dilluns, 21 de març de 2011
Putin acusa occident de fer una crida medieval a la creuada
El primer ministre rus Vladimir Putin, ha conversat avui amb treballadors d'una fàbrica de Vótkinsk, Udmúrtia, república russa a la regió del Volga, i ha criticat bruscament la resolució del Consell de Seguretat de Nacions Unides sobre Líbia: "La resolució del Consell de Seguretat de l' ONU per Líbia és un document deficient. Ho permet tot. S'assembla a una crida medieval a realitzar una creuada. De fet autoritza la intervenció estrangera en un país sobirà", va dir. Rússia no va recolzar aquest document, ha recordat el primer ministre."El Govern rus no s'ocupa de qüestions de política exterior. Però tenim la nostra opinió sobre aquests assumptes. El règim libi no respon als criteris democràtics en cap dels seus paràmetres. Però això no vol dir que unes forces foranes puguin ficar-se en un conflicte intern per defensar una de les parts", va assenyalar.
Putin condemna la política dels EUA d'ocupació de la força a l'exterior
El primer ministre rus Vladimir Putin, a conversar avui amb treballadors d'una fàbrica de Vótkinsk, Udmúrtia, república russa a la regió del Volga, ha criticat la lleugeresa amb que els EUA pren decisions d'emprar força a l'exterior: "La política dels EUA registra una tendència estable ", va assenyalar Putin, en recordar que els EUA va bombardejar Belgrad durant la presidència de Bill Clinton, i durant el govern de Bush pare i Bush fill, Afganistan i l'Iraq.
"Ara va arribar el torn de Líbia. L'estan bombardejant amb el pretext de defensar la població civil. Els autors d'aquesta acció no tenen lògica ni escrúpols ", va declarar Putin.
El Consell de Seguretat de Nacions Unides va aprovar dijous passat una resolució que estipulava la possibilitat de llançar una operació militar estrangera per defensar la població de Líbia contra les tropes de Muammar Gaddafi. Rússia es va abstenir en la votació d'aquest document, amb la Xina.
L'operació va començar el dissabte amb participació dels EUA, Gran Bretanya, França, Itàlia i Canadà les que s'han unit Bèlgica i Espanya. Les forces de la coalició ja van llançar més de 120 míssils de creuer contra instal.lacions líbies de defensa antiaèria. Segons les autoritats de Líbia, més de 60 persones van morir, entre ells civils.
El triomf militar a Líbia serà un altre fiasco polític d'Occident en el tercer món
Armando Pérez: L'operació militar "Odissea de l'alba" empresa la setmana passada per França, Anglaterra i els Estats Units contra les tropes del líder Maumar Gaddafi al territori de Líbia es perfila com una victòria brillant des del punt de vista militar, però serà un altre fiasco polític d'Occident en el tercer món com va passar a l'Iraq i Afganistan.
En comentar el desenvolupament de la incursió aèria, recolzada amb míssils Tomahawk llançats des de vaixells, els experts russos pronostiquen que en els pròxims dies, les forces de la coalició internacional confirmaran la seva absoluta superioritat bèl.lica en aquest teatre d'accions de guerra, mentre que el coronel Gaddafi quedarà seriosament debilitat en perdre la seva aviació, els sistemes clau de defensa antiaèria i els centres de comandament per controlar l'exèrcit de terra.
En un balanç de les primeres 48 hores d'hostilitats, el cap de l'Estat Major Conjunt de l'Exèrcit dels EUA, almirall Michael Mullen, va reportar complaent l'assoliment reeixit de tots els objectius plantejats, que sota cap circumstància inclou l'enderrocament o la aniquilació física de Gaddafi.
Però la majoria dels corresponsals occidentals acreditats a Trípoli en els seus reportatges de diumenge van descriure amb detall la destrucció d'un dels palaus de Gaddafi, en el complex residencial de Bab el-Aziziye (al sud de Trípoli).
Els criminals de guerra han tornat de nou
Poques hores després dels atacs, les fonts a Líbia han informat que tres centres mèdics han estat bombardejats, confirmant les notícies d'ahir de TeleSur que anunciava un primer cas. Dos van ser hospitals i altre una clínica i eren totes instal.lacions civils. L'Hospital Al-Tadjoura va ser colpejat, igual que l'Hospital de Saladino a Zara Ain. La clínica que va ser bombardejada es troba també a prop de Trípoli, la capital líbia. No només eren infraestructures civils, sinó que a més estaven massa lluny de la zona de combat.Les instal.lacions d'aviació civil a tot Líbia també han sigut atacades. Fonts líbies van dir que totes les acadèmies militars libies han estat destruïdes.
