dijous, 23 de febrer de 2012

La III Guerra Mundial? No, la mateixa d'abans...

Mai el nombre de guerres va ser més alt després de 1945. De 388 conflictes, hi ha 20 guerres i 38 conflictes de crua violència, diu l'Institut internacional d'Investigació de Conflictes (HIIK), de Heidelberg. Enfrontaments als carrers en el món àrab durant la primavera de 2011, sagnants atacs al Sudan o bandes de narcotraficants que maten indiscriminadament a Mèxic. Les perspectives d'un món més pacífic no són bones el 2011. Els científics no deixen d'estar alarmats davant la degradació de cada vegada més conflictes. Mentre el 2010 es van explicar "a penes" sis guerres, el 2011 aquesta xifra es va disparar a vint. I això no compte els conflictes interns reprimits a cops o judicialment, com a l'estil de les democràcies.

Conflictes de "forta intensitat"

Els esdeveniments als diferents països àrabs han portat al creixement de la violència. "Una cosa que ens ha sorprès", diu Stephan Giersdorf, de l'Institut internacional d'Investigació de Conflictes, però que els analistes auguraven com a resultat de la proliferació de bandes armades i mercenaris. A Giersdorf i els seus companys d'oficina els 'impressiona' més "la forta intensitat dels enfrontaments com a Líbia i Síria", dos casos en que la situació de seguretat es va deteriorar molt ràpid.

Els 'analistes' de l'HIIK es recolzen en un sistema de 5 nivells per catalogar el grau d'intensitat dels conflictes al món. Aquesta sistema part de la disputa oberta, passa a la crisi pacífica, després a la violenta, fins a acabar en una guerra limitada o oberta i indiscriminada.

Per Giersdorf és important analitzar els mitjans amb els quals es lliura un conflicte: armes, milícies i/o soldats, els seus calibres i les quantitats. Però també el nombre de ferits i morts és tingut en compte, així com la quantitat de desplaçats i els danys ocasionats a l'infraestructura d'una regió o país.

L'estudi de Heidelberg no s'atura en el mer registre estadístic. Les raons de les confrontacions també són analitzades. En aquest sentit, el major risc de moltes regions en crisi és "la debilitat dels Estats". Sovint, els països funcionen tan precàriament que ni tan sols l'ajuda de fora pot garantir-se a causa de la falta de mitjans financers, infraestructura i personal.

Entre aquest tipus de conflictes i guerres hi ha els lliurats al Sudan i Sudan del Sud, el país més jove del món. Allà es baralla a mort per les zones petrolíferes i entre confessions i multinacionals. Les dimensions de la catàstrofe són tals que les Nacions Unides adverteix sobre "crims de lesa humanitat".

Pakistan és un altre dels focus de violència. Allà a la frontera amb l'Afganistan es manté viu un conflicte amb milícies taliban que segueix desplaçant a milers de persones cap a ambdós costats de la frontera, gràcies a l'intervenció de l'OTAN per controlar i beneficiar-se del tràfic d'opi, més ingent que mai.

Amèrica Llatina: l'altra cara del consum de cocaïna

A l'Amèrica Llatina destaquen els conflictes a Colòmbia i Mèxic, a més els abusos de les multinacionals a Brasil o Perú. El primer per la violència provinent de la guerrilles involucrades en el narcotràfic i el segon per la violència urbana generada, justament, pel comerç de cocaïna, una guerra que EUA financia amb diners i armes per eliminar els càrtels de la competència.

A Mèxic la "guerra contra el narco" ha desenvolupat la dinàmica de les guerres de posicions. Un cop capturat o mort un capitost d'una banda, s'obre un nou focus de batalla per la direcció vacant, i així successivament fins a fer l'espiral de la mort que amb 35.000 morts en quatre anys posa a Mèxic com un dels països més violents del món.

Del total de morts d'aquesta guerra organitzada pel Premi Nobel de la Pau, no donen xifres els experts.

L'home d'Agbar i director de l'ACA contra els serveis públics i per la privatització a preu de ganga de l'aigua


Leonard Carcolé fou "l'aposta d'Artur Mas" per "salvar el difícil moment financer de l’Agència Catalana de l’Aigua"... Aquest discurs mentider amaga un fet que la llei deuria titllar de delictiu: El responsable d'un servei públic treballa per la competència privada i al seu servei descarat. Però al govern dels millors immorals això no li preocupa, doncs ja té uns mitjans que expliquen contes de fades que sembla creure sense problemes la majoria de la població. Amb una llarga trajectòria en el grup Aigües de Barcelona (Agbar), Carcolé era director d'Agbar Medi Ambient i membre del comitè de direcció permanent del grup que presideix Ángel Simón. Als vídeos poden comparar les declaracions de Carcolé amb la veu de l'amo Fuentes a CRàdio Mas i CiU, de l'ex director de l'ACA, Jaume Solà, de membres d'Aigua és vida i d'Organitzacions internacionals denunciant les conseqüències de la privatització de l'aigua davant la Torre AGBAR.

