dimecres, 19 d’octubre de 2011

Els grecs passen de la indignació a la fúria en la major protesta des de l'inici de la crisi












Vídeo de la major manifestació a Atenes des de l'inici de la crisi del deute que ha acabat en violents enfrontaments a les portes del Parlament grec entre joves que han llançat pedres i còctels Molotov i la policia, que ha col·locat barricades per impedir el seu accés a la seu de la sobirania popular del país, on es debaten noves i neofeixistes mesures d'ajustos per imposició del Partit Popular europeu que controla els mecanismes econòmics de l'UE.

La marxa s'enquadra dins de "la mare de totes les vagues", que dura 48 hores i que busca paralitzar el país de cara a la votació decisiva sobre els nous ajustos exigits per la "troica" l'impopular govern del socialista Geòrgios Papandreu per desbloquejar el nou tram d'ajuda, sense el qual el país no podrà pagar factures i pensions a partir de novembre.

En la jornada d'aquest dimecres s'ha anat una mica més enllà amb l'incendi per part dels manifestants de la garita dels sentinelles de protocol que es troben que vigilen el Parlament, un dels grans símbols de l'estat grec.
Furia popular

L'ambient en la marxa, en què han participat unes 120.000 persones, ha passat ja de la indignació a la fúria d'uns grecs que estan cansats de les repetides dosis d'austeritat imposades per la difícil situació econòmica del país, el que fa que augmenti la ira no només contra els seus líders polítics, també contra els prestadors internacionals que demanen fins i tot mesures més dures per reduir l'enorme deute públic hel·lena.

"Qui està intentant enganyar-nos? No ens salvaran. Amb mesures com aquesta els pobres seran més pobres i els rics més rics. Bé, doncs dic: 'No, gràcies. No vull el vostre rescat'", ha declarat un funcionari de 50 anys, Akis Papadopoulos, que participa en la marxa.

Com molts altres funcionaris, Papadopoulos i la seva dona, pares d'un fill, han perdut el 20% del seu sou anual l'últim anys amb les mesures aprovades.

Amb les que s'espera que aprovi el parlament en les sessions de dimecres i dijous temen perdre la feina.

I és que aquest nou ajust ha fet que la indignació grega es torni desesperació, adreçada no ja tant als seus polítics com als que des de fora els dicten nous i nous ajustaments.

"Els volem fora perquè només ens han tradicional misèria. Estan esprement la nostra gent en comptes de salvar el país", ha denunciat Dina Kolovou, una empleada municiapl de 46 anys, abans de marxar cap al Parlament.

S'estan portant els nostres diners, els nostres salaris, les nostres vides, diu un manifestant

"S'estan portant els nostres diners, els nostres salaris, les nostres vides. Ja n'hi ha prou! Cal anar ja", ha assegurat Kyriaki Gavala, que treballa en el sector privat i que ha sortit per primera vegada a manifestar al costat dels seus companys.

"La gent em diu que sóc afortunadao per tenir feina però estic enfadat. Veig gent que ho perd tot i sé que això em arribarà a mi aviat", ha afegit.

Pancartes amb lemes com "A baix el Govern" o "Avergozáos! Marxeu ja!" s'han col·locat fora del Parlament abans que esclatés i enterbolís tota la jornada.

Després el fum dels gasos lacrimògens llançats per la Policia i els núvols negres formats pels còctels molotov amb els que els han respost els manifestants han convertit la simbòlica plaça Sintagma en un escenari de guerra urbana, igual que ha passat en protestes d'aquest tipus des del passat mes de juny.

Paral · lelament a la protesta, el país viu una paràlisi dels seus transports i de l'economia encara que, no obstant això, els controladors aeris van anunciar ahir a la nit que la seva participació en la protesta serà només de dotze hores, a partir de les 23/01 d'aquest dimarts, per la qual que les cancel·lacions s'han limitat a unes 300 en tots els aeroport del país. A més s'han modificar 16 vols, segons han informat les autoritats de l'aeroport.

30.000 catalans han abandonat Catalunya des del 2008

151.411 persones han emigrat cap a l'estranger de gener a setembre de 2011, dels quals 9.850 són catalans, 5.371 homes i 4.479 dones. Ja són 30.000 els catalans que han abandonat Catalunya cap a l'estranger des del començament de la crisi econòmica l’any 2008. El dia 17 d'octubre de 2011 l'INE (Instituto Nacional de Estadística) espanyol va publicar les xifres corresponents a les estimacions de població corresponents al tercer semestre de 2011. D’acord amb aquestes dades un total de 50.521 espanyols han abandonat l’Estat espanyol per a instal·lar-se a l’estranger.

