divendres, 21 de desembre de 2012

Els asteroides més propers el 23-D i el 15-F

L'asteroide 2012 XM55 de 16 metres, passarà a 3 vegades la distància de la Lluna, el 23 de desembre, després del pas del 2012 XB112 el dia 14. Mentre, l'asteroide més vigilat arribarà el 15 de febrer de 2013. És tracta del 2012 DA14, de 79 metres de diàmetre, i passarà a només uns 34.000 quilometres de distància.

Un petit asteroide de 17 per 37 metres de diàmetre anomenat 2012 XB112 va passar el 14 de desembre entre la Lluna i la Terra. Els astrònoms fan un seguiment d'aquest nou visitant espacial, observat per primera vegada el 11 de desembre. Segons el registre de Cossos Propers a la Terra (NEO) de la NASA, l'asteroide 2012 XB112 va passar a les 15:05 UTC a una distància de 315.000 quilometres del nostres planeta, en el seu major acostament mentre orbita el Sol. Estarà a 1'equivalent de 0,8 vegades la distància de la Lluna, que orbita a 384.000 quilòmetres.

La distància mitjana de la Lluna a la Terra és d'uns 384.402 km, o el que és el mateix, 1,3 segons-llum.


El 15 de desembre, a les 10:01 UTC, va estar a 375.000 quilometres de la Lluna per Despres continuar el SEU viatge i tornarà el 18 de març de 2014.

L'asteroide viatja a una velocitat de 13 quilometres per segon i per les seves caràcterístiques no s'espera que constitueixi cap risc. Tanmateix, els astrònoms fan seguiments a tots els Cossos Propers a la Terra, ja que uns quants poden veure's afectats per la força de gravetat del nostre planeta i el nostre satèl·lit.

Un altre acostament recent va ser l'asteroide 2012 XM16 de 42 metres, el 16 de desembre, a 3,1 vegades la distància de la Lluna.

L'asteroide 2012 XM55 de 16 metres, passarà a 3 vegades la distància de la Lluna, el 23 de desembre.

Mentre l'asteroide més vigilat arribarà el 15 de febrer de 2013. És tracta d '2012 DA14, de 79 metres de diàmetre, a només uns 34.000 quilometres de distància.

Sud-àfrica boicoteja oficialment a Israel

El partit governant de Sud-àfrica, el Congrés Nacional Africà (CNA), va aprovar dijous de forma oficial un boicot al règim sionista d'Israel com a part de la seva diplomàcia, han informat aquest divendres els mitjans sud-africans. El CNA respon així a les demandes del moviment popular del país africà per retirar les inversions i imposar sancions contra el règim de Tel Aviv.

En la 53 ª sessió del Congrés Nacional Africà, els membres d'aquest partit van mostrar el seu ple suport al poble palestí en la seva lluita contra el règim israelià per aconseguir el seu acte determinació.

En la votació realitzada durant la reunió, els integrants del partit governant sud-africà van decidir coincidir amb les demandes del seu poble per donar suport a la nació palestina i pressionar el règim israelià.

D'acord amb el CNA, el règim d'Israel sempre viola les normes internacionals, i en el cas dels palestins no respecta els drets humans, a més que impedeix les negociacions per mantenir una pau estable a la regió.

Així mateix, va condemnar de manera contundent els atacs racistes i l'expulsió dels immigrants africans per part del règim de Tel Aviv.

Anteriorment, el Govern de Sud-àfrica havia aprovat un pla pel qual deixava d'importar productes provinents de les colònies il·legals israelianes en els territoris ocupats palestins.

La postura del país africà es basa en reconèixer únicament les fronteres de 1949 del règim d'Israel, decisió adoptada per l'Organització de les Nacions Unides (ONU).

Els saquejos de supermercats a Argentina deixen dos morts

Dues persones han mort, diverses han resultat ferides i més de dos centenars han estat detingudes en saquejos a comerços registrats entre aquest dijous i la matinada d'aquest divendres en sis ciutats d'Argentina. Els fets, amb supermercats com a principal blanc, es van iniciar en el matí de dijous quan un centenar de persones va robar electrodomèstics i roba en dos supermercats de Bariloche (província de Riu Negre, 1.563 quilòmetres al sud-oest de Buenos Aires). Foto: Saqueig a Rosario.

Però els saquejos s'han anat repetint durant la nit i la matinada d'avui divendres a cinc ciutats, entre elles Rosario (província de Santa Fe, 300 quilòmetres de Buenos Aires), on dues persones han mort, dues més han resultat ferides i 137 han estat detingudes, amb el segrest d'armes de foc i vehicles amb mercaderia robada a supermercats d'empresaris xinesos.

