dimarts, 18 de desembre de 2012

Mas i Junqueras 'pacten'

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha anunciat aquest dimarts un acord total amb el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, per tal de fixar la consulta l'any 2014... "a no ser que les dues parts acordin una pròrroga". Després d'una hora de reunió amb Mas al Palau de la Generalitat, el mateix Junqueras ha explicat l'entesa als periodistes que l'esperaven a la porta, acord que escenificaran dimecres. Queden, però, 'alguns serrells menors', ha dit, que es resoldran demà.

Just abans de sortir del Palau, el president d'ERC s'ha donat la mà amb el portaveu del Govern, Francesc Homs. Junqueras també ha confirmat que la investidura serà a finals d'aquesta setmana.

"Hi ha un acord total en la consulta", ha explicat Junqueras en sortir del Palau de la Generalitat, on s'ha reunit durant poc més d'una hora amb el president en funcions, Artur Mas. Els "serrells" que falten per a la signatura del document pactat entre les dues parts són "menors", segons ha explicat el líder republicà, i aquest mateix dimecres s'acabaran de tancar per escenificar el pacte, probablement amb una fotografia entre Mas i Junqueras.

"La consulta serà al llarg del 2014", ha garantit Junqueras, "a no ser que les dues parts acordin una pròrroga". El vistiplau de CiU i també d'ERC per a pactar una pròrroga serà, doncs, imprescindible perquè el referèndum s'allargui més enllà del 2014, la data que sempre han defensat els republicans.

El president d'ERC ha garantit que el proper Govern serà "fort i estable", gràcies al suport que, des de l'oposició, li donarà Esquerra. "És el que necessita Catalunya", ha insistit als nombrosos periodistes que feien guàrdia a les portes del Palau de la Generalitat.

L'acord que avui han tancat Mas i Junqueras no només parla de la consulta, sinó que també ho fa d'aspectes socials i econòmics. El president republicà ha destacat, però, que els dos partits continuaran reunint-se per treballar conjuntament l'acord de pressupostos durant els propers mesos. En tot cas, les coincidències entres les dues formacions polítiques són clares pel que fa a la introducció de noves taxes i impostos com, per exemple, la recuperació de l'impost de successions en els trams més alts. El decret d'aquest dimarts del Govern en què es fixa un nou impost sobre els dipòsits bancaris és una altra de les qüestions negociades per les dues formacions.

Aquest dimecres es visualitzarà la signatura del pacte amb una nova trobada entre Artur Mas i Oriol Junqueras i el líder d'ERC ha avançat que molt probablement la investidura del president (gràcies als vots de CiU i ERC) es produirà a finals d'aquesta mateixa setmana.

Els empleats públics cobraran el 50% del sou els dies que faltin per malaltia

El PP vol que els empleats públics cobrin la meitat del sou els dies que faltin a treballar a causa d'una malaltia o accident que no els obligui a demanar una baixa temporal, descomptant el 50% entre el primer i el tercer dia, si és el primer cop en un any, en un 60% si és la segona vegada i el 100% si és la tercera. D'aquesta manera -a través d'una esmena introduïda pel PP en els pressupostos de 2013 al seu pas pel Senat-, s'estén la reducció salarial que les retallades del passat mes de juliol també van imposar als casos de baixa temporal.

Aquest retallada en la nòmina s'aplicarà quan els empleats públics faltin al seu treball entre un i tres dies per malaltia o accident, encara que aquestes absències estiguin justificades i no requereixin un comunicat de baixa temporal. A l'Administració pública, només es permet faltar tres dies sense demanar una baixa mèdica, de manera que en partir del quart s'ha d'aportar aquest document.

Des del Reial Decret del 13 de juliol, s'apliquen descomptes salarials per als casos de baixes mèdiques. Entre el primer i el tercer dia d'aquesta incapacitat temporal, es cobra el 50% del sou corresponent a aquests dies, mentre que la retallada augmenta amb el pas de les jornades.

CCOO ha denunciat aquesta nova situació, introduïda a través de la porta del Senat. Fonts del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques han confirmat a RTVE.es el contingut de l'esmena, però també han assegurat que el text "dóna cert marge a les administracions corresponents". De fet, asseguren, "és el que ara s'ha començat a negociar amb les centrals sindicals de l'Administració General de l'Estat".

Sense salari al tercer cop

A més, en un comunicat, CCOO assegura que a la Mesa General de Negociació de l'Administració General de l'Estat d'aquest dilluns, l'Executiu ha indicat que, quan un empleat públic pateixi una grip o una malaltia lleu que no l'obligui a agafar una baixa, entre el primer i el tercer dia seu salari es redueix en un 50% si és el primer cop en un any, en un 60% si és la segona i en un 100% si és la tercera.

Comissions Obreres també assegura que una altra de les mesures que ha plantejat el Govern és el possible tancament d'algunes oficines durant l'estiu i obligar els empleats a gaudir obligatòriament d'aquestes dates de vacances.

