dilluns, 22 d’octubre de 2012

Hisenda traurà als funcionaris la retenció de l'extra de Nadal que no cobraran

Els funcionaris que cotitzen per classes passives cotitzaran per la paga extra de Nadal com si l'haguessin cobrat, amb el corresponent descompte en la seva nòmina, segons van indicar fonts del Ministeri d'Hisenda. La raó és que en el decret antidèficit del 13 de juliol, en què es va suprimir la paga extra de desembre dels funcionaris, no es va introduir cap modificació respecte al que disposa la Llei de classes passives de l'Estat en el seu article 23, que obliga aquests treballadors a cotitzar per les catorze pagues. Foto: Els sOus dels funcionaris espanyols, a la dreta, i els dels col.locats de PP i CiU, a l'esquerra. Al mig, Europa...

Així, es mantindrà el pressupostat en els comptes anuals de l'Estat per a 2012, aprovades el 29 de juny, dues setmanes abans del decret, en els càlculs s'inclou el descompte en la nòmina corresponent a la paga extra de Nadal.

Els afectats per aquesta doble imposició són els funcionaris que cotitzen en el règim de classes passives, és a dir, la pràctica totalitat dels empleats de l'Administració General de l'Estat, de l'Exèrcit, de la Justícia o de l'Agència Tributària, que suposen al voltant de 900.000 persones, segons càlculs de sindicats de funcionaris CSI-F.

Cobraran menys al novembre

Des del sindicat que dirigeix ​​Miguel Borra, s'assegura que per l'efecte d'aquesta doble imposició els funcionaris que cotitzen per classes passives "cobraran el desembre fins i tot menys que al novembre".

Per això, des CSI-F ja s'ha traslladat la queixa al Ministeri d'Hisenda perquè reconsideri aquesta doble imposició, però que el Govern no ho contempla. A més, el sindicat avisa que la cotització del mes de desembre de 2012 no tindrà reflex en la futura pensió de jubilació d'aquests funcionaris.

Part de l'extra

D'altra banda, CSI-F també ha al·legat davant Hisenda que en relació amb la supressió de la paga extraordinària del mes de desembre, s'ha de tenir en compte que fins el 15 de juliol de 2012, data d'entrada en vigor del Reial Decret antidèficit, tots els empleats públics han meritat el dret a percebre la paga extra en les condicions previstes en els pressupostos de 2012.

"En conseqüència, s'ha d'abonar la part corresponent a la paga extraordinària fins a aquesta data 15 de juliol", sol·liciten, més encara quan, segons asseguren, "aquest criteri s'ha seguit amb aquells empleats públics que van finalitzar la relació de serveis o el seu contracte abans del 15 de juliol, als quals se'ls ha abonat la part proporcional de la paga corresponent".

En la mateixa direcció, la Defensora de Poble, Soledad Becerril, ha recomanat que la supressió d'aquesta paga comenci a aplicar-se en el moment en què es va publicar el Reial Decret Llei perquè considera que una part de la paga suprimida correspondria a un treball ja realitzat .

Per ara, el Govern s'ha compromès a compensar més endavant la paga extra treta el 2012, però encara no fixat una data. D'altra banda, els empleats del sector públic recuperaran les pagues extres, però mantindran congelat el salari el 2013, segons els va traslladar fa aproximadament un mes aquest el Govern als sindicats de la funció pública durant la reunió de la Mesa General de la Negociació a les administracions públiques.

El dèficit públic supera les previsions de la UE neoliberal

L'austeritat és suïcida, però els neoliberals encapçalats per Merkel i Van Rompuy segueixen que tretze són tretze: El dèficit pressupostari d'Espanya, per exemple, va ser a l'abril gairebé un punt més del que s'esperava, ha informat l'oficina estadística de la Unió Europea. El dèficit real d'Espanya va ser del 9,4% del producte intern brut (PIB), gairebé un punt més del que s'estimava l'abril, del 8,5%. Alemanya, això sí, presenta un baix dèficit públic a costa dels PIGS.

Espanya, a punt de rebre ajuda per a la seva malparat sector bancari, intenta complir aquest any l'objectiu de dèficit del 6,3 per cent. Madrid espera també la publicació el 7 de novembre de l'estimació de creixement de la Comissió Europea per al 2012.

Per la seva part el dèficit públic de Grècia va ser també del 9,4% del PIB, en lloc del 9,1 per cent previst en l'estimació de fa uns mesos.

L'endeutament del país va arribar al 170,6%, enfront del estimat prèviament de 165,3%. Atenes es veu pressionada per reduir-lo al 120% del PIB abans del 2020.

A Portugal, el dèficit públic el 2011 va ser del 4,4%, en lloc del 4,2 calculat i a Irlanda del 13,4 en lloc del 13,1%. A Itàlia va romandre invariable en el 3,9%t.

Els dèficits pressupostaris més baixos van ser els d'Alemanya, del 0,8 per cent (més baix que l'esperat 1,0 per cent), Luxemburg, del 0,3 i Finlàndia, del 0,6%. Els dèficits d'Hongria, Estònia i Suècia van augmentar el 4,3, 1,1 i 0,4%, respectivament.