"Cap d'aquestes persones (mortes i ferides) tenen a veure amb l'acció policial. Des ahir a la nit, que van començar a passar certs excessos carrer, es va donar l'ordre al cap de la policia de Santa Fe de treballar amb elements dissuasius, sense armes amb municions de plom", ha assegurat en roda de premsa el secretari de Seguretat de Santa Fe, Matías Drivet.

El ministre de Seguretat de Santa Fe, Raúl Lamberto, ha dit que els saquejos es van registrar després que la ciutat patís dimecres una forta tempesta, que va produir inundacions en alguns punts de la ciutat, encara que va aclarir que les zones on es van registrar els saquejos no van ser les més afectades.

"Es va utilitzar aquests fets climàtics per generar fets vandàlics. Ha hagut autors i actors i fets que no tenen res a veure amb problemes socials", afirma Lamberto.

D'altra banda, el secretari de Gabinet de Campana, Claudio Rodríguez, ha afirmat a Ràdio 10, de Buenos Aires. "No tinc la dada de qui pot estar darrere d'això, però hi ha algú que ho va coordinar".

Diferents hipòtesis sobre els fets

El cap de la policia de la província de Buenos Aires, Hugo Matzkin, ha assegurat que ja s'ha "restaurat l'ordre desitjat". A la veïna localitat de Zárate (86 quilòmetres de la capital) han estat saquejats una trentena de petits comerços.

A Resistència (província de Chaco, 1.015 quilòmetres de la capital) set integrants de diferents agrupacions polítiques que s'havien manifestat en la tarda de dijous en un acte en aquesta ciutat van ser detinguts per la nit després d'irrompre en una discoteca, on van provocar destrosses i van robar begudes.

En Bariloche, on 18 policies han resultat ferits, "la situació està absolutament controlada", segons ha afirmat en un comunicat el governador de Rio Negre, Alberto Weretilneck.

El governador va sostenir que "és una situació generada per activistes", "en alguns casos de persones lligades a la droga i al delicte, i en d'altres d'activistes polítics que estan per fora del sistema democràtic, que busquen extorsionar permanentment a les autoritats per beneficis propis". "No queden dubtes que això va estar planificat i organitzat", ha assenyalat.

Després dels incidents a Bariloche, la presidenta argentina, Cristina Fernández, a sol·licitud de Weretilneck, ha ordenat l'enviament de forces de seguretat federals a aquesta ciutat del sud del país.

Prop de quatre-cents efectius de la Gendarmeria ja van arribar a Bariloche, acompanyats pel secretari de Seguretat argentí, Sergio Berni.

El PP puja el salari mínim només un 0,6%, 2'4% menys que la inflació

El Ministeri d'Ocupació ha remès als agents socials la seva proposta per la quantia del Salari Mínim Interprofessional (SMI) per a l'any 2013, que s'ha fixat en 21,51 euros diaris o 645,30 euros mensuals. Això suposa un augment de només el 0,6%, quan la inflació tancarà aquest any amb un augment pròxim al 3%. El 2012, l'SMI va romandre congelat en els 641, sent la primera vegada en la història en què no s'actualitzava. Al vídeo una jove diputada del PSOE, Patricia Hernández, posa a caldo a la patètica incompetent Ministra de Treball del PP. A continuació el gràfic amb els salaris mínims europeus, comptant en dotze pagues anuals.

Aquesta lleugera pujada queda lluny de les reclamacions dels sindicats, que el passat 12 de febrer van demanar per carta a la ministra Fátima Báñez que augmentés el SMI amb la finalitat que les rendes més baixes puguin recuperar el poder adquisitiu que han perdut des que va començar la crisi. Segons CCOO i UGT, el salari mínim ha perdut 4,6 punts de poder adquisitiu des de 2010.

Del anunci d'Ocupació es preveu que altres rendes que depenen de la decisió del Govern tampoc creixeran o creixeran menys que la inflació (amb la consegüent pèrdua de capacitat adquisitiva) el proper any. El salari dels empleats públics romandrà congelat i les pensions s'incrementaran un 1% (llevat de les que estiguin per sota dels 1.000 euros mensuals, que augmentaran un 2%).

