divendres, 27 de juliol de 2012

Cuba culpa Carromero (PP) de l'accident en què va morir Payá


Les autoritats cubanes han responsabilitzat avui al polític de "joves generacions" del PP madrileny Ángel Carromero, conductor del vehicle en què viatjava Oswaldo Payá, l'accident en què va morir el principal cuc cubà a sou de la CIA -i del PP o els neonazis nòrdics- el diumenge. La investigació conclou "categòricament que el conductor manejava a excés de velocitat", va assenyalar una nota del Ministeri de l'Interior, llegida inusualment també de forma íntegra en l'informatiu de la televisió estatal. Foto: A Cuba l'anomenen el "carroñero de PP-Payà".

Segons les autoritats cubanes, el vehicle anava a 120 km/h, duplicant la velocitat màxima de 60 quilòmetres per hora permesa en el trajecte en què va ocórrer l'accident prop a la ciutat de Bayamo, a l'est de l'illa.

Reconstrucció de l'accident

Payá va morir al costat del activista opositor Harold Cepero en l'accident. Al vehicle viatjava també el jove polític suec Jens Aron Modig. Payá i Cepero viatjaven a la part posterior sense portar el cinturó de seguretat. La televisió estatal va mostrar durant diversos minuts un gràfic reconstruint l'accident i fotos de vehicle blau fortament danyat després del sinistre.

"El tram de la carretera que va ocórrer l'accident està en reparació i per espai d'uns dos quilòmetres no es troba pavimentada la superfície de rodament, la qual cosa el converteix en una mena de terraplè amb abundant graveta".

Excés de velocitat

L'equip d'investigació va considerar que Carromero "va haver de conduir a una velocitat mitjana superior als 120 quilòmetres per hora i que van ser la seva falta d'atenció al control del vehicle, l'excés de velocitat i la incorrecta decisió d'aplicar els frens de manera abrupta en una superfície relliscosa" els causants de l'accident, afegeix la nota.

La reconstrucció també inclou un "anàlisi lògica del temps de viatge" del vehicle, que apunta a una velocitat mitjana excessiva. Les autoritats van citar també a tres testimonis de l'accident. Segons el ministeri, Carromero ha declarat no recordar la velocitat exacte a la qual viatjava.

Carromero-a qui popularment a Cuba ja anomenen el "carronyer" -, és membre de l'organització juvenil Noves Generacions, del feixista Partit Popular, i està detingut a l'illa des de l'accident.

La propaganda gusana en ridícul


Entre la propaganda anticubana es van disparar els titulars i les veus a sou que dubtaven de la versió oficial de l'accident en què va morir Payá. Algunes fonts opositores parlaven d'un segon vehicle implicat, fins i tot d'un camió que va envestir diverses vegades l'automòbil de Payá sense que fins ara no s'han presentat indicis que apuntalin aquesta versió.

També la vídua de Payá, Ofelia Acevedo, va expressar dubtes sobre la versió oficial i va demanar "una investigació independent exhaustiva" -per la CIA se suposa- que les declaracions de Carromero han deixat prou clares.

Sobre Aron Moig en la versió en suec de Wikipedia es diu que és president de la Lliga de la Joventut Demòcrata Cristiana (KDU) i membre de la junta del Partit Demòcrata Cristià suec, al qual va ingressar el 2006, i que ha reclamat un equivalent en seu país del Tea Party nord-americà. És a dir, un Anders Behring Breivik més.

Imputats cinc comandaments dels Mossos per protegir un ‘narco’

La sala 21 de l’Audiència de Barcelona manté la imputació a cinc comandaments dels Mossos per protegir un ‘narco’ al qual li anaven a robar la droga. Els comandaments formen part de la unitat que va investigar l’experiodista d’'El Mundo', que va ser processat per destapar els vincles policials d’aquest confident i que ha estat absolt aquesta setmana junt amb d'altres comandaments de les forces policials.

La sala 21 de l’Audiència de Barcelona ha confirmat la imputació de cinc comandaments dels Mossos d’Esquadra per les sospites que van ocultar informació al Jutjat d’Instrucció núm. 1 de Barcelona referent a una investigació contra una banda de narcotraficants en la qual hi està involucrat Manuel Gutiérrez Carbajo, el confident al qual li anaven a robar la seva droga i que un coronel de la Guàrdia Civil va alertar.

De fet, aquesta mateixa setmana, la sala segona, també de l’Audiència de Barcelona, ha dictat sentència respecte l’anomenada «banda del Port» i ha absolt els comandaments policials acusats, així com a l’experiodista d’El Mundo Nando García, el qual va ser processat per destapar i publicar la protecció que rebia el presumpte confident i narcotraficant per part dels cossos policials.

Precisament, la unitat dels Mossos d’Esquadra que va investigar el periodista Nando García és la mateixa que té cinc comandaments imputats, sobre els quals l’Audiència de Barcelona n’acaba de ratificar les acusacions. Es tracta de dos caps, dos sergents i un sotsinspector, dels quals aquest últim va declarar com a testimoni en el judici per robatori del contenidor del Port de Barcelona després de dur a terme escoltes telefòniques i seguiments al periodista durant mesos.

En la sentència, el tribunal avala la investigació realitzada per Nando García i dóna com a fets provats que es va permetre el robatori del contenidor de cocaïna i la seva posterior distribució.

El titular del Jutjat d’Instrucció núm. 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, es va presentar fa uns dies a la seu dels Mossos d’Esquadra de Sabadell a la recerca de l’original de les converses intervingudes en aquesta trama i que el jutge sospita que li han estat ocultades per protegir el confident i amagar així les seves activitats de narcotràfic.

La decisió del jutge Aguirre ha provocat un profund malestar en la conselleria d’Interior de la Generalitat -és a dir, en Felip Puig Godés que era conseller responsable quan els fets del port-. El jutge va acudir acompanyat de funcionaris del Cos Nacional de Policia i, amb la seva actuació, va sembrar evidents dubtes sobre la professionalitat -o l'imparcialitat- dels actuals comandaments del Mossos d'Esquadra. El jutge es va quedar sorprès quan la policia catalana li va dir que no guardava les trucades i els sms en el disc dur al·legant falta d’espai i de pressupost, el que no fa més que confirmar les sospites.

La xarxa de narcotraficants del Port de BCN subornava policies amb rellotges de luxe

Un jutge de Barcelona investiga si un presumpte narcotraficant ha comprat durant anys càrrecs dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Civil amb rellotges de luxe, que adquiria en una botiga de la coneguda Joieria Rabat, en la qual s’ha gastat prop de 420.000 euros. Els responsables de l’establiment han hagut de donar-ne explicacions. Els Mossos d’Esquadra creuen que s’han blanquejat prop de 2,4 milions d’euros procedents del narcotràfic.