Segons el sindicat, l'Executiu vol modificar la instrucció que fixa la jornada i els horaris que data del 2005, ja que ha proposat l'augment de la part rígida de l'horari en una hora més, "de manera que deixa als empleats sense possibilitat de conciliació".

Per què el deute públic no s'hauria de pagar

Vicenç Navarro: Aquest article assenyala les raons per les quals el deute públic dels països perifèrics de l'Eurozona és artificialment exagerat i que es deu al excessiu poder que el capital financer té avui en aquest zona. L'article indica que tal deute no s'hauria de pagar, doncs el seu nivell respon a unes pràctiques que no s'haurien d'acceptar.

El deute públic acumulat pels països de l'Eurozona és impagable. Ha arribat a un nivell que els estats no podran pagar-ho. Això s'aplica pràcticament a tots els països, però molt especialment als països abans anomenats PIGS -'porcs', n. de Sírius- (Portugal, Irlanda, Grècia i Spain), i ara GIPSI -'gitanos', n. de Sírius- (amb l'afegit d'Itàlia). En tots ells el deute públic està per sobre dels nivells permesos en el Tractat de Maastricht, que va establir les condicions que els països havien de seguir per entrar i romandre en l'euro.

Davant d'aquesta situació s'haurien de fer dues preguntes. Una és quina és la conseqüència que els Estats no paguin el deute? I l'altra, hauria de pagar aquest deute? En realitat, els estats no haurien de pagar el deute, fins i tot en el cas que poguessin fer-ho, ja que aquest deute és exagerada i la quantitat d'interessos que s'ha forçat als Estats a pagar per poder aconseguir diners, és a dir, perquè la banca comprés bons públics de l'Estat, és artificialment alta i immoral.

I dic immoral perquè aquesta exigència que els Estats paguin interessos alts es basa que ha estat la pròpia banca, a través del seu lobby, el Banc Central Europeu, la qual ha creat la situació intolerable en què els Estats no tenien altre remei per aconseguir diners de pagar aquests interessos exageradament alts, ja que l'Estat no podia demanar prestat diners del BCE (mentre que els bancs sí que podien).

És com si una persona robés diners a una altra i després tingués la gosadia de prestar els diners robats (perquè no hi havia diners disponibles de cap altra font) a la persona robada, a uns interessos elevadíssims. El lladre robaria dues vegades a la persona robada. Això és el que la banca ha fet. Ha eliminat l'instrument que els Estats tenien per protegir-se de l'especulació dels seus bancs, i així han aconseguit interessos dels bons altíssims (veure el meu article "L'estafa del deute públic" a El Plural, 29.11.12)

D'altra banda, és important que s'informi a la ciutadania que els Estats poden aconseguir recursos i que poden aconseguir-ho sense necessitat d'endeutar-se. La negació d'aquesta possibilitat justifica les polítiques d'austeritat i les retallades de despesa pública, incloent la despesa pública social.

Ara bé, els Estats tenen enormes recursos que no s'estan tocant. Per exemple, si analitzem la propietat pública que cada un d'aquests estats té, la quantitat total representa moltes vegades el valor del deute públic. I aquest és el filó d'or on els creditors, és a dir, els bancs, volen ficar mà. Aquests estats han resistir a cedir a aquesta demanda, ja que un cop venuda tal propietat, ja no tenen on recolzar-se en el futur.

Hi ha, però, una enorme propietat privada que s'ha anat incrementant i concentrant durant aquests fets de recessió, quan les desigualtats de renda i propietat han crescut exponencialment, és a dir, molt ràpidament. Així, a Itàlia, el país dels GIPSI que té major deute públic (l'OCDE calcula que el 2013 serà un 122% del PIB) ha ni més ni menys que en propietat privada en inversions i terra el 377% del PIB, en inversions financeres el 237% PIB, i així un llarg etcètera.

Stefan Bach, en un interessant article, "Capital Levies - A Step Towards Improving Public Finances in Europe", en Social Policy Journal calcula que un increment d'un 5% dels impostos sobre tal propietat privada podria aconseguir l'equivalent al 15% del PIB , mesura que, al mateix temps que contribuir a reduir les desigualtats, disminuiria la seva enorme deute públic. No es coneixen estudis semblants a Espanya però és probable que les quantitats fossin molt semblants.

Una altra àrea d'ingressos són les rendes originades del capital, invertides en activitats especulatives a través de la banca. Incloc en aquesta categoria la fugida de capitals a paradisos fiscals o altres països, diferent als dels dipositaris. Fins i tot el Banc Mundial, un organisme de clara orientació conservadora, ha documentat en tots els països d'elevada deute dels fons dipositats a l'estranger, que en cada un d'aquests països representa una quantitat molt superior a la del deute públic (veure el llibre Debt, the IMF and the World Bank. Monthly Review Press 2010, escrit per Eric Toussaint i Damien Millet).

