dijous, 8 de març de 2012

ICV-EUiA valora en positiu la sentència del TSJC sobre l'immersió lingüística

Avui el grup parlamentari d'ICV-EUiA ha valorat positivament que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi avalat l'actual model d'immersió lingüística tot i que en declaracions als mitjans el seu president, Joan Herrera, ha advertit que aquesta qüestió no es pot donar per tancada, ja que la "bretxa continua oberta". A la reunió que ahir va mantenir la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, amb els portaveus de tots els grups parlamentaris, Òmnium Cultural i Som Escola, la diputada d’ICV-EUiA, Dolors Camats, va reivindicar la "unitat política i social" al voltant del model educatiu català, que “ha servit per tenir una societat cohesionada”.

Camats va insistir que el model d'escola catalana està “blindat legislativament a l'Estatut” i que funciona en el dia a dia a les escoles. "Podem demostrar avui i demà que a Catalunya hi ha una unitat política i social al voltant del model d'escola catalana", va insistir Camats.

"El Parlament, la societat i la comunitat educativa tenim clar que el model que val és el que tenim, que ens ha servit per tenir un país i una societat cohesionada que domina les dues llengües, que és el bé major que cal preservar", va remarcar Camats alhora que es va mostrar convençuda que política i societat "sortirem a defensar-ho si cal".

Els partits, satisfets però expectants


El responsable d'Educació i Universitats del PSC, Daniel Font, ha dit que els socialistes valoren positivament la interlocutòria del TSJC perquè valida la immersió lingüística, alhora que garanteix els drets del pares que reclamen un tractament 'individualitzat' dels seus fills. Font ha celebrat que la sentència acaba amb 'l'interrogant' sobre la llengua a els escoles catalanes, que segueix un 'model d'èxit que garanteix el coneixement de les dues llengües en acabar l'educació obligatòria'. El responsable del PSC també ha atacat el PP per tenir 'objectius no explícits' i sense relació amb la política lingüística com la creació d'una doble xarxa escolar.

Joan Herrera (ICV-EUiA) ha valorat positivament que el TSJC hagi avalat l'actual model d'immersió lingüística però també ha avisat que la 'mala notícia' és que aquesta qüestió no es pot donar per tancada ja que la 'bretxa continua oberta'. Herrera ha recordat que l'origen de l'actual situació és la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'estatut i ha augurat que després de la decisió d'avui hi pot haver escenaris de major conflictivitat en algunes escoles catalanes, en referència a què més pares d'alumnes demanin que la llengua vehicular pels seus fills sigui el castellà.

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha fet una crida a la unitat social i política en defensa de la immersió lingüística davant d'una decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que, al seu parer, 'obre incògnites'. Ha demanat al Departament d'Ensenyament que doni instruccions clares als docents i els protegeixi perquè no quedi 'cap escletxa'. Ha censurat que un organisme com el Tribunal Suprem pugui posar 'en risc' les bones pràctiques de la societat catalana per iniciativa de 'decisions polítiques de caràcter egoista', i més quan és un model d'èxit valorat per les institucions europees.

Solidaritat (SI) ha lamentat que el TSJC s'hagi limitat a indicar que han de ser els 'jutges espanyols' del Tribunal Suprem (TS) els qui dictaminin sobre la continuïtat de la immersió lingüística. El diputat Alfons López Tena ha emplaçat els magistrats del TS a inhibir-se sobre aquesta qüestió, recalcant que ja suficient feina tenen amb 'casos de corrupció', en els que també estan implicats alguns jutges.

El BBVA retallarà la plantilla a Catalunya un 20%

BBVA preveu retallar la plantilla de Catalunya un 20% i les oficines un 30% després de la integració d'Unnim, segons ha informat en una conferència el director del banc espanyol, Juan Asúa. El grup que presideix Francisco González tindrà a Catalunya més de 1.000 oficines i 6.300 treballadors una vegada es completi la integració de l'entitat catalana el primer semestre de l'exercici 2013. Unnim prejubilará als seus empleats mitjançant un ERO i fonts sindicals es queixen que cap partit vulgui entrar en aquest assumpte que suposa una gran despesa per l'INEM.

La reducció de plantilla de BBVA a Catalunya es farà amb 'fórmules no traumàtiques' com jubilacions i prejubilacions, que afectaran sobretot als treballadors del banc espanyol, segons han explicat fonts sindicals després d'haver parlat amb la direcció. La plantilla de BBVA és més vella que la d'Unnim, perquè la mitjana d'edat dels seus treballadors és de 48 anys, mentre que la d'Unnim és de 38. Segons les dades dels sindicats, un terç dels treballadors de BBVA a Catalunya té més de 55 anys i també hi ha un número molt elevat de treballadors d'entre 50 i 55 anys.

Concretament, el BBVA amb Unnim superarà a Catalunya el miler d'oficines (1.048) i assolirà una força laboral de 6.328 treballadors, per la qual cosa la disminució del nombre de sucursals podria situar-se en 314, i la reducció del nombre de treballadors en 1.265.

Segons els càlculs de l'entitat, BBVA Catalunya augmentarà la quota de mercat en crèdit al 16,6%, assolirà una quota del 12,1% en dipòsits minoristes i incrementarà el volum de negoci fins al 15,3%. El volum de crèdits ascendirà a 53.200 milions i el total d'actius a 65.200 milions.

BBVA calcula que Unnim aportarà al benefici de més de 100 milions d'euros anuals a partir de l'exercici 2014, i que el valor net de les sinergies esperades arriba a 800 milions d'euros. La transacció implica per a BBVA un retorn sobre el capital invertit de més del 20% el 2014.

L'entitat espanyola ha subratllat que la combinació de les seves operacions a Catalunya i les d'Unnim donarà lloc a la 'segona entitat de Catalunya per crèdits i la tercera per dipòsits'.

Resultat del 'procés competitiu'


El Banc d'Espanya ha adjudicat Unnim al BBVA pel preu simbòlic d'un euro i amb ajuts del Fons de Garantia de Dipòsits (FGD), que pugen a 953 milions d'euros. Aquesta operació confirma les prediccions que el FROB era el primer pas perquè les caixes anessin a parar a mans de la gran banca espanyola. Unnim té actius valorats en 28.538 milions d'euros, que ara passen al BBVA, de manera que aquesta entitat esdevé la primera de l'estat espanyol, amb 330.000 milions d'euros, uns 14.000 milions més que no el Santander.

El Fons de Garantia de Dipòsits concedirà a Unnim Banc un esquema de protecció d'actius. Segons aquest esquema, assumirà el 80% de les pèrdues de la cartera d'actius durant un termini de deu anys, un cop absorbides les provisions.

L'entitat financera que va néixer de la fusió de Caixa Terrassa, Caixa Sabadell i Caixa Manlleu, havia passat a ser controlada en el 100% pel govern espanyol. El Banc d'Espanya va intervenir l'entitat el mes de setembre amb una injecció de capital del FROB de 568 milions d'euros, a més de 380 milions d'euros en participacions preferents convertibles de l'entitat. D'aquesta manera va quedar com a únic accionista i administrador.La xarxa comercial de l'entitat té 610 oficines amb més d'1,1 milions de clients.

