divendres, 18 de novembre de 2011

El debat electoral de 8tv, suspès per la negativa de Duran Lleida a debatre sense Chacón

Després de la petició del PSC de substituir Chacón pel número dos dels socialistes a Barcelona, Daniel Fernández, la Junta Electoral havia resolt que la cadena estava obligada a acceptar al representant socialista, cosa que el Grup Godó havia rebutjat. Duran i Lleida ha advertit al presentador del programa, Josep Cuní, que marxaria si Fernández participava i Cuní ha suspès el debat.

El debat electoral a 8tv que s'havia d'emetre divendres a la nit, finalment no es celebrarà. Les desavinences entre el PSC i la cadena del Grup Godó han acabat han deixat el programa de Josep Cuní, 8 al dia, sense debat i amb una imatge lamentable tant per la cadena com pels partits polítics. Tot va començar quan la cap de llista del PSC a Barcelona, Carme Chacón, va advertir que no podria acudir al debat de 8tv per "problemes d'agenda" i que, per tant, en representació dels socialistes catalans aniria el seu número dos, Daniel Fernández.

La cadena ultradretana del Grup del comte Godó (La Vanguàrdia) però, no va acceptar aquest canvi i va seguir anunciant que Chacón participaria en el debat. Ja aquest mateix divendres, el PSC ha presentat una demanda a la Junta Electoral demanant que es suspengués el debat o bé es deixés participar a Fernández. Hores més tard la Junta ha recordat a 8tv la seva obligatorietat d'acceptar un representant de cada partit.

Amb aquesta resolució de la junta han arribat als estudis de 8tv el propi Fernández i el viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta. Allà, Iceta i Fernández s'han trobat amb els altres candidats de CiU, ERC, PP i ICV-EUiA. Llavors, el candidat de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, ha advertit Cuní que si Fernández participava al debat ell marxaria.

Mentrestant, la cadena del Grup Godó ha presentat al·legacions a la decisió de la Junta Electoral, però mentre s'esperava una resposta a aquestes al·legacions, s'ha decidit suspendre el debat. Tot apunta que ha estat el propi Cuní qui davant la surrealista situació que estava vivint, amb tots els candidats ja a plató, ha optat per suspendre el programa i ha dit que això és un "atemptat contra la llibertat d'informació".

Cayo Lara: "Sense independència econòmica no hi ha igualtat"

El candidat a la presidència del govern espanyol d'Esquerra Unida, Cayo Lara, ha mantingut una trobada amb candidates a les eleccions generals de diumenge, en què ha subratllat que "sense independència econòmica no hi ha independència real per aconseguir la igualtat" entre dones i homes. En aquest sentit, ha dit: "Probablement ens hem acostat molt a la igualtat", però la pensió de viduïtat és "el millor reflex de la desigualtat en reconeixement a les dones que han treballat en el camp i a casa i que no han cotitzat mai a la seguretat social".

D'altra banda, ha considerat que la violència de gènere s'incrementa "quan la dona va assolint majors quotes de llibertat". Així, ha subratllat la importància de l'educació laica, per avançar cap a la igualtat, posant com a exemple d'això als seus fills, que són noi i noia. Així, ha responsabilitzat a l'educació religiosa d´"inculcar això de la vaig matar perquè era meva".

A més, ha acusat el govern socialista d'incomplir el seu compromís de fer una llei de llibertat religiosa i d'haver donat "més subvencions que mai a l'Església", perquè continuï "sent repressora" i tot i que "demana el vot per a aquell partit que porta en les seves propostes que va a carregar contra els drets i llibertats de les dones".

Per tot això, ha assegurat que "el poder polític té moltes coses a dir i definir, ha de donar alternativa perquè aquesta igualtat es pugui donar realment i ha d'intervenir l'Estat, per evitar tantes situacions dramàtiques que es produeixen".

El coordinador federal d'IU ha apostat per reivindicar la igualtat de la dona tant al Parlament com al carrer, a través de les mobilitzacions socials. "Les dones són les que ens heu parit, sense vosaltres no existiria la humanitat, sense cap dubte, només per això hem de reivindicar la igualtat", ha declarat Lara.

Acció d'EUiA i AJ contra l'Europa dels mercats davant l'oficina de l'UE

Aquest migdia una vintena de dirigents i militants d’EUiA i Alternativa Jove-Joves d’EUiA, entre ells el candidat a les eleccions del 20-N Joan Josep Nuet, han dut a terme una acció reivindicativa davant l’oficina de la Unió Europea a Barcelona, ubicada al Passeig de Gràcia just davant de la Pedrera. Es tracta d’una acció comuna del Partit de l’Esquerra Europea (PEE) -del que EUiA en forma part-, una iniciativa mobilitzadora i de denúncia de la Europa dels mercats que està patint la ciutadania i amb la qual el PEE i EUiA volen reivindicar un altre model d’Europa, social i amb drets.