El dèficit mitjà de l'eurozona el 2011 va caure al 4,1% del PIB el 2011, per sota del 6,2% del 2010, mentre el del conjunt dels 27 membres de la Unió Europea va caure del 5,5 al 4,4 %.

Només deu Estats membre van aconseguir mantenir el dèficit per sota de l'objectiu del 3 per cent establert per la UE, segons Eurostat.

L'endeutament de la zona euro va augmentar però al 87,3% del PIB, enfront del 85,4% de l'any anterior, mentre que el de la UE va créixer del 80% el 2010 al 82,5% el 2012.
a
Les xifres d'avui es basen en dades revisades dels Estats membre i prenen en consideració els programes de reestructuració bancària i nacionalització a Irlanda i Regne Unit.

El Suprem investiga un jutge del TSJC per la seva presumpta relació amb la trama de les ITV i CiU

El Tribunal Suprem (TS) investigarà el jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Joaquín José Ortiz Blasco per la seva presumpta relació amb la trama per a la concessió irregular de llicències d'ITV a Catalunya, de la qual el secretari general de CDC, Oriol Pujol, podria haver estat "impulsor" i "accionista", segons un informe del Servei de Vigilància Duanera de Catalunya.

Així ho ha decidit en declarar competent per instruir la causa contra aquest magistrat de la Secció Cinquena del Contenciós-administratiu del TSJC suposadament relacionat amb la peça separada de la causa que instrueix el Jutjat d'Instrucció 9 de Barcelona pel cas de les ITV, segons explica en un acte la Sala Penal.

Es tracta de la trama en la qual un grup d'empresaris pretenien suposadament obtenir concessions irregulars d'ITV i de la qual el secretari general de CDC, Oriol Pujol, podria haver estat "impulsor" i "accionista", segons un informe del Servei de Vigilància Duanera de Catalunya.

Sancionen a 3.578 funcionaris del PCX per acceptar suborns

Entre 2010 i 2011 es va castigar a un total de 3.578 funcionaris del Partit Comunista de la Xina (PCX) per acceptar suborns, segons un comunicat emès avui dilluns per la Comissió Central de Control Disciplinari del PCX i el Ministeri de Supervisió. La suma de suborns acceptats il·legalment per aquests funcionaris va ser de 392 milions de iuans (62,7 milions de dòlars). El PCX esmenarà la Constitució del Partit.

Alhora, 83.195 funcionaris van alertar a les autoritats de suborns per valor de 771 milions de iuans i els van lliurar voluntàriament, segons estadístiques incompletes esmentades en el document.

Els resultats es deuen principalment a l'aplicació d'una regulació anticorrupció en vigor des de gener de 2010 que estipula 52 prohibicions per als alts funcionaris del Partit.

D'altra banda, una altra normativa exigeix ​​que els alts funcionaris donin part del seu patrimoni, inversions i la situació laboral dels seus familiars propers.

Referent a això, més d'un milió de funcionaris a nivell de districte o superior havien presentat els seus informes a finals del 2011, entre ells tots els d'alt rang administrats directament pel Comitè Central del PCX.

El procés corresponent al 2012 s'està duent a terme de manera ordenada, segons el document.

El PCX esmenarà la Constitució del Partit


El Partit Comunista de la Xina (PCX) esmenarà la seva Constitució en l'imminent XVIII Congrés Nacional, programat per al 8 de novembre, han informat avui dilluns fonts del Buró Polític del Comitè Central del PCX.

El Buró Polític del Comitè Central del PCX ha decidit sotmetre l'1 de novembre un esborrany d'esmena de la Constitució del PCX per discutir-lo durant la setena sessió plenària del XVII Comitè Central del PCX, abans que sigui present davant el congrés nacional.

A la reunió d'avui, presidida per Hu Jintao, secretari general del Comitè Central del PCX, també es va discutir l'esborrany d'un informe que serà lliurat a la consideració de la setena sessió plenària del XVII Comitè Central del PCX abans de sotmetre'l al XVIII Congrés Nacional del PCX.

La reunió va escoltar dos informes, un de suggeriments recopilades dels membres del PCX sobre l'esborrany d'esmena de la Constitució del Partit, i un altre de consultes a membres del Partit i personatges aliens a aquest sobre l'esborrany de l'informe al XVIII Congrés Nacional del PCX.

A la reunió es modificaran els dos esborranys d'esmena d'acord amb la discussió de dilluns abans que es presentin a la deliberació de la setena sessió plenària del XVII Comitè Central del PCX.

A la cita d'avui es tractarà d'elaborar un esborrany de l'informe al XVIII Congrés Nacional del PCX que inclogui les aspiracions comuns del Partit i de les persones de totes les ètnies, reflecteixi les necessitats del desenvolupament del socialisme amb característiques xineses, i s'adapti a les "noves situacions" i les "noves tasques", d'acord amb la font.