Rabat, joieria del rei i de ‘narcos’ del cas Port de Barcelona

L’escorcoll judicial a la joieria Rabat ha posat al descobert les elevades compres d’objectes de luxe que hi feien dos presumptes narcotraficants: el confident Manuel Gutiérrez Carbajo, investigat per un cas de corrupció policial, i l’empresari José Mestre Fernández -exdirector de la Terminal de càrrega del port de Barcelona i important empresari navilier-.

S'investiga el més greu escàndol de corrupció a Catalunya, que esquitxa alts mandos policials, polítics i un senador de CiU i al propi llavors conseller Felip Puig. Mestre és en llibertat sota fiança de 10 milions d’euros per importar una tona de cocaïna. Però Rabat també subministra a l’alta societat, com per exemple, al rei Joan Carles, que hi va comprar un exclusiu telèfon Vertu.

El cas del Port de BCN: Coca, ciment, corrupció i Fundació Catalunya Oberta

La gran estafa de construcció del dic Est del port de Barcelona ja té les seves primeres víctimes: El Jutjat d’Instrucció núm. 5 de BCN ha ordenat la detenció de dos empresaris, responsables de l’empresa Coterras. Són els intermediaris en l’operació que va sobrefacturar 40,7 milions d’euros en l’última dècada. Un desfalc que, al cap i a la fi, tan sols beneficiava les grans constructores que treballaven en la construcció del dic: Una unió temporal d’empreses (UTE) on figuren Ferrovial, Construcciones Rubau, FCC Construcción i Copisa. Un llistat semblant als del cas Palau i les donacions a CDC.

L’administrador de Coterras és Luis Requena des de l’any 2005; però, segons han assenyalat fonts de la investigació, el veritable home fort de la firma és Esteve Colominas, que en va ser administrador fins en aquella data.

El Cas del Port també apunta al cor de CiU

El Jutjat d'Instrucció número 5 de Barcelona està investigant, arran d'una denúncia de la fiscalia, el presumpte frau de 40,7 milions d'euros comès en la construcció de la prolongació del dic Est del port de Barcelona, unes obres que es van iniciar el 2001 i que es van acabar el 2008 on el principal acusat és José Mestre Mercat.

La Fiscalia de Barcelona va posar en mans del jutjat el cas, després de mesos d'investigacions i després de rebre un complet informe de la direcció de l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB) sobre les presumptes irregularitats econòmiques. Joaquim Tosas, expresident del port, formava part íntima de l'equip Pujol-Prenafeta-Alavedra-Arcadi Calzada, tots ells implicats també al Cas Palau o al Cas Pretòria, i la Fundació Catalunya Oberta de CiU.

El capo Felip Puig Godes, el cas del Port, CiU i ara GISA

L'ara vicepresident i conseller i també exconseller de la Generalitat de Catalunya Felip Puig es troba implicat en diverses investigacions judicials de gran abast, entre elles la del Port de Barcelona.

L'escorcoll per sorpresa de la seu de GISA, és un graó més d'un assumpte que encara s'allargarà anys i que és una espasa de Damocles just sobre els caps de CiU. Segons les dades conegudes, Felip Puig hauria ingressat comissions de diversos milions de pessetes en el seu compte personal, procedents de tres constructores adjudicatàries d'obra pública de l'empresa Adigsa, en l'etapa en què va ser el seu conseller delegat (1988-1992).

Ricardo Murga, exempleat d'Adigsa entre els anys 1988 i 1995 i ex coordinador de seguretat de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) en aquesta etapa, va assegurar en la seva declaració judical que ell mateix era qui ingressava els xecs en un compte personal de Felip Puig.


Cas del Port de Barcelona: "Es senten per sobre del bé i del mal"

El robatori de 400 quilos de cocaïna al port de Barcelona arriba a judici al cap de set anys. L'Audiència de Barcelona jutja des d'avui a 23 persones per la seva participació en un cop espectacular que va ser possible per la col·laboració entre policies corruptes, narcotraficants i les complicitats imprescindibles de les més altes esferes del govern de la Generalitat de Jordi Pujol. Juan Pedro Lozano, un delinqüent penedit, intercanvia mirades desafiadores i plenes de contingut amb Javier Segura, el que va ser el seu cap en una banda dedicada a robar droga a narcotraficants i de la que el cap principal dels imputats és José Mestre (foto). "Se senten per sobre del bé i del mal", ha explicat aquest dilluns Lozano en al·lusió a Segura, els seus companys i els membres de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia que els prestaven suport

José Mestre, Tercat i el cas del Port de BCN

La investigació sobre l’empresari José Mestre, acusat d’introduir importants quantitats de cocaïna a través del Port de Barcelona, continua oberta a l’Audiència Nacional i, segons s’ha filtrat, en els darrers dies han estat citades a declarar algunes persones molt conegudes de l’alta societat catalana. El secret de les diligències del sumari 193/09 impedeix conèixer els detalls de les investigacions, però, en tot cas, s’esvaeix la possibilitat –escampada per la família- del pròxim alliberament de José Mestre. I no només pel gran abast que, pel que sembla, està agafant aquesta operació antidroga, realitzada a finals del passat mes de juny.

Cal tenir en compte que José Mestre ja va estar involucrat a l’any 1981 en un cas de robatori a gran escala al Port de Barcelona i que va fugir del país per eludir l’acció de la justícia, fins que va prescriure el delicte. Amb aquests antecedents de pròfug és jurídicament impossible que el jutge Fernando Andreu acordi decretar la seva posada en llibertat de la presó de Soto del Real pel risc evident que torni a escapar. El “cas Mestre” promet deparar importants sorpreses en les pròximes setmanes.

L'Audiència Nacional manté oberta la investigació sobre la cocaïna interceptada la setmana passada al Port de Barcelona, segons ha confirmat un portaveu d'aquest tribunal. De moment ja són 15 els detinguts com a presumptes membres d'una organització de narcotraficants responsable de l'enviament d'un contenidor amb 202 quilos de estupefaents. Tots ells estan acusats d'un delicte contra la salut pública, per tràfic de drogues: "Sense perjudici que se'ls pugui acusar d'altres delictes, com blanqueig de capitals, a mesura que avanci la investigació", assenyalen les mateixes fonts.

http://reportatges.sirius.cat/2011/02/el-capo-felip-puig-godes-el-cas-del.html

/2010/09/el-cas-del-port-tambe-apunta-al-cor-de.html

http://reportatges.sirius.cat/2010/09/per-que-no-surt-de-la-preso-jose-mestre.html

/2012/04/cas-del-port-de-barcelona-es-senten-per.html

http://revista.sirius.cat/2010/10/el-cas-del-port-de-bcn-coca-ciment.html

/2012/03/rabat-joieria-del-rei-i-de-narcos-del.html

/2011/07/la-xarxa-de-narcotraficants-del-port-de.html

PP i CiU regalen a Abertis un augment del 7,5% a l'AP-7 i l'AP-2 des de dissabte

El Ministeri de Foment s'aplicarà un augment del 7,5% en els peatges de l'AP-7 i l'AP-2 a Catalunya a partir de la mitjanit d'aquest dissabte. Aquest 7,5% es traduirà en un 10% a partir de setembre i com a conseqüència de l'augment de l'IVA aprovat per l'Executiu del PP i el seu soci CiU, i al 8% que CiU ja ha pujat des de que governa. La mesura serà rebuda per Catalunya com una puntada de peu doncs, davant el greuge comparatiu en matèria de peatges que els catalans tenen en relació amb el conjunt de l'Estat, és una burla que alimentarà el moviment #novullpagar. França fa dos anys que manté els peatges congelats.