El ministeri que dirigeix ​​Fátima Báñez assegura, en un comunicat, que la pujada de l'SMI proposta és "coherent amb l'augment de salaris el 2013 que recull el II Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col · lectiva, signat el passat mes de gener pels interlocutors socials per als anys 2012, 2013 i 2014 ". En aquest acord, es preveu que els salaris haurien de créixer l'any un 0,6% com a màxim. Per al Govern, la crisi "obliga a adoptar polítiques salarials durant l'any 2013 que puguin contribuir a l'objectiu prioritari de recuperació econòmica ia la creació d'ocupació".

La decisió sobre el salari mínim se sol adoptar en l'últim Consell de Ministres de l'any. El mateix succeeix amb l'Indicador Públic d'Efectes de Renda Múltiple (IPREM), que serveix per a determinar la quantia de determinades prestacions i per accedir a determinats beneficis o serveis públics, que actualment se situa en 532,51 euros.

CCOO i UGT recalquen que les condicions de vida dels treballadors amb rendes més baixes s'estan deteriorant a mesura que transcorre la crisi, de manera que exigeixen un repartiment més equitatiu de l'esforç per sortir de la recessió. "Si observem la distribució de la renda des de l'inici de la recessió, el pes de la remuneració dels assalariats ha baixat, mentre que el del factor capital ha augmentat", indiquen. En el cas de l'SMI, afirmen que el seu poder adquisitiu només va millorar des de 2004 a 2009, mentre que des de 2010 ha perdut poder de compra perquè les pujades no van aconseguir l'alça dels preus dels productes.

"La millora del poder de compra del SMI contribueix a l'enfortiment de la cohesió social ia la reducció de desigualtats", asseguren. També recorden que Espanya va subscriure la Carta Social Europea que recomana que l'SMI arribi al 60% del salari mitjà net. Segons els càlculs sindicals, des de 2008 les llars han perdut més del 7% de renda i ha augmentant el percentatge de població en risc de pobresa fins al 27% (4 punts més que el 2007).

A més, ressalten que les bases mínimes de cotització a la Seguretat Social en el règim general coincideixen amb el SMI, de manera que augmentar-suposaria millorar la jubilació d'aquells que perceben salaris més baixos. Pel que fa a l'IPREM, els sindicats insten l'Executiu a fixar un mecanisme d'actualització automàtica similar al de les pensions "per evitar la creixent pèrdua de valor del mateix", que se situa fins al 2012 en el 6,8%.

El costat fosc de Saturn

La NASA publica una impressionant imatge "retroil·luminada" de Saturn, mostrant com es veu pel costat oposat al Sol. La sonda Cassini va ser posicionada a propòsit a l'ombra del planeta, amb la idea de capturar com es veuen els anells retroil·luminats i el costat fosc del planeta.

La sonda va ser ubicada a la "fase solar alta", com s'anomena observar el sol des del centre de l'ombra de l'objectiu. Segons la NASA, és una posició molt avantatjada per revelar detalls, tant sobre els anells com de l'atmosfera, que no poden observar-se a la llum directa del sol.

L'última vegada que Cassini va tenir l'oportunitat d'estar en aquesta inusual perspectiva del planeta, a la distància correcta i amb el temps suficient per fer una foto, va ser el setembre del 2006, quan es va crear aquesta foto, que és molt espectacular també.

La nova imatge està composta de 60 fotografies preses en l'espectre violeta, visible i proper a l'infraroig.

"De totes les imatges glorioses que hem rebut de Saturn, cap és tan sorprenentment inusual com les que es prenen des de la seva ombra", afirma la cap de l'equip d'imatges de Cassini, Carolyn Porco.

La balena pigmea no es va extingir

A les costes de Nova Zelanda s'ha trobat una balena pigmea, pobladora de l'hemisferi sud, un mamífer fins fa poc considerat extint fa milions d'anys. La troballa permetrà estudiar acuradament aquests rars mamífers, dels quals molt poc es coneix, informa la revista científica 'Proceedings of the Royal Society'.

La balena pigmea és un animal misteriós i elusiu que rares vegades s'apropa a la costa. És el més petit i l'únic parent viu de les antigues espècies de 'balenes barbades'. Durant molt temps no se sabia absolutament res sobre elles, explica el portal LiveScience.com. Ara els científics poden explicar-se per què aquests mamífers marins són molt diferents de la resta de les balenes.

"Una balena pigmea és, diguem, un fòssil vivent", aclareix Felix Marx, paleontòleg de la Universitat d'Otago, Nova Zelanda. "És l'últim membre d'aquest gènere, que fins fa poc s'havia considerat completament extingit".