Al llarg d’aquesta setmana es faran accions a diferents capitals europees on el PEE té implantació, com Atenes, on ahir es va penjar una pancarta davant del Partenon. També es preveuen protestes similars a Frankfurt –davant la seu del Banc Central Europeu-, Roma o Madrid. La pretensió del PEE és exhibir les fotografies de les accions realitzades als diferents païsis en la seva pàgina web www.european-left.org

A l’acció d’avui a Barcelona hi ha participat Joan Josep Nuet, dirigent d’EUiA i candidat número 3 d’ICV-EUiA per Barcelona a les generals del 20-N. L’han acompanyat el responsable d’Europa de la formació, Antoni Barbarà, i la responsable de Solidaritat, Pau i Moviments Alternatius, Àngels Tomás, ambdós membres del secretariat del PEE. També hi han estat presents la coordinadora d’Alternativa Jove i candidata, Lorena Vicioso, i la també candidata jove Mireia Rovira.

Nuet ha explicat que amb aquesta concentració davant l’oficina de la UE “volem dir que una altra Europa és possible” i ha afegit que “els missatges que hem d’enviar a Europa no són de més retallades –aquests ja han fracassat— sinó de regulació dels mercats i d’aposta per una Europa social i dels pobles.”

Als cartells que exhibien els concentrats –escrits en català, anglès i francès- s’hi podia llegir: “Europa serà social o no serà”, “Contra la tirania dels mercats, la democràcia del poble”, “Banquers, especuladors, bandits, corruptes... No passaran!”.

Desallotjament a Wall Street a ritme de Sinatra


"La meva oficina no està lluny de Zuccotti Park, així que quan vaig saber que estava sent "netejat" vaig anar-hi amb la meva càmera. Vaig acabar el rodatge després de 18 hores al Parc, el qual va ser reobert a les 6 pm el 15 de novembre de 2011. La presència policial va ser aclaparadora, més del que he vist en la meva vida (fins i tot més que el dia després de l'11 de setembre) ..." Aquest és el vídeo de Casey Neistat, creador de la sèrie de la HBO, The Neistat Brother.

Aquest dilluns a la nit centenars de policies de la ciutat van acudir a la plaça Zuccotti per desallotjar els manifestants del moviment # occupy. Els agents van acordonar la zona i van rodejar els manifestants, després de tancar les estacions de metro properes.

Un sindicat de Mossos denuncia Felip Puig davant del Síndic de Greuges

El Col·lectiu Autònom de Treballadors (CAT) dels Mossos d’Esquadra ha presentat una denúncia davant del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, contra el conseller d'Interior, Felip Puig. El sindicat es queixa del “mal funcionament, per inactivitat, del Departament d’Interior”. “No hi ha cap diferència entre una dictadura i una democràcia quan una democràcia passa de respondre als interlocutors socials o no respecta, de fet, les normes de funcionament de les relacions laborals entre administració i sindicats”.

En la carta dirigida al Síndic, el secretari general en funcions del CAT, Enric Alsina, recorda que la tasca que s’exerceix des del sindicat consisteix en “denunciar, instar, comunicar i proposar”.

L’obligació del Departament, és “resoldre, respondre i negociar” amb els representants dels treballadors i les treballadores, apunta Alsina.

“Quan aquestes funcions no es desenvolupen es prostitueix el sistema democràtic”,
alerta la carta, que també adverteix: “No hi ha cap diferència entre una dictadura i una democràcia quan una democràcia passa de respondre als interlocutors socials o no respecta, de fet, les normes de funcionament de les relacions laborals entre administració i sindicats”.

En aquest sentit, des de l’organització asseguren que “fa un any que el Departament no dóna cap resposta a cap escrit del CAT, quasi 30”. A més, “en un any no hi ha hagut cap reunió de negociació, únicament de presentació i de protocol”. Per una altra banda, asseguren que tot i que fa quatre mesos que es van celebrar eleccions sindicals, “encara no s’ha constituït el Consell de la Policia” que se’n deriva. El reglament de funcionament del Consell preveu reunions ordinàries cada dos mesos.

“Creiem que el nostre Conseller té alguna mancança en la seva concepció de les relacions laborals en un sistema democràtic”, conclou la missiva. Finalment, el secretari general en funcions del CAT demana a Ribó que, si ho considera convenient, recordi al conseller que ha de respondre als requeriments del sindicat, que hi ha d’haver reunions i que s’ha de complir el reglament del Consell de la Policia.