Les dades per comunitats autònomes situen a Catalunya (9.850) immediatament desprès de Madrid (11.969). A punt, doncs, potser, d’encapçalar el ‘ranking’ en propers trimestres i molt per davant de regions que sempre havien estat, en termes absoluts, molt més actives en nombre de persones que emigraven. Cas d’Andalusia (5.736), Galícia (3.790) o Canàries (2.879). Destaca també en aquests tres trimestres de 2011 el molt fort augment de les sortides cap a l’estranger des del País Valencià (4.456) i des de les Illes Balears (1.289) que fins ara s’havien mantingut relativament al marge d’aquest fenomen.

En canvi en el cas dels estrangers residents a l’Estat que decideixen provar sort en un altre país, Catalunya és de llarg la primera comunitat. Un total de 141.561 nous catalans o residents estrangers han abandonat Catalunya en els tres primers trimestres de 2011. Molt per sobre de Madrid (55.720) o del País Valencià (44.087) que ocupen el segon i tercer lloc. Serien doncs un total de 151.411 persones, amb o sense nacionalitat espanyola, les que han abandonat Catalunya durant el tres primers trimestres de 2011 per a anar a viure i intentar treballar a l’estranger, moltes de les quals, independentment de la seva nacionalitat, demanen assistència a les ambaixades espanyoles o a les entitats catalanes de l'exterior.

Mai en la història recent, una xifra trimestral de migracions des de Catalunya havia assolit un valor tan alt. Cal recordar que la FIEC (Federació Internacional d'Entitats Catalanes) va publicar el passat mes de febrer el seu 'Informe Anual sobre les Migracions des de Catalunya' (trobareu l’enllaç més avall) on s’analitzaven les xifres d’emigració dels catalans corresponents a 2008, 2009 i 2010 que eren respectivament de 5.966, de 7.032 i de 7.059 persones emigrades des de Catalunya cap a l’exterior. La xifra dels tres primers trimestres de 2011, cas que aquesta tendència es consolidi en el trimestres que ve, conduirà a una xifra rècord anual de migracions cap a l'exterior per a 2011.

En tots els casos són ja 30.000 els catalans que han abandonat Catalunya des del 2008, moment del començament de la crisi econòmica.

Les dades de l'INE situen la població actual de Catalunya, a data d'1 d'octubre del 2011, en 7.290 milions d'habitants. Catalunya manté una caiguda constant en nombre d'habitants des del gener i abandona, el setembre, la xifra dels 7,3 milions d'habitants. Al conjunt de l'Estat no s'havia registrat encara cap saldo migratori negatiu des que l'INE va començar a registrar-lo el 2009. Aquell any i el 2010 les entrades eren més elevades que les sortides i es van registrar uns saldos positius de 47.362 i 62.156 persones, respectivament.

Per aquest 2011, en canvi, s'ha registrat fins al setembre una pèrdua de 55.626 habitants i, segons les estimacions, es calcula tancar l'any assolint la pèrdua de 130.850 persones, segons l'informe de Projecció de Població d'Espanya a Curt Termini publicada per l'INE el passat 7 d'octubre.

Cal recordar que malgrat les repetides declaracions i anàlisi publicats des de la FIEC i des d'altres institucions públiques i privades, el nivell d’atenció que rep aquesta situació de descapitalització intel·lectual i laboral que pateix Catalunya per part del Govern de dretes de CiU-PP-PSC a Catalunya és gairebé nul.

Físics russos desenvolupen un dispositiu únic pel sincrotró ALBA

Tècnics russos de l'Institut de física nuclear Budker han desenvolupat pel sincrotró ALBA, situat a Cugat del Vallès, un dispositiu d'inserció que permet incrementar la brillantor del feix en la gamma de raigs X tous, a un nivell sense precedents en el món, ha declarat avui Nikolai Mézentsev, cap del projecte. Gràcies a això serà possible estudiar amb millor precisió tota mena de processos químics i biològics, per exemple, el comportament d'àtoms en una reacció química o l'estructura de molècules proteiques, va assenyalar Mézentsev a RIA Novosti.

Ja posat en marxa, aquest dispositiu d'inserció, o wiggler, genera "un flux de fotons tan dens que és possible veure en alta resolució les mostres investigades, ja sigui una cèl·lula viva o la nanoestructura d'un nou material", segons el físic rus. L'energia d'aquests fotons és de 10-50 quilo-electró volts.