Les balenes pigmees tenen un cos relativament curt, la seva longitud no supera els 6,5 metres i viuen en els oceans de l'hemisferi sud. Exemplars d'aquest mamífer han sigut albirats només en un parell d'ocasions de manera que els científics no saben gairebé res sobre els seus hàbits i de la seva estructura social.

L'anàlisi del seu ADN ha demostrat que aquesta espècie es va separar de les espècies de balenes actuals, com la balena blava, fa uns 17-25 milions d'anys. No obstant això, la forma del musell indica que està més ben relacionada amb les balenes de Groenlàndia.

Catalunya és la comunitat amb major índex de persones sense llar

Catalunya (21,3%), Comunitat de Madrid (15,4%) i Andalusia (13,1%) acumulen els majors percentatges de persones sense llar, mentre que els registres més baixos es troben a La Rioja (0,5%), Cantàbria (1,1%) i Comunitat Foral de Navarra (1,4%). El 45% de les persones que es van quedar sense llar el 2012 havien perdut la feina.

Segons l'avanç de resultats de l'Enquesta a les persones sense llar donada a conèixer avui per l'INE, el 57,7% de les persones sense llar té menys de 45 anys, la major part són homes (80,3%), i cinc de cada deu de les persones en aquesta situació tenen fills i en els centres d'atenció a la població sense casa van donar assistència a 22.938 persones.

A més de l'atur, altres dels motius que van ressaltar les persones que es van quedar sense llar són el no poder fer front al pagament de l'allotjament (26%) i la separació de la seva parella (20,9%).

El 31,9% de les persones porten menys d'un any sense disposar d'un allotjament, el 23,6% entre un i tres anys, i el 44,5% fa més de tres anys sense llar pròpia.

El 77,8% ha manifestat no tenir feina tot i no estar jubilada ni incapacitada per treballar i més de la meitat (52,1%) dels enquestats declara estar buscant feina, el 38% ho fa buscant entre un i tres anys , i el 17% des de fa més de tres anys.

Pel que fa als estudis acabats, el 60,3% d'aquesta població ha assolit un nivell d'educació secundària, el 22,2% estudis primaris o inferiors i el 11,8% estudis superiors.

Quant a la nacionalitat, el 54,2% són espanyols i el 45,8% estrangers; d'aquests, la majoria són africans (56,6%), seguits d'europeus (22,3%) i americans (15,2%).

I respecte al temps de residència, el 57,8% dels estrangers sense llar porten més de cinc anys a Espanya i s'observa major pes de les edats més joves.

CUP: "El món està governat avui per lladres i pirates"

David Fernández, diputat de la CUP, ha pujat per primera vegada a la tribuna i ha fet una anàlisi de la situació econòmica i social del món en mans de "lladres i pirates", i ha ofert "mà estesa fins on faci falta" per l'autodeterminació, però avisant que aquest dret no es pot patrimonialitzar i que, de la mateixa manera que "no exigim res" en aquest àmbit, no s'admetran exigències en altres com les retallades: "no retallem l'autodeterminació com no estem a favor de la autodeterminació de les retallades". Foto: Els diputats de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) Quim Arrufat, Georgina Rieradevall i David Fernàndez.

El potaveu del nou partit present al Parlament ha fet un al·legat contra les injustícies socials provocades per l'ultraliberalisme. Ha lamentat les morts per malnutrició, per la immigració il·legal, l'atur, la probresa, els desnonaments, els presos, els "esclaus del règim liberal", etc. El diagnòstic es va ampliar amb els números de la violència masclista i ha lamentat que aquest Parlament no hi ha estat a l'altura de les circumstàncies.

"El món està governat avui per lladres i pirates", ha afirmat Fernández, després ha lamentat que "aquest Parlament regna però no governa", per això ha hagut tres cops d'Estat als Països catalans, de la mateixa manera que ha identificat "tres crisis profundes": la nacional, l'econòmica i la social.

Damià Vidal (PP) és condemnat a 5 anys de presó pel cas Bitel

L'exgerent de l'empresa pública balear Bitel, Damià Vidal (foto), ha estat condemnat aquest divendres a 5 anys de presó en relació amb el cas que investiga el suposat desviament de doblers públics d'aquest ens. El tribunal ha deliberat sobre la desviació d'uns 700.000 euros, pels quals el fiscal sol·licitava per a l'exalt càrrec del PP al govern de Jaume Matas, entre els anys 2003 i 2007, fins a catorze anys entre reixes.