Al juny, Abertis Autopistes, la principal concessionària d'autopistes a Catalunya, va xifrar l'impacte econòmic d'aquesta campanya antipeajes, recolzada per SI i ERC i que ja ha organitzat tres convocatòries d'impagament, en 180.000 euros, amb 59.996 casos d'impagament.

El grup concessionari ha registrat fins al juny una mitjana de 500 casos d'impagament, els dies laborables, si bé aquesta xifra es dobla els caps de setmana, i 25.000 usuaris han passat la barrera sense pagar, dels quals 10.000 són reincidents. Recentment, el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Lluís Recoder, ha criticat les últimes mesures impulsades pel Govern en matèria de transport i infraestructures.

Així, ha lamentat la desaparició de les bonificacions per peatges que aportava l'Estat, valorades en uns 20 milions anuals, de manera que "el dèficit fiscal de Catalunya s'agreuja de manera notable", ja que les de 2011 encara no s'han pagat. També ha advertit que podria modificar les bonificacions dels peatges que, des de principis d'any, s'apliquen per recurrència, alta ocupació i eficiència energètica dels vehicles si Foment no salda el deute que té amb Catalunya.

CCOO denuncia que els bombers van fer tard al foc de Portbou per la manca d'efectius


CCOO ha denunciat -com ho va avançar des del primer dia Sírius en relació a l'incendi de la Jonquera- que els Bombers de la Generalitat van arribar una hora tard a l'incendi de Portbou de diumenge passat, que es va saldar amb dos morts i dos ferits greus, perquè tots els efectius es trobaven en aquell moment en l'incendi declarat a la Jonquera i els parcs dels voltants eren buits.

El delegat de CCOO Leandre Gallardet ha explicat que la manca d'efectius derivada de les retallades suposa que durant la campanya forestal -amb menys guàrdies d'estiu, menys parcs d'estiu i menys auxiliars forestals que en anys anteriors-, si les dotacions de bombers d'un parc surten a extingir un foc, ja no hi ha capacitat per a una segona sortida.

Quan es va declarar l'incendi de la Jonquera diumenge a primera hora de la tarda, s'hi van desplaçar tots els efectius disponibles de la zona, i quan es va declarar el de Portbou, tots els parcs d'aquest municipi (Figueres, Llançà i Roses) es trobaven sense personal.

'Si hi ha més mitjans podem arribar abans i ser més efectius', ha indicat Gallardet, que ha apuntat que aquesta situació podria pal·liar-se si es posés en marxa el sistema de guàrdies de localització de tots els efectius de bombers que participen en la campanya forestal d'estiu. Un sistema que es va pactar en un preacord amb Interior i que preveia que uns 150 bombers poguessin estar de guàrdia de localització de manera que es presentessin al parc en menys d'una hora. El pla, però, encara no s'ha començat a aplicar. Segons Gallardet, per qüestions burocràtiques.

El conseller Felip Puig va admetre ahir que les retallades podien afectar la disponibilitat de recursos dels equips d'emergència, però va defensar-se amb l'evident fals argument que "s'havia mantingut en tot moment el nivell d'eficàcia". Gallardet s'hi ha referit i ha dit que els treballadors públics 'ho donen tot' quan treballen però que els havien faltat recursos per a l'incendi de l'Empordà.

El retard a l'Empordà que Puig segueix amagant


Fins Felip Puig ha hagut de reconèixer que el lloc on es va iniciar l'incendi va ser l'aparcament, on exactament ho va publicar Sírius, tot i que no parla de l'hora -dos quarts d'una- ni del retard de més de mig hora en arribar els bombers, que -sols 4 camions- van tenir de centrar-se en evitar que les flames arribessin al Pertús i al Fort francès de Bellegarde, mentre el foc, empès per la tramuntana, s'obria en dos fronts i s'estenia pels 17 pobles i quasi 15.000 hectàrees afectades fins avui, divendres, quan Felip Puig encara repeteix que ja està sent control.lat, com fa dos dies.

Per molt que l'inepte Puig parli de burilles, és la manca d'efectius pel 25% de retallades pressupuestàries el que ha cremat, per la negligència corrupte del Govern de CiU i PP, el desastre que ara s'haurà de compensar amb diners públics dels que no hi ha pels treballadors però si pels terratinents i votants de CiU-PP.

Els bombers han confirmat l'exclusiva de Sírius i el lloc exacte on es van produir els focs -cap a dos quarts d'una com a molt-, i on els primers 4 vehicles de bombers van arribar més de 30 minuts més tard -des de Girona-, dedicant-se bàsicament a evitar que el foc arribès al Fort militar i als veïns del Pertús, en territori francès i a tocar de les flames.

Exclusiva: El lloc on es va iniciar el foc: el gran parking sota l'AP-7 i el Fort del Pertús (Le Perthus)

Carlos Fabra va subornar i el seu delicte no ha prescrit

Carlos Fabra va cometre delicte de suborn i no només tràfic d'influències i, a més, el fet no ha prescrit. Aquest és l'argument central del recurs plantejat per la Fiscalia del Tribunal Suprem contra l'interlocutòria de l'Audiència de Castelló que va decretar l'arxiu de la causa contra l'expresident de la Diputació i del PP castellonencs pel que fa al delicte de suborn. El fiscal demana per Fabra, incloent-hi el delicte de suborn, 15 anys de presó i 10 d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic.

El suborn és una conducta més greu que el tràfic d'influències. Els funcionaris públics que el cometen poden ser castigats amb entre 3 i 6 anys de presó, i inhabilitats per exercir càrrecs similars entre 7 i 12 anys. L'última paraula la té ara la Sala Penal del Tribunal Suprem.

La Fiscalia s'ha posat del costat del jutge de Nules que ha instruït el cas, Jacobo Pin, i vol que el Suprem ordeni que Fabra sigui jutjat pel delicte de suborn, el més greu dels que se li imputen.

Els fiscals del Suprem recorren la decisió de l'Audiència de Castelló per vulneració del dret a la tutela judicial efectiva i per infracció de llei Respecte al primer motiu, la Fiscalia rebat la nul·litat parcial de la interlocutòria d'obertura de judici oral dictat pel jutge de Nules, quan es va decretar el sobreseïment respecte al delicte de suborn.