Així mateix, la reunió va destacar la importància d'elaborar un esborrany d'esmena de la Constitució del PCX que estigui d'acord amb les necessitats d'innovació, pràctica i desenvolupament teòric del Partit. L'esborrany ha de promoure també el treball del Partit i enfortir la seva construcció, ha afegit.

El jutge arxiva la causa contra la família Carulla per frau fiscal

El Jutjat d'Instrucció 4 de Barcelona ha acordat sobreseure la causa contra els sis germans de la família Carulla per un delicte contra la Hisenda Pública en operacions de compravenda d'accions entre empreses del conglomerat d'empreses Agrolimen.

En el seu acte d'aquest dilluns, el jutge no veu indicis de delicte en diverses operacions realitzades pels germans de les quals se sospitava que van servir per fer-se irregularment amb entre 400.000 euros i un milió evadint impostos, tal com recollia un informe de l'Agència Tributària.

Segons el jutge, totes les operacions que estaven sota sospita es van fer d'acord amb la normativa vigent i sota el control de les autoritats fiscals corresponents, a més que "no hi ha cap impediment per a la realització d'operacions entre societats sotmeses a una mateixa direcció".

Catalunya: Els amics i families de CiU i PP defrauden 16.000 milions d’€ anuals

El frau empresarial català multiplica sis vegades les retallades de l’executiu neocon de CiU i PP. Els noms dels 1.600 grans evasors són blindats i protegits pels mateixos governs defraudats. La nissaga Carulla, el pare d’Artur Mas, els Carceller de DAMM SA, el futbolista Luis Enrique, l’empresari químic Bas Puig, el directiu de RBA Ricardo Rodrigo, l’arquitecte Alfredo Arribas, Alejandro Sanz o Emilio Botin són entre els defraudadors.

Hisenda xifra entre 400.000 i un milió el frau de cada un dels Carulla

Un últim informe de l'Agència Tributària xifra entre 400.000 i un milió d'euros la quantitat defraudada per cadascun dels sis germans Carulla, propietaris de la corporació Agrolimen, a través de societats instrumentals amb seu a paradisos fiscals. Segons han informat fonts judicials, Hisenda ha emès un tercer informe en què ratifica les sospites de frau fiscal en l'impost de patrimoni dels Carulla i concreta la quota defraudada, que en algun cas arriba al milió d'euros.

L'informe d'Hisenda atribueix la major quantitat defraudada a Jordi Carulla, que tributa amb la seva dona com a no resident a Espanya i al qual la recerca situa al centre de la trama d'evasió fiscal, per ser l'administrador del complex d'empreses suposadament instrumentals establertes en paradisos fiscals. Segons les conclusions de l'Agència Tributària, els sis germans haurien defraudat presumptament entre 400.000 i un milió d'euros cadascun principalment a través d'una operació de compra-venda d'accions entre societats del grup, algunes amb seu a països amb avantatjosos règims fiscals, l' any 2006.

Síria: cotxe bomba a l'hospital francès d'Aleppo

Un cotxe bomba va explotar diumenge davant l'Hospital Francès d'Aleppo, al nord de Síria, amb un nombre encara no determinat de ferits, van dir testimonis a Xinhua. La majoria de les víctimes de l'atac són els metges i personal de l'hospital, va dir el testimoni, que afegí que l'atac havia causat també greus danys als edificis de l'hospital. Foto: Una altra explosió similar a Aleppo el passat mes de març.

La ciutat d'Aleppo, la segona ciutat i centre de negocis i del comerç a Síria, s'ha convertit en un camp de batalla clau entre les tropes governamentals i els terroristes de l'OTAN i les monarquies àrabs wahabís del Golf que els suministren diners i armes.

Confirmen l'existència d'una ciutat submergida en el Triangle de les Bermudes

Així ho asseguren els científics canadencs Paul Weinzweig i Pauline Zalitzki, que mitjançant l'ús d'un robot submergible confirmaren la seva existència al fons de l'oceà, a una profunditat d'uns 700 metres prop de les costes de Cuba, s'ubiquen les ruïnes d'una gegantesca ciutat enfonsada. Els científics van començar la seva recerca fa uns 10 anys, encara que el seu treball es va obstaculitzar, pel fet que no van poder trobar fons suficients per a la creació d'un robot submergible. Vídeo i foto a continuació.

La ciutat, que inclou almenys quatre piràmides gegants-una d'elles de vidre-, a més d'altres estructures, es troba sorprenentment dins dels límits del llegendari Triangle de les Bermudes.

Segons s'apunta, el complex compta també amb magnífiques esfinxs i un idioma escrit gravat en les pedres de diversos centenars de tones. Pauline Zalitzki afirma que el complex pertany a un període preclàssic de la història d'Amèrica Central, poblat per "una civilització avançada, semblant a la cultura Teotihuacán".

No és producte de la naturalesa

"És sorprenent. El que observem en les imatges en alta resolució del sonar, són planes interminables de sorra blanca, i al mig d'aquesta bella sorra s'aprecien clarament dissenys arquitectònics fets per l'home. És com quan sobrevuelas un projecte urbà amb avió i veus les autopistes, túnels i edificis", destaca Zalitzki.

