dissabte, 15 de juny de 2013

L'Esquerra alemanya acorda un programa electoral amb impostos als rics i ajudes socials

L'Esquerra alemanya (Die Linke, sòcia d'IU i el Front de Gauche o Syriza a Brussel·les) busca arribar al 10% en les eleccions de setembre amb un programa acordat avui basat en pujades tributàries als rics, millores en prestacions socials i subsidis i la introducció d'un salari mínim que a Alemanya no existeix.

La definició de l'estratègia electoral de l'Esquerra, una formació sorgida fa sis anys de la confluència de comunistes de la República Democràtica Alemanya (RDA), la RFA i dissidents socialdemòcrates de l'SPD, està tenint lloc en el seu congrés anual a Dresden (aquest), que va arrencar ahir i conclourà demà.

"Volem tornar a assolir una taxa de dues xifres" en els comicis parlamentaris del 22 de setembre, va assegurar davant els 550 delegats el cap del grup parlamentari de l'Esquerra, Gregor Gysi, en referència al 11,9% dels escrutinis que van aconseguir en 2009.

La direcció del partit confia que aquest percentatge de representació en el Bundestag (cambra baixa alemanya) els podria arribar a convertir en possible soci minoritari d'un hipotètic govern de coalició a tres bandes que inclogués als socialdemòcrates de l'SPD ja Els Verds.

"No som només un factor de correcció. L'Esquerra ha de preparar també per implementar idees", va argumentar Gysi, que per a una possible coalició va instar l'SPD i Els Verds a "moure, i molt" cap a l'esquerra.

Encara que les matemàtiques quadren, aquestes dues últimes formacions han descartat obertament voler pactar amb l'Esquerra, especialment l'SPD que ha repetit en múltiples ocasions que considera que aquest partit "no està capacitat per governar".

Les últimes enquestes d'intenció de vot atorguen a L'Esquerra un percentatge d'entre el 6 i el 9%. Les propostes i electorals en l'àmbit econòmic advoquen per instaurar un tram impositiu per als més rics del 53%, tornar l'edat de jubilació als 65 anys, lligar el nivell de les pensions a l'evolució dels sous i introduir un salari mínim, així com pujar les pensions i els subsidis mínims.

L'Exèrcit sirià recupera els afores de Damasc

Les forces armades de Síria han recuperat aquest dissabte el control de la localitat d'Al-Ahmadiya, situada prop de l'aeroport, als afores de Damasc, la capital siriana. L'Exèrcit sirià, després de llançar una incursió a diversos bastions dels terroristes, ha acabat amb la vida de nombrosos homes armats, patrocinats des de l'exterior. El cap d'al-Qaida iraquià rebutja les ordres d'al Zawahiri.

Aquest èxit ha tingut lloc dos dies després que grups armats disparessin projectils de morter contra aquest aeroport just al final d'una pista, prop d'un magatzem, el que va causar danys materials i va deixar diversos ferits.

Dijous, els soldats de l'Exèrcit sirià van aniquilar a desenes d'homes armats durant operacions de neteja, realitzades a la ciutat d'Al-Ziyabiyeh, situada als afores de Damasc.

Així mateix, els enfrontaments registrats entre bandes armades i forces de l'Exèrcit sirià en els districtes d'Al-Hejjeira, Douma i Yobar, situats a la perifèria de la capital, van segar la vida de diverses desenes de terroristes.

Dimecres, soldats sirians es van fer amb el control total de Tal Kafar Hamra, suburbi de la ciutat d'Alep (nord-oest), en el marc del seu pla de reprendre la seguretat d'aquesta urbs estratègica.

Enmig dels èxits que aconsegueix l'Exèrcit sirià, Estats Units va anunciar dijous que lliurarà armes als terroristes que operen a Síria, en resposta al suposat ús d'armes químiques per part de Damasc; argument rebutjat rotundament per les autoritats d'aquest país àrab i per Rússia.

Des del març de 2011, els opositors sirians, encoratjats i finançats per estrangers, han posat en marxa una onada de violència en diferents punts del territori àrab amb la finalitat d'enderrocar el Govern del president Bashar al-Assad.

El cap d'al-Qaida iraquià rebutja les ordres d'al Zawahiri


El líder d'Al-Qaida a l'Iraq ha rebutjat les ordres d'Ayman al-Zawahiri, cap global del grup, per trencar la unió reclamada del seu grup amb el Jabhat o Front d'al-Nusra, un grup islamista mercenari a Síria subvencionat per les monarquies del Golf, segons un nou missatge d'àudio.