Espanya, un dels països amb majors desigualtats de l'OCDE pot i ha d'aconseguir fons d'aquells que es van beneficiar més dels anys de bonança. Diners n'hi ha amb gran abundància entre les grans fortunes, les grans empreses i la banca (que ha rebut fons públics per una quantitat equivalent ni més ni menys que al 10% del PIB). El problema és que l'Estat no els recull. Influenciat per les grans fortunes, per les grans empreses i per la banca, l'Estat prefereix endeutar, beneficiant a la banca, a la qual se li paga més endavant els interessos elevadíssims, amb diners públics. Un escàndol.

La querella d'Ester Quintana contra els mossos admesa a tràmit

El jutge ha admès a tràmit la querella d'Ester Quintana contra els Mossos d'Esquadra per haver perdut un ull durant la manifestació de la vaga general del 14 de novembre a Barcelona. Quintana denuncia que va rebre un impacte d'un projectil o una bala de goma de la policia catalana, fet que els mossos neguen. El magistrat encara no ha citat a declarar cap dels agents, però demana a la policia que identifiqui els antiavalots que van actuar a la zona i, a diverses televisions, que aportin totes les imatges dels incidents.

El magistrat del Jutjat d'Instrucció número 11, Francisco González Maíllo, considera pertinent investigar els fets. Per això, ha demanat les imatges de les càmeres de vigilància dels establiments de l'entorn del passeig de Gràcia amb la Gran Via, on van tenir lloc els fets poc abans de les nou de la nit, i també les imatges de televisió que van gravar 8TV, BTV i Lavínia. El jutge també tindrà en compte els vídeos aportats per l'acusació i l'informe mèdic forense de Quintana, que haurà de confirmar si les lesions són compatibles amb els projectils de foam o les boles de goma de la policia catalana. El jutge ja té a les seves mans dues llançadores dels mossos.

Justament avui la unitat d'afers interns dels mossos ha lliurat al jutge un informe que indica que a la zona i hora dels fets hi havia tres furgonetes d'antiavalots, cosa per la qual caldrà identificar els seus membres i qui feia d'escopeter.

IU insta el PP a que investigui la llista Falciani

Izquierda Unida ha demanat al PP que investigui el frau fiscal i, especialment, la llista Falciani -o també Llista Lagarde- de 130.000 comptes de possibles defraudadors -unes 3.000 d'espanyols- que va facilitar l'informàtic i exempleat del banc HSBC Private Bank Hervé Falciani, segons el diputat José Luis Centella. Paral·lelament, la federació d'esquerres ha demanat la llibertat completa per Falciani, després que l'Audiència Nacional hagi decidit que surti de presó mentre es resol el judici per la seva extradició a Suïssa.

A més, Centella ha requerit al PP que de marxa enrere en el procés d'amnistia fiscal que va acabar a finals de novembre, i que han suposat uns ingressos a Hisenda de 1.200 milions, menys de la meitat del previst.

El diputat d'Esquerra Unida també va carregar contra el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, que va dir que el pensionazo ha estat "inevitable". Centella ha apuntat que amb un major control sobre el frau fiscal s'haurien aconseguit els ingressos que haurien evitat que el Govern deixés sense compensar els pensionistes per la desviació de la inflació.

IU va presentar l'agost passat, a través del seu diputat Gaspar Llamazares, una bateria de preguntes a l'Executiu de Mafriano Rajoy al voltant de la llista de Falciani-o Llista Lagarde-ia la pròpia situació del exempleat del banc suís. El seu grup parlamentari va apel·lar al president del Congrés, Jesús Posada, per evitar l'extradició de Falciani a Suïssa.

El PSOE exigeix al PP que accepti la col·laboració de Falciani


El portaveu d'Hisenda del PSOE al Congrés, Pere Saura, ha exigit avui al ministre del ram, Cristóbal Montoro (PP), que accepti l'oferiment de col·laboració de l'informàtic italofrancés l'HSBC Hervé Falciani, posat en llibertat per l'Audiència Nacional mentre es tramita la petició d'extradició a Suïssa que pesa sobre ell, perquè permetria destapar nous casos d'evasió fiscal i incrementar els ingressos de les arques públiques.

El frau d’un grup privat provocà pèrdues milionàries de fons públics a un institut mèdic

Es destapa un altre escàndol a la sanitat catalana, que té com a protagonista el grup CRC, que va fer-se amb el control d'una fundació pública i va buidar-la de recursos en benefici d'empreses del hòlding privat. Foto: Boi Ruiz (CiU) i Marina Geli (PSC), els desmantelladors de la Sanitat catalana.

