

La informació, publicada la setmana passada inicialment al Daily Telegraph i Bloomberg, va despertar una onada de crítiques ja que les posicions inversores han estat des de la seva seu a Londres i no al seu país d'origen. Alemanya ha adoptat temporalment la prohibició de certs usos dels Credit Default Swaps (CDS) o assegurances d'impagament, impulsada pel Govern de Angela Merkel, així com la prohibició d'ús de posicions curtes nues en borsa que sí que afecten a la borsa alemanya.

Fa dues setmanes, el president del Deutsche Bank, Josef Ackermann, va ser convocat al Palau de la Moncloa pel president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, per conversar sobre la situació actual dels mercats i la percepció de risc d'Espanya, segons va informar el diari El País. Fonts coneixedores de la trobada van confirmar l'existència d'aquesta reunió.

Fonts financeres apunten també que un altre dels temes sobre la taula va ser l'actual posició venedora del banc alemany en deute sobirà espanyol, una de les poques entitats europees que no és compradora neta dels bons emesos pel Tresor. Entre els motius es troba l'increment del risc país espanyol, que ha disparat la por dels inversors estrangers a Espanya. El cost de finançament espanyola en les últimes subhastes a 12 mesos s'ha multiplicat gairebé per tres, des del 0,9% al 2,5%. Així, la prima de risc (diferencial entre el bo espanyol i el Bund alemany) supera els 200 punts bàsics, gràcies precisament als jocs especulatius de la banca alemanya, qu fa caixa amb els seus socis del sud gràcies a una legislació feixista feta pels mateixos especuladors.

Veneçuela amb els Objectius del Mil.lenni

Veneçuela ha aconseguit ser un model de paradigma per als altres països, en nom d'assolir els Objectius del Mil.lenni, va assenyalar el president del 64 període de l'Assemblea General de les Nacions Unides, Ali Abdessalam Treki, durant una recent visita que va realitzar a Caracas. Treki va revisar amb les autoritats veneçolanes el compliment de les metes fixades per l'organització mundial i com el país les ha encaminat en la dècada passada.

Objectius del Mil.lenni

El 2000, unes 192 nacions van aprovar vuit objectius per al desenvolupament del mil.lenni, els quals s'han de complir en un lapse comprès fins 2015, amb el propòsit de millorar les condicions econòmiques i socials que pateixen milions de persones al món. Es basen directament en les activitats i fites incloses en la Declaració del Mil.lenni.

Els Objectius del Mil.lenni es componen a més de 21 metes quantificables, supervisades mitjançant 60 indicadors.

Entre aquests objectius es troben: reduir a la meitat el percentatge de persones famolenques, disminuir en dos terços la mortalitat de menors de cinc anys i en tres quartes parts la materna en relació amb l'any 1990, a més, que tots els nens en edat escolar puguin concloure l'ensenyament primari.

Els altres cinc projectes consisteixen en aturar la propagació del Virus d'Immunodeficiència Humana (VIH)/Síndrome d'Immunodeficiència Adquirida (sida), el paludisme i altres malalties greus; disminuir a la meitat el percentatge de persones que no tenen aigua potable; garantir el medi ambient; millorar la vida de milions de persones que viuen en tuguris, adoptar polítiques de desenvolupament sostenible i fomentar l'associació mundial per al desenvolupament.

Aquestes projeccions de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) s'han vist detingudes per la crisi del sistema capitalista, iniciada als Estats Units el 2008, la qual afecta a nombrosos països i s'estén als àrees de les finances, economia, inversions, immobiliària, alimentària i ambiental.

Així mateix, se sumen internament les polítiques neoliberals, de privatitzacions massives i de globalització irracional imposades a molts països per les nacions desenvolupades, mitjançant el Fons Monetari Internacional (FMI) i del Banc Mundial (BM), que provoquen la concentració de capitals en mans d'unes quantes persones en detriment de la majoria.

Nacions Unides va detallar en un recent informe que l'1% dels més rics del planeta posseeix 40% de la riquesa global, mentre que la meitat més pobra només és propietària d'1%.

Campanyes opositores sense bases


Amb les declaracions d Abdessalam Treki, en el fet que Veneçuela és un exemple a seguir respecte al compliment dels Objectius del Mil.lenni, en el diari Correu de l'Orinoco es destaca que ja les campanyes esgrimides pels mitjans de comunicació occidentals, sobre un hipotètic "malament" acompliment econòmic i social de la Revolució Bolivariana, perden valor.

De fet, els resultats positius, en diverses àrees, obtinguts per la Revolució Bolivariana, en 11 anys, ni tan sols han pogut ser ocultats per les fortes campanyes desinformatives dels mitjans de comunicació capitalistes.

Una de les últimes campanyes contra la Revolució Bolivariana, per intentar denigrar el sistema social escollit pel Govern del president de la República, Hugo Chávez Frías, va ser la caiguda d'un -2% del Producte Intern Brut (PIB) el 2009, motivat per la crisi mundial capitalista i l'abrupta baixada dels preus del petroli, principal rubra exportable de la nació.