Amb la reforma financera del govern espanyol, el BBVA comptarà després d'haver-se quedat amb Unnim amb recursos per encarar possibles pèrdues i disposarà d'un any més per complir les noves exigències de sanajament del decret aprovat el 3 de febrer.

Unnim no va començar a tenir pèrdues fins el tercer trimestre del 2011, amb números negatius de 107 milions d'euros, pel deteriorament de la cartera creditícia i immobiliària.

Catalunya Caixa, amb un 89% de les accions en mans del Banc d'Espanya pot acabar igual


El més probable és que el Banc d'Espanya, propietari del 89% de les accions de Catalunya Caixa, posi a subhasta a aquesta entitat d'aquí sis mesos. De moment, l'entitat que presideix Adolf Todó vol canviar l'ensenya a totes les oficines i retirar el nom de Caixa Catalunya, amb l'intenció que si se la queda la gran banca el nou amo es vegi obligat a conservar la nova marca. No és segur, però, que aquesta feina serveixi per a res. Normalment quan hi ha una absorció d'aquest tipus el peix gros es menja el petit i no li agrada deixar rastre. No deixa però de ser paradoxal que s'inverteixi ara canviant els rètols. De Catalunya Caixa a Caixa Catalunya quan ja no és ni caixa ni de Catalunya.

Els sous dels col.locats per CiU, PSC i PP a les caixes espoliades i ara regalades


El FROB (Fons de Rescat Ordenat) va mantenir els alts sous als presidents de les entitats que han hagut de ser adquirides per evitar el seu propi desastre.

Segons xifres publicades pel mateix FROB i dades disponibles en les memòries de les companyies, el president d'Unnim, Jordi Mestre, va guanyar 0,9 milions d'euros l'any passat, davant les pèrdues de 106 milions a setembre de 2011, mentre el de Catalunya Caixa, Adolf Todó, va obtenir 1.550.000 euros, davant uns beneficis de 96 milions. El de NovaGalicia, Jaume Castellà, va obtenir 0.900.000, amb 36 milions de guanys, és a dir, 48 vegades el sou.

El FROB, entitat que gestiona el Tresor i no el Banc d'Espanya, és l'amo d'Unnim i qui l'ha regalat al BBVA per un euro, com va fer amb la també espoliada pel PP d'Alacant CAM amb els sous i pensions milionàries del seus directius que les van enfonsar, o farà amb Catalunya Caixa -espoliada per Narcís Serra (PSC)- i Novagalicia -altre negoci del PP a compta de l'erari públic-, als quals ja va intervenir el passat any abans de les Eleccions Generals.

Unnim prejubilará als seus empleats mitjançant un mitjançant un ERO

La direcció d'Unnim i els sindicats han arribat a un preacord pel qual la caixa transformarà l'acord laboral de la fusió en un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO), de manera que estalviarà uns 30 milions d'euros, gairebé la meitat del que van guanyar el 2009 les tres entitats que conformen la nova caixa.

Es tracta d'un canvi en la tramitació, però es mantenen totes les condicions laborals acordades amb la plantilla pel procés de fusió.

El pacte suposa una reducció del 15% de la plantilla i el tancament de 150 oficines en un període de dos anys, fins a quedar amb una xarxa de 612 sucursals i 2.900 empleats.

Fonts sindicals han explicat que l'ERO suposa que el treballador est durant dos anys cobrant l'atur i que el banc li complementi en aquest període el percentatge pactat. Des de la UGT van posar un exemple, si l'INEM et dóna 1.000 euros i el treballador cobrava 5.000, la resta ho posa el banc. A partir que s'acaba la desocupació, l'entitat paga l'import pactat fins a la data de jubilació.

El treballador també ha d'aportar les cotitzacions a la seguretat social des que se li acaba la desocupació i fins a la jubilació, el conveni especial de la Seguretat Social, uns diners que li dóna l'entitat, segons expliquen fonts sindicals.

Fonts sindicals es van queixar que cap partit vulgui entrar en aquest assumpte que suposa una gran despesa per l'INEM.

Cayo Lara a Rajoy: "No ens presenti aquest any un pressupost per a l’atur, presenti’n un per a crear ocupació"


Cayo Lara exigeix a Rajoy: "No ens presenti aquest any un pressupost per a l’atur, presenti’n un per a crear ocupació". Text íntegre de la pregunta i rèplica realitzada pel president i portaveu del grup d’IU, ICV-EUiA, CHA al president del Govern durant la Sessió de Control: Senyor Rajoy, quines previsions té el Govern d’ajust de despesa en els pròxims Pressupostos Generals de l’Estat?

"Senyor Rajoy, l'impressió que rebem, del que ja coneixíem i la resposta que acaba de donar, és que segueixen aquests Pressupostos en clau de retallades i les retallades són injustes i són inútils. Són injustos perquè carreguen la crisi sobre les esquenes dels que no l’han provocat i són inútils perquè generen més recessió com demostren les pròpies dades".

"Si l’any passat vam créixer el 0,9 i vam tenir 570.000 aturats més, aquest any amb un decreixement que anuncia el Govern del 1,7 -que és el que va donar el Fons Monetari Internacional-, seríem en els 630.000 aturats més que diu el Govern, o més encara? La reforma laboral, sense cap dubte, és la punta, i és la punta per a seguir acomiadant treballadors en el nostre país i acomiadar treballadors, a més, més barat".

"Els efectes de les retallades ja són coneguts, els va aplicar el Govern anterior i continuem entestats. Són més crisi, son més atur, són més despesa en prestacions, són menys ingressos a l'Hisenda pública i, en definitiva, són més patiment per a més persones".

"No ens presenti aquest any, senyor Rajoy, un Pressupost per a l’atur i presenti’ns un Pressupost per a crear ocupació. Declari fermament la guerra al frau, lluitem contra el frau. És inaudit que els tècnics de l’Agència Tributària diguin que hi ha 60.000 milions d’euros de frau fiscal en el nostre país i 30.000 milions de frau en allò que té a veure amb l’ocupació. Aquí hi ha que centrar la lluita contra el frau d’una manera decidida. Potenciï l’Agència Tributària d’una manera seriosa. Fa quatre anys que es redueix personal a l’Agència Tributària i així no es pot combatre el frau".

"Faci una reforma fiscal progressiva i, en definitiva, per a què es pagui més el capital que les rendes del treball, que són les que estan suportant en aquest moment majoritàriament els pressupostos de l’Estat. Quan governaven aquests senyors que estan aquí van crear 2,5 milions de desocupacions en un període de quatre anys. Vostè porta 300.000 i 630.000 més és un milió de desocupacions en un any. Jutgi vostè mateix la desproporcionalitat".