El diari El País ha revelat l’enèsim escàndol de la sanitat catalana. Darrera de la fallida de l’Institut d’Alta Tecnologia (IAT) hi hauria l’actuació irregular del grup privat CRC Corporació Sanitària, que hauria provocat pèrdues milionàries a una fundació d’hospitals finançada, fonamentalment, amb fons públics a través de l’adquisició de materials i serveis a través de l’IAT que, realment, anaven a empreses del grup privat CRC.

L’IAT és una fundació creada el 2001 per construir i gestionar el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB; a la imatge), formada per tres hospitals públics (Clínic, Vall d’Hebron i Mar) i pel grup CRC, que segons la seva web és líder en el sector del diagnòstic mèdic a Catalunya i compta amb 19 centres d’aquest tipus al Principat, a banda de 18 hospitals. Les diverses pràctiques irregulars que hauria comès CRC a IAT haurien provocat que la fundació acabés demanant el concurs de creditor a l’octubre de l’any passat.

Segons l’administrador concursal i l’auditora Faura-Casas, CRC es va aprofitar del control que tenia en la gestió de la fundació per obtenir de forma irregular nombroses subvencions i desviar a empreses del seu grup tot tipus de material comprat amb fons públics. L’administrador concursal calcula que el hòlding privat deu a la fundació 5,3 milions, dels quals 3,27 correspondrien al forat provocat per l’adquisició de materials i serveis a través de l’IAT que, finalment, acabaven a empreses del grup privat.

El projecte estrella de l’IAT era la construcció d’un ciclotró, un accelerador de partícules que, segons un acord amb el Ministeri de Ciència i Tecnologia –que el 2002 va aportar-hi un crèdit de gairebé 6 milions-, només podia ser emprat amb finalitats docents i d’investigació, en cap cas comercials. A l’hora de la veritat, però, CRC va oferir el ciclotró a empreses del sector farmacèutic i sanitari.

L’escàndol va augmentar el gener de 2008, quan IAT, que estava gestionada bàsicament per persones de CRC, va decidir vendre l’ús del ciclotró i les xarxes susceptibles de ser comercialitzades a una filial del hòlding empresarial, anomenada CRC Centro de Imagen Molecular. Sense el seu principal actiu, l’IAT va quedar reduïda a la mínima expressió, amb només quatre dels 40 treballadors, però CRC encara se n’aprofitaria amb les esmentades compres de materials i serveis pagats amb diners públics.

Joan Tardà: "Potser no hi ha pacte. De vegades opten pel patrimoni i no per la pàtria"

El diputat d'ERC Joan Tardà ha assenyalat que "podria ser" que finalment el seu partit no assolís un acord de Govern amb CiU perquè "conec les misèries del catalanisme de centre dreta i de vegades històricament han optat pel patrimoni i no per la pàtria".

Tardà ha dit en Els Esmorzars de TVE que si li agradaria que ERC assolís un acord abans de la investidura d'Artur Mas: "La urgència és innegable però passa per tancar la consulta el 2014. Cal posar fil a l'agulla i és la data", ha asseverat.

"Mentre no siguem un Estat d'Europa, estem condemnats a la misèria", ha declarat el diputat republicà que es declara públicament comunista, i ha insistit que hi haurà consulta "sí o sí": "O donen carta de legitimitat a la consulta o ens reprimeixen. El tren de la legalitat xoca amb el de la legitimitat nascuda a les urnes i el procés no té retorn", ha afirmat.

També s'ha referit a la reforma educativa per a assenyalar que "la immersió lingüística no es trencarà". En aquest sentit ha dit que "la democràcia està per sobre de la Constitució".

Els mossos antiavalots demanen no haver de disparar pilotes de goma

Tot i que per motius propis, el rebuig a les pilotes de goma s'ha estès fins i tot entre els antiavalots dels Mossos d'Esquadra. Segons han explicat fonts pròximes a la Brigada Mòbil (Brimo), la unitat antiavalots dels Mossos, cada vegada són més els policies que han expressat als seus superiors la seva resistència a disparar aquesta munició en el curs de les manifestacions. Els agents temen veure's davant un jutge per les ferides que pot causar aquesta munició.

Fins i tot els caporals i els sergents que ocupen l'esglaó inferior de la cadena de comandament dels antiavalots han comunicat el seu desig que no es faci que els seus agents hagin de fer servir aquesta munició.

"Els agents de la Brigada Mòbil no volen disparar aquesta mena de projectils. Demanen als seus caps que no els assignin el lloc d'escopeter, i que se'ls destini a altres tasques", va comentar a aquest diari un membre dels Mossos vinculat als antiavalots. Les raons d'aquesta negativa són el temor dels agents a les conseqüències penals que per a ells pot tenir disparar pilotes i ferir ciutadans, com és ara el cas d'ester Quintana, la noia que va perdre un ull, i al menys deu casos més a Catalunya els últims anys.