El nou wiggler garanteix una brillantor sense comparació gràcies als imants superconductors que produeixen fins a 119 desviacions de feixos d'electrons en l'anell d'emmagatzematge del sincrotró.

Si els wigglers anteriors trigaven segons en produir una imatge, el nou ho fa en menys d'una milionèsima del segon, el que "ofereix per primera vegada l'oportunitat d'estudiar l'evolució de processos ràpids". Al futur, per exemple, serà possible veure el que passa amb els àtoms d'un explosiu durant la detonació. L'Institut Budker és l'únic que desenvolupa semblants estudis a dia d'avui.

La brillantor del feix en el dispositiu fet per al sincrotró ALBA és centenars de vegades superior al dels wigglers fabricats fins ara. Això permet reduir les interferències i definir molt millor l'estructura d'una substància, segons Mézentsev.

L'Institut Budker ha desenvolupat ja una quinzena de wigglers per a diversos centres d'investigació estrangers.

El sincrotró Alba

Què és un sincrotró? Un accelerador d'electrons, en el qual el camp magnètic es fa variar per mantenir les partícules en una trajectòria gairebé completament circular i de velocitat constant. En aquest cas, en un anell interior s'acceleren els electrons de manera preliminar fins que arriben a la velocitat suficient per arribar al gran anell exterior, on es mantenen girant amb una energia de 3GeV.

Els feixos de partícules, a aquesta energia es desvien tangencialment cap a les diferents línies de feixos. Una línia de feix és on s'utilitzen els detectors necessaris per analitzar una mostra. En el cas de les línies del Sincrotró Alba s'han construït de moment les següents (en anglès):

Core Level Absorption & Emission Spectroscopies (CLÆSS)
Materials Science and Powder Diffraction BeamLine (MSPD)
Macromolecular Crystallography (XALOC)
Non-Crystalline Diffraction (NCD)
Photoemission spectroscopy and Microscopy (CIRCE)
Beamline for Resonant Absorption and Scattering (BOREAS)
X-Ray Microscopy (MISTRAL)

Mitjançant els feixos que arriben a una mostra, es poden veure coses que habitualment escapen a la resta d'experiments. Igual que una radiografia amb raigs X ensenya l'interior del cos humà, bombardejant mostres podem veure el comportament de materials davant ells i analitzar millor les seves propietats. Les universitats, empreses i altres interessats en utilitzar aquest coneixement, contracten per temps una de les línies de mostra. Per exemple, una universitat per analitzar propietats de materials de construcció, comprarien 6 hores de la línia gratuïta ciència de materials. D'aquesta manera, es fomenta la innovació privada, facilitant el lloc dels experiments i llogant seu servei.

El Govern navarrès suspèn el pagament de dietes a alts càrrecs d'empreses públiques

El Govern de Nafarroa ha acordat en la sessió d'aquest dimecres suspendre el pagament de dietes als alts càrrecs que integren els consells d'administració de les empreses públiques fins que s'aprovin els pressupostos de Nafarroa de 2012. La mesura s'adopta després de saber-se que la presidenta, Yolanda Barcina (UPN), i el vicepresident econòmic, també d'UPN, Álvaro Miranda (a la foto), dupliquen el seu sou oficial gràcies a les dietes que cobren. El portaveu de l'Executiu foral ha dit que es desconeix l'impacte econòmic que tindrà, ja que la quantia que es deixi d'abonar dependrà de les reunions que es celebrin fins a finals d'any.

L'Executiu ha procedit a més a regular per primera vegada les quanties de les retribucions que percebran els gerents d'aquestes societats quan siguin nomenats dins del procés de reducció del sector públic empresarial navarrès que es porta a terme.

Pel que fa al segon acord, Juan Luis Sánchez de Muniain ha precisat en conferència de premsa que amb el nou sistema, que en algun cas implicarà una rebaixa en les percepcions del 40%, els gerents tindran una retribució fixa i una altra variable en funció d'objectius, encara que aquesta no té per què aplicar-se a tots.

Així, el Govern ha fixat quatre tipus d'empreses segons la complexitat de les mateixes i en correlació amb això ha marcat els corresponents nivells retributius per als gerents, des dels 55.000 als 77.000 euros bruts anuals, xifres a les quals es podran sumar en el seu cas diferents percentatges per compliment d'objectius.