Amb anterioritat, Carcolé va ser el director d'Agbar a Catalunya i Balears, pel que la seva relació amb l'ACA era permanent. De fet, li va tocar gestionar la crisi que va provocar el fort episodi de sequera que va viure Catalunya el 2008 i va ser l'encarregat del dispositiu que va permetre proveir la capital catalana amb l'aigua que arribava en vaixell al Port de Barcelona.

El nou director de l'ACA també va ser president de l'Associació de Serveis d'Aigua de Catalunya (ASAC), considerada com la patronal del sector.

La principal missió de Carcolé serà "reconduir la malmesa situació financera de l'agència encarregada de gestionar el cicle integral de l'aigua a Catalunya", que ara depèn de la conselleria de Territori i Sostenibilitat (Lluís Recoder) amb la gran solució de regalar-li Aigües Ter a la seva empresa Agbar, amb una privatització escandalosa i especulativa denunciada des de tots els àmbits de la societat però recolzada per l'aparell propagandístic neoliberal.

L'ACA va tancar l'exercici de 2009 amb un deute de 1.200 milions d'euros, encara que aquesta xifra podria haver-se incrementat substancialment en l'últim any. El fins ara director de l'agència va arribar a admetre al Parlament el 2009 que, si hagués estat una empresa privada, l'ACA estaria en situació de fallida.

Es dóna la circumstància que Agbar ha liderat en els últims anys les crítiques al model de gestió de l'ACA, de manera que Carcolé podria canviar molts dels seus criteris de funcionament. Agbar és una ferma partidària de la interconnexió de conques fluvials i va carregar contra la decisió de no construir la canonada que hagués enllaçat Tarragona amb Barcelona. El grup també va criticar les grans dimensions de la planta dessaladora del Prat, de la que casualment ell té molt a veure doncs va ser qui va gestiona -tan lligadet a l'ACA- aquella crisi. En poques paraules: Agbar enfonsar l'ACA treient un profit il.legal i fraudulent de l'injerència corrupte de lo privat en lo públic. I l'actual director de CiU n'és el responsable principal.

La licitació es podria plantejar en breu davant amb la falsa excusa del mal estat financer de l'entitat, causat per l'incompetència i la complicitat de CiU, amb un deute de 700 milions d'€ que fa només set anys era de 100 milions. La privatització de la gestió de l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat, que subministra a 4,5 milions de persones de l'àrea de Barcelona, ​​és totalment "viable", segons el seu president, Leonard Carcolé, també director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que apunta que el que la concessionària haurà de pagar rondarà els 500 milions d'€.

"El Govern ja ha avançat que ho està considerant i ens ha demanat informació i col·laboració en l'elaboració dels documents de licitació, treball que ja està fet", ha dit Carcolé, també director de l'Agència Catalana de l'Aigua, ens adscrit igualment al Departament de Territori i Sostenibilitat. L'operació passaria per un concurs de concessió administrativa del servei, igual que els existents amb els serveis municipals denominats "en baixa" -que subministren des dels dipòsits a les llars-, encara que en aquest cas seria "en alta", des dels cursos fluvials fins als dipòsits dels municipis.

Per Carcolé, un període de concessió raonable seria de 50 anys, ja que qui guanyi el concurs haurà de comprometre a realitzar una inversió en el sistema per mantenir-lo en perfecte funcionament. Quan el Govern prengui la decisió, el procés comportarà un termini d'uns sis mesos -des de la presentació de concurs, al·legacions i altres tràmits-, per la qual cosa, com a molt aviat, la privatització del servei seria efectiva després de l'estiu.

"El més lògic és fer-ho el 2012, perquè la ATLL té un endeutament molt alt, insostenible", repeteix un i altre cop el mateix fals argument el convergent Carcolé. El deute, argumenta Carcolé, és fruit d'un "paquet d'inversions enormes" realitzada durant la gestió de l'anterior equip, com la dessalinitzadora del Prat -obra d'urgència en plena sequera pel mal estat de la xarxa i les seves pèrdues generalitzades d'aigua per les canonades trencades que en 25 anys CiU no va tocar-.

Untitled from aigua es vida on Vimeo.