L'investigador afegeix: "No sabem amb certesa el que és, però no creiem que la naturalesa sigui capaç de produir arquitectures simètricament planejades, llevat que sigui un miracle".

Secret ben guardat

Segons apunten els investigadors, el Govern dels EUA descobrir el lloc durant la crisi dels míssils a Cuba en els anys seixanta, quan els submarins nuclears de creuer al Golf es van trobar amb estructures piramidals. El lloc immediatament va ser tancat i es va prendre el seu control i el dels seus objectes.

L'Atlàntida, esmentada i descrita per primera vegada pel filòsof grec Plató, va desaparèixer per una inundació, un gran terratrèmol o una erupció volcànica, i en els últims anys s'ha identificat amb Thera-Santorini, la erupció que va acabar amb la cultura minoica cretenca -cap al 1.625 ane.- i va donar pas a la hel.lenització progressiva de la Mediterrània. Al llarg d'anys ha servit d'inspiració per a nombroses obres literàries, musicals i cinematogràfiques, especialment de ciència-ficció.

La Generalitat va falsificar factures per pagar l'home d'Oriol Pujol

La Generalitat de Catalunya va falsificar diverses factures per pagar 72.000 euros a Josep Tous, president de la sectorial d'energia de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i l'home encarregat, oficiosament, de controlar tota l'àrea de seguretat industrial del Govern, el que incloïa un nou mapa de les estacions d'ITV i les entitats de certificació. Tous va facturar a l'erari públic a través de tres societats, amb el vistiplau del secretari general de la conselleria d'Empresa i Ocupació, Enric Colet, i del subdirector de Seguretat Industrial, Isidre Masalles de CiU.

Josep Tous és, segons els informes inclosos en el sumari del cas ITV, l'home de confiança que Oriol Pujol havia posat al capdavant de l'operació per anul·lar l'últim concurs d'ITV que havia realitzat el Tripartit i dissenyar un nou mapa d'estacions d'ITV. En diversos dels seus informes, els investigadors subratllen que és considerat "el cap", que tenia línia directa amb el secretari general de CDC i que controlava totalment l'àrea de Seguretat Industrial, ja que el subdirector de qui depenia ja havia treballat amb ell i era un home "obedient".

"Sóc aquí gestionant molts milions d'euros i, em cago en la puta, no sé què cobrar", es queixava el 30 de setembre de 2011 el propi Josep Tous en una conversa amb Masalles. Tous li va explicar que aquell mateix dia havia tingut una reunió amb Colet i aquest li va preguntar si cobrava pel seu treball en l'ombra. "I l'hi he dit. Sóc molt miserable perquè sóc un tio normal. No sóc Roca, que ja sap que això és tant. Dic... i aquí m'estic ficant de mediador dins de molts milions d'euros i, de moment, he quedat amb l'Isidre per fer contractes menors de 18.000 euros i tal... dic... home... cobrat-ho, cobrat-ho, perquè per mirar-te tot això ja hauria d'haver facturat alguna cosa, no?".

El dirigent de CDC estudia amb l'alt càrrec de la Generalitat com rebre els diners del Govern.

Masalles. - O fem un negociat o un contracte més... més...

Tous. - Però un negociat, quant de temps triga?

Masalles. - Uff, mare meva! Com a mínim tres mesos.

Tous. - Bé, un negociat. I un d'aquests que no requereixen concurs públic fins a 50.000 euros? Això és un negociat?

Masalles. - Sí, és això, és el negociat. Entre els 18.000 més IVA, que és un menor i aquests 50.000... espera, no sé si ho dic bé... (...) 50.000 són per obra. Ara, bé, ho hauria de mirar, però llavors és un negociat sense publicitat. Però s'han de fer uns plecs, no sé què... bé, triguen tres mesos.

Tous. - Escolta, fem-ho així, de 18 a 18 i anem tirant i ja veurem.

Masalles. - Anem tirant, sí, sí. Crec que és millor fer-ho així de moment.

Tous. - Anem tirant, tu. Si no ja... perquè si hi ha tres... quatre empreses diferents... ja anirem fent, perquè si no no cobraré.

Masalles. - Exacte.

Uns dies més tard, segons un informe dels investigadors, tots dos tornen a parlar i conclouen que han de formalitzar un primer contracte d'assistència tècnica perquè l'home de Convergència pugui cobrar. El subdirector de Seguretat Industrial afirma que amb això ja poden "tirar volant". I Tous li comenta a continuació que, al marge de tots els que faran ha pensat que "també pot haver-hi una assistència tècnica a Josep Tous com a professional".

Quatre factures de tres empreses


Les investigacions detallen que a primers de novembre ja estava tota l'operativa en marxa perquè Josep Tous pogués cobrar quatre factures de 18.000 euros cadascuna, corresponents a altres tants falsos contractes menors.