El Vaticà 'en observació' per rentat de diners del narcotràfic

El Departament d'Estat dels EUA ha dit que el Vaticà hi és per primera vegada en una llista amb d'altres 67 països potencialment susceptibles al rentat o blanqueig de diners procedents del narcotràfic. En el seu informe anual sobre l'estratègia per al control de drogues (Estratègia Internacional de Fiscalització d'Estupefaents), el govern d'EUA col·loca al Vaticà en la categoria dedicada als països amb "jurisdiccions alarmants", entre altres, juntament amb Albània, la República Txeca, Egipte, Corea del Sud , Malàisia, Vietnam o Iemen.

La categoria en la qual s'insereix el Vaticà és un nivell més baix en comparació amb els països que són "d'extrema alarma", una llista negra de països com l'Afganistan, Austràlia, Brasil, Illes Caiman, Xina, Japó, Rússia, Gran Bretanya i fins i tot els Estats Units, Uruguai i Zimbabwe.

El Vaticà, va dir un funcionari del Departament d'Estat que va voler romandre en l'anonimat, ha posat en marxa per primera vegada el 2011, un anti-rentat de diners, però caldrà un any per comprendre l'eficàcia, i per tant és "potencialment vulnerable" al problema, a causa de l'afluència massiva de diners que circula entre la Santa Seu i la resta del món.

Ratzinger va crear el 30 desembre 2010 l'Autoritat per a la Informació Financera, que ha de permetre al Vaticà posar-se en línia amb les normes internacionals per combatre el rentat de diners i finançament del terrorisme.

El soci d'Agag va rebre 600.000 euros de la trama Gürtel

Jacobo Gordon, soci d'Alejandro Agag (foto), el gendre d'Aznar, ha admès aquest matí a l'Audiència Nacional que va rebre 600.000 euros del número dos de la trama Gürtel, Pablo Crespo per a una operació urbanística que va efectuar a la Nucia (Alacant). Aquesta operació li va generar uns beneficis de 238.000 euros. Gordon que ha declarat com a imputat davant del jutge Pablo Ruz, actual instructor del cas Gürtel, va reconèixer que durant un temps va ser soci del cap de la trama corrupta, Francisco Correa, en la societat Castaño Corporate.

Aquesta societat, segons va relatar Gordon davant del jutge, va subhastar unes parcel·les a Colmenar Viejo (Madrid) que van ser adjudicades a la constructora lleonesa Teconsa, una de les empreses vinculades a la xarxa Gürtel. Teconsa és l'empresa que va utilitzar la trama com a pantalla per aconseguir l'adjudicació de la sonorització i la imatge de la visita del Papa Benet XVI a València el 2006. Aquesta operació, que va suposar a la trama un benefici total de tres milions d'euros, va ser suposadament ordida entre Álvaro Pérez, El Bigotes, l'home de Correa a València, i l'exdirector general de televisió pública valenciana, Pedro García.

Aquests tres milions es van repartir entre Teconsa, que es va embutxacar 200.000 euros; Pérez es va quedar 500.000 i una quantitat similar l'exdirector de la ràdio televisió valenciana. Crespo, per la seva banda, va rebre 650.000 euros i Correa, el capitost de la trama, 1,4 milions d'euros.

Gordon va declarar ahir al jutjat que la comissió per la venda de les parcel · les de Colmenar Viejo a Teconsa es va ajustar als preus de mercat. Els diners obtinguts amb la venda es va destinar a l'operació urbanística desenvolupada en la Nucia.

Després de la declaració de Gordon, va arribar el torn a Pablo Crespo, el lloctinent de Correa, que s'ha negat a declarar. Ambdues declaracions, juntament amb la de l'exvicepresident de Repsol, Ramón Blanco Balín, l'encarregat de crear l'estructura societària de Gürtel a l'estranger, havien estat sol·licitades per la Fiscalia Anticorrupció per evitar que prescrigui el possible delicte fiscal que es va cometre amb aquestes operacions.

El jutge Ruz ha decidit posposar la declaració de Blanco Balín a instància del seu lletrat, que ha al·legat que es troba de viatge, el que li impedia comparèixer.

El per què el 8 de març s'homenatja a la dona treballadora

En aquest Dia Internacional, els treballadors i les treballadores de tot el món commemorem les lluites i esforços realitzats per aconseguir la justícia i el desenvolupament amb igualtat d'oportunitats per a les dones. Aquesta data té un significat especial per als i les treballadores, ja que es va triar per recordar la lluita per millorar les condicions laborals que, el 1908, van emprendre al voltant de 40.000 dones (costureres industrials de Nova York) que es van declarar en vaga demandant millors salaris, reducció de la jornada laboral a 10 hores, temps per lactància, formació, rebuig al treball infantil i dret a afiliar-se als sindicats. Durant la vaga, 129 treballadores van morir cremades en un incendi a la fàbrica "Cotton Textile Factory" (foto), a Washington Square (Nova York) ja que els amos de la fàbrica les havien tancat per forçar-les a romandre en el treball i no unir-se a la vaga.

El 16 de desembre de 1977 la Assemblea General va convidar tots els Estats que proclamessin, d'acord amb les seves tradicions històriques i costums nacionals, un dia de l'any com "Dia de les Nacions Unides per als Drets de la Dona". Es va exhortar els estats a que continuessin contribuint a crear condicions favorables per a l'eliminació de la discriminació contra la dona i per la seva plena participació en el procés de desenvolupament social (resolució 32/142). Aquesta decisió es va adoptar amb motiu de l'Any Internacional de la Dona (1975) i de la Dècada de les Nacions Unides per a la Dona (1976-1985), tots dos proclamats per l'Assemblea.

Posteriorment, en la Conferència Mundial de Drets Humans, celebrada a Viena el 1993, es va declarar i va reconèixer que els drets de les dones són també drets humans, en assenyalar que "els drets humans de la dona i de la nena són part inalienable, integrant i indivisible dels drets humans universals".

No obstant això, encara avui (gairebé un segle després d'aquells fets que es commemoren en aquesta data) veiem com els drets humans i especialment els laborals segueixen sense ser respectats. Aquesta situació es torna encara més greu en el cas de les dones, perquè si bé és cert que el reconeixement dels drets humans comprèn de manera general a homes i dones, no és menys cert que la realitat evidencia que els instruments internacionals i els mecanismes de drets humans, fan invisibles les necessitats, desitjos i demandes de les dones en no prendre en compte les seves especificitats.

Per tot això, la commemoració d'aquesta data (la commemoració del 8 de març) ha de promoure la reflexió i el disseny d'estratègies d'acció sindical que assegurin el respecte dels drets humans de les dones treballadores.

Un altre cop al 1911: L'incendi de la fàbrica de camises Triangle Shirtwaist de Nova York


"L'incendi de la fàbrica de camises Triangle Shirtwaist de Nova York el 25 de març de 1911 és el desastre industrial més mortífer en la història de la ciutat de Nova York i el quart en el nombre de morts d'un accident industrial en la història dels Estats Units. El foc va causar la mort de 146 treballadores tèxtils que van morir per cremades provocades pel foc, ofegades per l'inhalació de fum o caigudes (suicidis des de les finestres fugint del foc) que van produir la seva mort. La majoria de les víctimes eren joves dones immigrants d'entre setze i vint-i anys de edad. La víctima de més edat tenia 48 anys i la més jove 14 anys.