Jaume Solà, director de l’ACA (2004-2006), denuncia la mala gestió i la privatització




Un altre de les qüestions per determinar -segons CiU- és si la concessionària es farà càrrec o no del deute. "Una opció és que els actius i passius es quedin a la Generalitat i que hi hagi una tarifa suficient per pagar l'amortització financera, un tram que cobraria l'explotador i un altre per pagar l'amortització", indica. Evidentment, tot surtiria de l'augment del cost de l'aigua als ciutadans que ja és dels més cars d'Espanya.

Denuncien Agbar per "la situació il·legítima en què es troba"


Nombroses organitzacions de la societat civil catalana han denunciat el conveni signat entre la Fundació AGBAR i el CGPJ per promoure un fòrum de debat sobre Drets d'Aigua, ja que Aigües de Barcelona (AGBAR) té una sentència, recorreguda per la multinacional, que afirma la "inexistència de contracte de concessió a la ciutat de Barcelona" i és un actor amb interessos privats en la matèria que no garanteix un debat plural, sinó esbiaixat. A més, aquest conveni promourà la visió mercantil de l'aigua i anteposarà els interessos privats als de la ciutadania i els ecosistemes aquàtics.

Ara, la poderosa Agbar, de Criteria-La Caixa i la multinacional GDF Suez, de capital estatal francès i privat, pressionen a través del PP català perquè es retiri una taxa que gravi els seus privilegis sobre un bé comú públic i fonamental del qual es va apropiar il·legal i fraudulentament. "AGBAR, com la resta d'empreses del sector privat, busca el lucre per sobre de garantir un dret humà, repartint-se 90 milions d'€ de dividends entre els seus accionistes el 2010". Foto: Ángel Simón, president i primer executiu d'Agbar.

Les organitzacions van presentar la següent queixa al Consell General del Poder Judicial que encara s'ha de pronunciar.

Fabra destitueix Felip i Català per corrupció i EU exigeix el cessament inmediat de Blasco

El president de la Generalitat valenciana, Alberto Fabra, ha anunciat que aquesta tarda cessarà el director general d'Integració i Cooperació de la Conselleria de Justícia i Benestar Social, Josep Maria Felip (PP), i el subsecretari de la Conselleria de Sanitat, Alexandre Catalá Bas (PP), per la investigació sobre les subvencions atorgades per l'extinta Conselleria de Solidaritat a diferents fundacions. Marina Albiol (EUPV) demana el cessament immediat del síndic del grup parlamentari popular, Rafael Blasco (foto), i del director general de cooperació, Josep Maria Felip. Per a Albiol, “el detingut no pot continuar ni un minut més sent director general” i el síndic conservador haurà d’assumir “la responsabilitat perquè en eixe moment era el màxim responsable del que estava succeint en la seua conselleria”.

Alexandre Catalá, que està imputat, ha ocupat el càrrec de subsecretari, primer a la Conselleria d'Immigració i Ciutadania i, més tard a la Conselleria de Solidaritat i Ciutadania. Actualment, el desenvolupava en Sanitat. A Felip, que ha estat detingut, se li imputen els delictes de frau de subvencions, falsedat documental i malversació de fons públics.

Així ho ha anunciat en roda de premsa després de reunir amb el president de la Regió de Múrcia, Ramón Luis Valcárcel, en què ha dit: "no podem permetre que es posi en dubte la gestió d'un Govern".

Durant aquest matí, agents de la Policia Nacional estan registrant la seu de la Direcció General d'Integració i Cooperació, ubicada al carrer del Pou de València. Aquests registres han tingut lloc després de la detenció del director general de Cooperació, Josep Maria Felip.

El jutjat d'Instrucció número 21 de València té oberta des del passat mes de maig una causa oberta per suposat frau en la concessió de subvencions contra diverses persones, entre elles diversos funcionaris. La causa es va obrir després de la denúncia de la Fiscalia, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).

Fabra ha explicat en roda de premsa que diverses persones vinculades a ONG també està detingudes per aquest cas i que la Generalitat es va a personar en el procés.

Marina Albiol (EU): “Si en el PP tingueren ètica, Blasco no acabaria el dia sent síndic”

La diputada autonòmica d’EUPV ha demanat el cessament immediat del síndic del grup parlamentari popular, Rafael Blasco, i del director general de cooperació, Josep Maria Felip, arran de la detenció d’aquest últim pels delictes de frau, malversació i falsificació de document públic. Per a Albiol, “el detingut no pot continuar ni un minut més sent director general” i el síndic conservador haurà d’assumir “la responsabilitat perquè en eixe moment era el màxim responsable del que estava succeint en la seua conselleria”.