Els Bombers de la Generalitat contra les retallades i la "traïció" de CiU

Uns 150 Bombers de la Generalitat s'han manifestat avui divendres pel centre de Barcelona contra les retallades en el cos de seguretat. Víctor Fernández, de la secció sindical de la UGT de Catalunya de Bombers, ha assegurat que el cos "està patint" les retallades, i ha demanat que no es retalli en qüestions de seguretat. El sindicat ha lamentat que "se senten traïts" per totes aquelles promeses que CiU va fer en la comissió parlamentària sobre l'incendi d'Horta de Sant Joan, demostrant "que obeïa a criteris partidistes".

El sindicat denuncia que s'han aturat processos selectius i concursos, s'han donat de baixa més de 20 vehicles i s'ha produït una reducció en la gestió, neteja i manteniment dels equips i vehicles del cos.

Fernández ha demanat al Govern que "es posi les piles" després d'un any en el càrrec, i ha afirmat que aquesta manifestació ha estat un avís del descontentament que està vivint el cos de Bombers.

Condemnat a un any i mig de presó un regidor de PxC per incitació a l'odi

El Jutjat Penal número 2 de Manresa ha condemnat a un any i mig de presó al regidor de Plataforma per Catalunya (PxC) a Vic per provocació a la discriminació i a l'odi, es tracta de Juan Carlos Fuentes. En la mateixa causa estava imputat el líder del partit xenòfob, Josep Anglada, que finalment ha quedat absolt. Els fets jutjats van succeir durant la campanya electoral pels comicis municipals del 2007, quan PxC va repartir 3.000 pamflets de contingut xenòfob i racista.

A Fuentes se l'ha culpat d'haver encarregat les còpies dels pamflets mentre que a Anglada se'l acusava d'haver donat el vist-i-plau a la dubtosa estratègia electoral, cosa que el líder de PxC sempre ha negat. Les associacions contra el racisme que es van personar com acusació particular s'han donat per satisfetes amb la condemna a Fuentes, però han lamentat que Anglada hagi sortit impune.

Ara bé, Anglada encara té un altra cita judicial aquest mes. El proper dia 24, el candidat de PxC al Congrés serà jutjat per un delicte de lesions, després que el seu fill el denunciés el passat 22 d'octubre quan en una discussió entre tots dos el líder xenòfob va colpejar al demandant a les cervicals i li va dir: "Vine aquí, desgraciat, fill de puta". La Fiscalia demana per Anglada 10 mesos de presó, un ordre d'allunyament d'un quilòmetre respecte al seu fill, una multa de 120 euros i la prohibició de comunicar-se amb el seu progenitor durant un any després de la pena de presó.

Si les peticions de la Fiscalia es fan realitat, Anglada es trobaria en la circumstància que hauria d'abandonar el seu pis i no podria acudir a l'Ajuntament de Vic, on és regidor, ja que la seva casa actual on viu el seu fill es troba molt aprop del consistori i, per tant, incompliria l'ordre d'allunyament.

PxC també afronta des d'aquest dijous un nou cas judicial, ja que va ser arrestat un dels regidors del partit a Vic, Josep Maria Paré. La detenció és conseqüència de la decisió de l'Audiència de Barcelona que havia dictat una ordre de recerca, detenció i ingrés a presó contra ell per presumpta apropiació indeguda. Es desconeixen, però, més detalls d'aquest cas, sobre el qual Anglada ja ha assegurat que no en coneix absolutament res.

Xina: "En lloc de donar lliçons EUA hauria de ser el primer a respectar les normes internacionals"

Durant el seu discurs de dijous davant del Parlament australià, el president dels Estats Units, Barack Obama, va instar la Xina a començar a complir "la normativa viària" internacional. Al voltant del món, però, molts opinen que els Estats Units presumeixen massa sovint de la normativa internacional àmpliament acceptada. Xina, com a membre permanent del Consell de Seguretat de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), ha complert les seves obligacions internacionals en ajudar a calmar les tensions regionals, advocar pel diàleg entre les parts en conflicte i promoure una major cooperació multilateral, en lloc d'accions unilaterals, per resoldre els problemes regionals i globals.

Així mateix, mentre l'economia emergent és en ràpid creixement, la Xina també ha compartit les seves oportunitats de desenvolupament amb altres països en obrir el seu enorme mercat intern als exportadors internacionals i concedir ajuda a altres nacions en vies de desenvolupament.

A la Organització Mundial del Comerç (OMC), l'actuació de la Xina durant la dècada que porta sent membre del bloc ha merescut la qualificació de "matrícula d'honor" (A +) per part del mateix director general de l'OMC, Pascal Lamy, que ha afirmat que la Xina ha fet adequadament els seus deures com a membre de l'organització, en reduir les barreres comercials i impulsar el creixement del comerç, entre altres mesures.

Lamy, a més, ha destacat que la incorporació de la Xina al bloc comercial no només ha beneficiat el país asiàtic, sinó també a tot el món.