L'aigua a Barcelona haurà pujat un 25% el 2012

La tarifa de l'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona s'incrementarà a partir d'aquest dimarts un 18% a causa dels negocis bruts de CiU i PSC amb la privatització del servei. Serà la tercera pujada en la factura aquest 2012, fet que suposa un augment acumulat del 25% en un any. Així serà quan aquesta tarda, si no hi ha cap imprevist, amb els vots a favor de CiU i PSC, el plenari de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ratifiqui el decret que autoritza a Aigües de Barcelona a pujar les seves tarifes.

En declaracions als mitjans després de visitar uns habitatges per acollir famílies desnonades, l'alcalde millor pagat d'Espanya Xavier Trias ha assenyalat la necessitat de "trobar l'equilibri" entre el que aporten les administracions i el que abonen els particulars per pagar el cost del aigua i no generar deute.

"Al final tot es paga. El gratuït no existeix", ha deixat anar cínicament l'alcalde de Barcelona que ha assenyalat que en l'aigua i en altres serveis públics, l'única discussió possible és sobre si és més just que els costos es paguin a través dels impostos que paguen tots els ciutadans o del consum de qui els utilitza, obviant des de la sentència judicial-que CiU i PSC ignorància conra Agbar per mantenir el control de l'aigua il · legalment.

Trias ha negat les acusacions d'ICV-EUiA i el PP sobre l'evidència demostrada que la tarifa de l'aigua s'encareix a conseqüència de l'augment del preu del subministrament a les distribuïdores que ha efectuat l'empresa Aigües Ter-Llobregat (ATLL). A l'hora de mentir dels catòlics nazionales no tenen parangó ni límit

El PSOE exigeix ​​al PP que accepti la col·laboració de Falciani

El portaveu d'Hisenda del PSOE al Congrés, Pere Saura, ha exigit avui al ministre del ram, Cristóbal Montoro (PP), que accepti l'oferiment de col·laboració de l'informàtic italofrancés l'HSBC Hervé Falciani, posat en llibertat per l'Audiència Nacional mentre es tramita la petició d'extradició a Suïssa que pesa sobre ell, perquè permetria destapar nous casos d'evasió fiscal i incrementar els ingressos de les arques públiques.

Així s'ha pronunciat el diputat murcià després de conèixer la decisió de l'Audiència Nacional, que imposa a l'exempleat de HSBC com mesures cautelars seva compareixença cada tres dies a la comissaria més propera al seu domicili, li prohibeix sortir d'Espanya i l'obliga a comunicar qualsevol canvi de domicili. Per decretar aquesta llibertat, el tribunal ha tingut en compte l'informe de la Fiscalia, favorable a la seva excarceració.

"La notícia va en la bona direcció però és totalment insuficient, perquè s'hauria d'haver apostat per la llibertat total. L'empara la legislació espanyola i la internacional, i ha col·laborat amb les autoritats franceses, del que s'ha beneficiat, entre d'altres, Espanya", ha recordat Saura. A continuació, ha emplaçat Montoro a "acceptar l'oferiment de col·laboració" de Falciani, atenent a les dades subministrades pel fiscal francès que "encara hi ha informació de presumptes defraudadors espanyols" en la documentació que va sostreure del banc HSBC que "podria ser útil i està per analitzar".

I és que, en l'actual context econòmic, cal incrementar els recursos de l'Administració pública espanyola, la qual cosa podria aconseguir-se aflorant aquestes rendes. "La llista (de presumptes defraudadors) pot ser major i els diners a recaptar, també", ha tancat Saura, insistint que "de manera immediata Montoro hauria d'acceptar la seva col·laboració".

Falciani, un informàtic monegasc amb nacionalitat italofrancesa, treballava al banc HSBC Private Bank a Ginebra on, segons la seva versió, va descobrir centenars d'operacions fraudulentes amb quantitats milionàries que es produïen diàriament, la coneguda com Llista Lagarde, per la cap del FMI. Així, el juliol de 2008 va lliurar a les autoritats anticorrupció gales expedients del banc, que van permetre conèixer més de 130.000 casos de defraudadors. Part d'aquesta informació va servir perquè l'Agència Tributària (AEAT) destapés 659 presumptes fraus -d'entre més de 3.000 espanyols a la llista- i aflorés més de 6.000 milions d'euros no declarats. Més del triple que amb l'amnistia del PP als defraudadors i narcotraficants.

Juntament amb França i Espanya, també Itàlia, Alemanya, Regne Unit i Estats Units van obtenir rellevant documentació sobre delictes de frau fiscal, i tot tot i que, segons va explicar el fiscal encarregat del cas al Senat francès, només s'han revisat de moment els expedients de comptes de persones físiques superiors al milió d'euros, com la d'Emilio Botín.

Tropes del Reich de Merkel instal·laran els míssils Patriot a Turquia

Un contingent d'oficials de l'exèrcit alemany ha arribat a Turquia. La avançada té caràcter estratègic i s'encarregarà de preparar la instal·lació de l'escut antimíssils Patriot prop de la frontera siriana-turca. En la missió posterior participaran prop de 400 soldats alemanys. Foto: "El líder més perillós d'Europa".