Segons la parlamentària d’esquerres, “si en el PP tingueren una miqueta d’ètica, Blasco no acabaria el dia sent síndic del grup parlamentari popular”. Albiol també ha assenyalat que el grup parlamentari d’Esquerra Unida s’està valorant tornar a demanar una comissió d’investigació a Les Corts sobre les presumptes irregularitats en la gestió de la cooperació.

Albiol ha subratllat que “estem convençuts que les responsabilitats no afectaran únicament a Josep Maria Felip” i espera que “les investigacions arriben fins al final”. La diputada d’EUPV ha recordat que “les acusacions són molt greus perquè, presumptament, s’han desviat diners de la cooperació a butxaques o comptes corrents de determinades persones”.

Roberto Saviano avisa que l'Eurovegas faria de Catalunya 'el centre de reciclatge mafiós d'Occident'

L'economista neoliberal i ex-vice-president econòmic del FC Barcelona, Xavier Sala i Martín, ha denunciat que l'actual president del club, Sandro Rosell, va mentir quan va rebaixar el valor dels terrenys de 40 hectàrees comprats per la junta directiva presidida per Joan Laporta a Viladecans. A la reunió secreta hi era Carles Vilarrubí (a la foto amb Rosell), no queda clar si pel Barça o si té un interès relacionat amb la seva activitat professional a la banca d'inversió privada Rothschild. Roberto Saviano avisa que l'Eurovegas faria de Catalunya 'el centre de reciclatge mafiós d'Occident'.

Sala i Martín es pregunta com pot ser que Rosell hagi portat als tribunals a Laporta per mala gestió, si ara els terrenys 'poden servir per a portar la inversió turística més gran que mai no s'ha fet a Catalunya'. L'economista diu que 'quan ha parlat de la situació económica del Barça, Sandro Rosell ha faltat a la veritat sistemáticament i sistemáticament ha estat enxampat'.

Aquests terrenys formen part d'una de les ofertes que la Generalitat fa al projecte Eurovegas. La junta de Rosell va imputar 5,7 milions de pèrdues als últims comptes de Laporta perquè, segons Rosell, 'els terrenys no serveixen ni per plantar carxofes'. Això implica que l'operació d'Eurovegas forma part d'un altre d'especulació que ja ve de lluny.

Sala i Martín afegeix: 'Jo no tinc ni idea de si finalment l'Eurovegas es farà a Catalunya ni si es farà a Viladecans, però el que sí està clar és que el President Mas, el conseller Mas Colell i les altres màximes autoritats de Catalunya tenen clar que allí s´hi pot fer un centre lúdic tal i com pretenia Laporta i, per tant, quan Rosell li va dir al soci que això no es podia fer estava, un cop més, faltant a la veritat.'

Carles Vilarrubí (Barça-Rothschild), a la reunió secreta


El president de la Generalitat, Artur Mas, ha defensat avui el projecte Eurovegas perquè considera que convertiria Catalunya en el principal líder turístic d'Europa. Mas, el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, es van reunir ahir a la tarda amb el magnat dels casinos Sheldon Adelson, que cerca un lloc a Europa per a instal·lar-hi el gran complex Eurovegas. Madrid té molt d'interès a ser-ne la seu.

En una reunió, en principi secreta, al Palau de la Generalitat es van estudiar les possibilitats d'emplaçar el projecte a Catalunya. El president Mas va assistir a la reunió una estona. També hi prengueren part un grup d'empresaris catalans, com Isak Andic, president de Mango, Marc Puig, president de Colònies Puig, i Carles Vilarrubí, vice-president del FC Barcelona i vice-president de Rothschild a l'estat espanyol. Ara, després de la reunió, la sensació de l'executiu català era que la comunitat de Madrid, que també vol fer-se'l seu, tenia força més possibilitats.

La presència de Carles Vilarrubí a la reunió no queda clar si vincula d'alguna manera el Barça en l'operació o si tan sols hi té un interès relacionat amb la seva activitat professional en la banca d'inversió privada Rothschild.

El senyor sionista dels casinos Adelson: "Podria donar a Gingrich 100 milions"


Jueu americà i empresari multimilionari Sheldon Adelson -que ahir es va reunir en secret amb Artur Mas i Andreu Mas Colell per escoltar les ofertes de CiU per instalar el negoci dels casinos prop de Barcelona- va dir a la revista Forbes, en una entrevista, que el seu suport financer del candidat presidencial republicà Newt Gingrich 'es basa en alguna cosa més' que en el suport incondicional a Israel del candidat d'extrema dreta, sionista i antisemita declarat Gingrich.