Per al Ministeri Públic, "aquesta situació processal genera indefensió, ja que la decisió de l'Audiència Provincial es va adoptar sense donar audiència ni el fiscal ni a la resta de les parts".

A més, el fiscal recorre per infracció de llei perquè considera que els fets que es descriuen en el mateix acte del jutge instructor si són constitutius del delicte de suborn, i no de tràfic d'influències, com el qualifica l'Audiència Provincial. La diferència és considerable en termes de càstig penal, ja que el tràfic d'influències es penalitza amb entre 6 mesos i 2 anys de presó, i inhabilitació de 3 a 6 anys.

La instrucció del cas Fabra s'ha demorat vuit anys i per ella han passat nou jutges d'Instrucció diferents. L'expresident de la Diputació castellonenc està acusat per la Fiscalia Anticorrupció d'intervenir per agilitar la concessió de llicències de productes fitosanitaris de l'empresa Naranjax, i demanar després diners per la gestió. També de delictes fiscals per amagar ingressos a Hisenda entre 1999 i 2004.

El fiscal demana per Fabra, incloent-hi el delicte de suborn, 15 anys de presó i 10 d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic


El jutge Jacobo Pin, últim instructor de la causa i que li ha donat l'últim impuls, té sol · licitat empara davant el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en considerar pertorbat en la seva independència per l'Audiència de Castelló, precisament en la interlocutòria on rebutjava que s'acusés a Fabra de suborn. La Comissió Permanent del Consell va acordar ahir dijous mantenir en suspens la demanda d'empara de Fabra fins a conèixer la decisió del Suprem sobre el recurs de la Fiscalia.

Els veïns de Vinaròs assalten l'Ajuntament


El ple ordinari a l'Ajuntament del PP a la localitat castellonenca de Vinaròs ha hagut de ser suspès amb caràcter urgent després de la multitudinària manifestació que acabaria assaltant per sorpresa el consistori a les nou del nit d'aquest dijous 26 de juliol. D'altres imatges en vídeo publicades han estat censurades.

Davant del creixent pànic de la corporació davant la gran afluència de veïns, l'alcalde, el popular Juan Bautista Juan, s'ha vist obligat a convocar la Junta de Portaveus i cancel · lar per primera vegada i de manera extraordinària el ple municipal. Un fet sense precedents en democràcia.

En un clima de tensió desmesurada, els regidors han hagut de ser protegits i sortir escortats per la Guàrdia Civil, que ha activat un dispositiu especial davant les protestes generalitzades.

Vinaròs, a la comarca del Baix Maestrat, és una de les localitats més afectades per l'atur i la creixent desafecció social. El poble ha dit prou. Serà la metxa que molts esperaven?

Pumpido denuncia "la crònica d'un atracament perfecte" i pregunta: "Per què parlen de crisi si és una estafa?

El magistrat de la Sala Segona del Penal del Tribunal Suprem, Cándido Conde-Pumpido, ha advertit que la situació econòmica i les mesures adoptades per pal·liar-la són "la crònica d'un atracament perfecte" i es pregunta: "Per què tot el món parla de crisi quan és una estafa?".

El magistrat del TS ha fet aquestes declaracions aquest dijous durant la seva intervenció en els Cursos d'Estiu de l'Escorial, on ha alertat que els diners "se l'han emportat" i ara no valen les mesures d'austeritat que està duent a terme l'Executiu de Mariano Rajoy i que ens portaran "a la ruïna".

En aquest sentit, ha lamentat que els polítics es creuen "que són el poder" quan "sempre han estat el servei". "No ens deixem enganyar. El problema no està en la despesa pública, ni la solució està en l'austeritat histèrica que ens està conduint a la ruïna. Els diners s'els han emportat", ha advertit.

Pumpido ha estat especialment dur amb els responsables de Bankia i ha censurat els blindatges dels consellers d'aquesta entitat que ha estat intervinguda: "Buscant a qui culpar, la manera més fàcil serà fer responsabilitzar els propis serveis públics i això no és veritat. La crisi és conseqüència de la querella de l'Audiència Nacional contra els consellers de Bankia pels presumptes delictes d'estafa", ha assenyalat.

Finalment, el magistrat del Tribunal Suprem ha afegit que "la justícia gratuïta és un malbaratament que ara Espanya no es pot permetre".

Pujol pretèn que la Fundació del Palau -còmplice i conxorxada amb CiU- exculpa CDC

El secretari general de CDC i hereu del pujolisme corrupte, Oriol Pujol, ha dit avui al parlament que la Fundació del Palau de la Música i de l'Orfeó Català havia adreçat una carta al jutge exculpant CDC i manifestant que no tenien res a exigir al partit. Considerant que el Palau és en mans de la mateixa màfia sociovergent que el va espoliar, l'únic que demostren els fets és la complicitat criminal dels gestors de Palau, antics i nous, amb els nazicatòlics al govern.

En la seva compareixença a la comissió parlamentària d'Afers Institucionals, Pujol ha negat que CDC es lucrés del Palau de la Música ni de l'Orfeó Català i ha defensat 'l'honorabilitat' del partit, amb el cinisme habitual en els corruptes membres del nazionalisme català i els seus socis del PP a Madrid.

Oriol Pujol ha comparegut aquest matí per donar explicacions del cas Palau i dels indicis policials i judicials que demostren clarament que CDC es va finançar d'una manera irregular a través de l'ex-president del Palau de la Música, Fèlix Millet, i de Jordi Montull, la seva mà dreta.

El titular del jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona, Josep Maria Pijuan, que investiga el cas Palau, entén que CDC és responsable civil, a títol lucratiu, del cas i per això li va imposar una fiança de 3,3 milions d'euros, d'acord amb la petició de la fiscalia. Creu que hi ha indicis que Millet i Montull, amb la col·laboració de Gemma Montull, van lliurar a CDC 2.314.495 euros en efectiu entre els anys 2002 i 2008.

Segons la interlocutòria del jutge, els diners, els devien lliurar de primer a Carles Torrents i després a Daniel Osàcar, responsables de finances de CDC; ara, 'la destinació final dels diners era CDC, sia directament, via donacions, sia a través de la Fundació Trias Fargas'.
La desviació de diners, prossegueix el jutge, es féu amb factures irregulars a la Fundació del Palau, perquè no responen a serveis fets a la institució, sinó a CDC. Pel jutge, el pagament d'aquestes factures es va fer amb donacions que la institució havia rebut de l'empresa constructora Ferrovial, sota pretext de patrocini.