El procediment s'havia retardat anteriorment, perquè el ministeri fiscal havia sol·licitat un informe forense sobre l'estat de l'exgerent de Bitel, però el passat mes de març es reprengué. Aquest document podria haver pesat en el fet que finalment el jutge hagi decidit reduir-li la pena.

Espoli dels comptes

Segons la versió dels acusadors, ratificada pel magistrat, Vidal s'hauria gratificat a si mateix amb 112.021 euros per incentius, plusos i altres conceptes no aprovats pel consell d'administració de Bitel. També va gastar 20.703 euros de la targeta de crèdit de l'empresa i n'hauria tret 22.092 a través de caixers automàtics.

A més, la Fiscalia sosté que es va transferir 36.000 euros de Bitel al seu compte corrent i que, a través d'una empresa que controlava amb un testaferro, Helix Infocom, va rebre 267.434 euros via transferències i contractes. Així mateix, li atribueixen haver cobrat comissions de contractes per valor de 241.089 euros a dos dels altres acusats.

Acusen de corrupció el president de l’Audiència de Girona


Una particular manté davant el Grup de Delictes Econòmics de la Guàrdia Civil de Girona que el jutge Fernando Lacaba i el subhaster Jordi Cuxart eren socis. També s’adjunten documents sobre ingressos a favor de l’actual conseller de l’Interior, Felip Puig, a l’any 2010, quan hauria rebut prop de 280.000 euros del subhaster de Palafrugell, segons informa el rotatiu madrileny.

Jordi Cuxart, un conegut subhaster de Palafrugell, president fins fa uns mesos de la fàbrica de motocicletes Ossa, mantenia suposades relacions econòmiques amb el president de l’Audiència de Girona, Fernando Lacaba, segons consta en una denúncia presentada davant el Grup de Delictes Econòmics de la Guàrdia Civil de la Comandància de Girona.

En l’edició de dilluns passat, el diari La Gaceta va reproduir la caràtula d’aquesta denúncia, datada el 11 de novembre de 2011, i va informar que l’esposa de Cuxart va entregar a la demandant documentació sobre un dels suposats socis del seu marit en el negoci de subhastes, Fernando Lacaba, sense precisar que així s’anomena el president de l’Audiència de Girona.

En la denúncia es fan referència a transferències de Cuxart cap a Fernando Lacaba, l’esposa d’aquest i la seva filla. També s’adjunten documents sobre ingressos a favor de l’actual conseller de l’Interior, Felip Puig, a l’any 2010, quan suposadament hauria rebut prop de 280.000 euros del subhaster de Palafrugell, segons informa el rotatiu madrileny.

El setmanari El Triangle va destapar fa uns mesos les perilloses relacions entre Jordi Cuxart i els germans Puig Godes, tant amb Felip, conseller d’Interior, com amb Oriol, director del Servei Meteorològic de Catalunya.

La denunciant també es refereix a presumptes suborns a membres de la Policia Nacional, Guàrdia Civil i Mossos d’Esquadra. Fins i tot, en la denúncia es deixa constància que Cuxart se sentia immune per les seves poderoses connexions.

En el Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3 de la Bisbal s’ha concentrat l’allau de demandes d’empreses i particulars contra Cuxart pel cas Info-Cobro, tal com s’anomena la financera de Cuxart, ara en procés de liquidació per un deute de prop de 85 milions d’euros amb centenars d’inversors.

Felip Puig reconeix que va rebre 101.000 euros del subhaster Cuxart

Ja ho vam avançar, ara, a través d’una portaveu del seu departament, Felip Puig precisa que els diners corresponen a una operació immobiliària de l’any 2009, sobre la qual no hi ha cap irregularitat, que es va efectuar amb anterioritat al seu nomenament com a conseller i a la presentació del concurs de creditors de l’empresa de Cuxart. El cas porta cua.

Citen a declarar el subhaster Jordi Cuxart per un deute de 85 milions d’euros


El financer Jordi Cuxart tenia entre els seus clients a l’ara conseller Felip Puig, al qual va entregar 101.000 euros a l’any 2009, i al seu germà Oriol Puig, al qual va atorgar dos crèdits per valor de prop de 900.000 euros.

Jordi Cuxart, un conegut subhaster de Palafrugell, president fins fa uns mesos de la fàbrica de motos Ossa, ha estat citat a declarar com a imputat el proper 30 de gener en relació a la fallida d’Info-Cobro, una financera que l’any passat va presentar concurs de creditors per un deute de 32 milions d’euros que, amb posterioritat, els administradors judicials han elevat a 85 milions.