"El que m'espanta és la continuació de l'economia socialista de l'estil que hem estat experimentant des de fa gairebé quatre anys", diu Adelson, segons va ser citat, referint-se a l'actual administració dels EUA del president Barack Obama. "Això m'espanta, perquè la redistribució de la la riquesa és el camí cap a més socialisme, i més poder del govern per a controlar la vida de les persones.

Roberto Saviano avisa que l'Eurovegas faria de Catalunya 'el centre de reciclatge mafiós d'Occident'


'Si aproven l'Eurovegas, Catalunya es convertiria oficialment en el centre de reciclatge mafiós d'Occident'. Ho ha escrit a Twitter el periodista Roberto Saviano, autor del llibre 'Gomorra', on relata els negocis de la Camorra napolitana. El govern català negocia amb el magnat Sheldon Adelson l'instal·lació d'un macrorecinte d'oci a Catalunya, defensant que faria de Catalunya líder del turisme europeu. El projecte, però, ha despertat crítiques de partits, entitats ecologistes, i ara també s'hi ha pronunciat Saviano, un expert en la màfia, que ha deixat força clar què creu que passaria si l'Eurovegas es construís a Catalunya.

L'Europa dels governs suïcides és la major víctima de l'embargament al petroli iranià





L'embargament al petroli iranià aprovat per l'Unió Europea es pot considerar un veritable 'autogol', ja que l'única damnificada serà la regió mateixa. Els preus del combustible podrien augmentar un 25% en els pròxims mesos. Quan l'Unió Europea va donar suport a les sancions contra l'Iran reclamades per Israel i els EUA potser algú suposava que només el país islàmic resultaria afectat, però en realitat li va sortir el tret per la culata, com era de preveure quan el principal comprador d'aquest petroli és la mateixa Europa. La gasolina de 95 ja va a Repsol des de 1'45 € litre fins a 1'48. A França supera els 1'75 €.

La República Islàmica s'ha avançat a l'embargament i ha aturat el subministrament de petroli per a les companyies britàniques i franceses i amanazó ahir de ampliar-lo a Espanya, Itàlia, Grècia i tres països més de l'UE.

"En aquest moment, abans que entrin en vigor aquestes sancions, Iran està tractant de fer el que pot per acordar el preu de petroli sense sacrificar la seva producció. Per això està buscant beneficiar baixant el seu nivell d'exportacions però elevant el preu del cru per barril", ha indicat Julian Lee, analista del Centre d'Estudis Globals d'Energia (Centre for Global Energy Studies).

Europa 'cau' en el parany dels EUA i RU

L'embargament no va significar un cop fatal, però va estremir un mercat que ja tremolava i cap país europeu va preveure això. No obstant això, la població del Regne Unit està sent afectada per les polítiques del seu govern i ja paga l'alt preu de tenir combustible.

Els automobilistes, enmig del caos


"És un desastre per als automobilistes. I no només ells resultaran afectats per l'augment mensual dels preus del combustible, sinó també tots els aspectes quotidians de la vida. Les despeses per portar mercaderies a les botigues hauran de ser assumits pels consumidors", va advertir Miranda Schunke, de l'associació d'automobilistes Green Flag.

A més de la inesperada reacció de l'Iran, l'UE no va poder triar un pitjor moment per sancionar el país. La disminució de la producció petroliera al Sudan del Sud, Iemen i fins al Regne Unit ha contribuït a una alça dels preus globals de cru. Mentre l'or negre iranià encara gaudeixi d'una gran demanda a Àsia, espanyols, italians, grecs, francesos i britànics seguiran sent els principals damnificats.

S'esperava que la pressió de les sancions posaria a Iran a la taula de negociacions, però a mesura que els preus del combustible pugen sembla que el país islàmic no serà el primer a recular. Els experts prediuen que l'augment de la tensió a la zona pot augmentar un 25% més els preus del cru en els propers mesos.

IU es compromet amb els veïns de Lorca a "plantar cara" per les ajudes pel terratrèmol

El coordinador federal d'IU i president portaveu del grup parlamentari de L'Esquerra Plural, Cayo Lara, s'ha compromès amb els veïns de Lorca a que Izquierda Unida "plantarà cara" perquè en els pressupostos generals de l'Estat de 2012 que ha de presentar el PP es recullin amb claredat les ajudes que reclamen els representants dels afectats pels terratrèmols que van afectar tràgicament a la localitat murciana al maig passat.

Lara ha fet estes declaracions als mitjans de comunicació a mig matí després unir-se a la concentració que centenars de representants de l'Assemblea de Veïns Afectats pels Terratrèmols de Lorca han mantingut a l'exterior del Congrés, després que es desplacessin des de la seva localitat a Madrid perquè es visualitzin les seves demandes. A les 15,00 h., Ja a l'interior de la cambra baixa, el coordinador federal, acompanyat pel diputat Ricardo Sixto, va rebre una nodrida delegació dels afectats per conèixer de forma més detallada les seves reclamacions.

