diumenge, 16 d’octubre de 2011

15-O: La ciutadania pren Barcelona


pachamama tv

Xina és el major soci comercial de l'UE en reemplaçament dels EUA

El volum de comerç entre la Xina i la Unió Europea (UE) es va situar en 35.600 milions d'euros (49.400 milions de dòlars) al juliol, amb el que la Xina va sobrepassar als Estats Units i es va convertir en major soci comercial de l'UE, va informar el Ministeri de Comerç de la Xina, fent referència de les últimes estadístiques d'Eurostat.

El volum comercial total entre la Xina i l'UE al juliol va excedir el dels EUA i la UE en 800 milions d'euros i va passar a ocupar el 13,4% del total d'importacions i exportacions de la regió, d'acord amb dades difoses per la oficina d'estadístiques de la UE.

No obstant això, el comerç bilateral es va reduir per segon mes consecutiu al juliol amb una caiguda del 0,8% en comparació amb el mateix període de l'any passat.

Mentrestant, la Xina segueix sent el segon major mercat d'exportació de la UE amb un volum de comerç de 11.700 milions d'euros al juliol, una pujada interanual del 12,3%, xifra que supera la taxa de creixement del total d'exportacions de la UE, del 4,1 %.

Les importacions de la UE de mercaderies xineses van sumar 23.900 milions d'euros, fet que suposa una reducció interanual del 6,2%. No obstant això, la Xina es va mantenir com a principal regió d'origen d'importacions de la UE, ocupant el 17,4 per cent del total d'importacions de la regió.

Al juliol, la UE va registrar un dèficit comercial de 12.200 milions d'euros amb la Xina.

Mahmud Ahmadinejad: "Els assassinats són cosa de vostès"

El president iranià, Mahmud Ahmadinejad, ha rebutjat avui les acusacions dels Estats Units contra l'Iran pel presumpte complot per tal d'assassinar a l'ambaixador saudita, Adel Al-Jubeir, a Washington, ha informat l'agència IRNA: "Les autoritats dels EUA han intentat crear una nova crisi, aquesta vegada acusen el país de terrorisme, però han d'entendre que el terrorisme és assumpte de persones no cultes", ha dit Ahmadinejad. "La nació iraniana és civilitzada i no necessita recórrer a assassinats. Els assassinats són cosa de vostès", ha afegit dirigint-se a Washington.

El passat 13 d'octubre EUA va informar el secretari general de l'ONU, Ban Ki-Moon i als representants de 15 països membres del Consell de Seguretat de l'ONU sobre les acusacions contra l'Iran de planejar l'assassinat de l'ambaixador saudita a Washington.

Un dia abans el fiscal general dels EUA, Eric Holder, va informar que els serveis d'intel·ligència nord-americans van desmantellar un pla terrorista contra Adel Al-Jubeir tramat per uns grups dins el Govern iranià.

Al seu torn, el portaveu de la Casa Blanca, Jay Carney, va reportar la implicació en la trama d'alts oficials de la Força Quds, una unitat d'operacions especials de la Guàrdia Revolucionària iraniana.

Vídua de l'ex oficial rus Litvinenko reconeix que el seu marit va treballar per l'intel·ligència britànica

La vídua de l'ex oficial del Servei Federal de Seguretat de Rússia, Aleksandr Litvinenko, mort a Londres el 2006, va reconèixer per primera vegada que el seu marit havia treballat per als serveis secrets britànics MI5 i MI6, ha informat avui el diari Mail on Sunday: "Va col·laborar amb ells com a consultor durant més d'un any en el marc de l'operatiu contra el crim organitzat rus a Europa. No em parlava d'aquestes trobades... però deia que els ajudava", va dir Marina Litvinenko.

A més, la vídua de Litvinenko va informar que els serveis del seu marit costaven "desenes de milers de lliures esterlines", ha afegit que anteriorment no havia revelat aquesta informació per respecte al difunt, però ara és temps d'ajudar a la investigació per revelar les causes de la seva mort.

El passat 13 d'octubre el tribunal londinenc va tornar a investigar les causes de la mort de Litvinenko. Les audiències investigaran la implicació de Litvinenko en el treball del Servei d'Intel·ligència exterior MI6 i el de Seguretat interior MI5 del Regne Unit.

Aleksandr Litvinenko, que va fugir a Gran Bretanya el 2000, va morir als 43 anys d'edat el novembre de 2006, poc després d'obtenir la nacionalitat britànica. Experts de l'Agència britànica per a la protecció de la salut (HPA) van afirmar haver descobert en el cos de l'ex agent gran quantitat d'isòtop radioactiu poloni 210 encara que els resultats de l'autòpsia i el dictamen oficial mai van arribar a publicar-se.