Els sofisticats pertrets s'ubicaran a prop de 120 quilòmetres de la frontera amb Síria. Es sumaran a dues unitats pertanyents a les forces armades de la monarquia holandesa, més dues de l'exèrcit d'Estats Units, en una missió que el govern alemany insisteix a qualificar com "purament defensiva" i que ha causat que Rússia arribi a amenaçar amb una guerra amb l'Europa neofeixista del PP europeu.

Es tracta de protegir a Turquia, membre de l'OTAN, contra possibles atacs provinents de sòl sirià, mentre des de Turquia s'infiltren armes i bandes de terroristes armades per la mateixa OTAN i les monarquies tiràniques del Golf.

El Bundestag va donar la setmana passada llum verda al desplaçament de l'escut antimíssils. En total, prop de 400 soldats alemanys seran enviats a Turquia -i aliada del nazisme durant la Segona Guerra Mundial- per a participar en la missió, el mandat està limitat en el temps fins al gener de 2014.

Les universitats espanyoles, de les més cares d'Europa

Les taxes universitàries espanyoles se situen entre les més elevades del continent. Els graus universitaris són els vuitens més cars de tota la Unió Europea, i els màsters, els setens més costosos. Així ho recull l'informe Estudiar a Europa: preus de matrícules i beques universitàries, que es presenta avui a Barcelona. Els preus mínims catalans són els tercers més costosos dels 34 que recull l'estudi. A més, a Catalunya la política de beques, que només arriba al 18% de la població estudiantil, és cinc punts inferior a la de la resta de l'Estat.

L'estudi, elaborat per l'Observatori del Sistema Universitari (OSU), compta amb una informació fins ara desconeguda, perquè l'Estat espanyol va ser un dels pocs que no va facilitar les dades de les taxes universitàries a la Comissió Europea perquè aquesta elaborés un estudi comparatiu sobre això (el National Student Fee and Support Systems, 2011/2012).

A Espanya, la pujada de les taxes aquest curs té bastant a veure amb la seva posició en el rànquing europeu. El curs passat, abans d'aplicar l'augment anunciat-que fixa el cost de les matrícules en el 25%, com a màxim, del preu dels estudis-les universitats espanyoles eren les dècimes més cares de la UE en preus mitjans. Així, segons detalla l'informe, amb el 'tasazo' els campus espanyols haurien pujat dos esglaons a la llista. I si es tenen en compte només els països de la UE-15, els estudis de grau pujarien fins al tercer lloc, i els màsters, fins al quart.

A partir de l'actual curs, Espanya passa a formar part, segons l'informe, del grup de vuit estats de la UE en què la matrícula pot costar 2.000 euros o més: Letònia, Romania, Regne Unit, Lituània, Hongria, Eslovènia i Turquia. No obstant això, al Regne Unit, per exemple, els estudiants compten amb un sistema de beques compensatori, segons consta en el document del OSU.

"En termes generals, els països amb els estudis gratuïts o més barats són els que atorguen beques a percentatges més amplis de la població estudiantil, amb uns imports més elevats", assenyala l'estudi. A Espanya, al voltant d'un 23% dels estudiants reben beques per situació econòmica, un percentatge poc donat a la comparativa causa de la gran varietat de polítiques de beques de la UE. A Dinamarca, Àustria o Finlàndia, el 100% dels estudiants reben ajudes, algunes superiors a 9.000 euros anuals, mentre que en països com Letònia, Lituània o fins i tot Itàlia, el percentatge d'universitaris becats amb prou feines arriba al 10%.

L'informe elaborat pel OSU analitza un total de 34 tipus de polítiques de preus universitaris de la UE-entre nacionals i algunes regionals-, i conclou que 22 d'elles compten amb unes taxes inferiors a les que s'apliquen a Espanya. Davant aquests preus, emmarcats en l'actual context de crisi econòmica, l'observatori alerta que el sistema universitari espanyol podria tendir cap a un "endeutament de l'estudiantat" i una "reducció de la matriculació". I posa com a exemple a Estats Units: "Molts dels graduats no aconsegueixen la feina que esperaven, i al cap de tres anys la taxa d'impagaments de deutes contrets amb les universitats amb ànim de lucre arriba al 19%, i els centres privats acumulen un 43% d'impagaments".

Els preus 'mínims' de Catalunya, els tercers més cars de la UE


Els estudis de grau a Catalunya són dels més cars de l'Estat. El departament d'Economia i Universitats de la Generalitat ha aplicat aquest curs un increment de fins al 66% del preu de les matrícules, encara que ho ha fet en funció de la renda dels estudiants. L'augment situa a Catalunya en una posició semblant a la d'Espanya en el rànquing europeu de preus mitjans de matrícules.