D'aquesta forma, amb un sou de 55.000 com a retribució fixa, la variable pot afegir un 15%; per 57.750 euros no excedirà del 30 per cent, en salaris de 66.000 el límit és un 40% més, i per 77.000 euros anuals la retribució variable màxima és d'un 50%.

Sánchez de Muniain ha afegit que la suspensió del cobrament de dietes, efectiva des d'aquest dimecres, inclou als membres del Govern, directors generals i altres alts càrrecs públics amb lloc en consells d'administració.

Barcina, Miranda i Sanz van cobrar més de 60.000 euros de la CAN el 2010


La presidenta del Govern de Navarra, Yolanda Barcina (UPN), i el vicepresident segon, Álvaro Miranda (UPN), van cobrar una mica més de 60.000 euros durant el passat any en concepte de dietes per la seva pertinença a la Junta d'Entitats Fundadores de Caja Navarra i, abans, a la comissió de control i el consell d'administració de la caixa, respectivament.

Miranda no va tenir inconvenient a reconèixer la xifra al Parlament davant les preguntes dels periodistes. Per la seva banda, des del gabinet de Barcina es van limitar a assenyalar que aquesta va guanyar el 2010 de la CAN "el mateix" que el vicepresident.

També és membre l'anterior president del Govern foral, Miguel Sanz, com expresident del consell general de la caixa i de la pròpia junta. Mantindrà el lloc fins als 75 anys. Sense tenir la xifra exacta de les seves retribucions de 2010, sí se sap que van ser superiors a les de Barcina i Miranda, ja que era el president del consell i després de la junta, càrrec que percep una dieta de major quantia.

UPN i PSN constitueixen la comissió de seguiment de l'acord de Govern subscrit per a aquesta legislatura


23 setembre 2011: Els dos partits que conformen el Govern de Navarra, Unió del Poble Navarra (UPN) i Partit Socialista de Navarra (PSN-PSOE), han constituït la Comissió General de Coordinació de l'Acord de Govern signat per ambdues formacions per a la legislatura 2011-2015.

A la reunió, celebrada al Saló de Presidents del Palau de Navarra, han assistit, per part d'UPN, la presidenta de Navarra, Yolanda Barcina, el vicepresident segon i conseller d'Economia i Hisenda, Álvaro Miranda, i el secretari general de la formació, Carlos García Adanero. En representació de PSN-PSOE han acudit el vicepresident primer i conseller de Presidència, Administracions Públiques i Interior, Roberto Jiménez, la consellera de Política Social, Igualtat, Esport i Joventut, Elena Torres, i el portaveu del grup parlamentari socialista, Juan José Lizarbe .

En el transcurs de la reunió, s'ha aprovat una addenda que s'afegeix al pacte subscrit pels dos partits el passat mes de juny. El text, que conté dos punts, recull el següent:

- Reafirmem la vigència del Pacte de Govern subscrit entre UPN i PSN, amb data 21 de juny de 2011. Aquest pacte és la línia directriu per a l'actuació del Govern de Navarra, sense que cap acord polític aliè a aquest subscrit per alguna de les parts suposi una postergació o alteració d'aquest, prevalent aquest sempre en cas de contradicció.

- Ambdues parts mostrem el nostre compromís perquè el Govern de Navarra romangui estable durant tota la legislatura, per tal d'escometre les mesures necessàries per afrontar aquesta situació econòmica i social tan complexa, generant la confiança necessària, amb l'objectiu de crear ocupació.

El PCPC serà present a les quatre circumscripcions catalanes

Entre els dies 14 i 16 d’octubre les diferents organitzacions del PCPC han entregat els avals necessaris exigits per l’estat per poder-nos presentar a les eleccions. Hem de tornar a repetir com, d’amagat i en silenci, com vulgars lladres, el conjunt de forces representades al parlament burgès, per activa o per passiva, varen aprovar una reforma de la llei electoral que obliga als partits extraparlamentaris a presentar l’aval d’un de cada mil electors de cada província.

El PCPC, no ha dubtat en cap moment de la seva capacitat per superar aquest nou impediment, i juntament amb el nostre partit germà, el PCPE, ens hem abocat a lluitar, una a una, les signatures necessàries. Els comunistes a Catalunya, i a la major part de l’Estat Espanyol, confrontarem el capitalisme amb l’única proposta viable contra la crisi del sistema capitalista que pateix la classe obrera i el conjunt de classes populars, la construcció del socialisme.