La tragèdia es va deure a l'impossibilitat de sortir de l'edifici incendiat i en flames ja que els responsables de la fàbrica de camises havien tancat totes les portes de les escales i sortides, una pràctica comuna per evitar robatoris i altercats. Moltes de les treballadores que no van poder escapar de l'edifici en flames van saltar des dels pisos vuitè, novè i desè als carrers.

El desastre a la fàbrica tèxtil de Triangle Shitwaist va obligar a importants canvis legislatius en les normes de seguretat i salut laborals i industrials i va ser el detonant de la creació de l'important Sindicat internacional de dones treballadores tèxtils (International Ladies 'Garment Workers' Union) que lluita per millorar les condicions laborals de les treballadores tèxtils.

L'incendi ha marcat la celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora, que alguns volen Dia Internacional de la Dona -és a dir, incloure Thatcher o Clinton al costat de les treballadores-, que se celebra el 8 de març. El 8 de març de 2011 es celebrà el centenari del Dia Internacional de la Dona Treballadora -que les altres ho celebren tot l'any explotant-les-, així com el 25 de març de 2011 es complia el centenari del desastre de la fàbrica tèxtil Triangle Shirwaist. I ja van 101, i lluitant!




A Badalona també

Si això ja és història molt poca gent sap que un fet semblant va passar a Badalona, durant la "reconversió" salvatge del tèxtil a finals del franquisme, anys 70. Prop d'una vintena de treballadores de l'empresa tèxtil Haissa van morir en un incendi provocat pels amos per cobrar l'assegurança. Això encara no és història, ans un altre fosa comuna del franquisme per rescatar dels arxius.

Clara Zetkin: "El problema de la dona és de lluita de classes, no lluita entre els sexes"

El 1907, l'edifici Ungdomhuset brillà més enllà de les fronteres de Copenhaguen, quan un centenar de dones, d'una desena i mitja de països, il·luminades per Clara Zetkin, van encendre per a la història un moment de llum que cada any es repeteix amb igual iridescència: El Dia Internacional de la Dona Treballadora.

Clara Zetkin es va interessar molt en la política sobre la dona, la lluita per la igualtat de drets i el dret al vot, impulsant el moviment femení en la socialdemocràcia alemanya. Entre 1891 i 1917 va editar el periòdic "Igualtat" i el 1907 es va convertir en líder de la nova Oficina de la Dona de l'SPD. Va ser ella qui va decidir llavors que a partir del 8 de març de 1911, aquesta data es consideri el "Dia de la Dona Treballadora".

El vuitè dia del tercer mes de l'any va ser elegit per coincidir amb la data de la reunió i en homenatge a les víctimes dels lamentables successos de 1908, any en el qual més de 120 treballadores de la fàbrica Cotton Textile Factory, de Nova York, en la seva majoria immigrants, van quedar atrapades en un foc no accidental, condemnades per exigir millors condicions de vida i treball, justament un 8 de març.

L'essència d'aquest incident va cristal·litzar en un lema: "Pa i Roses", esdevingut símbol de les lluites feministes i nom d'organitzacions del mateix perfil.

/2010/03/clara-zetkin-el-problema-de-la-dona-es.html

Desenes de milers de xiquets valencians no poden estudiar en català

Mentre a Catalunya un recurs interposat per tres famílies ha deixat tocat el model d'immersió lingüística, al País Valencià cada any desenes de milers de xiquets no poden estudiar en català malgrat que ho volen i, a sobre, el Consell preveu ara d'eliminar la línia en català per imposar-ne una de sola que inclogui català, castellà i una tercera llengua.

Segons les dades facilitades per Escola Valenciana, la demanda d'una línia en català a infantil era l'any passat del 61%. L'oferta, però, era del 33%, de manera que prop de la meitat dels alumnes es va quedar sense poder estudiar en català. Les xifres d'enguany són similars. Així, a infantil i primària hi ha gairebé 126.000 alumnes que voldrien aprendre en català i no poden. Un percentatge que s'incrementa a secundària, on el 65% dels instituts exclou la possibilitat d'escollir el programa d'ensenyament en valencià (PEV) i, per tant, el dret a estudiar en català.

'Les cinc universitats valencianes han avalat el model de la línia, i està demostrat que el millor sistema és el de la immersió lingüística', diu a VilaWeb Àngel Martí, gerent d'Escola Valenciana, que avisa que el model únic que vol imposar el Consell 'és un colp a l'escola pública i a la llengua a les escoles'. Martí recorda que els alumnes escolaritzats en català acaben l'educació amb més competències: 'La immersió lingüística ha demostrat els bons resultats, on al País Valencià encara són més evidents: està demostrat que els xiquets escolaritzats en català tenen més coneixement de català, de castellà i d'anglès'.

Escola Valenciana és una de les entitats que formen la plataforma Somescola.cat i Martí insisteix en el suport de l'entitat a la immersió lingüística.

Miralles: "CiU s'ha retratat votant amb el PP a favor de la reforma laboral"

El coordinador general d’EUiA i diputat al Parlament de Catalunya, Jordi Miralles, ha declarat avui que “CiU s’ha retratat amb el seu vot a favor de la reforma laboral” al Congrés dels Diputats, que avui ha convalidat el reial decret llei amb els suports de PP, CiU i UPN.

Per a Miralles, la federació nacionalista ha deixat clar que comparteix la reforma impulsada pel Govern del PP: “La intervenció del seu portaveu, Carles Campuzano, ha expressat clarament la coincidència de fons”, ha dit el diputat d’esquerres, per a qui no n’hi ha prou amb la petició de dictamen presentat per CiU al Consell de Garanties Estatutàries per l’envaïment competencial que significa la reforma. Així, Miralles ha etzibat al Govern català que “a més de la defensa de l’autogovern s’han de prioritzar els drets de les persones” i CiU ha demostrat que “no li preocupen les conseqüències que aquesta contrareforma tindrà per a la gent treballadora”, ha afegit.

El també vicepresident del grup parlamentari d’ICV-EUiA ha volgut felicitar la “clara i contundent” intervenció del diputat roig i verd al Congrés, Joan Coscubiela –portaveu del grup de L’Esquerra Plural en la Comissió de Treball- i ha insistit que la nova “contrareforma” laboral “té per objectiu l’acomiadament lliure i més barat i arraconar els sindicats, perquè d’ocupació no en crearà, ans al contrari, en destruirà”.

Per acabar, Miralles ha cridat a participar avui a la manifestació del Dia de la Dona Treballadora –a Barcelona l’encapçalarà per part d’EUiA la seva portaveu, responsable de l’Àrea de la Dona i diputada, Mercè Civit- i a la manifestació sindical contra la reforma laboral del pròxim diumenge, 11 de març.