Ni Puig ni Mas no compareixeran pel corporativisme i la conxorxa de PSC i PP


El Parlament de Catalunya ha refusat, amb els vots de CiU, el PSC i el PP -tots partits esquitxats i còmplices en els casos de corrupció-, que el conseller d'Interior, Felip Puig, comparegui a la cambra per a informar sobre el finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya a través del Palau de la Música. ERC, ICV-EUiA i SI havien demanat la compareixença de Puig perquè era el titular de la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques en els anys investigats, concretament, entre 2001 i 2003, i a més es troba directament acusat en el cobrament de comisions al cas del Port de Barcelona entre d'altres.

El ple del parlament també va impedir la setmana passada, en aquest cas amb els vots de CiU i ERC -cada dia més corrupte i a la dreta-, que el president de la Generalitat i de CDC, Artur Mas, donés explicacions a la cambra.

Així catalunya té un gobern i un president de corruptes blindats per la majoria d'un Parlament, tant corrupte i implicat com els propis governs de Catalunya i Espanya.

Iran dóna suport a Síria contra amenaces estrangeres

El secretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional d'Iran, Said Yalili, ha posat èmfasi en la necessitat d'ampliar la cooperació bilateral entre l'Iran i Síria en diversos camps per tal de donar suport a aquest país àrab contra les amenaces estrangeres.

"El suport de Síria a la Resistència palestina és actualment el principal factor perquè el poble sirià sigui víctima de les polítiques opressives dels Estats Units i el règim de Tel Aviv. Però, sens dubte, la nació i el govern sirians superant totes les dificultats, duplicaran la glòria i el poder del país", ha assenyalat aquest dijous Yalili en la seva trobada amb el vicepresident i primer ministre sirià per a Afers de Servei, Omar Qalavanyi.

El titular persa en relació amb el poderós suport de Damasc al poble palestí en la guerra de 22 dies a Gaza, malgrat el silenci de molts països àrabs, va criticar les polítiques duals d'aquests països i va dir que: "Ningú creu que els països que fins i tot no han celebrat unes eleccions, avui dia siguin defensors de la democràcia i els drets de les nacions de la regió", referint-se a Qatar, Aràbia saudí, els EAU i Oman.

Qalavanyi, per la seva banda, va apuntar que les sancions econòmiques de l'Occident contra Síria, en lloc de pressionar el Govern, dificulta el nivell de vida de les persones vulnerables del país àrab.

Al final, Qalavanyi ha mostrat el seu beneplàcit per les reunions que ha sostingut amb les autoritats iranianes i ha desitjat l'execució ràpida dels acords assolits entre Teheran i Damasc i l'augment de les relacions bilaterals.

Un paquet amb una gavina morta alarma els Jutjats de Palma

Un paquet amb una gavina morta al seu interior ha causat gran enrenou i ha endarrerit mitja hora l'obertura dels Jutjats de Via Alemanya, a Palma, després que agents de la Policia Nacional hagin acudit amb gossos per comprovar si es tractava d'un explosiu, cosa que finalment han descartat.

Així ho han informat fonts del Tribunal Superior de Justícia de Balears, que han detallat que aquest matí, quan ja es trobaven al seu interior els funcionaris dels jutjats, els agents de seguretat privada han descobert un paquet sospitós situat en una lleixa d'una finestra exterior de l'edifici.

Immediatament, seguint el protocol, han cridat al seu coordinador de seguretat, que al seu torn ha alertat a la Policia Nacional, que ha acordonat la zona impedint que els usuaris dels Jutjats poguessin entrar a partir de les 09.00 hores, tal com sol ser habitual.

Després de tallar al trànsit un tram del carrer Parellades, la policia ha procedit a comprovar amb uns gossos si es tractava d'un artefacte explosiu. Després descartar-, han passat el paquet per l'escàner dels Jutjats, on han pogut descobrir que a dins hi havia una gavina morta. Cal destacar que el paquet estava ben tancat i no posava res.

Les citades fonts han precisat que en cap moment s'ha desallotjat l'edifici dels Jutjats de Via Alemanya, sinó que l'únic que ha passat és que s'ha retardat fins a les 09.30 hores l'obertura al públic d'aquests. Per la seva banda, la Policia Nacional està investigant els fets.

El Santander perd la meitat dels seus beneficis en sanejar el risc immobiliari

El banc espanyol Santander SA va informar sobre la reducció dràstica dels seus beneficis després d'un esforç ingent en provisions per sanejar el risc immobiliari.

La primera entitat bancària d'Espanya, Santander SA, va publicar aquest dijous els resultats del primer semestre de l'any. Segons l'informe, durant aquest període el grup va obtenir un benefici net de 1.704 milions d'euros, fet que suposa un 51% menys que l'any anterior, després de cobrir més del 70% de la nova normativa de risc immobiliari aprovada pel Govern de Mariano Rajoy.

Sense aquestes provisions establertes per l'entitat, segons els decrets de sanejament del sector financer, els beneficis del Santander haurien crescut un 5,5%. L'entitat està disposada a solucionar el risc del sanejament immobiliari aquest mateix any i per això no ha dubtat a destinar el 93% del benefici ordinari del segon trimestre (1.304 milions d'euros) a provisions per a la cobertura d'aquests riscos al nostre país, raó per la qual el resultat comptable registrat d'abril a juny ha estat de només 100 milions d'euros.

"Estem en una situació de recessió, però les coses milloraran". Durant la roda de premsa per presentar els resultats del primer semestre de 2012 de l'entitat, el conseller delegat del Banc Santander, Alfredo Sáenz, ha apuntat que "encara hem de veure el que passa, però creiem que no es produirà un rescat al Regne d'Espanya".

Segons la seva opinió, "s'estan fent les coses bé i nosaltres donem suport al Govern. Estem en una situació de recessió, però les coses milloraran a partir del pròxim any". Sáenz va voler mostrar també el seu suport a les declaracions realitzades ahir pel governador del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, en què assegurava que aquest organisme està disposat a fer "el que sigui" per conservar l'euro. "Em semblen unes declaracions molt positives, crec fermament en que l'euro no es trencarà i que aguantarà tots els temporals", va declarar Sáenz.

La Policia de Nova York "va violar drets bàsics" durant les protestes

Un estudi universitari va analitzar les accions de la Policia durant les manifestacions que es van desenvolupar a Nova York a partir de la tardor de 2011. Els resultats de la investigació diuen poc a favor de l'actuació del Departament de Policia de la ciutat. Els especialistes de la Universitat de Nova York i les escoles de Dret Fordham denuncien que els policies van actuar de manera violenta, van aplicar una força innecessària i van realitzar arrestos sense fonament. A més, les seves accions van obstruir la llibertat de premsa perquè van impedir en diverses ocasions el treball normal dels periodistes.

Després d'analitzar nombrosos vídeos, documents i publicacions de premsa i parlar amb activistes del moviment Occupy Wall Street i testimonis, els autors de l'informe conclouen que les autoritats van intentar reprimir les protestes fins i tot quan eren legals.