Els i les comunistes presentarem un programa estratègic i un de tàctic per a la construcció del Front Obrer i Popular, que situï a la classe obrera en condicions de combatre el capitalisme en la seva actual fase imperialista i situar el socialisme i la dictadura del proletariat com a única sortida democràtica per a les grans majories de Catalunya, Europa i el Món.

El PCPC vol felicitar públicament a la seva organització juvenil, els JCPC-CJC, pel gran treball realitzat, i pel compromís, disciplina i maduresa demostrats.

Les llistes dels i les comunistes catalans la conformen obrers i obreres, estudiants, sindicalistes i històrics dirigents del moviment obrer i comunista a Catalunya. Les candidatures comunistes expressen clarament, per la seva composició de classe, que l'eix vertebrador de la lluita pel socialisme no pot ser altra que la classe obrera i estableixen una continuïtat generacional en el combat revolucionari pel socialisme i el comunisme.

El PCPC ha recollit 5.050 avals a la província de Barcelona, 400 a Lleida, 590 a Girona i 740 a Tarragona, un total de 6.780 avals, molt per sobre del que exigeixen els gestors polítics del capitalisme. Aquesta feina ens ha permès explicar què és i què vol el Partit Comunista.

Amb aquests avals i els recollits a les províncies de Madrid, Huelva, Cádiz, Sevilla, Córdoba, Granada, Málaga, Murcia, Alacant, València, Castelló, Saragossa, Osca, La Rioja, Cantàbria, Astúries, León, Valladolid, Pontevedra, Albacete, Toledo, Ciudad Real, A Coruña, Tenerife y Las Palmas, el PCPC, i el seu partit germà el PCPE, cobrirem el 100% de l’electorat català i el 80% del conjunt estatal. Els i les comunistes plantejarem una proposta de confrontació amb la burgesia i el capitalisme que es resumirà amb el lema central TOT PER A LA CLASSE OBRERA!

Gazprom reprèn l'extracció de petroli a Líbia

La petroliera alemanya Wintershall va reprendre l'extracció del petroli al desert libi en els jaciments que corresponen a les concessions C96 i C97. El comandament de la resistència organitza el replegament de dues zones de Beni Walid sotmeses a bombardejos de l'OTAN. El 49% de les mateixes pertany al consorci rus Gazprom. L'extracció ja ha aconseguit 20.000 barrils per dia i l'empresa operadora afronta la tasca d'estabilitzar la producció. Les instal·lacions d'infraestructura petroliera es conserven en funcionament després dels combats entre les tropes de Gaddafi amb les forces opositores

El comandament de la resistència organitza el replegament de dues zones de Beni Walid sotmeses a bombardejos de l'OTAN

Per tal de preservar les sagrades vides dels combatents revolucionaris, el comandament de la resistència a Beni Walid els ha demanat que es repleguin de la fàbrica de cotó i del mercat que des d'ahir és objecte d'intens bombardeig d'avions de l'OTAN. S'estan replegant deixant aquestes zones sense defensa per reagrupar-se i caure sobre l'enemic amb puny de ferro. La propaganda de guerra de l'OTAN parla sense fonament de presa de la capital provisional de la Yamahiriya àrab líbia popular socialista.

L'OTAN imposa el bloqueig informatiu sobre Trípoli

El comandament de l'OTAN ha traslladat el 15 d'octubre als corresponsals dels mitjans "informatius" al seu servei i tots els mitjans en general des de Trípoli a la zona que controla de la ciutat de Misrata. "L'OTAN imposa la completa censura militar per recuperar el control complet de la ciutat, eliminar les forces de resistència, procedir a detencions massives i cometre els crims i atropellaments que estimi convenient per a" pacificar "l'ex capital de la Yamahiriya", segons la resistència...

"Aquesta és una de les conseqüències del reeixit aixecament de la població i els atacs generalitzats de les unitats de la resistència nacional líbia. És un fracàs continu per l'OTAN que la suposada junta de govern que ha creat amb titelles locals no pugui instal·lar a la suposada capital del suposat país que ha "alliberat". Dins dels fracassos de l'OTAN està així mateix la incapacitat per ocultar la veritat dels fets sobre la forta resistència que està oposant la gran majoria del poble libi que s'identifica amb el seu líder Gaddafi".

La monarquia belga proveïdora clau d'armes als règims àrabs

Bèlgica figura a la llista de països que van subministrar una més gran quantitat d'armes a Líbia, Bahrain, Egipte, Síria i Iemen, fins i tot abans de l'inici de les contrarevolucions en els països àrabs organitzades per l'OTAN, segons l'informe d'Amnistia Internacional, divulgat avui per la premsa belga. D'acord amb l'informe de l'organització internacional, els subministraments d'armes es van realitzar tot i el risc que una part d'armes sigui utilitzada en evident violació dels Drets Humans.