Les mateixes fonts també van dir que tots les bases militars libies han estat atacades, fins i tot aquelles no relacionades amb la imposició d'una zona d'exclusió aèria. Les bases aèries, bases navals i bases de la terra a Líbia, van ser atacades per la nova "coalició dels disposats" a l'estil de l'Iraq. A més, un gran bloqueig naval al voltant de Líbia ha estat imposat pels Estats Units i els seus aliats a l'OTAN.
Fonts internes de Líbia van dir que dos avions francesos també han estat abatuts per soldats libis prop Janzour (Janzur/Zanzur).
Segons la mateixa font, un altre avió militar francès va ser abatut pels libis prop d'Anjila. La gent de Bengasi també fugia de la ciutat a causa de la guerra. Sirte (Sidra) i Misratah també han sigut atacats pels francesos, els Estats Units, Gran Bretanya i els seus aliats de la coalició.
Opel vol acabar el sanejament: 1200 places a retallar aquest any
El fantasma que rondava la planta d'Opel a Bochum es tornarà realitat: Decidida fa dos anys, la retallada total de 1800 places de treball acabarà per dur-se a terme aquest any. Per als empleats d'Opel a la ciutat alemanya de Bochum, la primavera no comença bé: Les negociacions al voltant de l'acomiadament de 1.200 treballadors han arribat a la conclusió que aquest ha de dur-se a terme amb celeritat. El pla de sanejament de l'empresa -que ha passat ja per l'amarg glop de tancar la planta d'Anvers-, preveia la retallada de 4.800 llocs de treball a Alemanya i 8.000 a tota Europa.Fins l'1 de maig, el nou president d'Adam Opel AG, Karl-Friedrich Stracker, haurà d'haver decidit concretament com portarà a terme aquesta decisió. Així segons informació publicada pel diari alemany Rheinische Post, ho exigeix la central de GM a Estats Units.
Ningú vol marxar
"Les xifres es coneixen des de fa un any, no hem decidit acomiadaments addicionals", informa el portaveu d'Opel a Rüsselsheim, Andreas Krömer. Al començament de 2010-d 'acord al pla de sanejament de l'empresa que va entrar en una greu crisi l'any 2008 - havien de retallar 600 places, en aquest any altres 1200.
Al principi, les retallades a la planta de Bochum-on 4500 empleats s'encarreguen de la construcció de l'Opel Zafira-havien de dur a terme a través de renúncies voluntàries, a canvi de fins a 250.000 euros d'indemnització. També oferia la possibilitat d'optar a 300 places a la central en Rüsselsheim, amb una prima de 25.000 euros. Però el pla no va ser tan popular com ho havia esperat l'empresa. El personal de Bochum no vol abandonar l'empresa i tampoc canviar de ciutat.
Estava previst
Així, fins l'1 de maig els gremis de l'empresa automotriu hauran de desenvolupar un pla de com dur a terme aquestes retallades fins a finals d'any. "Hem d'adaptar la nostra capacitat productiva a Bochum", va dir Krömer.
El pla de sanejament de l'empresa que ha passat ja per l'amarg glop de tancar la planta d'Anvers, preveia la retallada 4800 llocs de treball a Alemanya i 8000 a nivell de tot Europa. D'arribar a bon fi el sanejament, la balança de l'empresa podria escriure amb tinta en verd el 2012.