"El nivell d'impunitat és xocant", segons Sarah Knuckey, professora de Dret de la Universitat de Nova York, citada per The Guardian. "Moltes persones entrevistades ploraven parlant de les seves trobades amb la policia", afegeix. No obstant això, els investigadors no van poder conèixer el punt de vista del Departament de Policia, tot i que el seu objectiu era oferir també la versió de les autoritats al respecte del que va passar.

Entre les violacions més habituals s'esmenten les següents:
- Batudes contra acampades pacífiques enmig de la nit.
- Bloqueig injustificat d'espais públics i dispersió d'assemblees.
- Falta de transparència en la política del govern.
- Agressivitat i ocupació de força excessiva contra manifestants, periodistes o transeünts.

Els especialistes recomanen investigar els abusos policials. L'informe és el primer d'una sèrie que inclou informació sobre les violacions en altres ciutats com Oakland o Boston.

Tariq Ali: "Veneçuela és una alternativa al capitalisme en el món"

"Sens dubte, Veneçuela representa una alternativa, de fet, l'única alternativa que tenim avui en el món està a Sud-amèrica, enlloc es veu el que s'observa aquí", ha destacat aquest dijous l'escriptor i filòsof pakistanès Tariq Ali.


"La Xina no és una alternativa, l'Índia tampoc, Rússia no és una alternativa, però Veneçuela sí que ho és, perquè qüestiona totes les prioritats del capitalisme modern, és a dir, utilitza l'Estat en favor dels pobres. Aquesta és la importància que té Veneçuela", va destacar.

"A més, la gent vol al seu govern", ha destacat el també cineasta i novel·lista, qui va ratificar la importància del paper que actualment juga Amèrica Llatina al món.

En una entrevista amb l'Agència Veneçolana de Notícies (AVN), l'escriptor va assenyalar que per això "els bolivarians segueixen guanyant eleccions", en referència als nombrosos comicis que han guanyat les forces de la Revolució bolivariana, així com els triomfs que l'esquerra ha obtingut en altres nacions del continent.

"És impactant com es parla de Veneçuela en altres països, diuen que Chávez és un dictador, tot i que Chávez ha enfrontat més eleccions i ha guanyat més eleccions aquí que cap altra persona, però (països capitalistes) no ho veuen així perquè la democràcia oficial és cada vegada més restrictiva. Aquest és el món en què ens debatem actualment", va afegir el filòsof.

Va advertir que l'imperi nord-americà mai renúncia i, llevat que la gent estigui disposada a lluitar i sigui conscient, aquestes fites podrien ser derrotades, perquè per als Estats Units "l'única democràcia que és permesa és la democràcia que fa el que ells diguin que s'ha de fer ".

En aquest sentit, ha destacat que és vital seguir construint eines com la Televisió ​​del Sud (Telesur), que treballa per unificar a Llatinoamèrica per tenir una consciència continental "i això mai ha passat abans d'aquesta manera".

Tariq Ali, integrant del Consell Assessor de Telesur, ha recordat que anteriorment aquest treball d'unitat es va intentar amb la Revolució cubana "però va passar des de baix solament perquè el que hi havia al voltant a la regió eren dictadures militars recolzades pels Estats Units".

L'intel·lectual va insistir en la necessitat d'enfortir la unitat en el continent i és que, en la mesura que els països de la regió es mantinguin units, podran "mantenir a ratlla als nord-americans".

Científics britànics descobreixen una immensa vall sota les glaceres de l'Antàrtida

Els científics britànics van trobar una gegantina fossa tectònica sota les glaceres de la part occidental de l'Antàrtida. Els experts opinen que la fissura, de la mateixa grandària que el Gran Canó als EUA i d'1,6 quilòmetres de profunditat, podria estar relacionada amb l'alta taxa de fosa del gel a la regió.

La depressió en l'escorça terrestre es troba sota la glacera Ferrigno que s'estén 28 quilòmetres fins al golf de Eltanina, al mar de Bellingshausen, a l'Antàrtida occidental.

Els científics van fer el descobriment amb l'ajuda del radar capaç de penetrar a través d'una gruixuda capa de gel a una distància de dos mil cinc-cents quilòmetres. Aquesta regió va ser visitada pels científics per a aquest tipus d'investigacions només una vegada, el 1961.

Occident amaga la veritat sobre les massacres sirianes


El servei d'intel·ligència alemany creu que "s'han perpetrat a Síria al voltant de 90 atacs terroristes que poden ser atribuïts a organitzacions pròximes a Al-Qaida o grups gihadistes des de finals de desembre passat fins a principis de juliol de 2012", segons el diari alemany FAZ. (Vídeo de Thierry Meyssan, sobre el resultat de la batalla de Damasc.)

Per la seva banda, el Govern d'Alemanya admet que va obtenir un informe del servei d'intel·ligència del país sobre la massacre perpetrada el passat 25 de maig a la localitat siriana de Houla, però assenyala que el contingut d'aquests documents no pot ser revelat "per raons de seguretat nacional".

La majoria de les nacions occidentals, incloent Alemanya, van acusar les autoritats sirianes de la matança, mentre que el Govern sirià va negar totes les acusacions i va atribuir l'autoria de la massacre a l'oposició armada. Els tràgics esdeveniments a Houla van provocar un escàndol mediàtic quan es va revelar que la cadena britànica BBC havia usat imatges d'una matança de civils realitzada el 2003 a l'Iraq per il·lustrar el que va passar a Síria, posant així de relleu l'existència d'un altre component del conflicte sirià : una guerra mediàtica en la qual cada bàndol defensa els seus interessos polítics.

En opinió de l'expert en relacions internacionals Marc Terranova Tenorio, la "guerra, imposada a Síria, està assentada en una gran mentida". Comentant la postura de les autoritats alemanyes que es neguen a revelar la veritat defensant presumptament els interessos nacionals, Tenorio apunta que "l'interès nacional seria lluitar contra el terrorisme i no recolzar-lo i seria col·laborar amb qualsevol Estat que tingui problemes amb els grups terroristes". Ocultant la informació i "la veritat", Occident "està col·laborant amb els grups que estan actuant a Síria de forma terrorista", afirma.

Milions de persones abandonades a la seva sort per falta de fons

L'assistència humanitària va patir l'any passat la major pèrdua de fons en una dècada, la qual cosa revela el fracàs de la comunitat internacional per fer front a les necessitats creixents d'un món en crisi.

L'organització britànica Development Iniciatives (http://www.devinit.org/) va publicar un informe (http://www.globalhumanitarianassistance.org/reports) aquest mes que subratlla el canviant context de l'assistència humanitària després del terratrèmol d'Haití i les grans inundacions del Pakistan el 2010.

L'estudi coincideix amb dades de mitjans d'any publicades per l'Organització de les Nacions Unides (ONU), que eleven les projeccions de les necessitats humanitàries de 7.900 milions de dòlars a 8.800 milions per a aquest any.