Les suposades declaracions del cap de l'Estat Islàmic de l'Iraq (ISI), Abu Bakr al-Baghdadi, en el missatge publicat en els fòrums gihadistes dissabte, indiquen les tensions entre l'ISI i el comandament central d'Al-Qaida.

A l'abril, Baghdadi anuncià que l'ISI s'havia fusionat amb Jabhat de Síria al-Nusra, o Front d'al-Nusra.

El líder d'Al-Nusra, Abu Mohammed al-Jawlani, va reconèixer una relació entre els dos grups, però va negar que hagués estat una fusió i es va comprometre públicament en la seva lleialtat vers al-Zauahri.

Un clergue wahhabita lloa els terroristes per la matança dels xiïtes a Síria


Un clergue wahhabita de Kuwait Shafi Al-Ayami, afiliat als terroristes d'Al-Qaida, ha expressat la seva aprovació respecte a la matança dels xiïtes a mans de terroristes a Síria. El clergue, que ha participat avui en una manifestació celebrada pels grups extremistes davant de l'ambaixada del Líban a Kuwait, ha expressat la disposició de 12.000 combatents per partir cap a Síria amb la finalitat de lluitar al costat dels grups terroristes com l'anomenat Front d'al-Nusra, vinculat amb Al-Qaida, i l'autodenominat Exèrcit Lliure Sirià de mercenaris (ELS). El Cap de Mossad es reuneix en secret amb el seu parell turc.

Ferrovial va multiplicar per 175 cada euro donat a Convergència

"Ferrovial-Agroman va efectuar quantiosos pagaments amb la finalitat de garantir un cabal rellevant d'adjudicacions per part de la Generalitat de Catalunya o organismes públics locals regits per responsables de Convergència Democràtica de Catalunya". La Generalitat de Jordi Pujol va facilitar 1.100 milions en obres a la constructora de Del Pino. Sánchez Ulled assenyala que té indicis d'un "pacte criminal estable que amb inici al mínim el 1999 es va perllongar, renovant-se amb les oportunes negociacions, fins 2008-2009".

El fiscal d'Anticorrupció Emilio Sánchez aporta, en les diligències sobre el cas Palau, la relació dels pagaments detectats, durant quatre anys d'investigació, així com les obres facilitades per l'Administració de Jordi Pujol.

En concret, el partit nacionalista que avui dirigeix ​​Artur Mas va cobrar comissions il · legals, segons Sánchez, taxades en 6.607.605,58 milions d'euros. Almenys la meitat, uns 3,3 milions es van abonar en efectiu. El "cabal rellevant d'adjudicacions" es concreta en una xifra que multiplica per 175 les aportacions il·legals a l'òrbita de Convergència. [Descarregar l'informe de la fiscalia]

Concursos en dubte

La constructora que presideix Rafael del Pino va facturar 1.160,31 milions en deu anys. Les obres assignades a dit segons l'informe final de Anticorrupció són les següents:

El revestiment de la sèquia Bellet al marge esquerre de l'Ebre L'empresa pública Regs de Catalunya la va assignar a Ferrovial per 2.630.000 d'euros al novembre de 2000.

La construcció de la línia 9 del metro de Barcelona. El govern català va aprovar un pressupost conjunt de 2.350 milions d'euros. Donada la magnitud de l'obra, es va dividir en diversos trams. Ferrovial va concórrer en el si d'una unió temporal d'empreses (UTE) de la qual posseeix el 20%. Va aconseguir nou dels 30 trams de projecte per un valor de 890 milions. L'adjudicació es va produir en 2001 i es va perllongar fins al 2010.

Recoder, esquitxat

Una altra obra emblemàtica, la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet també va ser objecte d'adjudicacions dubtoses. El contracte de construcció, manteniment i explotació el va signar la mateixa Generalitat el 22 de juliol de 2003 per 263 milions d'euros. La contraprestació del govern autonòmic per a la durada de la concessió (35 anys) puja a 486.900.000 d'euros.