No obstant això, la Justícia britànica va indicar com a sospitós de l'enverinament de Litvinenko a un altre ex agent, Andrei Lugovoi, que es va entrevistar amb Litvinenko poc abans de morir. Lugovoi rebutja les acusacions al qualificar-les de políticament motivades.

La Fiscalia russa va descartar al seu torn, per inconstitucional, l'extradició del presumpte implicat a Londres encara que es va declarar disposada a cooperar amb la Justícia britànica en la investigació i processar Lugovoi a Rússia, si es descobrissin evidències suficients per a això.

El 'cas Litvinenko' va provocar un fort deteriorament de les relacions entre Moscou i Londres que van suspendre diversos programes de cooperació bilateral. Ambdues parts van deixar constància el setembre passat, durant una visita del premier britànic David Cameron a Moscou, que les seves postures sobre aquesta qüestió es mantenen invariables.

Vídeo de la protesta 15-O a Barcelona


Aquest 15 d'Octubre el Moviment 15M va prendre els carrers de Barcelona per demanar un canvi econòmic, polític i social.

Temps de nous

Noguera: Juglans regia: Arbre caducifoli de la família de les juglandàcies, conegut pel nom de noguera, noguer, anoguer, nouera, anouera i a la Vall d’Aran per escaré. Procedent d’Àsia, ha estat tant cultivat que en algunes zones s’el considera autòcton. De tronc gruixut, capçada ampla i escorça fosca. Les fulles són compostes. Les flors, masculines i femenines que conviuen en el mateix arbre, apareixen juntament amb les fulles. Floreix d’abril a maig. El fruit és la nou, que madura a la tardor. Es troba en fondalades a prop dels llocs habitats i dels conreus. El fruit sencer quan és verd i les llavors, són comestibles.

La recol·lecció dels fruits verds es fa a l’estiu i la de les nous per menjar, a la tardor. Les nous, que són les llavors, es mengen crues. Hi ha moltes varietats de nous, que es diferencien per la grandària i la forma. Tant les fulles fresques com les nous son riques en vitamina C i B1, proteïnes, olis (el de nous fresc s’utilitza per expulsar la solitària), potassi, magnesi, fòsfor, calci, tanins sucrosos, també hi estan presents principis aromàtics, tanins i alcaloides molt actius.

És un aliment molt energètic, excel·lent com a fruit sec o com a ingredient en plats, amanides, postres, gelats, pastissos, galetes...

El fruit verd és un dels ingredients de la ratafia, un licor fet a base de plantes aromàtiques. En alguns països, les fulles, es prenen en forma de tisana o de te i s’utilitzen també per a combatre els penellons. És bó pel cervell pel seu contingut en ferro.

S’aconsella consum de nous en els casos d’astènia, anèmia i mal estat físic en general. Les nous tenen propietats digestives i el seu oli té propietats de bronzejat.

Un litre d’infusió en el bany té acció reconfortant. Hi ha locions revitalitzants pels cabells i mascares suavitzants... Amb les fulles i les corfes de nou podem tenyir roba.

PROPIETATS DE LES NOUS

Les nous destaquen fonamentalment pels seus olis vegetals poliinsaturats. Encara que, com l'oli d'oliva, conté àcid oleic (monoinsaturat) de provat efecte en la reducció dels nivells de colesterol a la sang, la seva riquesa amb acidific linoleic i alfalinoleic (poliinsaturats) li confereixen propietats encara mes interessants per a rebaixar aquest component i prevenir malalties del sistema circulatori que afecten al cor i a les artèries.

La utilització habitual de nous a l'alimentació permet reduir fins a un 50% el risc de sofrir malalties cardiovasculars, com l'infart de miocardi o l'angina de pit. Estudis realitzats han demostrat un poder fins i tot superior als olis monoinsaturats tan coneguts com l'oli d'oliva per a reduir el colesterol de la sang, especialment pel que fa al colesterol de baixa densitat o LDL, per a augmentar l'elasticitat arterial, per a prevenir la formació de coàguls i rebaixar la tensió arterial. Aquesta capacitat per a fluidificar la sang s'atribuïx sens dubte a la transformació de l'acidific alfalinoleic en prostglandines responsables d'evitar l'aparició de l'aterosclerosis.