Un contracte menor és el que es realitza amb una empresa i no ha d'haver concurrència. No pot sobrepassar una quantitat determinada (en aquest cas, 18.000 euros), però l'Administració ha de justificar la seva adjudicació i enviar l'expedient a Intervenció. Les normes aconsellen que es presentin diverses ofertes. Un negociat, però, obliga a presentar diverses propostes (com a mínim, tres) per realitzar l'objecte del contracte. En aquest cas, tant si fos un procediment com un altre, l'adjudicació estava pactada per endavant.

Un funcionari de la subdirecció, Pere G., és el que ha de contactar directament amb Tous. Però es va trobar amb un problema: en posar la base imposable de 18.000 euros, no l'accepta el programa com a contracte menor i llavors necessita que li tornessin a fer una altra oferta exactament igual però posant una base imposable de 17.900 euros. En el moment en què apareix el problema, Tous es troba de viatge a Xile i dóna al funcionari el telèfon de la seva dona perquè li solucioni el problema, li modifiqui la proposta i la hi enviï signada.

Segons els informes de la investigació, Tous va facturar els seus honoraris a través de tres empreses que controlava: Columna Consultors, Ieconsumo Observatori del Consum i Suplesa, "realitzant aquests contractes menors el més ràpidament possible perquè entrin dins del pressupost d'aquest any". El problema era que el mes de novembre es tancaven els contractes menors, per la qual cosa havien de formalitzar i iniciar la tramitació abans de la data prevista de tancament. A més, la seva intenció era que les despeses entressin dins el pressupost del 2011 i que el dirigent de CDC cobrés en els primers mesos del 2012.

El manifest imperialista de Cohn-Bendit, el pederasta neocon 'verd'

Daniel Cohn-Bendit -president del Grup dels Verds i soci d'ICV a Europa- i Guy Verhofstadt -un neoliberal belga- han escrit un manifest titulat "Per Europa", que advoca per una Unió Europea forta i una Europa federal amb un poderós govern central. En el seu escrit, afirmen sense embuts, que el seu objectiu és convertir Europa en una gran superpotència imperialista. En la seva opinió l'austeritat i el militarisme són el preu necessari per assolir aquest objectiu.

Nascut el 1945, Cohn-Bendit és president del Grup dels Verds al Parlament Europeu (i fins ara membre destacat d'Europe Ecologie a França, amb els que fa pocs dies va trencar per l'oposició majoritària del partit a les seves propostes). Verhofstadt, nascut el 1953, va ser primer ministre belga des de 1999 fins 2008 i ara encapçala el grup liberal al Parlament Europeu, que acull al Partit Democràtic Liberal (FDP).

L'element més notable del manifest no és la seva defensa d'una Europa federal amb un fort poder executiu -ja que aquestes nocions han estat comuns en els cercles burgesos des del naixement del projecte de la UE-. El que és sorprenent és la manera com Cohn-Bendit i Verhofstadt, obliden, en la seva proposta, les qüestions relatives a la pau i a la prosperitat, la qual cosa els porta a superar fins i tot els plantejaments clàssics de la dreta. En el seu escrit, afirmen sense embuts, que la seva objetico és convertir Europa en una gran superpotència imperialista. En la seva opinió l'austeritat i el militarisme són el preu necessari per assolir aquest objectiu.

A la primera pàgina, Cohn-Bendit i Verhofstadt justifiquen el seu compromís amb una Unió Europea forta, declarant: "Cal posar més èmfasi en defensar els nostres interessos contra grans poders econòmics i polítics de la talla de la Xina, Índia, Brasil, Rússia o els Estats Units Estats". Aquest és el tema que més es repeteix al llarg de tot el manifest. Un altre passatge diu el següent: "En només 25 anys cap país europeu es troba entre els poders que determinen els assumptes mundials." Per contra una "Europa forta i unida", podria convertir-la en el futur en "el continent més poderós i ric del món, més rica que els Estats Units, més poderós que tots els nous imperis combinats".

Els autors del manifest no dediquen ni una sola paraula a analitzar la situació de milions de grecs, portuguesos, irlandesos i espanyols, els estàndards de vida estan sent destruïts en nom de l'euro i de la UE. Consideren els dictats d'austeritat com essencials i necessaris "per assegurar-nos un lloc en el món".

"Una moneda no es pot mantenir sense la solidaritat i la disciplina", escriuen, i criden a reforçar els poders dictatorials de la Comissió Europea: "Necessitem... institucions comuns amb el poder de delinear les polítiques econòmiques, pressupostàries i fiscals de la zona euro. Institucions amb les eines necessàries per fer complir realment l'aplicació de les regles del joc, sense que els Estats membres ho obstaculitzin".

Cohn-Bendit i Verhofstadt també considerar les intervencions militars com essencials per assegurar "la nostra posició en el món." Això no només serveix per reforçar les seves demandes d'un exèrcit europeu comú, sinó també per donar suport a la nova doctrina de les Nacions Unides, i cooperar amb la seva responsabilitat de "protegir". Això hauria de permetre crear el "marc per al començament d'una nova era, que estengui la sobirania de la llei internacional i els drets humans més enllà dels estats-nació".