Eleccions a França: PSC, 25'04%, UMP, 17'07; FN: 15'18; F de G, 9; EE, 8'28
El PS ha sortit molt per davant en la 1ª ronda de les eleccions cantonals a França, amb gairebé el 99% dels vots escrutats, el Partit Socialista de Martine Aubry ha obtingut un 25,04% dels vots, mentre que l'UMP de Sarkozy, molt per darrere, té un 17,07% i es troba assetjat pel Front Nacional feixista de Marine Le Pen (15,18%). El Front d'Esquerra (Front de Gauche) obté més del 9% i Europa-Ecologia Verds el 8,28%. Amb el seu avanç, el partit de Marine Le Pen és capaç de jugar diumenge que ve a esgarriacries a 394 municipis. Es troba en un duel, davant del PS (204) i també davant de l'UMP (89), el Partit COmunista (37) i d'altres candidats, d'esquerra o dreta. També hi haurà cinc triangulars UMP-PS-FN.La por de l'ombra d'Stalin és allargada encara
El passat 5 de març es va complir el 58 aniversari de la mort de Iósif Vissarionovich Stalin (18 Decembre 1878 – 5 Març 1953), màxim líder de l'URSS des de mitjans dels anys 1920 fins sa mort. Amb aquest motiu un grup de militants de partits i moviments nacionals i comunistes van dipositar flors sobre la tomba del cap de l'URSS, situada al costat de la muralla del Kremlin que voreja la Plaça Roja. Aquest esdeveniment aparentment ordinari va causar un gran enrenou en cercles burgesos, sobretot en les seves xarxes d'Internet. L'assumpte és que actualment l'accés a la muralla del Kremlin està tancat per al públic degut a obres de manteniment en el mausoleu de Lenin.
I no obstant això, per als participants de l'acte batejat "Dos clavells per al company Stalin", es va fer una excepció. Perquè l'ofrena floral va ser autoritzada per l'administració del Kremlin, i alguns periodistes i blocaires que viuen d'això van denunciar senyals gairebé de "l'estalinisme rastrer" es de suposar que de Putin i Medvédev, segons els espantats blogers.
En realitat, es tracta d'un procediment normal i rutinari. Independentment que estigui obert o tancat l'accés a la muralla, diverses vegades a l'any es deixen passar petits grups perquè dipositin flors a les tombes. És una pràctica comuna i civilitzada.
És, potser, discutible l'existència d'un panteó a la plaça central de la capital de Rússia. Però mentre albergui diversos centenars de tombes seria si més no antidemocràtic impedir als ciutadans russos l'entrada a aquest cementiri.
I no té cap importància a quin difunt en concret volien retre homenatge aquests ciutadans i quines són les seves idees polítiques. És qüestió d'ètica i d'humanisme, no de política.
Darrerament, el discurs públic i polític rus mostra una tendència molt estranya. Qualsevol acte relacionat amb el nom de Stalin produeix "temor i tremolor" supersticiosos i gairebé pagans entre els que es declaren "antiestalinistes".
Aquests senyors s'imaginen que, per exemple, posar retrats del "pare de tots els pobles" en un autobús urbà a la ciutat "és propagar olors de totalitarisme".
Mentrestant, els diners per l'anomenat "estalinobús" està sent reunit pels mateixos activistes que van organitzar l'ofrena floral a la Plaça Roja. És una iniciativa estrictament privada i no té res a veure amb els organismes governamentals.
El Partit Comunista està oficialment registrat a Rússia (i és el segon en vots a la Duma R.S.) de la mateixa manera que diferents moviments socials d'esquerres. No hi ha cap raó per prohibir posar retrats dels seus líders polítics del passat. Això no contradiu la llei ni la Constitució.
En realitat, no és només problema de pluralisme. La reacció davant els actes dels "estalinistes" per part de nombrosos homes públics, "defensors de drets", periodistes i blocaires que es "declaren demòcrates" està impregnada d'un esperit genuïnament "estalinista", totalitari.
Va ser en els anys 30 i 40 del segle XX quan es va imposar una prohibició absoluta a exhibir qualsevol imatge de Trotski -mentxevic- i altres anarquistes i revisonistes. Va ser part de la política oficial.
Després de ser denunciat el "culte a la personalitat" de Stalin pel seu successor Nikita Khrusxov, van ser igualment prohibides les imatges d'aquell i es va intentar esborrar el seu nom de la història nacional. No és de sorprendre's: la mentalitat de Khrusxov es diferenciava ben poc de la de Stalin.
Durant anys va formar part del cercle més proper i era un comunista empedreït, és a dir, enemic de qualsevol manifestació de la "democràcia burgesa".
Però quan avui els representants de "cercles progressistes" -que és com ara s'en diu de les burgesies a la premsa del capital- tornen a intentar imposar tabú a qualsevol menció o imatge del "tirà i dèspota odiós" per a ells, és caricaturesc. Una clàssica il.lustració per a la famosa frase "el mort atrapa el viu". L'esperit del company Stalin va atrapar amb una particular tenacitat als que se les donen de ser els seus més acèrrims antagonistes: els nazis que ara governen des dels seus clubs d'elit.