Les exigències de l'assistència humanitària van disminuir de 74 milions de persones necessitades el 2010 a 62 milions en 2011. No obstant això, la comunitat internacional no va poder complir amb les menors obligacions.

Les contribucions de governs i donants privats per aquesta causa es van reduir en un 9 per cent, el que va fer que gairebé el 38 per cent de les necessitats humanitàries quedessin insatisfetes el 2011, per sobre del 28 per cent de 2007.

En aquest període, els fons per a aquesta finalitat van augmentar de 12.400 milions a 17,100 milions de dòlars.

Grans canvis el 2010

Va ser un any especial per a l'assistència humanitària amb el terratrèmol d'Haití i les enormes inundacions del Pakistan, ja que van demandar uns 18.800 milions de dòlars a la comunitat internacional, mentre que el 2009 s'havien requerit 15.300 milions de dòlars.

La diferència entre les necessitats i els recursos disponibles s'eixampla, malgrat que el sector va provar tenir una extraordinària restència donada la reducció de l'assistència oficial al desenvolupament, segons Lydia Poole, autora de l'estudi de Development Iniciatives i responsable del programa d'assistència humanitària global de l'organització.

"L'aspecte positiu que mostra l'informe és, per cert, l'augment del finançament privat", va dir Poole a IPS, "la que, de fet, sembla molt receptiva davant de les creixents necessitats", ha apuntat.

"Els fons privats, a més, tampoc es van reduir tant el 2011 com es preveia", va observar.

El finançament privat va augmentar 70 per cent el 2010 i, igual que els recursos humanitaris en general, el 2011 van romandre per sobre del nivell de 2009.

Perdedors invisibles

L'atenció internacional que van concentrar els desastres d'Haití i Pakistan el 2010 va augmentar les necessitats humanitàries fins a nivells sense precedents, però també va generar un canvi significatiu en la distribució de fons que va deixar a altres països gairebé sense res.

Txad i Nepal van registrar cadascun una disminució de l'ajuda humanitària d'almenys el 30 per cent el 2010, el que mostra que la nova tendència assigna un 50 per cent dels fons als tres majors beneficiaris.

En els 10 anys anteriors, només un terç dels recursos de l'assistència humanitària es concentrava en els tres països amb major crisi, i la resta es distribuïa entre una gran quantitat de països.

De fet, Haití va rebre el 2010 més del doble de l'ajuda que el major beneficiari de 2009.

"Per cert que no correspon amb els bons principis de les donacions humanitàries no finançar una crisi a costa d'una altra", va remarcar Poole, que va apuntar, en especial, als efectes a la Banya d'Àfrica, que van prendre proporcions devastadores el 2011.

Malgrat les alertes primerenques sobre la imminent sequera a la regió, "l'efecte net va ser que no van aconseguir els fons per a les disposades organitzacions de la regió que haurien pogut prevenir el sofriment i salvar moltes vides si haguessin tingut els recursos per fer-ho", ha indicat Poole.

La resistència segueix quedant en segon lloc

Els desastres naturals i els conflictes continuen sent els principals responsables de les crisis humanitàries, assenyala l'informe de Development Iniciatives.

No obstant, només el quatre per cent de l'assistència humanitària es va destinar a la prevenció ia la preparació entre 2006 i 2010, molt per sota del 10 per cent ideal, segons l'estudi.

L'informe esmenta les dificultats de les organitzacions locals, que acostumen a ser les primeres a respondre en temps de crisi, per accedir a fons estatals i internacionals quan passa un desastre.

Moltes organitzacions internacionals són reticents a associar-se amb actors locals per por a perdre visibilitat i, per tant, donants, va indicar Manisha Thomas, assessora en resposta humanitària, durant una trobada del Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides, patrocinat pel govern d'Haití i l'Organització Internacional de les Migracions (http://www.iom.int/jahia/Jahia/lang/es/pid/1).

"Per desgràcia, llevat que ostentis la bandera de la teva organització, molts donants no et finançaran", ha indicat.

Cal una discussió de part dels donants sobre el finançament d'organitzacions internacionals perquè s'associïn amb actors locals, va remarcar, així com trobar formes d'oferir diners directament a agències locals.

"En temps d'austeritat financera, hi ha un argument econòmic que les organitzacions nacionals i locals són molt més eficients en termes de costos en respondre a una crisi humanitària", ha indicat Thomas.

Mentre, s'adverteix que augmenten les necessitats el 2012, aquest any. La crisi del Sahel (http://ipsnoticias.net/nota.asp?idnews=100154) i el conflicte al nord de Mali (http://ipsnoticias.net/nota.asp? Idnews = 100.128) van augmentar la quantitat de gent en situació crítica de 51.000.000 a 62.000.000 de persones el 2012.

Un estudi de meitat d'any del Procediment d'Apel·lació Global, de l'Oficina de Coordinació dels Assumptes Humanitaris de l'ONU (OCHA) revela que aquest any només es va rebre 45 per cent dels fons requerits.


Per Kim-Jenna Jurriaans

Civit presenta una bateria de preguntes per saber si la Generalitat aplicarà la llei d’avortament reformada pel PP

A partir de la proposta del ministre Ruiz Gallardón d’eliminar la malformació del fetus com a raó legal per interrompre voluntàriament l’embaràs, la diputada d’ICV-EUiA vol conèixer la posició de l’Executiu català al respecte.

La diputada Mercè Civit, portaveu d’ICV-EUiA en la Comissió de les Dones del Parlament de Catalunya, ha presentat avui una bateria de preguntes a la Mesa en nom del seu grup, per tal que li siguin contestades per escrit. Les preguntes estan motivades per les recents declaracions del Ministre de Justícia, Albert Ruiz Gallardón, qui ha anunciat que en la propera reforma de la Llei Orgànica de Salut Sexual i Reproductiva i d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs, la malformació del fetus no serà raó legal per avortar.

Segons argumenta Civit, la proposta del ministre del PP “va en contra de la realitat quotidiana de les dones que decideixen avortar per motius diversos, però amb un element comú: no poder assumir una maternitat en aquell moment de la vida”. A més, la diputada d’esquerres denuncia que la seva aplicació significaria “un retrocés en la consecució de drets civils de les dones i tornar a un model de societat retrògrad i conservador, doncs ens situa en un escenari més restrictiu que l’aprovat el 1985 amb la Llei de Despenalització de l’avortament”.

En concret, la diputada d’ICV-EUiA vol saber quina opinió té el Govern de la Generalitat sobre la modificació de la Llei de l’avortament proposada pel ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, i si, en cas d’aprovar-se, aplicarà aquesta Llei a Catalunya.