El concepte de la "responsabilitat de protegir", serveix com a justificació als EUA i als seus aliats per atacar militarment a països sobirans i canviar el règim en funció dels seus propis interessos. La guerra contra Líbia es va justificar amb aquests arguments, i el mateix argument s'està utilitzant ara per instar una intervenció directa contra Síria. Cohn-Bendit i Verhofstadt han donat suport totes aquestes intervencions. Tots dos justifiquen la violència imperialista amb la necessitat d'expandir "els drets humans, la llibertat i la democràcia". El seu llenguatge està prenyats amb reminiscències sobre la "missió civilitzadora" de l'imperialisme britànic, que s'utilitza per justificar la brutal dominació de l'Índia i Àfrica.

Per tal de donar certa credibilitat al seu al·legat en favor d'una Unió Europea més forta, Cohn-Bendit i Verhofstadt agiten l'espectre del nacionalisme. Evoquen les dues guerres mundials, el que va provocar "la persecució, la ruptura de famílies, l'extinció de les minories, la ruïna de molts països i ciutats bombardejades" i adverteixen: "Tard o d'hora, el nacionalisme condueix sempre a la mateixa tragèdia".

Deliberadament ignorar el fet que és la política aplicada a les últimes dècades la qual ha enfortit les tendències centrífugues a Europa. La destrucció dels mitjans de vida de milions de persones a causa de les retallades socials dictades per Brussel·les, amb el ple suport dels socialdemòcrates i una part dels verds i també de les forces nacionalistes que ara tant els preocupen. Alhora, els grups neofeixistes no deixen de donar suport i accentuar la intenció política de les autoritats europees de crear noves barreres contra els immigrants i intensificar la persecució dels refugiats.

La submissió d'Europa als dictats dels interessos econòmics i financers més poderosos a través d'un enfortiment de la UE i el creixement del nacionalisme són dues cares de la mateixa moneda. Sovint, els defensors de les dues posicions es troben en el mateix camp polític, com és el cas d'Alemanya, on l'espectre dins de la coalició governant s'estén des dels nacionalistes als partidaris més vehements resolts a enfortir la UE.

La veritable línia política divisòria a Europa no es troba entre els partidaris de la UE i els nacionalistes, que no deixen de ser una expressió de les divisions socials dins de l'elit governant que pasta fortunes enormes i que impulsa el continent cap al desastre i la guerra, mentre que la classe treballadora està sent objecte d'atacs incessants en els seus drets socials i democràtics.

Una recaiguda en la dictadura i la guerra a Europa només pot evitar a través de la lluita dels treballadors i l'establiment d'Europa sobre una base socialista i democràtiques. Això requereix una lluita sense quarter contra la Unió Europea en el seu format actual i contra les seves institucions.

Cohn-Bendit i Verhofstadt, dos ferotges anticomunistes, no comparteixen aquesta perspectiva. El seu manifest arriba a la barbaritat de col·locar al mateix nivell al comunisme, el feixisme i al nazisme i els considera a tots ells com "enemics de la llibertat", reescrivint així la història de la Segona Guerra Mundial.

No és cap sorpresa que un liberal com Verhofstadt defensi el lliure mercat. Cohn-Bendit, però, encara conserva l'olor del rebel del "Dany el Roig" heretat dels seus dies com a estudiant. De fet, el seu compromís amb l'imperialisme ve de lluny. El 1999, quan el seu vell amic i company Joschka Fischer -en aquell moment ministre d'Exteriors alemany- impulsava la participació de l'exèrcit alemany en la guerra contra Iugoslàvia, Cohn-Bendit era el seu defensor més enèrgic en oposició al corrent pacifista dins del Partit Verd.

Cohn-Bendit encarna la ideologia d'aquestes capes de la classe mitjana, el principal objectiu el 1968 era ampliar el seu propi potencial per al progrés individual i que menyspreava a la classe obrera. Sota la influència de les teories anti-marxistes consideraven llavors a la classe obrera com una massa atrapada en l'esclavatge del consumisme. Però els obrers francesos, van desmentir les seves asseveracions quan van intervenir activament el maig del 68 i paralitzar el país amb una vaga general, ocupant les fàbriques. Va ser llavors quan el govern del general De Gaulle va quedar col·locat a la vora del col·lapse, però De Gaulle va saber reaccinar davant la sorpresa i es va dirigir ràpidament cap a la dreta. A partir d'aquell moment el "Dany el Roig" va desaparèixer de la circulació.

Com a bon saltimbanquis Cohn-Bendit al passant ha estat anarquista, trotskista, maoistes, pseudo-marxistes per iniciar després una "marxa per les institucions", el que li ha permet fer una bona carrera i obtenir càrrecs molt lucratius. A hores d'ara ja sabem que hi ha un nombre important d'antics anarquistes, trotskistes, maoistes i altres "esquerrans" que ara ocupen posicions de lideratge en les sales de juntes de la UE, en els governs europeus i en els partits majoritaris que funcionen com pilars de l'ordre establert. Cohn-Bendit és només un entre ells, encara que sens dubte és un dels més repulsius i perillosos.