Marx portava bastant raó

Vicenç Navarro: Aquest article assenyala que algunes de les observacions que Karl Marx va fer sobre la gènesi de les crisis en el capitalisme són rellevants en la comprensió de les crisis financeres i econòmiques que estan passant ara. Cal una lluita de classes bilateral i bidireccional, que requereix un gran enrenou social per part de la majoria de la població (classes mitjanes i classes treballadores), exigint una reversió de les polítiques neoliberals (promogudes com les úniques possibles), aplicant polítiques públiques redistributives encaminades a reduir les rendes del capital a costa d'augmentar les rendes del treball, amb un augment i expansió de la protecció social.

En un interessant article, el columnista del 'The New York Times' i premi Nobel d'Economia, Paul Krugman ("Robots and Robber Barons", 'The New York Times', 09.12.12) es preguntava si la realitat en la majoria de països capitalistes a banda i banda de l'Atlàntic Nord (Amèrica del Nord i Europa) no mostrava el que ja havia anunciat Karl Marx, és a dir, la creixent victòria del món del capital a costa del món del treball, conseqüència del debilitament d'aquest últim, debilitament aconseguit a través de polítiques públiques que han afavorit sistemàticament les rendes del capital i perjudicat a les rendes del treball. En tots aquests països, les primeres (basades en l'enorme rendibilitat del capital financer i empresarial) havien assolit uns percentatges sense precedents, mentre que les segones (arrelades en la massa salarial) mai abans havien estat tan decaigudes.

Espanya és un clar exemple. Segons dades de la comptabilitat nacional, les rendes del capital, per primera vegada en l'època democràtica, han assolit uns nivells més grans que les rendes del treball. És a dir, els seus percentatges sobre la renda nacional són majors que les rendes del treball.

COM HA PASSAT?

Les dades expliquen el perquè d'aquesta situació en la majoria de països als quals Paul Krugman fa referència. La productivitat ha augmentat més que els salaris, amb la qual cosa es deriva que el producte produït ha anat a augmentar els beneficis del capital en lloc dels salaris. Com a conseqüència, els beneficis de les elits financeres i de les grans empreses s'han disparat.

Les explicacions del perquè això ha passat varien (veure el meu article "Perquè les desigualtats estan creixent al món" al meu bloc www.vnavarro.org). Alguns atribueixen aquests canvis a canvis tecnològics. La introducció de l'ordinador i d'Internet, per exemple, ha augmentat enormement la productivitat. Però aquests canvis tecnològics en el lloc de treball només expliquen l'augment de la productivitat, però no la mala distribució de la riquesa creada i la seva concentració en els beneficis de les elits.

Altres atribueixen aquesta concentració a la globalització, amb la consegüent exportació de llocs de treball a altres països que tenen salaris més baixos. La transferència del procés de producció a la Xina (per exemple) ha reduït enormement els salaris dels països capitalistes desenvolupats.

Però aquest argument oblida que aquesta globalització no és la causa, sinó la conseqüència del debilitament del món del treball en aquests països. Després de tot, països altament globalitzats -com són els països escandinaus (on les seves exportacions representen percentatges elevadíssims del seu PIB)- continuen tenint salaris alts. En si, doncs, la globalització no explica el descens dels salaris. La causa última, rarament esmentada en els mitjans, és el debilitament polític del món del treball, i com a conseqüència, de les seves rendes.

I aquest debilitament pren lloc predominantment a l'Estat-nació. L'atac frontal que estem veient a l'Estat del Benestar en tots aquests països té com a objectiu primordial el debilitar el món del treball, debilitament que ha estat passant mitjançant l'aplicació de les polítiques neoliberals. Aquest atac es vesteix de seda sota la narrativa d'incrementar "la competitivitat", la qual ha anat creixent, per cert, sense que això repercutís en un augment de les rendes del treball. Ans al contrari, aquestes s'han anat reduint.

Naturalment que aquest atac -que Noam Chomsky ha definit com "la guerra de classes unidireccional" (veure la seva introducció al llibre Hi ha alternatives. Propostes per crear ocupació i benestar social a Espanya, per Vicenç Navarro, Juan Torres i Alberto Garzón)-, que passa a nivell de cada Estat, pren lloc en un context internacional en què s'estableixen aliances entre les elits financeres i empresarials de diversos països, actuant d'una manera conjunta i coordinada.

El cas més clar d'això és la governança de la Unió Europea i de l'Eurozona, les polítiques d'austeritat estan ajudant a que, a cada país, aquestes elits puguin guanyar la lluita de classes unidireccional en bases diàries.