No obstant això, pel que fa al preu mínim dels estudis-substancialment superior al de la resta de comunitats autònomes-, l'informe constata que el 80% dels països o regions analitzats tenen unes taxes màximes inferiors als preus mínims catalans.

En aquest sentit, els preus mínims catalans són els tercers més costosos dels 34 que recull l'estudi. A més, a Catalunya la política de beques, que només arriba al 18% de la població estudiantil, és cinc punts inferior a la de la resta de l'Estat.

Espanyolitzar Euskal Herria

Koldo Campos Sagaseta: En una xarxa d'Internet vaig trobar aquest breu apunt sobre la relació del basc i l'Estat espanyol. Tot just una mínima part d'una vella i infame història de la que l'última ressenya ens arribava en aquests dies d'Algesires: Als presos bascos se'ls prohibeix escriure targetes nadalenques en la seva llengua.
1766: Es prohibeixen els llibres en basc.
1768: Es prohibeix el basc en l'ensenyament de les primeres lletres (Reial Cèdula de Carles III).

1772: Es prohibeixen els llibres de comptabilitat en basc.
1801: Es prohibeixen les obres teatrals en basc.
1803. S'estableixen càstigs corporals per parlar basc a l'escola.
1857: Obligatorietat de l'escolaritat només en castellà. (Llei Moyano)
1862: Es prohibeix el basc en tota classe d'escriptura pública.
1867: Es prohibeix el basc en obres dramàtiques (Reial Ordre d'Isabel II)
1902: Ordre que castiga els mestres que ensenyin en el seu idioma o dialecte. (R.O. d'Alfons XIII i Romanones)
1923: Prohibició de l'euskera en actes oficials. (Alfonso XIII i Primo de Rivera)
1925: Es retiren els llibres de text en basc i suspensió de sou i feina als que ensenyin en aquesta llengua.
1937: Prohibició de parlar en basc.
1938: Prohibit el basc en els registres.
1939: Prohibit el basc en la retolació d'hotels.
1940: Prohibit el basc en tribunals i comerços.
1944: Prohibit el basc a les escriptures públiques.
1947: Prohibit el basc a les revistes.
1948: Prohibit el basc a les escoles.
1954: Prohibit el basc a la ràdio.
1964: Prohibit el basc en discos i en publicitat.
Euskeraz Bizi nahi Dugú!

Jordi Pujol Ferrusola portava bosses de bitllets de 500 € a Andorra

El diari El Mundo torna a denunciar corrupteles de la família Pujol i Ferrussola destapant avui que el seu fill gran, Jordi Pujol Ferrusola, portava bosses plenes de bitllets de 500 euros a bancs d'Andorra. El diari basa aquest cop la seva informació en una pressumpta declaració de l'ex-parella de l'hereu Pujol, que hauria descobert aquestes bosses de diners en algun viatge conjunt a Andorra.

El diari va encara més lluny en afirmar que el fill de Pujol va pegar la seva parella quan es va negar a continuar acompanyant-lo a portar diners a Andorra. Segons El Mundo, ella ho va denunciar a la policia però els mossos 'no van prendre cap mesura'.

Si això és un atac sense cap base no es pot comprendre que els Pujol no portin al Mundo jutjat, tot i haver dit que es faria davant d'altres acusacions, sense que per ara hi hagi cap resposta judicial a la pretesa denúncia dels Pujol.

Exdirectiu de Banca Catalana ofereix dades a la policia dels comptes de Jordi Pujol

Segons el diari 'La Voz de Galicia', Philip MacMahan Bolich, nord-americà res
ident a Andorra i imputat en el cas Pretòria, hauria ofert dades sobre comptes bancaris de dirigents convergents i la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (Udef) de la Policia Nacional negocia amb dos possibles confidents per apuntalar la seva investigació sobre els suposats comptes a l’estranger d’Artur Mas i de Jordi Pujol.

Catalunya Banc i Novagalicia sumen un 'forat' de gairebé 10.000 milions

Les valoracions econòmiques de Novagalicia Banc (NCG Banc) i Catalunya Banc (entitat creada per Catalunya Caixa), elaborades sobre la base dels informes encarregats a tres experts independents, donen un resultat negatiu total de 9.765.000 €, informa el FROB. La valoració econòmica de Catalunya Banc dóna un resultat negatiu de -6.674.000 d'euros, mentre que en el cas de NCG Banc el valor econòmic dóna un resultat negatiu de -3.091.000 €. Al final, ha decidit no subhastar la caixa catalana, probablement per no trobar cap comprador interessat.

Així mateix, el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària, FROB, ha indicat que es convertirà en propietari del 100% del capital social de Catalunya Banc, mentre que prendrà "en els pròxims dies" els acords necessaris per recapitalitzar la resta d'entitats participades, d'acord amb els plans de resolució i reestructuració aprovats el passat 28 de novembre.