Pel que fa als Estats Units, l'única superpotència global, ha arribat l'hora que revisi la seva propia història pel que fa al compliment de la normativa internacional.

De tant en tant, sembla que els Estats Units se sent lliure de fer el que sigui necessari per preservar els seus interessos nacionals en el món, manipulant les estipulacions del dret internacional i desafiant l'autoritat de l'ONU.

Pel que fa a l'arrogància nord-americana cap a les normes que exigeix ​​complir als altres països, la seva utilització del Consell de Seguretat de l'ONU el 2003 per aprovar una invasió destinada a enderrocar Saddam Hussein a l'Iraq sobre la base d'informes d'intel·ligència manipulats ho diu tot.

A més, Estats Units hauria de ser conscient de complir la normativa internacional comença per respectar els drets i interessos fonamentals dels altres països, abans que res la seva sobirania i integritat territorial.

Alguns polítics nord-americans han intentat pressionar la Xina perquè apreciï el valor de la seva moneda, el iuan, al·legant que es tracta d'un assumpte sobirà.

Així doncs, el mes passat el Senat dels Estats Units va aprovar un controvertit projecte de llei que amenaça amb imposar aranzels punitius a les importacions xineses si Beijing no aprecia la seva moneda. En aquest cas, fins i tot el president Obama ha reconegut que una mesura com aquesta podria contradir les obligacions nord-americanes com a membre de l'OMC.

Xina fa completament les normes acceptades internacionalment, però no està obligat a acceptar les normes que estableixen un o un reduït grup de països. Les nacions que tractin d'imposar les seves pròpies normes a la Xina no arribaran a cap lloc.

Avui dia, quan el món encara es troba davant diversos problemes globals de difícil solució, Estats Units ha de ser el primer a revisar el seu tractament desigual en qüestió de normativa internacional i començar a complir aquestes regles ell mateix, en lloc de donar lliçons a la Xina.

La plaça Tahrir s'omple ja de egipcis per a la protesta contra els militars

Centenars d'egipcis s'han concentrat ja a la plaça cairota de Tahrir, símbol de la Revolució del 25 de gener, abans del començament de la protesta prevista per aquest divendres contra les prerrogatives que es vol concedir a la Junta Militar quan s'elabori la futura Constitució, que col·loquen a l'exèrcit finançat pels EUA al cim del control estatal, legalitzant la dictadura militar -que governava amb Mubàrak i que segueix controlant el país- per sobre del control de la democràcia parlamentària.

Des de primera hora del matí els accessos a la plaça estan tallats al trànsit de vehicles per brigades de voluntaris que demanen la documentació a tot vianant que vulgui accedir al seu interior.

Molts dels manifestants han acudit proveïts amb banderes egípcies i en la plaça s'han col · locat ja nombroses pancartes en contra de la Junta Militar que governa el país des de la seva independència i amb absolutop control des del cop d'EUA i aliats de les monarquies dictaroriales àrabs contra el president Hosni Mubarak el passat 11 de febrer, en la preparació de la invasió a Líbia que publicità el feixisme internacional com "primavera àrab". Propers a l'hivern, les primaveres s'han demostrat cops de estat de l'OTAN, les respectives oligarquies corruptes i els neofeixistes europeus del Partit Popular a Brusel.les.

Una dictadura militar venuda com "democràcia" que no es creu ningú

La protesta d'aquest divendres ha estat convocada per diversos grups polítics, entre ells els Germans Musulmans, per manifestar-se en contra d'un esborrany de principis, proposat pel Govern, per elaborar una nova Constitució que atorgaria prerrogatives a la Junta Militar.

En el pla s'inclouen 23 punts antidemocràtics que hauria de respectar necessàriament la nova Carta Magna per la presiçón dels capitostos que finança EUA. Els més controvertits fan al·lusió directa al paper de les Forces Armades ia "l'autonomia respecte al poder executiu que li serà garantida".

L'article 9 reserva al Consell Suprem de les Forces Armades-màxima autoritat del país en l'actualitat-la competència exclusiva per supervisar "tot el referent a les Forces Armades i al seu Pressupost".

A més, si la Junta Militar considera que l'esborrany de la Constitució contradiu algun dels principis bàsics de l'Estat, tindria la potestat de demanar la seva revisió i, en última instància, de dissoldre l'Assemblea Constituent i encarregar la redacció del text a una nova .

Els Germans Musulmans han assenyalat que l'esborrany, proposat pel viceprimer ministre Ali al Salmi, "ha causat una perillosa crisi en la societat política egípcia perquè inclou clàusules que treuen sobirania al poble i consagren una dictadura".

El proper 28 de novembre està previst que se celebrin les eleccions legislatives, que s'espera que siguin les primeres democràtiques de la història d'Egipte, amb vista a formar un Parlament del qual haurà de sortir una nova Constitució.