Una altra realitat, també òbvia, que recorda les prediccions de Marx, és la "creixent proletarització de la població", realitat que queda reflectida en les creixents semblances que les condicions de treball dels empleats de coll blanc (les classes mitjanes) tenen amb les condicions de treball de les classes treballadores. La seva pèrdua d'autonomia, el seu deteriorament laboral, el descens salarial, els acosten més i més a les condicions de la classe treballadora. El famós declivi de les actualment anomenades "classes mitjanes" estava escrit en aquelles prediccions.

Quina és la SOLUCIÓ?


Aquest breu resum de la situació actual porta a la reflexió de com sortir-ne. I d'aquesta anàlisi es deriva que la solució és també política, és a dir, la sortida de la crisi requereix un canvi en les relacions de poder dins de cada Estat-nació, dificultat per un context internacional. El cas d'Espanya és un clar exemple. Sense un augment de la fortalesa dels instruments al servei de la classe treballadora i la seva sindicalització, no podrà sortir de la crisi.

Cal una lluita de classes bilateral i bidireccional, que requereix un gran enrenou social per part de la majoria de la població (classes mitjanes i classes treballadores), exigint una reversió de les polítiques neoliberals (promogudes com les úniques possibles), aplicant polítiques públiques redistributives encaminades a reduir les rendes del capital a costa d'augmentar les rendes del treball, amb un augment i expansió de la protecció social.

Aquestes reformes (que alguns sectors sectaris de la ultraesquerra desmereixen cridant-los "humanitzar el capitalisme") donen força al món del treball que, en el seu camí reivindicatiu, pot estar llavors en condicions d'acabar amb el domini gairebé dictatorial que exerceixen les elits financeres i empresarials a cada país.

Vuit veritats incòmodes pel PP i Aguirre sobre el 'cas dels espies'

ESPIONATGE IL·LEGAL AMB FONS PÚBLICS: Dedicar diners públics a seguir polítics en la seva activitat oficial i en la seva vida privada és il·legal. Durant almenys dos mesos -abril i maig de 2008-, almenys quatre assessors de seguretat -fitxats a dit pel Govern de titelles d'Esperanza Aguirre- van seguir de dilluns a divendres i des de les 8.30 fins a la matinada, en algun cas, els moviments del llavors conseller de Justícia, Alfredo Prada, i en menor mesura del vicealcalde de Madrid, Manuel Cobo.

EL RASTRE DELS TELÈFONS MÒBILS I DELS PARTS DE SEGUIMENT: Els espies a sou de la Comunitat de Madrid van deixar constància dels seus seguiments a parts mecanografiats sense capçalera ni signatura on assenyalaven hora a hora on estaven Prada i Cobo. La confrontació d'aquests parts amb els informes de telefònica sobre la situació dels mòbils dels agents en cada moment, quan feien una trucada, permetre acreditar amb bastant exactitud que els tres guàrdies civils i el policia nacional, van seguir durant gairebé tots els dies laborables d'abril i maig a Cobo i Prada. La policia nacional, en els seus informes pericials, així ho va acreditar.

ELS RESPONSABLES POLÍTICS: Els agents que van fer els seguiments van apuntar a Sergio Gamón, llavors director general de Seguretat, com l'autoritat que li donava les ordres. Per sobre de Sergio Gamón estava Francisco Granados, conseller d'Interior. Encara que a Gamón no va contractar Granados sinó Esperanza Aguirre ja que l'esposa de Gamón havia estat la seva secretària. Granados no es fiava de Gamón i per això va contractar tres guàrdies civils com assessors de Seguretat. Aquests guàrdies civils es van queixar a Granados que Gamón els ordenava espiar polítics del PP. El conseller d'Interior no va imposar la seva autoritat i encara els va dir als guàrdies civils que no obeïssin les ordres, l'espionatge es va produir sense que Granados ho evités.

LA IMPLICACIÓ DE IGNACIO GONZÁLEZ: L'actual president de la Comunitat de Madrid era en el moment dels seguiments vicepresident autonòmic. Encara que ni Gamón, ni els guàrdies civils depenien d'ell, alguns apunten que era l'últim responsable polític del pla de l'espionatge. Hi ha dos testimonis que així ho assenyalen. El del guàrdia civil José Oreja, que va fer seguiments a polítics, i que assegura que Porrassa li va dir que el llavors vicepresident tenia especial interès en saber el que feien Cobo i Prada. L'exdona de Gamón també va declarar a aquest diari que el seu marit espiava a Prada per Ignacio González des de 2006.