Marga Sanz: “La Comissió d’investigació d’EMARSA ha de determinar les responsabilitats polítiques”

La síndica d’EUPV a les Corts Valencianes i coordinadora de la formació d’esquerres, Marga Sanz, ha assenyalat hui que la declaració de l’ex gerent d’EMARSA, Esteban Cuesta, “no deixa dubtes de les responsabilitats polítiques que existeixen en la gestió de la depuradora de Pinedo”. Per a Sanz, “la investigació no sols ha de detectar els mecanismes del saqueig i per què van fallar els controls interns sobre la situació real d’EMARSA”. “A més han de determinar les responsabilitats polítiques”, ha afegit la síndica d’EUPV. Rita Barberà amenaça de dur Mònica Oltra als tribunals per implicar-la al cas Emarsa.

Sanz ha recordat que “el Partit Popular no pot obviar la compareixença de Crespo, Cuesta, Rita Barberá, Silvestre Senent o Juan Carlos Gimeno”. A més, també ha destacat la “responsabilitat política” de l’alcaldessa i diputada Rita Barberà, en la mesura que “la corporació que presideix tenia el 49% del pes en el vot d’EMARSA”.

A més a més, la síndica del grup parlamentari d’esquerres considera “insultant” la llista de propietats de l’ex cap d’informàtica d’EMARSA, Sebastián García Martínez, àlies Chanín. “Això confirma el ritme de vida de luxes i propietats immobiliàries dels components de la trama EMARSA”, ha afegit. “Mentre milers de valencians ingressaven en les fileres de l’atur, quatre espavilats del PP van saquejar la planta de Pinedo per a forrar-se”, ha explicat Sanz.

Barberà amenaça de dur Mònica Oltra als tribunals per implicar-la al cas Emarsa


La batllesa de València i diputada, Rita Barberà, ha dit avui a les corts a Mònica Oltra que la denunciaria si no retirava el seu nom de les acusacions de responsabilitat en el presumpte cas de corrupció 'Emarsa', sobre la gestió de la depuradora d'aigües. Oltra havia demanat de saber quines gestions faria el president valencià 'perquè els responsables polítics Crespo, Barberà i els secretaris generals del PP tornen els diners que han furtat als valencians'.

La batllessa ha respost: 'Mai no he furtat ni un euro als valencians'. Oltra s'ha negat a rectificar i Barberà, des del seu escó, ha trucat el seu advocat, segons que explica Levante-EMV.

El diari Las Provincias recull declaracions posteriors de Barberà, en què ha dit que no acceptaria acusacions d'aquesta mena i que estava disposada a seguir al capdavant del consistori 'perquè no hi entren més membres de l'esquerra radical'.

El TSJC condiciona l'immersió lingüística a l'escola

Els vint-i-quatre magistrats de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) han decidit posar condicions a la immersió lingüística a l'escola. De tal manera que totes les famílies que ho demanin podran ser escolaritzades amb l'espanyol com a llengua vehicular; serà el cas de les tres famílies que van presentar el recurs i que han estat defensades per l'advocat Ángel Escolano.

Ha estat Escolano mateix que ha explicat la decisió dels magistrats un cop s'ha fet efectiva. Ha estat la resposta al recurs presentat per la Generalitat a la sentència que obligava les escoles a incloure el castellà com a llengua vehicular.

El tribunal diu que no pot fer un pronunciament general sobre l'ús del castellà com a llengua vehicular en el sistema educatiu català. La resolució ha estat aprovada amb 21 vots a favor i el vot particular d'un dels magistrats. Convivència Cívica Catalana (CCC) ja ha anunciat que recorreran la decisió al Suprem.

Mas: 'Som on érem i no ens mourem d'aquí'

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha fet unes declaracions d'urgència quan s'ha sabut la decisió dels magistrats. 'Pel que sabem, i amb prudència fins que no llegim la lletra petita, podem dir que som on érem i que no ens mourem d'aquí'.

Els precedents

El 2 de setembre el TSJC va dictar una interlocutòria (pdf) donant al Departament d'Ensenyament un termini de dos mesos perquè introduís el castellà com a llengua vehicular a les escoles. D'aquesta manera volia fer complir les sentències del Tribunal Suprem espanyol, que havia rebut queixes de quatre famílies, i del Tribunal Constitucional, contra l'estatut.

La sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'estatut considera el castellà llengua vehicular de l'ensenyament, igual que el català. Uns pares van demanar empara al Suprem i aquest els va donar la raó.

El recurs de reposició de la Generalitat que avui estudia el TSJC es basa en la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), que també és recorreguda al TC pel Partit Popular. No és clar que avui mateix hi pugui haver sentència, però s'espera que hi haurà les habituals filtracions sobre la deliberació.

Cap a un pacte PSOE-IU a Andalusia i Astúries?

Segons el baròmetre electoral del CIS el PP de Javier Arenas obtindria el 44,9% dels vots (54-55 escons), enfront del 37,7% que aconseguiria el PSOE (44-46 escons) i el 9,8% de IU (9-10 escons), en una tendència lleu de recuperació del PSOE que, junt amb l'augment d'IU, podria desembocar en una possible aliança de l'esquerra per frenar un govern del PP. A Astúries, l'altra comunitat que celebra eleccions el proper 25-M, també es produiria un canvi similar, amb descens de Francisco Álvarez Cascos, que perdria els comicis que va convocar després de mig any de Govern, i els socialistes serien la força més votada amb un 28,2% dels vots (14 escons), i podrien governar en minoria o amb el suport d'IU (14,5% dels vots, 7 escons). El PP obtindria el 24,5% (11-12 escons) i el FAC de Cascos el 22,7% (10-11 escons).

Els nou punts de diferència que el PP va treure al PSOE en les generals (45,5% dels vots davant del 36,5%) haurien estat suficients perquè Javier Arenas guanyés per majoria absoluta les eleccions autonòmiques. La distància que pràcticament garanteix la majoria absoluta a Andalusia està al voltant dels 10 punts, però amb la distribució del vot que hi va haver diumenge passat, el PP hauria aconseguit superar els 55 escons, que marca el llindar de la majoria absoluta al Parlament autònom.

Segons consultes més recents d'altres organismes, com la de la Confederació d'Entitats per a l'Economia Social (Cepes) d'Andalusia, del passat 27 de febrer, el PSOE escurçava la distància amb el PP a 7,5 punts, encara que Javier Arenas guanyava els comicis amb el 45,1% dels vots, enfront del 37,6% que obtindria l'actual president de la Junta, José Antonio Griñán. Un sondeig anterior del Centre d'Anàlisi i Documentació Política i Electoral d'Andalusia (Cadpea), dependent de la Universitat de Granada, va situar la distància entre el PP i el PSOE en 9,4 punts.

El Parlament andalús quedaria, segons les dades del CIS, molt diferent del que va resultar de les últimes eleccions autonòmiques en aquesta comunitat, el 9 de març de 2008. Llavors el PSOE va obtenir majoria absoluta al parlament amb 56 escons, el PP va aconseguir 47 diputats i IU sis. Arenas va sumar la seva tercera derrota electoral.