Daniel Cohn-Bendit: "l'Antiroig"


A Dany "el Roig" li agraden les intervencions militars de l'OTAN. Així ho ha manifestat obertament cada cop que en el Parlament Europeu ha tingut oportunitat de pronunciar-se a favor o en contra d'una intervenció militar: a l'antiga Iugoslàvia, a Afganistan i, molt més recentment, a Líbia. Daniel Cohn-Bendit, conegut pel sobrenom de Dany "le Rouge" (el Roig) des de la seva llegendària participació en el maig del 68 francès, és l'actual líder dels Verds Europeus. La seva deriva política l'ha portat des de l'esquerranisme radical que denunciava a finals dels 60 a l'ecologisme moderat i liberal que defensa actualment, passant per organitzacions polítiques diverses amb l'audàcia d'un espavilat oportunista que no ha dubtat de canviar de samarreta en funció d'on bufava el vent. Tanmateix, una constant ha marcat la trajectòria política de Dany "el Roig", el seu anticomunisme. Contràriament a la imatge que el seu sobrenom popular li ha atorgat, de rebel i anticapitalista, Dany el Roig sempre ha estat un "antiroig".

Turquia i Qatar paguen en dòlars als seus mercenaris a Síria

Les bandes terroristes sirianes admeten que els seus valedors regionals i transregionals els paguen el seu sou en dòlars per lluitar contra el Govern de Damasc. Els insurgents posen les empremtes digitals amb tinta al costat dels seus noms i reben 150 dòlars al mes per lluitar contra les forces militars sirianes, mostra palpable que són finançats des de l'estranger.

Els caps d'aquestes bandes a la ciutat nord-occidental de Alep distribuir el primer sou entre els sicaris i els van explicar que els diners prové d'alguns Estats estrangers, entre ells, Qatar, Aràbia Saudita i Turquia.

Els consells militars són els encarregats de distribuir els sous mensuals als combatents, especialment als desplegats al front, va precisar un dels caps dels grups armats, Abdul Salam Humaidi. "El Consell Militar està distribuint salaris amb el suport de Catar, 150 dòlars per persona", va assenyalar Haji al-Bab, un altre capitost de la banda armada.

El Govern sirià insisteix des de fa temps en què l'anarquia està sent instigada des de l'estranger i acusa Aràbia Saudita, Qatar i Turquia d'armar als grups que actuen al seu país.

Cal assenyalar que un recent informe del "New York Times" posa de manifest que l'Aràbia Saudita i Qatar fa mesos canalitzant diners i armes als insurgents sirians.

Els neoliberals haurien de demanar perdó al poble espanyol, inclòs el català

Vicenç Navarro: L'article descriu l'informe del gabinet d'estudis del Fons Monetari Internacional que reconeix l'error de les polítiques d'austeritat (entre d'altres del projecte neoliberal) que han empitjorat la recessió causant un perjudici i dany al benestar de les classes populars. L'article incideix en la necessitat que els establishments polítics, mediàtics i acadèmics que han estat promocionant aquestes polítiques s'excusin i demanin perdó per haver causat el dany.

El Fons Monetari Internacional ha estat la institució internacional que des dels anys vuitanta ha promocionat més les polítiques públiques encaminades a reduir la despesa pública social, a disminuir la protecció social, a privatitzar els serveis públics de l'Estat del Benestar i les transferències públiques com les pensions, i a reduir els salaris, polítiques totes elles que han fet un enorme dany a les classes populars dels països els governs han seguit els seus mandats. L'evidència d'aquest dany és robusta i contundent. Aquestes mesures han estat enormement contraproduents. Ho van ser a Àsia, ho van ser a Llatinoamèrica, i ho estan sent ara a la Unió Europea, i molt especialment a l'Eurozona.

Tal ideologia, que ha assolit la categoria de dogma, ha dominat la saviesa convencional dels establishments financers (és a dir, la banca, les companyies d'assegurances, els fons d'inversió d'alt risc i altres instruments) que han influenciat en gran manera a les institucions mediàtiques i polítiques del país. Tal influència s'ha realitzat a través de fundacions, institucions, grups acadèmics finançats per aquests establishments, i economistes (amb jaquetes cridaneres o normals) promocionats en els majors mitjans de major difusió del país.

En realitat, la banca té una enorme influència en la cultura acadèmica econòmica (finançant congressos, treballs d'investigació econòmica -amb clar contingut ideològic-, revistes econòmiques i un llarg etcètera, i la seva influència sobre el coneixement econòmic semblant al que té la indústria farmacèutica en el coneixement mèdic). I es troba per tot arreu. Des FEDEA a molts departaments d'Economia Universitaris i Col·legis d'Economistes en aquest país. Tots ells han estat reproduint el dogma neoliberal que ha causat i continua causant tant de mal.

I és molt fàcil veure per què han fet tant de mal. Aquestes polítiques neoliberals van causar les crisis i ara dificulten la sortida d'ella. La desregulació financera (característica del dogma neoliberal) va ser la causa de la crisi bancària causada per les activitats especulatives de la banca. I les polítiques fiscals regressives van augmentar enormement les desigualtats de renda i propietat (amb disminució de les rendes del treball), que van facilitar una pèrdua de la capacitat adquisitiva de la població, causa de la seva enorme endeutament. Quan aquest endeutament no va poder continuar a causa del esclat de la bombolla immobiliària, es va crear un enorme problema de demanda, paralitzant l'economia i disminuint amb això els ingressos a l'Estat (ja insuficients per la regressivitat de la política fiscal), disparant el dèficit.