A més de la Generalitat, van participar en la trama altres institucions com l'Ajuntament de Sant Cugat, governat per Convergència. Les sospites del fiscal apunten al mandat de Lluís Recoder, que governava la ciutat. Ferrovial va guanyar un contracte de 4,1 milions d'euros el 2002 per construir un pavelló a la rambla del Celler. Després de deixar el consistori, l'exalcalde del municipi barceloní va ser conseller de Territori en el primer govern d'Artur Mas. Va adjudicar ATLL a Acciona.

Comissions

L'informe del fiscal Sánchez diu textualment que la comissió il · lícita "consistia, per regla general, en el 4% de l'import de les adjudicacions, del qual un 2,5% s'assignava a Convergència i un 1,5% a retribuir als interessats oficis dels intermediaris [Fèlix] Millet i [Jordi] Montull".

La justícia estreny el setge també a dos directius de Ferrovial. Pedro Buenaventura, responsable de la constructora a Catalunya fins al 2000 i director general de Construcció del grup fins a 2006, i Juan Elizaga, director de Relacions Institucionals. Tots dos estan imputats.

L'operativa


La trama ho tenia tot calculat, segons la investigació. D'aquesta manera, el pagament de les comissions "es fraccionava en el temps". L'abonament en diferit tenia la seva explicació no només en el "elevat import", sinó com a garantia de la durabilitat del pacte. L'ajornament proporcionava seguretat a Ferrovial perquè Convergència complís en la renovació de les adjudicacions o "per obtenir-ne de noves".

"El dissimulació requerit pels pagaments i·lícits es va obtenir a través de la utilització de l'estructura jurídica i financera del Palau", sosté el fiscal Emilio Sánchez.

Ferrovial es defensa

En una nota, el grup constructor respon al fiscal que "Ferrovial Agroman reitera que les seves relacions amb el Palau de la Música han correspost únicament i exclusivament a una relació de patrocini, tal com ha acreditat al jutjat".

Triumvirat per un desfalc


El lladronici del Palau de la Música Catalana puja a 24.620.000 d'euros. L'informe del fiscal Emilio Sánchez Ulled reitera que l'antiga cúpula de l'mater ecclesiae l'Orfeó Català, encapçalada per Fèlix Millet i Jordi Montull, va desviar més de 18 milions de les arques d'aquest bé del patrimoni de la humanitat per al seu lucre personal. Encara que altres 6,6 milions tampoc van arribar a la seva fi. Van acabar en l'òrbita de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Convergència, la Fundació Trias Fargas i el Palau de la Música van aconseguir 6,6 milions d'euros de la institució pública

El seu origen sembla més clar. Es tractava de generoses aportacions d'empreses com Ferrovial amb l'objectiu final d'assegurar l'adjudicació d'obra pública a Catalunya mitjançant una trama que s'iniciava al Palau de la Música i acabava en el partit. De forma directa o indirecta.

El triumvirat d'aquest desfalc està format per CDC, la seva think tank, l'antiga Fundació Trias Fargas rebatejada amb el nom Fundació CatDem, i els principals gestors de la institució musical.

Tres camins per desviar fons


Sánchez Ulled assenyala que té indicis d'un "pacte criminal estable que amb inici al mínim el 1999 es va perllongar, renovant-se amb les oportunes negociacions, fins 2008-2009".

Les comissions il·lícites que les empreses involucrades en la suposada trama lliuraven a l'Associació Orfeó Català (l'entitat privada que gestiona el Palau) arribaven a les arques del partit per tres camins diferents, segons Anticorrupció.

Rohani guanya les presidencials a l'Iran amb 18 milions de vots

El clergue moderat Hassan Rouhani ha estat elegit president de l'Iran, ha anunciat el ministre d'Interior, Mostafa Mohammad-Najjar. Rouhani ha guanyat les eleccions presidencials de l'Iran amb més de 18 milions de vots. Najjar ha dit que el 72% dels 50 milions d'electors iranians ha votat, i que Rouhani havia aconseguit una mica més del 50% dels vots necessaris per evitar una segona volta.

El seu rival més proper, l'alcalde de Teheran, Mohammad Baqer Qalibaf, va obtenir sis milions de vots.

Soraya Lenni d'Al Jazeera, informant des de Teheran, va dir que to el que a Rouhani li calia era un 50% més un vot per evitar una segona volta: "Tothom estava predient una carrera molt renyida i de que això anava a acabar en una segona volta entre Rouhani i Qalibaf".