A Astúries, on se celebren els segons comicis en menys de deu mesos, l'escenari que dibuixa el baròmetre electoral fet públic avui és molt diferent de l'anterior. Només sis mesos i mig després d'haver accedit a la presidència del Principat en minoria al capdavant de la seva nova formació Fòrum Astúries Ciutadans (FAC), Francisco Álvarez Cascos, exsecretari general del PP, que va abandonar aquest partit fa 13 mesos per liderar la seva pròpia formació , va optar per forçar una convocatòria d'urnes per intentar superar el bloqueig polític en què està sumida la comunitat.

Cascos va obtenir la victòria en les eleccions autonòmiques asturianes del passat 22 de maig aconseguint un diputat més (16) que el PSOE, que va retrocedir en sis escons (15) i va obtenir el seu pitjor resultat en els 28 anys d'autonomia. Els socialistes, però, no van perdre la seva condició de força més votada-van aconseguir 126 vots més que el FAC-. El PP es va esfondrar per l'efecte Cascos: va perdre la meitat dels seus diputats i es va quedar amb 10.

Inspector Manel Hermida el 27 de maig: “Generem pànic o no els traurem d’aquí”


Les comunicacions entre la policia durant el desallotjament de la plaça de Catalunya treuen a la llum frases com aquesta, dita pel màxim responsable de la Brigada Mòbil dels Mossos. Documents d’àudio incorporats a l’expedient judicial del cas instruït pel jutge Josep Maria Miquel Porres per les càrregues del 27 de maig aporten novetats sobre l’intent de desallotjament de l’acampada de Barcelona. Es tracta de les comunicacions que van mantenir durant el matí els comandaments policials que van dissenyar i executar l’operatiu, és a dir, el comissari Joan Carles Molinero i l’intendent Antoni Antolín, però també els responsables dels antidisturbis o de la divisió d’informació.

Aquesta informació surt a la llum una setmana després que el magistrat del jutjat d’instrucció número 4 de Barcelona arxivés el cas justificant que “l’actuació va ser raonablement proporcionada (...) perquè la retirada d’objectes evitava l’augment del potencial ofensiu a l’abast de determinats grups de persones que es concentrarien l’endemà en aquell indret (...) i perquè en l’actuació activa per part de la policia no hi va haver mostres d’extralimitació”.

Durant la càrrega que la Brigada Mòbil va dur a terme a les 10:30h per desallotjar les persones que evitaven la sortida dels camions de la neteja a la part superior de la plaça, el màxim responsable dels antidisturbis Miguel (en realitat es diu Manel, sembla que hi ha un error a l'expedient) Hermida (a les comunicacions identificat com a Dragó 0) va deixar anar per l’emissora: “O generem pànic o no els traurem d’aquí”. En un altre moment, el mateix inspector crida, davant el requeriment del comissari perque dispersi la gent: "Estem disparant pilotes, estem disparant de tot (...) No podem disparar munició real!". El comissari Joan Carles Molinero ho desestima ràpidament: "No, no, no. Evidentment que no".

Les comunicacions desvetllen també les intencions reals de l'operatiu, confirmen que va haver-hi descoordinació entre els cossos policials i desmenteixen que la policia es retirés per ordre superior ja que, com es desprèn de les comunicacions, va marxar desbordada per la pressió que les manifestants feien des de l'exterior.

L'inspector de la Brigada Mòbil (antiavalots) dels mossos d'esquadra, Manel Hermida


Malgrat que a les declaracions incorporades a l'expedient judicial de la causa pels fets de la plaça de Catalunya el passat 27 de maig hi apareix amb el nom de Miguel Hermida, el nom real de l'inspector de la Brigada Mòbil (antiavalots) dels mossos d'esquadra és Manel Hermida.

Fa molts anys que és al cos de la policia autonòmica, i no és el primer cop que genera polèmica per les seves paraules. A la plaça de Catalunya fou l'autor de frases com: “O generen pànic o no els traurem d'aqu��” o “Estem disparant pilotes, estem disparant de tot, no podem disparar munició real”. Ara fa vuit anys les seves paraules, plasmades en una circular interna, van generar polèmica i un fort malestar intern.

Ho va explicar el 29 d'octubre de 2004 la periodista Silvia Barroso en un article publicat al diari El Punt. Hermida va ser l'artífex d'un document intern on es deia: “La logística i la intendència han de ser camps de preocupació principal en la gestió de l’àrea. Napoleó primer, i Hitler després van perdre les seves guerres perquè van descuidar aquest apartat. Nosaltres mai hem caigut en aquesta errada i procurem que no hi hagi mancances d’aquest tipus.” Aquesta perla era el primer paràgraf d'un escrit destinat a adoctrinar els agents antiavalot de la Brigada Mòbil.

Solá (CiU) i la seva dona van cobrar en dos mesos el 10% del pressupost de l'ACM

Les martingales de Xavier Solà (CiU), secretari general de Cultura, a l'Associació Catalana de Municipis, entitat de la que va ser cap dels serveis jurídics entre el 2000 i el 2007, semblen no acabar-se. Solà i la seva dona, l'arquitecta Meritxell Inaraja, van cobrar entre desembre de 2009 i febrer de 2010 gairebé 233.000 de l'ACM, el que equival al 10% del pressupost que l'entitat tenia fa dos anys.

Solà, íntim amic de Josep Maria Matas i com ell dirigent de CDC a Osona, el fins fa pocs dies coordinador general de la Diputació de Barcelona i secretari general de l'ACM durant diversos anys, va facturar gairebé 200.000 euros a través de 65 factures que no arribaven als 3.000 euros per uns treballs vinculats amb el Catàleg de masies i casas rurals que ell mateix havia impulsat el 2005, quan tenia un alt càrrec a l'entitat municipalista. A més, també va cobrar més de 12.000 euros com a director de la Fundació Privada d'Habitatge Públic (FPHP), un ens que depèn de l'ACM i que va néixer per promoure habitatge social.

La tercera via d'ingressos implica la seva dona, Meritxell Inaraja, qui va ser l'encarregada de dirigir les obres de remodelació de les oficines que l'ACM té a Barcelona, tasca per la qual va cobrar 26.765 euros. A més a més, Solà era soci de la immobiliària Procomu Habitatges quan va cobrar 55.000 euros per gestionar les promocions de l'FPHP. El ja esmentat Josep Maria Matas (CiU) també era soci d'aquesta empresa.

Continua l'espoli feixista: El BBVA es queda Unnim per un euro i rep 953 milions en ajudes

El Banc d'Espanya ha adjudicat Unnim a BBVA pel preu simbòlic d'un euro i amb ajudes del Fons de Garantia de Dipòsits (FGD) per import de 953 milions d'euros, segons va informar ahir l'organisme regulador. A més, el FGD assumirà per un termini de deu anys el 80% de les pèrdues que experimenti la cartera d'actius d'Unnim de 7.359 milions d'euros, una vegada aplicades les provisions ja existents per a aquests actius, de 1.330 milions.