L'informe assenyala que el 2009 Bèlgica va subministrar als esmentats països armes lleugeres i municions per 17,9 milions d'dòlars.

Així mateix destaca que els exportadors d'armes a països del Pròxim Orient i Àfrica del Nord, entre els quals figuren Alemanya, Bèlgica, Eslovàquia, Estats Units, França, Gran Bretanya, Itàlia i República Txeca, van reduir el subministrament d'armament des dels inicis de les contrarevolucions.

Respecte d'això, l'organització defensora dels drets humans, advoca per la subscripció d'un acord internacional que reguli el subministrament d'armes a aquells països on hi ha el risc que siguin utilitzades en repressions internes.

CCOO reclama mobilitzar els estocs privats d’habitatge per al lloguer assequible

Les mesures anunciades per la Generalitat destinades a evitar que cap habitatge del parc públic estigui buit i pendent d’adjudicació són “positives però insuficients”, segons CCOO. Des del sindicat, proposen impulsar la rehabilitació dels habitatges ja existents i mobilitzar per al lloguer assequible els estocs privats de pisos que no es puguin vendre.

"És la fórmula actualment més viable i raonable de donar una sortida social i econòmica a aquests estocs", asseguren. En aquest sentit, la creació d’un cens d’habitatges pendents de venda, anunciada pel Govern, “ha de ser el primer pas”.

CCOO s'ha mostrat d'acord amb els dos objectius prioritaris en política d'habitatge que la Generalitat va mencionar en l'obertura del saló immobiliari Barcelona Meeting Point: facilitar l'accés a l'habitatge i reactivar el sector de la construcció. De fet, el sindicat ha assegurat que ja els va reclamar a la darrera reunió del Pacte Nacional per l'Habitatge, el 30 de setembre. És per això que ara es demanen al Govern “compromisos i recursos econòmics per actuacions concretes”.

Pel que fa al segon objectiu, l'organització ja ha advertit que la reactivació del sector de la construcció no passa per fer nous habitatges. La caiguda de preus i de vendes de pisos posen “clarament de manifest” que aquest no és el camí, sinó que "la rehabilitació és l'activitat que pot i ha de permetre dinamitzar el sector i crear ocupació".

Obama afirma no saber que la DEA ha armat al narcotràfic mexicà

Senadors republicans afirmen que Departament de Justícia dels EUA coneixia l'operació Ràpid i Furiós i la DEA assumeix la seva participació "indirecta" en el fallit operatiu. Aquesta operació impulsada per agents de l'Oficina per al Control de l'Alcohol, Tabac i Armes de Foc (ATF, per la seva sigla en anglès), en conjunt amb l'Administració de Compliment de lleis sobre les Drogues (DEA) i el FBI, consistia a pactar amb venedors nord-americans, autoritzats, perquè oferissin armaments a contrabandistes a Mèxic. L'objectiu, segons Obama, era rastrejar aquestes armes i així poder desmantellar cèl·lules del crim organitzat.

Barack Obama va dir ahir dimarts que els responsables de la fallida operació Ràpid i Furiós, efectuada entre 2009 i 2010 i que pretenia desmantellar càrtels de la droga a Mèxic, hauran de retre comptes per permetre el flux d'armes il·legals cap a la nació llatinoamericana.
"La gent que va ficar la pota retrà comptes", va expressar el mandatari nord-americà en una entrevista amb una cadena de televisió local.

Obama va indicar que a través de les investigacions "ens assabentarem del que va passar en aquesta situació i qui va ser responsable i ens assegurarem que aquesta es corregeixi".

No obstant això, "Ràpid i Furiós" va permetre el trànsit de 2.020 armes, de les quals 1.430 es troben desaparegudes, presumptament en mans d'organitzacions criminals de Mèxic. A penes 363 van ser recuperades als EUA i altres 227 al país nord-americà.

El cap d'Estat dels EUA va afirmar que el seu país sempre ha aspirat a "dir que tenim responsabilitat no només d'aturar el flux de drogues cap al Nord sinó també la responsabilitat d'assegurar-nos que no estem ajudant a armar o finançar aquests cartells de la droga a Mèxic".

Es va manifestar frustrat pel fet que algú de l'ATF''hagi demostrat tan malament judici fins a permetre que passés alguna cosa semblant ".