Mentre tinguin tanta por al difunt Iósif Stalin no es podrà parlar d'haver superat la seva "herència". Ni tan sols dins de nosaltres mateixos. I Stalin seguirà sent, tant per comunistes, antifeixistes o mitòmans "estalinistes" com per als antiestalinistes primitius i feixistes: "Més viu que tots els vius".
Nota de Sírius: El que alguns diuen i proclamen -des dels púlpits de l'imperi- com "estalinisme" es, pels historiadors, una desfiguració del que correspondria, dins la lluita marxista pel socialisme, a un "socialisme de guerra", i que a occident es justifica com a tal amb les seves mesures extremes, així com la repressió del nazisme recolzat per les burgesies i oligarquies europees contra els partits d'esquerres i sindicats, l'assassinat dels seus líders -Jean Jaurés- i l'eliminació dels seus militants pels pistolers del capitalisme, o també l'organització de guerres entre pobles i genocidis de nacions i grups étnics -armenis, eslaus, gitanos o hebreus-, mentre a Rússia es planteja com un afer de repressió interna, deslligat d'una dinàmica política que era continuació i consequència directa de la primera guerra mundial i les aliances plutocràtiques.
Tanmateix a Sírius s'han publicat vídeos i reportatges sobre la denunciada manipulació que, a l'era Ieltsin, es va fer de nombrosos documents, com els del cas dels polonesos assassinats a Katyn per les S.S. hitlerianes i que el govern neofeixista de Polònia utilitza per a vindicar-se com a salvador de la pàtria, i no com hereus directes dels aliats nazis que són.
EUA desenvolupa un programari secret per controlar xarxes socials
Els militars dels EUA desenvolupen un programari que permetrà manipular secretament les grans xarxes socials, com Facebook o Twitter, informa el diari anglès The Guardian citant a una font del Comandament Central dels EUA (Centcom). El programa generarà personalitats no existents a Internet per influir en les converses en línia i difondre el punt de vista dels EUA. Segons es va assabentar la publicació, el Centcom va comissionar el programa a una corporació de Califòrnia.L'encàrrec suposa desenvolupament d'un programa per a "gestió de personalitat en línia" que permetrà a un militar nord-americà manejar fins a 10 personalitats virtuals a tot el món. A més, uns 50 "controladors" podran gestionar les personalitats suposades "sense que els puguin descobrir els experimentats enemics virtuals".
"La tecnologia permetrà a Centcom, mitjançant blocaires secrets en els llocs web estrangers, lluitar contra extremisme i propaganda enemiga fora dels EUA", va dir Bill Speaks, representant de Centcom citat per The Guardian.
El diari desconeix altres detalls del projecte. Segons dades no oficials, el programa està relacionat amb els experts web que van estudiar els mitjans de les autoritats xineses per controlar i restringir la llibertat d'expressió a la xarxa.
Autoritats japoneses detecten substàncies radioactives en llet i espinacs
El secretari cap del gabinet nipó, Yukio Edano, va anunciar avui que els nivells de radiació han superat els límits permesos en espinacs i llet arran de la fuita radioactiva a la central nuclear d'Fukushima I, els reactors van resultar severament danyats pel terratrèmol del passat 11 de març. El màxim portaveu del Govern japonès detallar que la llet i els espinacs contaminades es troben en les prefectures de Fukushima i Ibaraki, respectivament. Es tracta del primer cas de contaminació radioactiva en aliments des del començament de la crisi nuclear al Japó, informà Xinhua.Xina descarta amenaça immediata per fuga radioactiva al Japó
El medi ambient de la Xina i la salut dels seus ciutadans no estan subjectes a una amenaça immediata per les fuites radioactives de la planta d'energia nuclear Fukushima Daiichi al Japó, d'acord amb les anàlisis més recents sobre la situació.
El Comitè Nacional de Coordinació d'Emergències Nuclears de la Xina va indicar en un comunicat que la gent no necessita prendre pastilles de iode ni adoptar altres mesures per evitar danys per radioactivitat.
Aquesta conclusió es basa en tres anàlisis de monitorització ambiental, previsions meteorològiques i corrents oceàniques.
Fins a les 16:00 hores d'avui, els resultats del monitoratge l'aire en 41 ciutats del país continuen normals, va dir el comitè.
L'estudi meteorològic més recent d'un centre de resposta d'emergència a Beijing, membre de l'Organització Meteorològica Mundial i de l'Agència Internacional d'Energia Atòmica, indica que la Xina romandrà sense afectació els pròxims tres dies.