D’altra banda, Civit ha preguntat quants nounats a Catalunya van néixer amb alguna malformació fetal entre 2008 i 2011. Així mateix, demana al Govern de la Generalitat si és coneixedor de les conseqüències sobre la qualitat de vida dels infants amb malformacions i de les seves famílies, i si sap quins són els tractaments i les cures que necessiten els infants nascuts amb alguna malformació fetal, que els detalli. I finalment, pregunta al Govern si és coneixedor de l’esperança de vida d’aquests infants.

Descobreixen la cinquena lluna al voltant de Plutó

Amb el Telescopi Espacial Hubble, de la NASA, un equip d'astrònoms ha descobert una altra lluna que orbita el planeta nan Plutó. Els investigadors afirmen que és probable que la nova lluna, la cinquena de Plutó, tingui forma irregular i mesuri entre 9 i 24 quilòmetres (entre 6 i 15 milles) de diàmetre. De moment, l'han anomenat S/2012 (134.340) 1, i ha estat detectada en nou conjunts independents d'imatges preses per la Càmera de Camp Ampli 3, del telescopi Hubble, el 26, 27 i 29 de juny i el 7 i 9 de juliol. Imatge: Pluto: Plutó; Charon: Caront; Hydra: Hidra.

La lluna dóna la volta a Plutó en una òrbita de 93.000 quilòmetres (58.000 milles) de diàmetre.

L'imatge, presa pel Telescopi Hubble, de la NASA, mostra cinc llunes orbitant al nan, llunyà i gelat Plutó. El cercle verd marca la recentment descoberta lluna, anomenada P5, tal com va ser fotografiada per la Cambra de Camp Ampli 3, el 7 de juliol. Aquestes observacions serviran als investigadors en la seva planificació del vol d'aproximació a Plutó, el qual es durà a terme el juliol de l'any 2015 i l'efectua la nau espacial New Horizons (Nous Horitzons, en idioma espanyol), de la NASA.

La lluna P4 va ser descoberta en les dades recollides pel telescopi Hubble l'any 2011.

"Les llunes formen una sèrie d'òrbites, cadascuna imbricada clarament dins de l'altra, el que és molt semblant a les famoses nines russes", descriu el líder de l'equip, Mark Showalter, de l'Institut SETI, a Mountain View, Califòrnia.

A l'equip d'investigadors els intriga que Plutó sent un planeta tan petit pugui tenir tan complexa col · lecció de satèl · lits. El nou descobriment proporciona claus addicionals que serviran per aclarir com es va formar el sistema de Plutó i com va evolucionar. D'acord amb la teoria que més adeptes té, totes les llunes de Plutó són relíquies d'una col · lisió va tenir lloc fa milers de milions d'anys entre aquest planeta i un altre cos de grans dimensions del Cinturó de Kuiper. (El Cinturó de Kuiper és una zona de cossos gelats, similars a Plutó, que orbiten més enllà de l'òrbita de Neptú. Plutó mateix és considerat un objecte del Cinturó de Kuiper.)

La nova observació ajudarà als investigadors perquè puguin conduir la nau espacial New Horizons, de la NASA, a través del sistema de Plutó l'any 2015, la qual cosa constituirà un moment històric molt esperat, durant el qual la nau sobrevolarà el llunyà món a alta velocitat.

L'equip d'investigadors ha estat utilitzant el telescopi Hubble per rastrejar acuradament el sistema de Plutó per tal d'identificar possibles perills per a la nau New Horizons. L'acostament de la nau al nan planeta, a una velocitat d'aproximadament 48.000 quilòmetres (30.000 milles) per hora, podria ocasionar la destrucció de la nau si es produís una col · lisió amb romanents orbitals tan petits com un projectil d'una arma de petit calibre.

"El descobriment de tantes llunes petites indica, de manera indirecta, l'existència de moltes partícules diminutes que ronden, invisibles, pel sistema de Plutó", diu Harold Weaver, del Laboratori de Física Aplicada de la Universitat Johns Hopkins, a Laurel, Maryland .

"L'inventari que estem fent del sistema de Plutó, utilitzant el telescopi Hubble, ajudarà a l'equip de New Horizons en el disseny d'una trajectòria més segura per a la nau", afegeix Alan Stern, l'Institut d'Investigacions del Sud-oest, situat a Boulder, Colorado. Stern és l'investigador principal de la missió.

Caront, la lluna més gran de Plutó, va ser descoberta l'any 1978 en observacions realitzades a l'Observatori Naval dels Estats Units, a Washington, DC Mitjançant les observacions dutes a terme pel telescopi Hubble, l'any 2006, es va descobrir que aquest planeta posseeix altres dues petites llunes: Nix i Hidra. El 2011, una altra lluna, P4, va ser trobada en les dades proporcionades pel telescopi Hubble.

València i Barcelona tenen un consum alt de cocaïna i cànnabis

València, Anvers, Amsterdam, Eindhoven i Barcelona són les ciutats d'Europa amb un major consum de cocaïna, segons un estudi realitzat per universitats del continent, encara que en l'estudi només s'han comptabilitzat 19 ciutats i falten Madrid, Londres o Roma. En l'estudi han col · laborat centres de recerca i universitats de 11 països europeus. En el cas d'Espanya, la investigació ha comptat, entre d'altres, amb la participació del Departament de Medicina Preventiva de la Universitat de València i de la Universitat Jaume I de Castelló.

D'aquesta manera, per primera vegada, un grup de científics ha realitzat un estudi comparatiu sobre el consum de drogues "il · lícites" a 19 ciutats europees, quatre d'elles espanyoles-València, Castelló, Barcelona i Santiago de Compostel · la-, basat en l'anàlisi d'aigües residuals a través de biomarcadors urinaris.

L'estudi revela també que el consum d'èxtasi a València és "moderat". En les quatre ciutats espanyoles analitzades el consum de cànnabis i de cocaïna és "superior" al d'altres drogues, com ara les metamfetamines i l'èxtasi.

Anàlisi de les aigües residuals de 19 ciutats europees

Per realitzar aquesta investigació, els investigadors van recollir mostres d'aigües residuals urbanes de 19 ciutats europees al llarg d'una setmana al març de 2011.

En aquestes mostres es van analitzar biomarcadors urinaris de cocaïna, amfetamina, èxtasi, metamfetamina i cànnabis, els resultats s'han publicat aquest dijous a la revista especialitzada 'Science of the Total Environment'.

S'estima que a Europa es consumeixen uns 356 quilograms per dia, el que representa aproximadament entre el 10 i el 15% del total de cocaïna consumida a tot el món, segons les estimacions de l'Oficina de Nacions Unides per a la Droga i el Crim Organitzat .

A més, cal assenyalar que el consum més alt de cànnabis correspon a Holanda, el màxim índex es va mesurar a la ciutat d'Amsterdam, seguit de França i Espanya, mentre que els investigadors consideren que en el cas d'Espanya, per la seva posició estratègica en el tràfic de marihuana, suposa un mercat "important" d'aquesta substància.