Per convertir-se en accionista únic de Catalunya Banc, l'organisme dependent del Banc d'Espanya ha acordat executar el compromís de venda obligatòria al FROB de totes les accions de les quals era titular Catalunya Caixa pel preu d'un euro, d'acord amb el que disposa l'escriptura d'emissió de les participacions preferents subscrites pel Fons, i instar a la conversió d'aquestes participacions preferents en accions ordinàries de Catalunya Banc per import de 1.250 milions d'euros. Al final, ha decidit no subhastar la caixa catalana, probablement per no trobar cap comprador interessat.

En el cas de Banc de València, entitat declarada com no viable en solitari i adjudicada a CaixaBank, s'ha obtingut un valor de liquidació negatiu de -6.340,5 milions d'euros.

El FROB ha indicat que aquestes valoracions serviran de base per a l'execució del suport financer públic contemplat en els plans de resolució d'aquestes entitats, aprovats el 27 de novembre per les autoritats espanyoles i el 28 de novembre per la Comissió Europea, i que es culminarà en els pròxims dies.

Brussel·les va transferir el passat 11 de desembre a Espanya el primer tram de 39.500 milions d'euros del rescat bancari, que es destinarà a recapitalitzar les entitats nacionalitzades (Bankia, Catalunya Caixa, Novagalicia Banc i Banc de València) i al 'banc dolent'.

Dels 39.500 milions d'euros, BFA-Bankia rebrà una injecció de 17.960 milions d'euros, Catalunya Caixa, 9.080 milions; Novagalicia Banc, 5.425.000, i Banc de València, 4.500 milions. Els 2.500 milions d'euros restants es destinaran a la societat de gestió a la qual les entitats han de transmetre els seus actius immobiliaris (Sareb).

Un alt comandament policial va avisar Gao Ping que estava sent investigat

El suposat líder de la trama xinesa de blanqueig de capitals desarticulada a l'operació Emperador', Gao Ping, va sospitar que el seu telèfon estava sent intervingut perquè un alt càrrec policial, "el director de la comissaria general d'Espanya", el va alertar. Així consta en un dels escrits de la Fiscalia Anticorrupció contingut en el sumari d'aquesta operació, en què se subratlla que el càrrec al qual va al·ludir el cap mafiós en una de les converses interceptades no existeix, per la qual cosa es desconeix la identitat de la persona a qui es referia.

Fruit de la por a estar sent investigat, prossegueix l'escrit, va decidir reunir-se amb alguns dels màxims "mandataris" de la trama a la gestoria Auditaser Segle XXI de Fuenlabrada, regentada per José Luis Naranjo, a qui la policia considera un dels assessors de confiança de Gao Ping.

Una reunió que per al cap de l'organització criminal va ser "molt important" perquè, segons reflecteix l'escrit, podria haver preparat una comptabilitat dels seus mercantils per presentar-la en cas de ser objecte d'inspecció i la qual no es correspondria amb els comptes reals.

Contactes amb policies i guàrdies civil

Al llarg del sumari es posen de manifest els contactes que molts integrants de la trama van mantenir amb policies i guàrdies civils i altres membres de l'administració pública per aconseguir tractes de favor, principalment per a la concessió o agilització de tràmits amb vista a regularitzar la situació de treballadors il·legals o perquè els traguessin multes: "Per això no dubtarien a l'hora de mostrar-se especialment atents, tractant d'agradar a aquests integrants de la funció pública, bé mitjançant el complimento en forma d'invitacions a menjar, bé mitjançant la promesa de lliurament de regals", diu un dels escrits de la Policia continguts en el sumari.

Recull així una conversa que l'esposa de Gao Ping, Lizhen Yang, manté amb l'agent Blas Donoso, que l'assessora sobre els tràmits que la mare d'ella ha de fer donada la seva condició d'estrangera.

Després, Yang li crida per convidar-lo a ell ia la seva dona a menjar, "podent tractar-ho d'una banda el premiar el servei que aniria a prestar al dia següent a la mare de tots dos, així com afermar la seva relació i amb això beneficiar-se del tracte personal que rebrien en properes ocasions".

També recull el cas del guàrdia civil Pau José Jiménez que, segons l'informe, va retirar una multa als membres de la trama o els vehicles de les seves empreses i oferir assessorament per recórrer a canvi d'un ordinador portàtil.

La trama de frau fiscal 'Emperador' es remunta a fa 50 anys

La Policia sospita que el blanqueig de diners dut a terme per part d'empresaris espanyols descobert en l'operació Emperador podria "remuntar-se a 50 anys enrere" en ple franquisme, el que "redundaria en un greu perjudici a la hisenda pública espanyola". Així consta en un informe de la Policia Nacional contingut en la peça del cas Emperador que investiga l'anomenada "trama hebrea", una organització dirigida per ciutadans d'origen israelià que ajudava als empresaris i a la xarxa xinesa liderada per Gao Ping a blanquejar grans quantitats de diners.