El màxim responsable d'IU considera "imprescindible" que els lorquinos rebin "amb urgència les ajudes que necessiten, perquè ja és hora que des de les administracions es compleixin els compromisos adquirits i que tanta falta fan".

Cayo Lara no va ocultar als seus interlocutors les dificultats que es poden produir donada la política de 'ajustament dur' empresa pel Govern del PP. Així, ha valorat que els pressupostos generals "vénen mal donats", de manera que és previsible que hi hagi "retallades fortes" que també puguin afectar el Pla Lorca, per això va animar els lorquinos a no abaixar la guàrdia en les seves reivindicacions.

Ha considerat que, tot i la crisi, hi ha recursos suficients per fer front a les necessitats de finançament que requereixen les ajudes a Lorca. "Creiem que hi ha possibilitats reals més enllà que estiguem en una política de retallades", va afirmar.

"Estarem al que diguin els lorquinos-va assenyalar-, als quals donem un suport sense fissures" i per demostrar-ho, va recordar que IU no s'ha quedat només en les bones paraules sinó que ja va presentar diferents propostes per ajudar a la reconstrucció de la localitat murciana, si bé no han estat contemplades fins ara ni per l'anterior Govern socialista ni per l'actual del PP.

Lara va posar com a exemple el Pla d'habitatge proposat per IU, perquè fos gestionat per l'Ajuntament, per a la reconstrucció d'habitatges i comerços que, d'haver-se portat a la pràctica, a més "haurien fet el nombre significatiu de llocs de treball".

CCOO-PV revela "les mentides del PP sobre educació"

La FE de CCOO al PV ha tingut accés a un document enviat per la secretària general del PPCV a la província de Castelló i secretària del grup parlamentari a les Corts en el qual es desvetlla l’argumentari del Partit Popular front a les mobilitzacions i protestes contra la seua política de retallades als serveis públics i més concretament a l’educació. Segons el sindicat, l'objectiu del document és difondre arguments fal·laços per desprestigiar el professorat valencià i desmobilitzar la protesta contra les retallades.

Dins d’aquest argumentari es fan afirmacions com que no s’ha fet cap retallada a l’ensenyament públic, "obviant intencionadament la desaparició de programes d’atenció educativa, de desdoblaments de FP, de grups d’ensenyament en valencià, entre d'altres". També es diu que no s’ha acomiadat cap treballadora ni treballador i s’amaguen les xifres donades pel Síndic de Comptes en què es reconeixen 1.500 places menys des del curs passat fins ara.

Segons aquest argumentari els sexennis serien un privilegi exclusiu del professorat de l’ensenyament públic, amb la qual cosa canvien abusivament el nom dels complements retributius. A la FE es pregunten "des de quan el sou derivat dels convenis i de la negociació col·lectiva és un privilegi i no un dret adquirit amb el compliment de les obligacions laborals?".

La Federació considera un intent de desprestigi inacceptable l'afirmació vessada al text difós pel PPCV del fet que de cada quatre treballadores i treballadors un està de baixa i a més és per absentisme laboral i per malaltia.

Davant aquesta nova agressió del partit en el govern autonòmic la FE CCOO PV ha publicat aquest document i els aclariments pertinents en una pàgina web a la xarxa social Facebook anomenada "+ Mentides del PP" on es pot consultar l’argumentari, els comentaris de CCOO PV i també fer els comentaris i aclariments que els usuaris i les usuàries consideren.

Per últim i com a representants legítims dels treballadors i les treballadores, el sindicat exigeix al govern valencià que desmentisca totes les falsedats llançades contra el col·lectiu docent i el cessament de la política de retallades als serveis públics.

Centenars d'estudiants es concentren davant la Conselleria d'Educació

Centenars d'Estudiants s'han concentrat a migdia davant la Conselleria d'Educació contra les retallades i contra l'actuació policíaca de València, aquesta última setmana. Les protestes d'estudiants, doncs, continuen malgrat la violència de la policia. La concentració d'avui és un preludi de la vaga d'estudiants prevista per al 29 de febrer, i durant la concentració s'ha fet una crida a participar-hi. A més, a les dues hi ha prevista una assemblea a la Facultat d'Història per a preparar la vaga de la setmana entrant.

Després de la jornada d'ahir, amb una manifestació multitudinària pels carrers de València, amb les amenaces de l'ultradreta a l'IES Lluís Vives i de l'agressió d'uns agents a tres joves quan tornaven de la manifestació, avui a les 14.00 es farà una nova concentració davant l'IES Lluís Vives, contra les retallades i contra la brutalitat policíaca.