Concretament, les pèrdues esperades a Unnim per l'auditor del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) en l'esmentat període s'eleven a 2.635 milions d'euros, per la qual cosa el cost per al FGD en aquesta dècada se situarà, previsiblement, entorn dels 2.000 milions d'euros.

El Banc d'Espanya subratlla que, a la vista de la participació del fons que es nodreix de les aportacions privades de les entitats en aquest pla de reestructuració, aquest tindrà un "impacte nul" en l'execució pressupostària de l'Estat.

Unnim compta amb uns actius totals de 28.538 milions d'euros, de manera que BBVA sumarà amb la seva integració amb al voltant de 330.000 milions d'euros.

L'entitat que presideix Francisco González s'ha imposat en la licitació final a la resta de competidors: Popular, Ibercaja i Santander.
L'entitat catalana, controlada per l'Estat en la seva totalitat, té un volum de recursos propis de 2.053 milions i gaudeix d'una forta implantació a Catalunya, on s'ubiquen la majoria de les 610 oficines de la seva xarxa comercial, que dóna servei a 1,1 milions de clients.

L'institut emissor va nacionalitzar l'entitat el mes d'octubre passat a través d'una injecció de capital de 568 milions i d'altres 380 milions en participacions preferents convertibles de l'entitat, de manera que va quedar com a únic accionista i administrador. Santander, BBVA, Popular i Ibercaja van presentar sengles ofertes vinculants per la caixa catalana després d'haver manifestat les seves expressions d'interès davant del regulador, juntament amb d'altres dos postors, Bankia i el fons JC Flowers, que es van despenjar de la licitació final. Amb la reforma financera del Govern, l'adjudicatària d'Unnim tindrà recursos per a afrontar pèrdues eventuals i disposarà d'un any més de marge per complir amb les noves exigències de sanejament del Reial decret aprovat el 3 de febrer.

Puigdemont: «Estem pagant un peatge en vides a la N-II»

"Innegociable". Així va qualificar ahir l'alcalde de Girona Carles Puigdemont (CiU) el desdoblament de la carretera N-II al seu pas per les comarques de Girona després que dimarts s'hi registressin dos morts en dos accidents ocorreguts amb poques hores de diferència, i ja són 68 víctimes en tres anys. Però no va parlar del problema de fons: El contracte abusiu d'Abertis i el seu amo Salvador Alemany -qui dirigeix la Generalitat des de l'ombra amb el Cercle d'Economia- que s'emporta miles de milions d'euros públics per mantenir la carretera i l'autopista eternament en obres, segons els tractes amb els socis corruptes de CiU i PP.

La conversió de la carretera en autovia és un projecte que cueja des de fa més de 10 anys, del qual s'han executat pocs quilòmetres -els que transcorren entre Caldes de Malavella i Girona sud- i que manté trams de carretera a la comarca de la Selva en condicions precàries perquè s'hi van començar a efectuar treballs que es van aturar per manca de diners. A més, hi ha trams de carretera que a penes tenen voral, cosa que fa impossible que un vehicle s'hi pugui arraconar en una situació de perill o si pateix una avaria: la variant de Figueres o l'indret on va ocórrer el segon accident de dimarts, a Sant Julià de Ramis. El punt del primer accident, l'inici de la variant de Girona entrant des del sud, també presenta problemes i hi sovintegen els accidents.

"Estem pagant un alt peatge en vides per aquest incompliment, a més del fet que es ressent la nostra competitivitat econòmica", va destacar el batlle gironí, que de pas va criticar la variant de Girona, que transcorre entre Quart i Sant Julià de Ramis i és el tram on van ocórrer els dos accidents mortals de dimarts -i és una de les herències del govern socialista de la ciutat, que va patir una forta contestació ciutadana per defensar el projecte de la Vall de Sant Daniel i que, segons Puigdemont, "es va demostrar insuficient des dels seus orígens".

N-II: La gran estafa pública d'Abertis, Salvador Alemany i CiU


Un conveni abusiu entre el ministeri de Foment i ABERTIS per construir el tercer carril a l'AP7 és l'escull insalvable per desdoblar la N-II i la N-340. A l’any 2006 el ministeri de Foment va signar un conveni amb l’empresa ABERTIS per a la construcció del tercer carril de l’autopista AP-7. Amb una inversió prevista a càrrec d’ABERTIS de 500 milions d’euros, però real de 350 milions d’euros, l’obra i el conveni s’han convertit en un negoci milionari i suposa un impediment pel desdoblament, llargament ajornat, de la N-II i la N-340, una via amb un alt índex de sinistralitat.

Un contracte clarament abusiu entre el Ministeri de Foment i ABERTIS

El conveni signat per la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, amb ABERTIS preveu que la concessionària recuperi la inversió gràcies a l’augment del transit, sense necessitat d’augmentar les tarifes ni allargar la concessió. El conveni estableix compensacions econòmiques si els ingressos no són els previstos. Per determinar la xifra de les compensacions es van establir tres criteris; els ingressos de l’autopista l’any 2005 -460,2 milions d’euros-, la revisió de tarifes, i la intensitat mitjana del trànsit diari (IMD).

Amb la davallada del trànsit el conveni s’ha convertit en una trampa financera. El conveni va preveure a partir del 2006 i fins el final de la concessió el 2021, un augment del trànsit d’entre el 2,67%, al primer any, fins un 1,48 el darrer. La reducció del trànsit en l’actualitat ha comportat que les xifres reals s‘hagin capgirat, i entre el 2007 i el 2010 l’autopista ha patit una davallada del trànsit entre el 13% i el 21%.

Un pastís de més de 2.000 milions d’euros per l'ABERTIS de Salvador Alemany Mas i CiU-PP-PSOE

L’any 2009 el saldo de compensació a favor de la concessionària en aplicació del conveni ascendia a més de 200 milions d’euros, a finals del 2010 la xifra s’ha duplicat fins als 457 milions d’euros, i segons va advertir l’actual Ministra de Foment Ana Pastor, “els 350 milions d’euros inicials de la inversió és poden convertir a l’any 2021 en més de 2000 milions d’euros”. Els serveis jurídics del mateix ministeri de Foment de l’època ja advertien que el desdoblament de les dues carreteres afectaria “l’equilibri econòmic de la concessió”.

Desdoblar la N-II a Girona i la N-340 agreuja el problema

El conveni signat entre Magdalena Álvarez i ABERTIS, que posa en evidència la incompetència de la ministra, és la principal i veritable causa del retard en els desdoblaments de la N-II i N-340 a Girona i Tarragona. Amb el desdoblament fet la disminució de cotxes per l’autopista de peatge seria encara molt més elevat, el que comportaria una compensació per ABERTIS de caire exponencial. Els 2.000 milions d’euros dels que va parlar l’actual ministra es quedarien curts i a més s’hi hauria de sumar el cost de l’obra del desdoblament.