El Senat nord-americà va aprovar aquest dimarts de manera unànime una esmena que bloqueja, en el futur, fons destinats a operacions similars a la de "Ràpid i Furiós", tret que les autoritats policials donin garanties que es mantindran atents, en tot moment , al desenvolupament del polèmic pla.

El passat 15 de juny senadors van presentar un informe davant el Congrés de la nació en què afirmen que l'operació nord-americana va portar més violència a la nació i va posar en perill la vida de molts civils.

Més de 40 mil morts violentes s'han registrat en territori mexicà des de desembre de 2006 la majoria per venjances dels càrtels de les drogues i en operatius federals.

Segons informes oficials del Govern mexicà més del 70 per cent de les 29.000 284 armes de foc decomissades per les autoritats d'aquesta nació el 2009 i 2010 van venir dels Estats Units.

Carta oberta al conseller Puig d'un representant dels mossos d'esquadra

"Conseller, no anem bé! Hem passat de la neteja absoluta a què se’ns menja la brutícia. Perquè no dir-ho, hem passat de netejar els cotxes quan estaven nets (molt nets, diria jo) a què se’ns menja la merda dins dels cotxes. No tenim mesura? Hem d’anar d’extrem a extrem, sense tenir un mínim de sentit comú que ens permeti fer les coses amb certa normalitat? On queda aquella imatge impol·luta dels cos de la policia de Catalunya? Ja ni tan sols ens queda això. Deixi’ns els seu cotxe als Mossos, a torns seguits de 24 hores sense descans, sense portar-lo a netejar durant molts mesos (sí, sí ara són molts mesos per no dir mai, ja que no recordo l’últim cop que s’han netejat) i es pot imaginar com estan".

"Què hem d’esperar a agafar alguna infecció? Tal com tenim la sanitat pública, vol dir que ens atendran d’urgència? O potser esperem a què la infecció l’agafi el detingut que puja al vehicle? I que, llavors, ens denunciï a nosaltres i al departament".

"Tingui sentit comú, si és que el té, i sinó, busqui, i retallin amb altres propostes que li hem fet (hi ha molta despesa innecessària) on podrà estalviar força més".

"És curiós com pretenen retallar per molts llocs, i malgasten milions per altres".

"Salut i ànims!".

Josep Ramon Sanahuja, Delegat de la Unió Sindical de la Policia Autonòmica de Catalunya

Grècia: Vaga general de 48 hores

Aquest dimecres engega una vaga general de dos dies en protesta per les darreres mesures d’austeritat del govern socialista de Iorgos Papandreu. Els grecs surten una vegada més al carrer, mentre el seu parlament apura un nou paquet de retallades que està previst que s’aprovi aquest dijous. L’aturada està convocada pels dos sindicats majoritaris, del sector públic (ADEDY) i del sector privat (GSEE). Totes dues organitzacions han fet una crida a mobilitzar-se contra uns plans governamentals que “només enfonsaran el país, destruiran l’ocupació i dissoldran la societat”.

S’han suspès els vols, les escoles i els museus estan tancats, i els taxis i els vaixells estan en vaga. Dimarts, la brossa acumulada als carrers d’Atenes, que va haver de ser recollida per l’exèrcit, ja anunciava el preàmbul de l’aturada.

La població grega suporta la pressió de l’austeritat des de l’inici de la crisi econòmica. Ara, el projecte impulsat per l’executiu de Papandreu torna a comportar un augment dels impostos, retallades salarials, acomiadaments en el sector públic i canvis en la normativa de la negociació col·lectiva. L’objectiu del govern és rebre un segon préstec que s’hauria d’aprovar diumenge a la cimera europea.

El programa ocult del PP: Retorn al feixisme, copagament en sanitat i educació, acabar amb la vaga i acomiadament barat i lliure

La patronal madrilenya, que reuneix el més corrupte i feixista de la Confederació Empresarial de Madrid (CEIM) i del PP franquista, ha penjat a la seva pàgina web un document que conté el programa ocult del PP, com avançar en el copagament sanitari, limitar el dret a vaga i la representació sindical en les empresas, és a dir, el retorn al feixisme franquista. El CEIM proposa un "contracte en pràctiques" ampliable a tres anys per a titulats. Es restringiria la vaga "en períodes que suposin un dany irreparable per a l'economia o la seguretat de les persones i empreses", el que decidirien ells directament.