No obstant això, no hem d'oblidar que les nous, com la majoria dels fruits secs, proporcionen una quantitat molt elevada de calories (gairebé 700 per cada 100 gr.) pel que no podem abusar d'elles en cas d'obesitat i sempre tenir en compte el conjunt total que aquests aliments representen en el total de la dieta. El millor és considerar-les com aliment de substitució d'altres fonts no tan saludables. Utilitzades com a tal, les nous, pel seu contingut en serotonina, constitueixen un element molt saciant que poden contribuir a evitar la sensació de fam i cobrir els antulls o ganes de picar aliments a tota hora, pel que ajudaran a prevenir l'obesitat.

Les nous constitueixen una bona font de vitamina I, amb propietats antioxidants, pel que resultaran molt eficaces per a evitar la influència negativa dels radicals lliures en la salut orgànica. A més de cuidar el bon estat del cor, prevenen l'aparició de moltes malalties. Si a aquesta vitamina li sumem les petites quantitats de vitamina C, se l'hi suma a la seva capacitat per a desintoxicar l'organisme.

La presència de zinc en les nous, juntament amb el seu contingut en vitamina B i polifenoles, ajuden a mantenir el bon estat de la pell, prevenint algunes anomalies com el eccema o evitant que aquesta s'assequi. El zinc, juntament amb la seva riquesa amb àcids grassos poliinsaturats omega 3 i omega 6, ajudaran a preservar la bona salut del cabell, afavorint el seu creixement i evitant anomalies com la seborrea o la calvicie, amb la qual, a més del zinc, també ajuda el seu contingut en coure.

Les nous contenen molt calci, el que les fa ideals per a prevenir la osteoporosis i mantenir els ossos en bon estat. Serà molt recomanable en persones grans que poden tenir més facilitat a descalcificar-se, sobretot en dones que es trobin en la postmenopausia i a les que la osteoporosis sol presentar-se amb freqüència. Pel seu baix contingut en hidrats de carboni resulten adequades per a l'alimentació dels diabètics ja que permeten estabilitzar els nivells de glucosa a la sang.

Resulten molt interessants per a l'alimentació infantil i juvenil, atès que, pel seu contingut en Lecitina i vitamina B constitueixen una bona manera d'alimentar el cervell i permetre que els estudiants tinguin bons resultats en els seus estudis.

José Montilla i els 54 lladres de la Diputació que van costar 1.300.000 euros

Més dades sobre el cas de les 'motxilles' de la Diputació de Barcelona: Un total de 54 càrrecs de la institució de beneficiaven d'aquests complements salarials il·lícits. El 2004, quan el president de la Diputació era el molt corrupte José Montilla, es va signar un decret que autoritzava la creació de les 'motxilles'. Aquest tracte garantia que els càrrecs de la casa que eren cessats en les seves responsabilitats, però seguien treballant a la Diputació, mantenien el seu antic sou durant deu anys, perdent cada any un 10% de la seva retribució inicial fins equiparar el seu sou amb el seu nou nivell laboral.

Aquesta xifra correspon, per dir-ho així, a la foto finish del cas. Però podrien ser més, admeten fonts que coneixen els detalls de la investigació, perquè podria haver-hi altres treballadors d'alt rang, avui ja allunyats de la Diputació, que s'hagin beneficiat d'aquest corrupte tracte al llarg dels set anys transcorreguts des que el 2004 va entrar en vigor. Els càlculs realitzats de moment estimen que, en total, les controvertides "motxilles" haurien costat a l'erari públic 1,3 milions d'euros.

En suma, es tractava d'una mena de blindatge que s'aplicava per igual en el cas d'un descens de categoria com d'un ascens, segons es llegeix en el propi decret de 2004. La normativa va ser modificada el 2008, quan el president de la institució era l'avui exministre Celestino Corbacho, però va mantenir els privilegis que ara es discuteixen.

Els beneficiaris eren tots alts càrrecs, de caps de servei cap amunt i els plusos no s'aplicaven per igual a tots els funcionaris de la casa. Perquè s'entengui: si un bibliotecari de la Xarxa o un sanitari de la xarxa centres de salut de la Diputació descendia d'escalafó, no conservava automàticament el sou que tenia abans. No era una mesura universal, sinó unipersonal.

Cada un dels beneficiaris de les motxilles obtenia el reconeixement d'aquest tracte mitjançant un decret específic. Precisament la discrecionalitat és el que explica que, en una institució amb més de 12.000 treballadors en plantilla, només 54 comptaran actualment amb els decrets que habilitaven les seves respectives motxilles.