Detingut el director general de Cooperació de València per malversació de fons

El director general d'Integració i Cooperació de la Generalitat Valenciana, Josep Maria Felip (PP), ha estat detingut per la Policia Nacional pels delictes de malversació de fons públics, frau de subvencions i falsedat documental, segons fonts de la investigació.

La detenció és conseqüència d'una investigació de la Fiscalia Anticorrupció de València sobre els fons adjudicats per la Generalitat Valenciana a les fundacions CYES (Fundació Cultural i d'Estudis Socials) i Hemisferi, duta a terme durant els últims mesos. Les indagacions es van iniciar després de presentar una denúncia de la diputada del partit socialista valencià, Clara Tirado, sobre les subvencions atorgades el 2008 per la Conselleria de Solidaritat a les entitats esmentades.

El sindicat d'infermeria: "Les retallades posen en perill l'assistència dels malalts"

El sindicat d'infermeria Satse ha alertat aquest dimecres que les retallades sanitaries "posen en perill la continuïtat assistencial dels malalts" i ha reclamat la reobertura dels llits tancats als diferents hospitals catalans: "Han de obrir-se de manera definitiva i sense demora tots els llits clausurats el passat estiu", ha precisat el sindicat en un comunicat, qualificant d'innegable el col·lapse dels serveis a causa de l'epidèmia de grip anual.

Aquest mes de febrer s'han batut tots els rècords en defuncions que CiU atribueix al fred però que tots els sanitaris ynagentes socials atribueixen directament a les llargues esperes en ambulatoris i la deficient assistència sanitària als hospitals, amb malalts esperant als passadissos durant hores per ser atessos.

Segons Satse, la reobertura de llits s'està duent a terme, tot i que "per sota de les necessitats reals i només quan el col·lapse a urgències és insostenible". "S'estan creant zones en els centres sanitaris que acaben sent veritables hospitals de campanya en què s'amunteguen malalts de diferents patologies", afegeix el comunicat. El sindicat ha deplorat que els equips mèdics estiguin treballant "en un entorn en el que no estan habituats i amb malalts que no tenen perquè coincidir amb la seva àrea d'experiència".

Esquerra Unida demana la compareixença de Jaraba en Les Corts “per la manipulació i censura” de les protestes estudiantils


La síndica d’EUPV i coordinadora de la formació d’esquerres, Marga Sanz, ha presentat aquest matí una petició de compareixença del director de RTVV en Les Corts per a que explique la cobertura informativa de les protestes dels estudiants de l’IES Lluís Vives contra els retalls educatius, així com de tots els esdeveniments derivats de la càrrega policial que han anat succeint-se. Sanz recorda que el propi comitè d’empresa de l’ens ha denunciat, “a l'igual que fem des d’EUPV, la manipulació i censura d’aquesta cobertura, i per això demanem també la dimissió dels seus responsables”, anuncia. Vídeo: La redacció de Canal 9 denuncia la manipulació informativa del PP.

El conseller d’EUPV a RTVV, Guillermo Sampedro, ha assenyalat que la tergiversació de la informació, la seua ocultació i manipulació “és l’enèsim cas als informatius de RTVV. Recolzem totalment la protesta del comitè d’empresa de l’ens i reclamem les dimissions dels responsables, des del propi Jaraba, fins la dels directors de Canal 9, Ràdio 9 i la dels caps d’informatius del dos mitjans”.

Esquerra Unida a més ha reclamat que Jaraba comparega en Les Corts, “per explicar amb detall els criteris sostinguts per a editar aquestes informacions. Ja estem farts, com ho estan els treballadors de la radiotelevisió pública valenciana, de tant de maquillatge intencionat de la realitat, que no és més que la burda i torpe censura i manipulació aplicada pel PP”.

Indignació a la Xina després de negar un alcalde japonès que existís la massacre de Nanquín

Mai se sabrà amb exactitud el nombre de morts causats per l'exèrcit japonès el 1937 a la ciutat de Nanquín, però és evident que 75 anys després les ferides de la invasió de Japó a Xina segueixen supurant i més si el comportament dels polítics alimenta l'odi. Aquest passat dilluns l'alcalde de la ciutat japonesa de Nagoya, Kawamura Takashi, va afirmar en una reunió amb representants polítics i industrials de la ciutat de Nanquín que l'horrible matança ocorreguda a la ciutat el desembre de 1937 "probablement mai va passar". Fins a 300.000 víctimes assegura Xina que va causar l'atac japonès a la ciutat industrial situada al costat de la franja costanera oriental Xina i que amb gran èxit ha reflectit la pel·lícula Les Flors de la guerra, estrenada el novembre passat i dirigida per Zhang Yimou. Foto: Nens assassinats a la matança de Nanking.