El PIB, segons les normes imposades per entitats econòmiques i financeres occidentals, representa la suma de tots els béns i serveis finals produïts per un país, en un any, però la riquesa generada que es realitza dins d'aquesta mesura no és completa.

Per al premi Nobel d'Economia, el nord-americà Joseph Stiglitz, els instruments de mesura del creixement "només compensen als governs que augmenten la producció material i no el benestar".

Després d'una sol.licitud per analitzar aquest índex que li va demanar el president francès, Nicolas Sarkozy, Stiglitz va puntualitzar que entre els economistes existeix des de fa temps "l'opinió de què el PIB no és un bon instrument de mesura, ja que no calcula adequadament els canvis que afecten el benestar, ni permet comparar adequadament el benestar en els diferents països".

La Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL), després de diversos anys de discussions, va acceptar sense reserves la fórmula dissenyada per Cuba per mesurar el seu PIB.

Des de 2003, Cuba va incloure en els seus càlculs de creixement els serveis gratuïts, subsidis i altres beneficis socials, basada en que la metodologia de l'agència de Nacions Unides per a mesurar els comptes nacionals mostrava prejudicis cap als països amb economies que no eren de mercat.

El mateix paràmetre s'aplica a nacions que destinen una part important del seu pressupost a millorar, física i mentalment, el benestar de la seva població.

Èxits assolits per Veneçuela

Quan s'analitzen els èxits aconseguits a Veneçuela des de l'arribada al govern del president Chávez Frías, el 1999, resulta lògic que l'Estat veneçolà vagi davant de la majoria dels països de la regió, pel que fa al seu PIB i al compliment de les metes del mil.lenni.

En breu síntesi, els programes socials, als quals només en aquest any el Govern va assignar un pressupost de 72, 851 milions de bolívars (45,7% del total nacional) van permetre reduir la pobresa del 80%, el 1999, a 30% , el 2009, i baixar la pobresa extrema en el mateix període, de 17,1% a 7,2%.

En pocs anys, Veneçuela va aconseguir, amb l'ajuda de Cuba, declarar el seu territori lliure d'analfabetisme, títol reconegut per l'Organització de les Nacions Unides per al'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco, per les seves sigles en anglès).

Nombroses i extenses són les més de 30 missions socials posades a disposició de tota la població, que van des dels estudis gratuïts de primària, secundària, pre universitària i universitària fins l'atenció mèdica i especialitzada en tots els racons del país.

Pel que fa a l'alimentació, la desnutrició de nens en edat escolar es va ubicar en només 3,7% i la mortalitat en menors de cinc anys es va aturar a 13 per cada mil nascuts vius.

En els gairebé 12 anys transcorreguts s'han edificat milers d'habitatges i s'han portat els serveis d'electricitat, aigua potable i clavegueram a milers de llars, amb mínim cost per als seus habitants.

Qüestió fonamental per a la consecució d'aquests beneficis va ser la recuperació per l'Estat de les riqueses petrolieres, ja que d'aquesta manera l'empresa Petrolis de Veneçuela (PDVSA) va poder obtenir voluminosos dividends i va lliurar, en el lapse de 2001-2009, més de 57 mil milions de dòlars als programes socials.

El desenvolupament industrial i agropecuari s'ha dut a terme per diversificar la dependència de la indústria petroliera, per tant s'han creat noves empreses i indústries productores d'aliments i béns duradors.

La Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (Cepal) es va encarregar de refutar-ho quan, en el seu informe de 2009, va referir que Veneçuela està a l'avantguarda en la superació de la pobresa i la desigualtat a Amèrica Llatina i el Carib gràcies a una economia social reeixida.

Una georgiana fa els 130 anys

El passat 8 de juliol, la georgiana Antissa Jvichava complir 130 i es va convertir en la dona més longeva del món. Anteriorment, es va informar que la candidatura de Antissa Jvichava va ser presentada davant la Comissió del Llibre Guinness dels Rècords per atribuir oficialment el títol de la dona més vella del món. Antissa Jvichava va néixer al segle XIX (any 1880). Així mateix, la dona és només uns mesos més jove que un altre famós natural de Geòrgia, José Stalin (1879-1953). La dona més longeva del món viu al poble de Sachin, (oest de Geòrgia) amb els seus fills, néts i besnéts.

L'edat sol ser el secret més ben guardat de cada dona, però no és el cas.
Les autoritats de la regió on viu Jvichava assenyalen que Geòrgia sempre ha tingut moltes persones longeves i el fet que la dona més vella del món és oriünda precisament d'aquest país caucàsic demostra una vegada més el caràcter singular dels "gens georgians". Aquest any, al celebrar el Dia Internacional de la Dona (8 de març), Antissa Jvichava pronunciar un brindis i va beure un gotet de vodka.

La dona més vella del món té quatre fills, 11 néts i 8 besnéts. A la foto: Antissa Jvichava amb un dels seus fills. Segons la família de Jvichava, la dona no té seriosos problemes de salut, però a vegades es queixa d'hipertensió i pèrdua gradual de la vista.