La corresonsal de Qatar afirma que tot ha funcionat prou bé durant la jornada electoral. "Hi havia llargues cues als col·legis electorals, però tot estava molt ordenat", ha afegit.

Mahmud Ahmadinejad té encara un mes i mig de la seva presidència a d'esquerres i després Rouhani farà el jurament.

Segons els primers resultats, dels 27.594.719 vots escrutats, els candidats que es presentaven a ocupar la Presidència de l'Iran havia obtingut els següents sufragis: Hassan Rohani, 14020139 (50,81%); Mohammad Baqer Qalibaf, 4369985 (15,84%); Said Yalili, 3.163.211 (11,46%); Mohsen Rezai, 3129444 (11,34%); Ali Akbar Velayati, 1673200 (6,06%); Mohammad Qarazi, 326.105 (1,18%).

D'un total de 27.594.719 vots escrutats, 26.682.084 són vàlids.

El candidat que obtingui el 50% dels vots més 1, és el guanyador i en cas que no existeixi majoria absoluta, la legislació convoca una segona ronda electoral (21 de juny) entre els dos candidats que hagin obtingut el major nombre de vots.

El 'cortijo' impositiu espanyol: la cort dels miracles robats

On es paguen els impostos més alts a l'Espanya 'Una' segons per a qui? Qui paga més en la gran estafa cortesana dels privilegis i la manca de drets? Perquè la factura del dèficit públic no costa a tots els contribuents per igual. De fet, els ciutadans establerts a les comunitats autònomes amb un dèficit pressupostari més gran són, llevat d'excepcions, els que paguen més IRPF. I és que hi ha qui paga i qui només cobra.

El president del Consell General de Col·legis d'Economistes, Valentí Pich, reconeix que les autonomies tenen potestat per pujar o baixar els impostos des que l'actual sistema de finançament va cedir el 50% del mateix a les regions. Per tant, les comunitats autònomes només tenen poders per pujar o baixar la meitat de l'IRPF.

Per a l'analista, l'anunci de Monago té molt de "populisme", i no creu que sigui el moment idoni per a "vendre" una mesura com aquesta "quan Europa està demanant a Mariano Rajoy que apugi l'IVA". De fet, la Comunitat de Madrid va ser la primera regió a rebaixar un punt el tram autonòmic de l'IRPF en 2006. La decisió va aconseguir que els contribuents madrilenys, segons els càlculs de l'Executiu d'Ignacio González, s'hagin estalviat 360 milions d'euros en la seva declaració d'aquest any gràcies al conjunt de deduccions aplicades.

La pregunta del milió avui és en quina autonomia es paga més. Catalunya és, juntament amb Astúries i Andalusia, la comunitat on es paguen tipus més alts: un 56%. Els segueixen molt de prop Extremadura i Cantàbria, on les rendes més altes arriben a pagar fins al 55% dels seus ingressos.

A l'extrem oposat estan Madrid i La Rioja, on el marginal màxim es queda en el 51,9%. Quant a la resta de les regions, a València i Múrcia es paga el 54% ia les Canàries, el 53,08%, mentre que Galícia, Castella-la Manxa, Castella Lleó, Balears i Aragó comparteixen el 52%. Els casos del País Basc i Navarra són especials, ja que tenen transferides totes les competències de l'IRPF i l'impost, molt més baix que a la resta d'Espanya (un 45% per Àlaba i Biscaia, i un 49% per Guipúscoa i Navarra), es cobra íntegrament allà. Després, cada comunitat aplica les seves pròpies deduccions depenent dels seus propis criteris.

En l'informe Panorama de la fiscalitat autonòmica i foral que el Consell General d'economistes ha realitzat per al 2013, reconeix que l'IRPF es paga on tingui la residència fiscal. Les diferències fiscals han provocat canvis de residència entre alts directius de multinacionals que, en treballar en diverses ciutats, han optat per fixar-la en comunitats on paguen menys impostos, com Madrid.

El cas de l'espanyol solter i sense fills


Per realitzar una senzilla comparativa de la retribució en IRPF per comunitats, partim d'un contribuent solter i sense fills amb menys de 65 anys i sense discapacitat ni cap altra circumstància personal que pogués donar-li dret a deducció estatal o autonòmica. O, el que és el mateix: el contribuent és aquella persona que obté la renda única i exclusivament del treball personal, i l'únic despesa és el de la Seguretat Social.