El Suprem revoca i critica una sentència de l'AN i absol dos condemnats per l'atemptat de Legutiano

El Tribunal Suprem (TS) ha revocat una sentència de l'Audiència Nacional i absol dos dels tres condemnats per l'AN per executar l'atemptat amb furgoneta bomba contra la caserna de la Guàrdia Civil a Legutiano (Àlaba), el 14 de maig de 2008, en què va morir l'agent Juan Manuel Piñuel i van resultar ferides 27 persones. La sentència del TS absol Aitor Cotano, condemnat a 515 anys de presó per delictes d'assassinat terrorista, estralls, danys i utilització il·legítima de vehicle de motor, i a Íñigo Gutiérrez, a qui es va imposar una pena de vuit anys de presó per un delicte de col·laboració amb banda armada.

Per rectificar les condemnes de l'Audiència Nacional, el Suprem ressalta que la prova de càrrec que va valorar el tribunal van ser les declaracions policials dels propis recurrents, que no van ser ratificades davant el jutge, així com les del coimputat Arkaitz Goikoetxea, excap del "comando Biscaia", la condemna a 515 anys de presó per haver col·locat la furgoneta bomba es manté.

Respecte a les declaracions policials dels dos absolts, la sentència del TS reitera la seva doctrina, segons la qual "no és possible sustentar sobre les mateixes una sentència condemnatòria" si no hi ha corroboració alguna per altres dades, i afegeix que tampoc es pot obtenir de la declaració de Goikoetxea un raonament prou consistent per condemnar a Cotano i Gutiérrez.

Sobre l'aparició de restes de material genètic de Cotano en el vehicle que es va utilitzar per al desplaçament a França amb l'objecte de portar la furgoneta amb els explosius utilitzats en l'atemptat, el Suprem també rebutja que sigui prova suficient, ja que sosté que el únic que s'acredita és que algun moment va utilitzar l'automòbil, però no quan ni la finalitat amb la que ho va fer.

Indemnització a una altra 'víctima' de l'atemptat que no hi era

En la sentència, l'alt tribunal també retreu a l'Audiència Nacional la seva actuació respecte a una agent de la Guàrdia Civil, que, encara que no es trobava al lloc dels fets, va sol·licitar ser considerada víctima de l'atemptat i va reclamar una indemnització de 400.000 euros.

Segons el Suprem, no es va resoldre adequadament la qüestió al posposar la seva resolució a un moment posterior a la sentència, de manera que, per evitar més dilacions, decideix resoldre aquesta qüestió i no tornar la causa a l'Audiència.

Així, considera que la guàrdia civil, que havia traslladat els seus objectes personals a la nova destinació a la caserna de Legutiano, ha de ser considerada perjudicada per la pèrdua dels seus efectes personals, i que la indemnització s'ha de fixar en execució de sentència.

No obstant això, entén que 'els trastorns psíquics' que la guàrdia civil al·lega patir per l'atemptat, encara que derivin de la impressió causada pel que ha passat, no es deriven directament del fet delictiu, ja que no es trobava en el lloc i per tant no poden ser indemnitzats.

La sentència compta amb el vot particular del magistrat Manuel Marchena, que considera que la resolució respecte a aquesta agent de la guàrdia civil s'hauria d'haver anul · lat i tornat a l'Audiència Nacional, ja que era aquest tribunal qui va escoltar a la víctima i va haver decidir si les seqüeles patides es relacionaven amb l'atemptat.

"La decisió de l'Audiència Nacional suposa una alteració de l'estructura mateixa del procés penal, ha menyscabat el dret a la tutela judicial efectiva del recurrent, en la modalitat de dret a una resolució fundada i, en fi, ha privat a la part perjudicada del dret a impugnar davant una instància superior", conclou.

CCOO recomana a la CEOE que "deixi d'actuar com a assessor del futur govern"

El secretari d'Acció Sindical de CCOO, Ramón Górriz, ha sortit al pas de les últimes declaracions del vicepresident de la CEOE, Arturo Fernández, -"si guanya Rajoy ha de començar a prendre mesures molt dures al dia següent"- i recomana al dirigent empresarial que "controli una mica la seva eufòria preelectoral i deixi d'actuar com a assessor del futur govern, per centrar-se més en la seva funció de representant d'una organització patronal".

Górriz creu que no cal ser un avesat analista per interpretar les paraules de Fernández. "Quan la CEOE emplaça el govern que surti de les urnes-sempre segons Arturo Fernández, presidit per Rajoy-, a prendre mesures molt dures, sabem que els sectors socials que més han de preocupar són les persones en atur, els assalariats, els empleats públics i els que depenen dels recursos públics".