L'MALVERSACIÓ DE FONS PÚBLICS. Malgrat que les proves recollides en el sumari eren abundants, amb informes policials pel mig i el testimoni d'uns i altres, la jutge va arxivar en dues ocasions el cas. Encara que el espionatge polític no figura en el Codi Penal, l'Audiència Provincial de Madrid va reobrir la causa dues vegades a l'entendre que hi havia prou indicis d'un delicte de malversació de fons públics. Es va utilitzar el pressupost de la Comunitat de Madrid (sous públics dels espies, benzina utilitzada en els vehicles amb els que feien els seguiments, telèfons mòbils amb els que parlaven entre ells ...) per a fins il·lícits.

DOS adversaris D'AGUIRRE SEGUITS EN ELS PROLEGÒMENS DEL CONGRÉS NACIONAL DEL PP. Els objectius del seguiment il·legal ordenat des del Govern d'Esperanza Aguirre eren dos polítics els moviments eren contraris als interessos de la llavors presidenta de la Comunitat de Madrid. D'una banda, el vicealcalde de Madrid, Manuel Cobo, mà dreta d'Alberto Ruiz-Gallardón, mantenia amb Aguirre fortes discrepàncies, fins i tot públiques. D'altra banda, Alfredo Prada s'havia distanciat de qui era el seu cap política que primer el va nomenar vicepresident del seu Govern, després li va treure poders i acabo desconfiant d'ell quan es va aproximar a Mariano Rajoy. Prada va ser destituït després de ser víctima de l'espionatge, però es va incorporar a l'equip de Rajoy després de guanyar aquest el congrés nacional del partit.

COBO I PRADA, CONVENÇUTS PERÒ resignats. Tant Manuel Cobo com Alfredo Prada estan convençuts que el Govern d'Esperanza Aguirre va ordenar espiar pel seu posicionament a favor de Mariano Rajoy en la pugna pel control del partit. Els dos van denunciar els fets als jutjats de plaça de Castilla però es van retirar de la causa i no van recórrer el primer arxiu de la mateixa perquè així l'hi va demanar la secretària general del PP, Dolores de Cospedal.

LA CAUSA, AL SUPREM O AL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE MADRID. Si la jutge, en funció de les nombroses proves del sumari, considera que els guàrdies civils van obeir ordres dels seus responsables polítics, haurà d'enviar la causa al Tribunal Superior de Justícia de Madrid o al Tribunal Suprem perquè hi hauria dos aforats implicats: el president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, i l'ara senador Francisco Granados.

Un guàrdia civil confessa l'espionatge que va ordenar el Govern d'Aguirre

La investigació judicial de l'espionatge polític a dos dirigents del PP, Manuel Cobo, exvicealcalde de Madrid, i Alfredo Prada, exconseller de Justícia de la Comunitat, ordenat pel Govern d'Esperanza Aguirre i pagat amb diners públics, ha donat un gir crucial per conèixer qui van ser els membres de l'Executiu autònom del PP que van idear aquesta actuació il·legal aprofitant els recursos de l'Administració pública.

EUA no vota la resolució contra el nazisme a l'ONU

L'Assemblea General de l'ONU va aprovar la resolució contra la glorificació del nazisme iniciada per Rússia, a favor van votar 130 estats, en contra tres: EUA, Canadà i Palaos, altres 54 es van abstenir. La resolució "Glorificació del nazisme: el caràcter inadmissible d'unes activitats que provoquen l'escalada de noves formes del racisme, discriminació racial, xenofòbia i formes connexes d'intolerància" va ser aprovada anteriorment per la Tercera Comissió (Assumptes Socials, Humanitaris i Culturals) de la Assemblea General de l'ONU.

En el document s'expressa una profunda preocupació amb motiu de l'auge dels moviments extremistes i dels partits polítics que fan propaganda del racisme, l'etnocentrisme i la xenofòbia, promouen la ideologia del feixisme i la superioritat racial.

La resolució condemna la glorificació del moviment nazi i dels ex membres de l'organització Waffen SS, mitjançant dedicar monuments i conjunts commemoratius i d'organitzar manifestacions públiques per tal de glorificar el passat nazi, el moviment nazi i el neonazisme.

En comentar la votació en contra dels EUA, Canadà i Palaos, el ministeri d'Afers Exteriors de Rússia va declarar que lamenta molt aquesta decisió poc comprensible.