Per a una persona amb una renda de 300.000 euros, el tipus mitjà a Madrid ia La Rioja se situa en el 45%, mentre que a Catalunya, Cantàbria i Extremadura arribaria pràcticament al 47%, i seria un punt més alt a Astúries i Andalusia

El contribuent amb una renda inferior a 45.000 euros, si resideix a Madrid oa La Rioja, paga lleugerament menys per IRPF que aquells empleats que, amb un sou similar, visquin en qualsevol altra comunitat. Per exemple, per a una renda bruta de 45.000 euros, un contribuent a Madrid o la Rioja pagaria un tipus mitjà del 22,8%, enfront del 23% que es pagaria a la resta de regions. Les diferències aquí no són molt notables.

Si el contribuent té un ingrés brut de 70.000 euros, paga una mica menys a Madrid i La Rioja i una mica més a les Canàries (el tipus és més elevat a partir de 53.000 euros) ia Extremadura (a partir de 60.000). Les diferències es comencen a apreciar en nòmines que superen els 53.400 euros. Si, per exemple, prenem una renda de 11.000 euros a Madrid i la Rioja, el tipus mitjà se situaria al voltant del 36%, mentre que a Astúries o Andalusia arribaria fins al 37%. La diferència, en termes absoluts, superaria els 1.000 euros.

Els més castigats són aquells que superen els 120.000 euros anuals, per a qui Catalunya i València imposen els tipus més alts. Per citar un exemple, per a una persona amb una renda de 300.000 euros, el tipus mitjà a Madrid ia La Rioja se situa en el 45%, mentre que a Catalunya, Cantàbria i Extremadura arribaria pràcticament a ser del 47%, i seria un punt més alt a Astúries i Andalusia.

La pujada de tipus s'acarnissa en les rendes més elevades. Per a una renda mitjana de 600.000 euros, a Madrid i La Rioja el tipus mitjà se situa en el 48,5%. Per a aquestes rendes, els tipus més alts estan a Catalunya (51,5%) i a Andalusia i Astúries, on arriba pràcticament al 52%.

16-J: 31 ciutats convocades a manifestacions contra el neoliberalisme

Els sindicats CCOO, UGT i USO convoquen manifestacions a 31 ciutats per la fi de l'austeritat neoliberal, per reclamar una Europa amb "fort" dimensió social i polítiques "urgents" per reactivar l'economia i la creació d'ocupació. Les manifestacions de demà estan programades per al migdia -excepte a Catalunya on començarà mitja hora abans- i, com és tradicional, els líders de CCOO, UGT i USO acudiran a la de Madrid, que està convocada d'Atocha a la Puerta del Sol.

Amb aquestes marxes posen fi a la campanya de mobilització de quatre dies iniciada dimecres i que ha coincidit amb la setmana d'acció europea convocada per la Confederació Europea de Sindicats (CES) per reclamar als governs de la Unió Europea que posin fi a les seves polítiques de retallades i austeritat.

A la Comunitat Valenciana la jornada de mobilització és avui-hi marxes a Alacant (a les 18.30), a Castelló (19.00) ia València-així com a Santander (concentració a les 20:00 hores a la plaça de l'Ajuntament).

On tampoc hi haurà protestes és a Andalusia i Illes Balears (van ser el 13) i a Navarra (ahir).

En total, en aquests quatre dies CCOO, UGT i USO han cridat a la ciutadania a mobilitzar-se en 43 actes, entre marxes i concentracions, per tot Espanya.

Per als tres sindicats la Unió Europea no pot seguir així, ja que la seva "incapacitat" per prendre decisions i aplicar polítiques supranacionals està provocant una "sostinguda" resposta social i laboral i una "creixent" desafecció de la ciutadania amb les institucions.

Per això, diuen saber que la "incapacitat" per prendre decisions "té molt a veure" amb les eleccions alemanyes de setembre en que els neoliberals es juguen la fi de la seva hegemonia si cau Merkel.

Després de tres anys de polítiques "antidèficit i de fortes retallades socials" els resultats no poden ser "pitjors", segons els sindicats, que alerten que diversos països de la UE estan en "fallida" econòmica, que l'atur no deixa de créixer i el model social està cada dia més debilitat.

Aquestes crítiques es produeixen abans del Consell Europeu dels dies 27 i 28.