Per descomptat, no cal esperar, per boca d'un dirigent empresarial espanyol, mesures dirigides a incrementar els ingressos de l'Estat per atendre les persones pitjor tractades per la crisi amb una nova fiscalitat orientada a que paguin més els que més tenen, o comprometre amb la reactivació de l'economia i la creació d'ocupació; "la seva obsessió segueix sent la desregulació, la baixada d'impostos i la pèrdua de drets socials, cosa que comptarà sempre amb la ferma oposició de CCOO", diu Górriz.

El secretari d'Acció Sindical de CCOO va rebutjar igualment, la proposta del president de la patronal metal·lúrgica, Javier Ferrer, de recuperar la figura de l'aprenent amb l'exclusiva pretensió de precaritzar encara més el mercat de treball i abaratir al màxim els costos laborals. Ens tindran davant, va concloure Górriz.

111 personalitats donen l'últim impuls a Joan Coscubiela


Si Joan Coscubiela, el maratonià candidat d'ICV-EUiA necessitava una empenta en les últimes hores de campanya, aquest matí l'hi han donat ni més ni menys que 111 personalitats de la cultura i del món acadèmic, com Manuel Castells, Jordi Borja, Anna Sallés, Jordi Coca o l'exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo. Un total de 25 professors, 17 catedràtics, 12 directors de cinema, teatre i actors, 10 advocats, 6 historiadors, 5 arquitectes, un ninotaire i fins a un mestre xocolater li han endolcit el matí al cap de llista ecosocialista que no ha volgut revelar quin és el seu pronòstic per al diumenge, si bé se li ha notat molt optimista.

A més de les deu primeres firmes de personalitats que encapçalen el manifest "Ara Coscubiela", aquest matí la llista s'ha engrandit amb els noms, per exemple, de la cantant i actriu Ester Formosa, dels seus col·legues Vicky Peña i Francesc Orella, del dibuixant FER, de la cantant Big Mama, del reconegut arquitecte Manel Ribas Piera, del catedràtic Joan Ramon Laporte o del director de teatre Pepe Sanchis Sinisterra.

Abans de tancar la campanya aquesta nit a l'Hospitalet, Coscubiela ha volgut deixar en l'aire uns quants missatges. Ha tirat per terra la política cultural del Govern de la Generalitat per les seves "retallades pressupostàries i les seves retallades a la dignitat dels professionals" i ho ha exemplificat "amb la dimissió dels membres del CoNCA i del jurat dels premis nacionals de Cultura de 2012.

"Alguns mantenen la idea que cal controlar i sotmetre la cultura als mercats i als polítics. Alguns, (com el candidat de CiU) Duran Lleida s'omplen la boca de Catalunya i de la dignitat però es carreguen els seus dos principals instruments: la cultura i l'educació", ha assegurat.

El candidat ha tingut temps per criticar CiU pels recents comentaris sobre el creixent nombre de catalans que es diuen Mohammed: "No crec que hi hagi molts Mohammed, però per a qui cregui que sí, que pensi qui els ha explotat pagant salaris baixos".

Xina i la RPDC enfortiran la cooperació militar

Xina i la República Popular Democràtica de Corea (RPDC) han anunciat que enfortiran el seu intercanvi i cooperació militar. Les dues parts van advocar per aquesta mesura durant la visita oficial de bona voluntat a la RPDC que va fer una delegació militar xinesa encapçalada pel director del Departament Polític General de l'Exèrcit Popular d'Alliberament (EPL) de la Xina, Li Jinai, entre el 15 i el 18 de novembre.

Durant una reunió amb Li, el màxim líder de la RPDC, Kim Jong Il (foto), va afirmar que les relacions militars són una part important dels vincles entre els dos països. També ha confiat que els exèrcits de les dues nacions puguin seguir millorant les seves relacions per ajudar a consolidar i desenvolupar l'amistat entre la Xina i la RPDC.

Li, per la seva part, va dir que l'exèrcit xinès, d'acord amb el consens assolit pels líders dels dos països, està disposat a treballar al costat de la RPDC en una nova era històrica per millorar l'enteniment i la confiança mútua, així com enfortir els intercanvis pràctics. Això promourà el desenvolupament de les relacions entre la Xina i la RPDC, dos països veïns i amics, en tots els aspectes, ha apuntat.

Li també es va reunir amb alguns alts càrrecs de l'exèrcit de la RPDC. Durant les seves reunions, Li va presentar el punt de vista xinès sobre la situació actual a nivell internacional i regional.

Així mateix, ha reiterat els principis i la postura del govern xinès pel que fa a la Península Coreana, i va expressar que Beijing està disposat a fer esforços conjunts amb Pyongyang per mantenir la pau i l'estabilitat a la regió.

Li va viatjar a la RPDC convidat pel Departament de les Forces Armades d'aquest país.