Ja hi ha veus que reclamen denunciar aquest conveni per injust i perquè suposa un clar greuge per a l’erari públic, i exigir un acord que trenqui un conveni clarament abusiu. Amb l’anul·lació del conveni el desdoblament de les N-II i N-340 quedaria sense cap penyora financera i s’evitarien molts de mort a la carretera.

El Banc d'Espanya es nega a donar informació sobre la CAM a Les Corts

Compromís exigeix conèixer en seu parlamentària les obligacions de control del Banc d'Espanya sobre la caixa alacantina espoliada pel PP per a determinar la seua responsabilitat. La resposta de la institució que presideix Fernández Ordóñez arriba dies després que la diputada de Compromís, Mireia Mollà denunciés que ni el Banc d'Espanya, ni la CAM havien atès la petició de documentació feta per Les Corts.

La comissió de Les Corts que investiga la gestió que ha dut a la principal caixa alacantina a ser venuda per 'un euro' i qualificada pel propi governador del Banc d'Espanya com 'el pitjor del pitjor', ha rebut un escrit d'aquesta institució financera, encarregada de vetllar per la bona praxis als bancs i caixes que estan sota la seua supervisió, com és el cas de la CAM en que li nega la documentació requerida pel Parlament valencià adduint que no és competent per a demanar-li. Segons el mateix escrit, els representants del Banc d'Espanya entenen que 'els supòsits ens els que hem de facilitar informació a una comissió d'investigació no inclou quan aquesta siga demanada per una assemblea legislativa d'una comunitat autònoma'.

L'escrit arriba una setmana després de que la diputada de Compromís, Mireia Mollà, denunciés públicament que ni el Banc d'Espanya ni la CAM havien atès el requeriment d'informació fet per la comissió parlamentària que investiga la gestió dels anteriors responsables de la caixa alacantina.

Mollà ha qualificat d'inacceptable 'que el Banc d'Espanya oculte informació a Les Corts, ja que amb aquesta actitud està vulnerant el dret que te el parla,EMT valencià a investigar sobre la fallida de una de les principals caixes d'estalvi del territori'.

La diputada per Alacant de Compromís ha recordat a mes que 'bona part del Consell d'Administració havia estat escollit per Les Corts i per tant aquesta cambra ha de tenir coneixement de les gestions fetes pel Banc d'Espanya a aquesta entitat financera'.

Mollà adverteix la institució que presideix Fernández Ordóñez, que 'no ens serveixen de res les argúcies legals del Banc d'Espanya, aquesta institució ha d'explicar en seu parlamentària quines eren les seues obligacions de control a la CAM per al de que els diputats valorem la seua responsabilitat en la fallida de la caixa' i ha apuntat sobre l'actitud de la institució financera espanyola que amb aquest obscurantisme, el Banc d'Espanya intueix a pensar que el que vol és amagar la seua culpabilitat en tot aquest afer'.

El PCE crida a participar l'11 de març per a una sortida social, anticapitalista i democràtica a la crisi

La comissió permanent del Partit Comunista d'Espanya, reunida ahir a Madrid, ha realitzat una crida a la seva militància, als treballadors, a la gent desocupada i a la majoria social a participar en la mobilització de l'11 de març convocada pel sindicats UGT i CCOO contra la reforma laboral. Horaris al final de l'article.

El PCE, considera que vivim en un moment d'excepció ja que les reformes que han desenvolupat els governs de la nació en els últims anys han dinamitat el pacte constitucional, amb el pretext de sortir de la crisi estem assistint a un procés de destrucció del Estat social i de dret ia la implantació d'un nou model de relacions socials en què els treballadors i les treballadores veuen com empitjoren les seves condicions de vida i com perden drets socials i instruments d'intervenció i mediació, tot el bestiar després enormes lluites i sacrificis durant més de segle i mig.

Per a José Luis Centella, Secretari General del PCE, "l'última reforma laboral, les mesures de control del dèficit, van en la línia del control del més fort i tenen un fort component ideològic de tornada al passat i busquen, a més d'anar construint aquest nou model neutralitzar, a través de la por a un futur incert, la capacitat de mobilització i lluita dels treballadors i treballadores".

I ha continuat: "des del PCE no ens resignem a aquesta situació, creiem que és el moment de frenar aquesta ofensiva del capital i els seus lacais i sortir de la crisi amb mesures que tinguin com a objectiu elevar les condicions de vida dels treballadors i treballadores , dels sectors més febles de la societat, garantint, amb drets, una justa distribució de la riquesa que permeti cobrir les necessitats vitals del conjunt de la ciutadania i crear ocupació estable i de qualitat".

El PCE fa una crida a les seves bases perquè totes les activitats previstes es posin al servei de l'èxit de les mobilitzacions del dia 11 de març contra la reforma laboral. Els comunistes espanyols pretenen mobilitzar la totalitat de la militància perquè cada un d'ells i elles es converteixi en un organitzador, en un agitador que expliqui en el seu entorn la importància de l'èxit de les mobilitzacions contra la reforma laboral de Rajoy, i en defensa del nostre futur i el dels nostres fills, que és possible frenar l'ofensiva del capital i posar en marxa una sortida social de la crisi.

11-M: manifestacions contra la reforma laboral


Dins del procés de mobilitzacions amb motiu de la reforma laboral, CCOO hem convocat manifestacions per al proper diumenge, 11 de març, a diverses ciutats.
- Barcelona: 12.00 - passeig de Gràcia - avinguda Diagonal (fins a la plaça de Catalunya).
- Tarragona: 12.00 - plaça Imperial Tàrraco.
- Lleida: 12.00 - plaça Ricard Viñes.
- Girona: 12.00 - plaça de la Independència.
- Tortosa: 12.00 - plaça del Carrilet

Resta d'Espanya:
Manifestació per al divendres 11 de març del 2011 a les 20:00 hores a totes les ciutats espanyoles. Lloc: Porta Ajuntaments.

El SUP denuncia les redades massives d’immigrants indocumentats a Madrid

El Sindicat Unificat de Policia (SUP) ha denunciat que els agents de la Policia Nacional destinats a Madrid “es veuen obligats” a efectuar un nombre desmesurat de detencions d’immigrants indocumentats, com ja ho havien denunciat diverses associacions de la societat civil. L’informe explica que durant els dies 9, 10, 11 i 12 de febrer es van detenir 768 persones a la Comunitat de Madrid, 370 de les quals eren per no tenir els papers en regla.

Això suposa que quasi la meitat de les detencions van ser efectuades sota aquest pressupòsit, i el sindicat avisa també que aquestes detencions massives sovint es fan “sense justificació”.

Pels membres del sindicat, si s’elaborés un informe amb totes les detencions anuals de gent sense papers, basant–se en aquestes dades, serien “un escàndol que superaria en escreix el que succeeix en altres estats amb democràcia o sense ella”.

El SUP sosté que “la llei Corcuera està essent mal aplicada”, com també la sentència del Tribunal Suprem que estableix que s’ha d’identificar quan es tenen fundades sospites que una persona ha comès o pot cometre un delicte. Segons el sindicat, no tenen res a veure amb la pràctica de totes les policies.