Els quatre grans casos de corrupció dels feixistes de CiU

Tres dels quatre diputats del Parlament de Catalunya imputats per casos de corrupció pertanyen al grup de Convergència i Unió. No obstant això, el cas Palau, el més greu dels que afecta el partit d'Artur Mas, no ha motivat encara la imputació de cap dirigent en actiu. El president català tampoc ha hagut de donar fins a la data explicacions a la cambra catalana. L'última vegada que l'oposició va exigir la seva compareixença, Esquerra Republicana, tants anys sòcia en l'espoli i el robatori, va votar amb CiU per evitar-ho. Ahir tots els grups, excepte ERC i CiU, van tornar a demanar explicacions.

Amb l'argument que el fiscal es basa en "conjectures" i "elucubracions", els nacionalistes esperen que l'escàndol de finançament irregular del Palau de la Música acabi sense passar-los factura a les urnes. Igual que els altres casos. Els quatre fronts oberts del partit d'Artur Mas amb la justícia són els següents:

'Cas Palau'.
El fiscal acusa CDC d'haver-se lucrat amb 6,6 milions d'euros desviats a través del Palau de la Música. Aquesta xifra dobla la qual el jutge havia admès fins ara i que ja li va valer al partit l'embargament de la seva seu per cobrir una fiança de responsabilitat civil de 3,2 milions. El cas té tres ramificacions: la primera investiga l'espoli del Palau de la Música per obra dels que foren els seus màxims responsables Fèlix Millet i Jordi Montull.

El segon investiga les irregularitats per la construcció d'un hotel al costat del Palau i la tercera branca de la investigació és la que afecta Convergència per presumpte finançament irregular. El partit hauria cobrat comissions de constructores d'obra pública a través del Palau de la Música. Aquesta entitat lliurava presumptament els diners a Convergència després de rebre'l de les constructores en forma de donatiu o en concepte de treballs no realitzats. La constructora Ferrovial va assegurar ahir mitjançant una nota que les seves relacions amb el Palau de la Música es van correspondre "únicament i exclusivament" a una actuació de patrocini i es va oferir a col·laborar amb la justícia.

'Cas ITV'. Si el cas Palau manté embargada la seu de Convergència, el de les Inspeccions Tècniques de Vehicles (ITV) ha derivat en la imputació del secretari general del partit, Oriol Pujol, un dels fills de l'històric expresident Jordi Pujol. El jutge creu que Oriol Pujol podria haver comès un delicte de tràfic d'influències com "col · laborador necessari" d'una trama que pretenia manipular concursos públics per a la concessió d'aquest tipus d'instal·lacions de revisió de vehicles.

Pujol va afavorir a la trama d'empreses per aconseguir adjudicacions d'estacions d'ITV, inclús influint en nomenaments d'alts càrrecs de la Generalitat que havien de decidir sobre les concessions. Després de ser imputat, Pujol va delegar temporalment les seves funcions al capdavant de la secretaria general del partit, però no ha dimitit oficialment. Tampoc ha deixat el seu escó al Parlament català.

'Cas Clotilde'. Va motivar la imputació del diputat autonòmic de CiU i exalcalde de Lloret, Xavier Crespo, per la seva relació amb la màfia russa i blanqueig de capitals. Crespo va declarar al març davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per explicar els dos viatges que va fer a Rússia al costat del presumpte líder de la trama, Andrei Petrov. La fiscalia considera que Crespo també va poder delinquir quan, sent alcalde, es va adjudicar el servei de recollida d'escombraries del municipi per 80 milions d'euros a una empresa dirigida per un home vinculat al partit.

'Cas Adigsa'. També conegut com el cas del 3%, va ser el primer procés obert contra Convergència per presumpte cobrament de comissions a canvi d'adjudicació d'obra pública, en concret reformes de pisos de protecció oficial per l'empresa pública Adigsa. L'expresident català Pasqual Maragall va acusar Convergència de cobrar el 3% com a comissió, però posteriorment es va retractar.

En canvi, ICV-EUiA, que llavors estava al capdavant del departament d'Habitatge de la Generalitat, va decidir seguir endavant per la via judicial i va aportar proves del suposat desviament de diners a les obres de remodelació dels barris d'habitatges que gestionava Adigsa. La fiscalia es va querellar per malversació, frau i falsedat. El cas segueix al TSJC i entre els imputats hi ha el diputat de CiU i regidor a Badalona Ferran Falcó.