EUA assaja amb èxit arma hipersónica al Pacífic

EUA va realitzar el dijous en un atol,ló del Pacífic el primer i reeixit assaig de la seva nova arma hipersónica, AHW per la seva sigla en anglès, capaç de volar a una velocitat cinc vegades superior a la del so, ha informat el Pentàgon. Llançat des d'una base naval nord-americana a Kauai, a les Hawaii, el vehicle del AHW va trigar menys de mitja hora a arribar a l'atol.ló Kwajalein, situat a uns 4.000 quilòmetres, a les illes Marshall, va precisar la tinent coronel Melinda Morgan, portaveu del Pentàgon.

El departament militar dels EUA va qualificar d'èxit aquesta prova que buscava recollir dades sobre el comportament del vehicle en una missió de llarg abast.

Fonts del Congrés nord-americà van informar anteriorment que el AHW forma part del programa d'Atac Global Immediat (CPGS, per la seva sigla en anglès) i té com a objectiu proporcionar als EUA la possibilitat de portar armes convencionals a qualsevol punt del planeta en menys de 60 minuts.

La Força Aèria dels EUA i l'Agència nord-americana de Recerca de Projectes Avançats de Defensa (DARPA) desenvolupen un vehicle similar.

El passat mes d'agost, DARPA va donar per fracassada la prova de l'aparell aeri no tripulat Falcon HTV-2, dissenyat per volar a una velocitat 20 vegades superior a la del so. Se suposa que l'aparell es va enfonsar en el Pacífic després d'iniciar la fase del planatge, poc després del seu llançament des d'una base aèria a Califòrnia. Ja era la segona prova fallida del Falcon HTV-2 que, en principi, necessita tot just 12 minuts per cobrir la distància entre Nova York i Los Angeles. Durant el primer assaig, l'abril de 2010, els controladors van perdre contacte amb l'aparell nou minuts després del llançament.

Afganistan: L'assemblea tribal denúncia que EUA oculta els detalls de l'acord

EUA manté en secret els compromisos adquirits en un acord d'aliança estratègica a llarg termini amb l'Afganistan i no vol que aquesta informació es filtri a la premsa, va declarar a Kabul, la portaveu de la "Loya Yirga" (assemblea tribal), Safia Sadek. La denúncia de Sadek, va ser feta en la reunió de la Loya Yirga, a la capital afganesa, a la qual assisteixen unes 2 mil persones entre polítics, líders tribals i activistes que busquen consensuar posicions sobre l'anomenat "procés de reconciliació nacional" i el pla de Washington d'establir bases militars al país pels seus interessos estratègics a Àsia Central.

La portaveu va advertir que fins a la nit de dijous els participants de l'Assemblea no havien rebut el text complet del projecte d'acord amb els EUA, el que fa el treball de la Loya improductiu.

"Els delegats van rebre només extractes del projecte d'acord, que inclouen les condicions imposades a l'Afganistan, però els participants no coneixen les condicions que han de complir els nord-americans", va precisar Sadek.

"El fet que els delegats de la Loya rebessin com a document per al debat, un escrit fosc i incomplet, ens obliga a exigir dels EUA, el projecte complet de l'acord, sense cap tipus d'objecció", ha subratllat la portaveu.

Sadek va indicar que després que el text de l'acord sigui investigat a fons i aprovat pels participants en la Loya Yirga, el document serà lliurat al Parlament afganès perquè l'aprovi.

L'acord de cooperació amb els Estats Units abasta el període fins 2024 a partir de 2014, quan la responsabilitat de la seguretat al país país passarà per complet de les forces de l'OTAN a la part afganesa.

El dijous en una conferència de premsa a Moscou, el canceller rus Sergei Lavrov va dir que a Rússia encara li queden preguntes sobre els plans de la presència militar dels EUA a l'Afganistan.

"És important que hi hagi transparència, perquè no està clara la realització de la retirada de les tropes dels EUA el 2014 per la finalització de l'operació antiterrorista i l'establiment de potents bases militars nord-americans a l'Afganistan", va declarar el ministre.

"Fins ara tenim més preguntes que respostes A més, rebem periòdicament informació sobre els nostres col·legues nord-americans volen expandir la seva presència militar a l'Àsia Central", ha afegit Lavrov.

El canceller va recalcar que Rússia sempre i des de l'inici d'operacions de l'OTAN contra "Al-Qaida" i els "talibans", sosté que la presència estrangera a l'Afganistan i l'ús d'Àsia Central com a territori de trànsit es requereix només per fer front a una amenaça terrorista específica, que va sorgir 11 setembre 2001.

Ilya Zhitomirskiy, cofundador de la xarxa social Diaspora, trobat mort

"Entusiasta de la cultura lliure i d'una web oberta. He estudiat un munt de boges matemàtiques". Així es definia a Twitter Ilya Zhitomirskiy, fundador d'una de les més recents xarxes socials, Diaspora* (l'asterisc representa la flor germinada d'una dent de lleó). Zhitomirskiy va ser trobat mort el cap de setmana a San Francisco (Califòrnia). Tenia 22 anys.