La política de reduir el dèficit a base de retalls de despesa pública va empitjorar i continua empitjorant la situació, ja que en un moment de paràlisi de la demanda domèstica en el sector privat, el que es requereix és un estímul econòmic a força d'augmentar la despesa pública, invertint en àrees de creació d'ocupació. Si en lloc de fer això es retalla tal despesa, s'està empitjorant encara més la situació. Això ho saben els estudiants de primer any de Polítiques Econòmiques i Polítiques Públiques que no hagin rebut ja un rentat de cervell pels economistes neoliberals.

El centre d'investigació econòmica del Fons Monetari Internacional reconeix que les propostes del FMI estaven equivocades

Doncs bé, l'FMI, el seu centre d'investigació, acaba d'escriure un informe que diu que l'FMI, l'OCDE i la Comissió Europea (s'hauria d'incloure també al Banc Central Europeu i totes les institucions, fundacions, centres d'estudis i economistes citats anteriorment) han estat equivocats en la seva aplicació de les polítiques neoliberals. Com havíem dit diversos de nosaltres, l'informe indica que aquestes retallades són contraproduents (sí, diu contraproduents), i mostra dades que avalen la seva conclusió.

Diu que per cada retallada de la despesa pública equivalent, per exemple, a l'1% del PIB, es disminueix l'activitat econòmica molt més del que es creia (s'havia suposat que l'economia baixava un 0,5%). En realitat, l'informe indica que va d'un 0,9% a un 1,7%, i en el cas de l'Eurozona ha estat ni més ni menys que un 2,5%. És a dir que si es talla 1 milió d'euros de despesa pública, l'economia acaba perdent 2,5 milions d'euros, a causa del impacte multiplicador d'aquesta retallada. És a dir que la reducció d'un milió d'euros de la despesa pública no només causa la desaparició d'un milió d'euros sinó també d'altres activitats i despeses privades que queden afectats negativament, de manera que al final es perden 2,5 milions d'euros de activitat econòmica.

La segona dada que mostra l'informe de l'FMI és que les retallades que s'estan realitzant en els països de l'Eurozona estan impedint la seva sortida de la recessió. En realitat, subratlla que està empitjorant la situació, augmentant més i més el deute públic. L'augment del deute públic es deu al descens dels ingressos a l'estat resultat del baix creixement econòmic.

La tercera dada és que la baixada d'impostos com a mesura d'estímul econòmic (com els economistes neoliberals recomanen) és molt poc eficient i redueix els ingressos a l'estat. L'estudi assenyala que és molt millor per estimular l'economia augmentar la despesa pública invertint en creació d'ocupació (el que uns pocs hem estat proposant des de l'inici de la crisi).

Jo esperaria que tots els establishments financers, econòmics, mediàtics i polítics que han estat venent a la població espanyola el dogma neoliberal distribuïssin ara aquest informe. I seria desitjable que demanessin perdó al poble espanyol (incloent-hi el català) per l'enorme dany que han causat i continuen causant. No ho faran. En realitat, la manca de llibertat i diversitat ideològica en els mitjans econòmics i mediàtics porta a una situació més que paradoxal en què els mateixos que van crear el problema, ara intenten resoldre'l, aplicant les mateixes receptes. I així ens va a Espanya, inclòs Catalunya.

El protoelamita a punt de ser desxifrat

El sistema d'escriptura més antic encara per desxifrar, el proto-elamita, que fins ara ha desafiat els intents de descobrir els seus secrets de 5.000 anys d'antiguitat, podria estar a punt de ser descodificat per professors de la Universitat d'Oxford, informa la BBC. Aquest projecte de recerca internacional ja està fent llum sobre una societat perduda de l'edat de bronze a Mesopotàmia, anterior a les dinasties mítiques de la Llista d'Ur, en la qual els esclaus vivien de racions properes al nivell d'inanició.

El motiu d'aquest avenç en la investigació és un dispositiu que
proporciona les imatges més detallades i de qualitat més alta mai preses d'aquests símbols elusius tallats en taules d'argila.

Aquest dispositiu està ajudant a la descodificació d'un sistema d'escriptura anomenat proto-elamita, que es va utilitzar entre voltant del 3.200 i el 2.900 ane en una regió situada al sud-oest de l'Iran, fronterera amb Sumer.

El protoelamita. Els seus primers testimonis són del 2.900 ane, realitzats a Susa, capital d'Elam. Es creu que l'escriptura protoelamita es va desenvolupar a partir de l'escriptura sumèria naixent tot i que també es relaciona amb la de la Vall de l'Indus (Mohenho Daro, Harappa...). L'escriptura consisteix en aproximadament 1.000 signes i es creu que és parcialment logogràfica