Per la seva banda, l'anàlisi sobre els corrents oceànics del Centre Nacional de Previsió Ambiental Marina mostra que l'aigua de mar de la Xina no es veurà afectada a curt termini per la fuga radioactiva.
El debat nuclear dista molt de ser tecnològic.
El debat nuclear dista molt de ser tecnològic: La política, l'opinió pública i les finances han dictat l'evolució i l'estancament d'una energia que no deixa a ningú indiferent. En seixanta anys d'història de l'energia nuclear, els accidents de nivell cinc i sis en l'escala INES es compten amb els dits de la mà. Els problemes de costos són financers. La construcció d'una planta nuclear dura uns deu anys i costa més de 3.000 milions d'euros. Tres quarts del cost de l'energia que produeixen corresponen al pagament d'aquesta immensa hipoteca. Els interessos del finançament solen ser alts i els preus resultants, el negoci d'uns pocs.Només s'ha produït un accident nuclear, el de Txernòbil, que arriba al nivell set, el màxim. Però la petjada de Txernòbil és indeleble: centenars de víctimes, pobles inhabitables, sòls contaminats per radiació, seqüeles en la població durant anys i un immens sarcòfag de formigó que serveix de tomba al reactor.
Els crítics de l'energia nuclear sostenen que no val la pena córrer aquests riscos. Els seus defensors, que a la llarga, les altres energies són més cares o més perilloses. Encara extreure l'energia de l'àtom ha estat un dels grans èxits de la ciència, el camí fins a arribar a Fukushima no és la típica història d'avenços i contratemps tecnològics.
En aquestes sis dècades ha tingut lloc una dura batalla política i econòmica, que promet refermar en els propers anys.
La frenada nuclear
El 1941, el comitè MAUD de científics britànics publicar dos informes. Un titulat "Ús de l'urani com a font d'energia" i un altre "Ús de l'urani per construir una bomba". Enmig de la Segona Guerra Mundial, el primer informe es va quedar en un calaix.
Les primeres centrals nuclears es van construir només amb la finalitat de fissió urani per obtenir plutoni, l'element usat en la segona bomba atòmica llançada sobre Nagasaki el 1945.
Després de la guerra, els usos pacífics no van trigar a arribar. Un reactor experimental va produir electricitat per primera vegada a Idaho en 1951. La Unió Soviètica ho va aconseguir el 1954 amb el seu reactor de Obninsk. Aquest mateix any, Lewis Strauss, president de la Comissió d'Energia Atòmica dels EUA, va declarar que, en el futur, l'electricitat seria "massa barata per mesurar".
En realitat, es referia a l'energia de fusió, llavors un projecte secret, però les seves paraules van marcar l'inici de l'era atòmica. La producció mundial d'energia nuclear va passar d'un gigawatt (GW) el 1960 a més 300 GW el 1990. No obstant això, des de llavors, a penes ha crescut, i suposa només el 14% de l'electricitat del món. Són vint anys d'estancament.
En essència, la reacció que es produeix a l'interior d'una central nuclear és la mateixa que en una bomba atòmica. La central és una enorme màquina dedicada a controlar aquesta reacció i utilitzar la calor produïda per generar electricitat. A més, és una magnífica màquina de fer diners.
Un cop en marxa, el manteniment i personal d'una central són costos petits comparats amb la quantitat d'electricitat que produeix. El combustible, urani, és relativament abundant (encara que hi ha dubtes sobre les reserves) i molt més barat que el petroli.
Fins i tot si el seu preu es dupliqués, només afectaria en un 7% al preu de l'electricitat produïda per la central nuclear. En comparació, amb el gas natural al doble del seu preu, el cost de l'electricitat d'una central de cicle combinat pujaria un 70%. Sembla un negoci rodó.
Els problemes de costos són financers. La construcció d'una planta nuclear dura uns deu anys i costa més de 3.000 milions d'euros. Tres quarts del cost de l'energia que produeixen corresponen al pagament d'aquesta immensa hipoteca. Els interessos del finançament solen ser alts.
Els inversors en el projecte estan apostant a que durant els 30 anys de vida útil de la central, el preu de l'electricitat serà prou alt per recuperar els seus diners. Això, i que no hi haurà accidents. El normal és que sigui necessari l'aval i també la subvenció dels estats.