Havia nascut el 1989 a Moscou. El seu pare i avi havien estat matemàtics, i va arribar amb 11 anys als Estats Units, quan els seus pares van emigrar a aquest país. El 2007 es va graduar a Filadèlfia i va estudiar Matemàtiques, Economia i Ciències de la Computació a les universitats de Tulane i Maryland fins que va recalar en la de Nova York, on va conèixer a Maxwell Salzberg, Daniel Grippi i Raphael Sophos, amb els que va llançar el projecte Diaspora quan amb prou feines li quedava un semestre per graduar-se.

Zhitomirskiy i els seus tres col·legues volien oferir una alternativa a les actuals xarxes socials, a les que criticaven el seu control de les dades dels membres, en particular, tenien en el punt de mira la gestió de les dades per part de Facebook. Per aquest motiu Diaspora es presentés el 2009 com un espai on els participants conservarien el ple domini de la seva intimitat i la confidencialitat de les seves dades. Plantejada com una solució de codi obert, Zhitomirskiy i els seus amics van anar a les donacions a través d'Internet per finançar el seu projecte.

Van aconseguir els seus objectius: aconseguir recaptar 200.000 dòlars de uns 6.000 donants. Curiosament un d'ells va ser el mateix Mark Zuckerberg, patró de Facebook, que veia en ells alguna cosa de si mateix quan, també molt jove, va obrir la seva xarxa social.

Diaspora* va néixer amb la idea que els internautes, com explicava el propi Zhitomirskiy, no estiguessin sotmesos als capricis de les companyies que gestionen les plataformes, algunes de les quals poden pretendre explotar les dades i continguts dels seus usuaris per als seus propis fins. Els internautes ja poden accedir a Diaspora * per invitació, però Zhitomirskiy no podrà saber si han aconseguit guanyar la seva difícil batalla.

Un 'rellotge de sorra' on es formen centenars d'estrelles

El Gran Telescopi Canàries, el major telescopi òptic-infraroig del món, ha captat la imatge de la nebulosa 'Sharpless 2-106', un gran núvol de pols i gas situada a uns 2.000 anys llum de distància i en què poden estar formant-se més d'un centenar d'estrelles. La nebulosa, amb forma de rellotge de sorra, podria ser fàcilment confosa amb una nebulosa planetària bipolar, expliquen els astrònoms de l'Institut d'Astrofísica de les Canàries.

Però res més lluny de la realitat. La imatge representa un gran núvol de pols i gas "on podrien estar formant-se més d'un centenar d'estrelles" i que va ser reconeguda com a 'Imatge astronòmica del dia' per la NASA el passat 7 de novembre.

A l'interior del núvol es podrien estar formant més d'un centenar d'estrelles


La fotografia va ser captada amb l'instrument Osiris del Gran Telescopi Canàries, situat a l'Observatori del Roque dels Nois a La Palma, per l'astrofotògraf Daniel López.

La nebulosa està situada a una distància d'uns 2.000 anys llum i amb una mida d'uns dos anys llum de llarg. Aquesta regió de formació estel·lar està il·luminada principalment per una estrella molt jove (d'uns 100.000 anys d'edat) amb una massa equivalent a la de 15 sols.

No obstant això, en la imatge no s'aprecia bé l'estrella, perquè queda "oculta per un disc de matèria relativament dens", detalla el centre astrofísic.

Aquest disc sembla ser el responsable de la singular forma de la nebulosa, ja que la llum de l'estrella seria absorbida pel disc en la direcció equatorial però podria escapar pels pols ionitzant el gas per sobre i per sota del disc, donant lloc a les dues regions que es veuen il·luminades.

El centelleig de sis vèrtexs que es pot observar en els estels més brillants de la imatge és un dels segells característics que imprimeix l'especial estructura del Gran Telescopi Canàries amb els seus miralls.

Una anècdota personal

Fa uns anys circulava aquest periodista per una carretera nacional andalusa -abans de la xarxa d'autovies gratuïta actual- i es va topar amb un sis eixos amb la càrrega que sobresortia, per babord i estribord, més d'un metre, col·lapsant el tràfic i impedint l'avançament, tot i no circular a més de 40 per hora. Vaig tenir la "sort" d'anar darrere just del camió el suficient temps per veure que la seva matrícula era alemanya, amb càrrega de la casa Karl Zeiss, i que, segons vam entendre pels cartells diversos dels embalatges, era una enorme lent de telescopi.

Casualment la lent i un servidor anaven al mateix destí, només que no en el mateix vaixell ni amb la mateixa pressa...