El govern xinès, a través del portaveu del ministeri d'Afers Exteriors assegurava aquest matí que "no podem acceptar les paraules de l'alcalde de Nagoya: "La matança a Nanquín està fonamentada de manera irrefutable. Desitgem que Japó aprengui de les lliçons d'història i promogui les relacions entre els dos països", ha declarat.

Ruptura de relacions

Al marge de les critiques de Pequín, l'ajuntament de Nanquín ha decidit trencar qualsevol vincle comercial o cultural amb els japonesos de Nagoya, però ha estat en Weibo, el Twiter xinès, el lloc on l'opinió pública ha mostrat d'una forma més contundent el seu enuig.

Són centenars de milers els missatges d'ira que poden llegir-se a la xarxa i posant en clar que anys després la desconfiança segueix entre els dos països, especialment en aquells llocs on amb més dramatisme es va viure l'invasió japonesa.

Els representants municipals de Nanquín s'han afanyat a recordar que en aquesta ciutat hi ha un monument a les víctimes on es poden consultar tot tipus de documents, certificats internacionalment, que testimonien les atrocitats comeses contra la població civil per l'exèrcit feixista japonès durant les sis setmanes que va ocupar la ciutat.

Els científics i filòsofs demanen una constitució per a cetacis

Els dofins han de ser tractats com a persones, amb els seus drets a la vida i a la llibertat, han conclòs un grup d'experts en filosofia, conservació i comportament d'animals reunits al Canadà. Els científics, que busquen suport per a la Declaració dels Drets dels Cetacis, consideren que els dofins i les balenes són prou intel·ligents com per se'ls tracti amb les mateixes consideracions ètiques dels éssers humans. Reconèixer els seus drets significaria posar fi a la caça de balenes, al seu captiveri i al seu ús per a entreteniment.

L'iniciativa ha sorgit a la reunió anual de l'Associació Americana per l'Avanç de la Ciència (AAAS) a Vancouver, Canadà, la conferència més gran del món de la ciència.

El moviment es basa en anys d'investigació que demostren que tant dofins com balenes tenen cervells grans i complexos i un nivell d'autoconsciència similar al dels humans.

Aquests descobriments han portat els experts a concloure que, encara que els dofins i les balenes no són humans, si són persones en un sentit filosòfic, la qual cosa té implicacions de llarg abast.

"Conscients de si mateixos"

Tom White, expert en ètica de la Universitat Loyola Marymount de Los Angeles, i autor del llibre En Defensa dels Dofins: La Nova Frontera de la Moral, descriu als dofins com a "persones no humanes".

"Una persona és un individu. I si la individualitat compte, llavors la matança deliberada d'individus d'aquest tipus (dofins i balenes) és èticament equivalent a matar deliberadament a éssers humans", detalla l'expert.
Dofins tractats com a persones

La Declaració dels Drets dels Cetacis subratlla que l'individualitat no és exclusiva dels humans


"El que estem dient és que la ciència ha demostrat que l'individualitat, la consciència de si mateix, ja no només és una característica humana", afegeix White: "Hem passat de veure el cervell dels dofins i balenes com una gota gegant i amorfa sense molta intel·ligència, a veure'ls com un cervell enorme amb una enorme complexitat que rivalitza amb la nostra".

La declaració, que originalment es va acordar el maig de 2010, assenyala entre altres punts que: "Tot individu cetaci té dret a la vida", "cap cetaci ha d'estar en captivitat o servitud, ser objecte de tractes cruels o ser retirat del seu ambient natural", o que" cap cetaci és propietat de cap Estat, societat, grup humà o individu".

I afegeix: "Els drets, llibertats i normes establertes en aquesta declaració han d'estar protegides pel dret internacional i nacional".

La psicòloga Lori Marí, de la Universitat d'Emory a Atlanta, subratlla que els avenços científics han canviat el punt de vista del cervell dels cetacis.

"Hem passat de veure el cervell dels dofins i balenes com una gota gegant i amorfa sense molta intel·ligència, a veure'ls com un cervell enorme amb una enorme complexitat que rivalitza amb la nostra", detalla l'experta.

Els dofins tenen un sentit de si mateixos, s'ha comprovat que es poden reconèixer en miralls, afegeix. "Quan et lleves al matí, et mires al mirall i et reconeixes, saps que ets tu'", comenta Marí. "Ells tenen un sentit similar. Es poden mirar en un mirall i dir: Hey, sóc jo", afirma.