Els noms dels beneficiaris no han transcendit i no transcendiran mentre no hi hagi un dictamen ferm sobre la legalitat d'aquests complements del salari. Aquesta tasca correspon legalment a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, que pot trigar entre dos i sis mesos en fer públic el seu veredicte, segons asseguren fonts de la Diputació.

No obstant això, totes les fonts admeten que els beneficiaris d'aquesta mesura eren càrrecs polítics de la confiança -el nombre de directius que han 'fet carrera' de funcionari a la Diputació de Barcelona és molt alt- dels successius governs de la institució presidits durant més de trenta anys pel PSC, amb el suport d'ICV i ERC. Per ara, els portaveus d'aquests dos últims partits han mantingut un absolut silenci respecte al cas, tot i que, en el ple del passat mes de setembre, van votar a favor que la mesura fos revisada posant en dubte, implícitament, la seva legalitat.

La discreció de totes les formacions ha estat imposada pel president de la Diputació, Salvador Esteve, que ha decretat una mena de secret de sumari sobre les indagacions que s'han realitzat fins ara a la casa. Mentre la Comissió Jurídica Assessora no es pronunciï, el president ha demanat al seu govern, integrat per CiU i PP, que sollevin l'assumpte públicament.

La cúpula de la CAM va usar l'ERO per aconseguir indemnitzacions milionàries

Les milionàries indemnitzacions per prejubilació de l'antiga cúpula directiva del PP de Caja Mediterráneo (CAM) -12.800.000 només per a cinc excàrrecs- té l'origen en l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) de baixes incentivades impulsat per l'entitat, intervinguda després del fracàs de la fusió freda. Entre els directius que ja s'han desvinculat de la CAM a través de l'ERO estan l'exdirector general de la caixa, Roberto López Abad (5,8 milions d'indemnització); Agustín Llorca, exdirector general adjunt (dos milions); Joaquín Meseguer, director general de participacions empresarials (dos milions); Vicente Soriano, exdirector de recursos (1,5 milions), i Gabriel Sagristá, exdirector territorial de la zona nord (1,5 milions). Foto: Roberto López Abad, exdirector general de la CAM, que va rebre 5,8 milions de indemnització per haver-la enfonsat i repartit entre els amics corruptes del PP.

La CAM va seguir endavant amb la seva part proporcional de l'ERO del Banc Base, 973 treballadors.

El supervisor valencià només anava a les reunions en vigília electoral

L'ERO va ser autoritzat pel Ministeri de Treball el 2 de juny. La suma global del cost dels acomiadaments per la Caixa, segons fonts sindicals, ronda els 320 milions. L'entitat va consignar per aquest programa 147.000.000 en el seu pressupost de 2010 i altres 57,9 en el primer semestre d'aquest any. Fins al 30 de juny, la caixa havia extingit 266 contractes.

Per què van poder entrar aquests exalts càrrecs de la CAM a l'ERO? A aquest pla de baixes incentivades podien acollir-se els empleats amb més de 55 anys i una antiguitat mínima de 10 anys. Els cinc exdirectius complien aquests requisits mínims, ja que tots havien accedit al càrrec mitjançant la fórmula de la promoció interna. I els seus suculentes indemnitzacions són fruit d'aplicar els paràmetres recollits en l'ERO al seu salari.

Una altra exdirectiu que aspirava a aquestes sucoses indemnitzacions era María Dolores Amorós, successora de López en la direcció general. Aquesta, per edat, no va poder acollir a l'ERO, però va pujar-se el sou fins als 600.000 euros i es va assignar una pensió vitalícia de 370.000 euros, tot això d'esquena als òrgans de control de la caixa. El Banc d'Espanya va frustrar aquests plans amb el seu acomiadament sense indemnització el 26 de setembre.

Està per veure el paper que van jugar el supervisor nacional i l'autonòmic en aquest procés. Després de conèixer aquestes milionàries indemnitzacions, el Govern i Generalitat Valenciana s'han creuat retrets mutus. El Banc d'Espanya ha anunciat que estudia si pot exigir la devolució de les indemnitzacions. L'Executiu valencià s'ha desmarcat del desastre de la CAM, almenys fins ara. La Llei de Caixes valencianes li atribueix competències de control a través del supervisor autonòmic, l'Institut Valencià de Finances (IVF). Aquest òrgan té un representant amb veu però sense vot en la comissió de control de la CAM. Fonts oficials asseguren que el membre de l'IVF només va a les reunions en vigílies electorals.