La patronal regional ha remès a la CEOE, l'organització empresarial nacional, l'informe de 27 pàgines titulat Propostes dels empresaris de la Comunitat de Madrid per a la Recuperació Econòmica, dins el procés d'elaboració de propostes de cara a les eleccions. Els empresaris qualifiquen aquestes mesures de "ineludibles" i consideren que la CEOE les ha d'assumir "amb caràcter prioritari, inexcusable i immediat" per al seu trasllat "al proper Govern".

L'organització empresarial que presideix Arturo Fernández aposta per "avançar en els models de copagament en les prestacions tant sanitàries com del Sistema d'Atenció a la Dependència" i "restringir l'exercici" de la vaga "en períodes que suposin un dany irreparable per a l'economia o la seguretat de persones i empreses".

Els 'empresaris' també proposen "no emprendre absolutament cap pujada d'impostos, molt especialment l'IVA, IRPF o societats". També proposen suprimir l'Impost de Patrimoni i el d'Activitats Econòmiques, l'establiment d'un contracte indefinit amb indemnització de 20 dies per any treballat, la "disminució de la representació sindical en les empreses" o el "pagament a càrrec de la Seguretat Social des el quart dia de baixa laboral". Suggereixen així mateix una "reforma en profunditat de l'actual sistema educatiu i de la Justícia, així com "l'austeritat pressupostària en el sector públic" i la simplificació dels tràmits i procediments administratius.

Acomiadaments més barats i restriccions a la vaga


Els "empresaris" també han suggerit la "reducció dels costos de l'acomiadament" equiparant "als dels països de l'entorn", és a dir, al Marroc, i que s'estableixi, entre altres, un "contracte en pràctiques "ampliat a tres anys" per a tots els titulats". També proposa la màfia empresarial que l'Administració laboral "controli l'absentisme" del lloc de treball i el "acomiadament objectiu per baixes reincidents no justificades". Plantegen així mateix una "reducció del nombre d'hores dedicades a les activitats sindicals".

Pel que fa a la 'conflictivitat laboral', aposten per una "regulació del dret de vaga d'acord amb la jurisprudència existent". "Restricció de l'exercici del dret de vaga en excepcionals situacions de negociació de convenis o de submissió a sistemes extrajudicials de conflictes, o la restricció de l'exercici en períodes que suposin un dany irreparable per a l'economia o la seguretat de les persones i empreses".

Copagament en Sanitat i suport a l'Educació privada


Pel que fa a les "mesures en gestió sanitària i del model de dependència", volen, entre altres coses, desenvolupar un "marc clar, estable, transparent i sostenible basat en la col·laboració publico-privada" o "plans per a l'eliminació de la morositat en les administracions", a més de "avançar en els models de copagament en les prestacions sanitàries i del Sistema d'Atenció a la Dependència".

En relació a l'Educació, aposten per "la promoció de la llibertat d'ensenyament i la iniciativa privada, impulsant la seva qualitat, fomentant aspectes com la formació professional i la col·laboració amb el món empresarial".

Els rics grecs han desviat 200.000 milions d'euros a Suïssa

L'oligarquia grega, la mateixa fatxenda que quan governava va maquillar els comptes amb l'ajut de Goldman Sachs i l'ineptitut de la CEE, han desviat a comptes bancaris a Suïssa més de 200.000 milions d'euros des del començament de la crisi financera i pressupostària que sacseja al seu país, revela avui el rotatiu alemany Bild. "Només en els últims mesos han fluid a l'estranger més de 10.000 milions d'euros", ha declarat Markus Kroll, de l'institut financer alemany Roland Berger.

Afegeix que la fuga massiva de capitals es deu al por generalitzada a una fallida de les finances públiques a Grècia i la reintroducció del dracma com a moneda nacional, cosa que faria que els fons en euros en comptes gregues perdessin més de la meitat del seu valor.

El diari explica que els capitals són desviats mitjançant simples transferències generalment a través de Xipre i que els industrials grecs aprofiten també les seves societats a l'estranger per aparcar allà les seves fortunes.

En declaracions a Bild el cap del grup parlamentari socialdemòcrata a la cambra d'Estrasburg, Martin Schulz, exigeix ​​un acord fiscal entre Grècia i Suïssa que gravi amb un impost de capitals del 25 per cent dels fons desviats al país helvètic.

"D'aquesta manera es podria limitar com a mínim la fuga de capitals", comenta Schuklz, que assenyala que "qui treu d'amagat milions del país no pot ser pobre. Aquesta gent ha de pagar d'una vegada per totes".