Fukushima a curt i llarg termini en el pitjor dels escenaris
L'Organització Mundial de la Salut minimitza l'exposició de la població a la radiació nuclear, però, què passarà i en quin ordre si Fukushima arriba a convertir-se en el Txernòbil del segle XXI? Al Japó s'estima que la situació de la planta nuclear Fukushima I, severament danyada després del terratrèmol del 11 de març i el tsunami que va seguir, és més dramàtica del que es pensava fins ara. Per aquest motiu el nivell d'alarma en l'Escala Internacional per Incidents Nuclears (INES) -que va del 0 al 7- hagi estat elevat de 4 a 5 a una setmana de la catàstrofe natural, ha informat l'agència de notícies nipona Kyodo.La radiació nuclear genera càncers, especialment en nens i adults joves.
En el pitjor dels escenaris, Fukushima seguirà generant emissions radioactives durant dècades, segles i mil lennis, adverteixen els especialistes: "El període de semidesintegració d'elements com el cesi i l'estronci és de trenta anys, per exemple. Això significa que es desintegren en un lapse de tres segles. Però el període de semidesintegració del plutoni és de 24.000 anys. Això estarà irradiant durant una eternitat", diu Hirsch.
L'escala defineix el nivell 4 com un "accident de conseqüències locals", i el 5 com un "accident de conseqüències àmplies", però tant l'Autoritat de Seguretat Nuclear francesa (ASN) com l'independent Institut per a la Ciència i la Seguretat Internacional ( ISIS), amb seu als Estats Units, consideren des de fa dies que l'accident en la central de Fukushima està en el nivell 6.
De fet, una altra organització francesa, l'Institut de Radioprotecció i Seguretat Nuclear (IRSN), calcula que en el transcurs d'aquest divendres (2011.03.18) es confirmarà si es pot evitar o no que les temudes emissions radioactives-generades pel combustible atòmic contingut en el reactor, danyat després de la fusió del nucli-contaminin l'atmosfera.
Una missió en perill
La Societat Alemanya per a la Seguretat de les Instal.lacions i els Reactors Nuclears (GRS), amb seu a Colònia, considera decisiu que s'aconsegueixin formes de llançar aigua sobre els reactors diferents de les emprades fins ara-com l'ús d'helicòpters-per mantenir o incrementar la capacitat de refredament dels tancs en els quals s'emmagatzemen les barres de combustible nuclear.
"Per ara, el problema segueix sent aconseguir que l'aigua penetri en els reactors 3 i 4", comenta Sven Dokter, portaveu de la GRS, relativitzant l'efectivitat dels esforços per estabilitzar i refredar les barres en qüestió: "Quan els helicòpters aboquen l'aigua sobre la planta nuclear, no poden assegurar que la càrrega completa [7,5 metres cúbics d'aigua] caurà on ha".
Transportar els 1.000 metres cúbics d'aigua que es consideren necessaris per estabilitzar els tancs esmentats ameritaría més de cent vols que, d'altra banda, s'exposarien a la seva tripulació als perillosos raigs gamma que pugen des del reactor. No del tot optimista, Dokter afegeix: "Els nostres experts sostenen que, com a molt tard quan les barres deixin d'estar cobertes per l'aigua que les refreda, serà molt difícil, si no impossible, seguir volant sobre les instal.lacions de la planta".
El pitjor dels escenaris
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha emès guies actualitzades perquè les persones minimitzin la seva exposició a una radiació que pot provocar càncers, especialment en nens i adults joves. Però, exactament què passaria i en quin ordre si l'accident nuclear de Fukushima adquireix la mateixa gravetat que l'ocorregut a Txernòbil el 1986?
"El perill més gran és que un núvol radioactiva es formi i es desplaci cap a la ciutat de Tòquio, habitada per 36 milions de persones. Una urbs tan gran com aquesta no pot ser evacuada ", informa el físic austríac Helmut Hirsch en ser consultat per l'agència alemanya DPA, acotant que passaria molt temps abans que la planta de Fukushima deixés de generar les emissions radioactives que van crear el núvol en primer lloc.
Quan la fusió del nucli del reactor es consumeixi, la matèria radioactiva corroeix els mantells d'acer i les capes de formigó de les estructures que la contenen. "Poden passar setmanes abans que aquesta massa ardent corroeixi el formigó. Això constitueix un perill a llarg termini perquè la radioactivitat arriba a terra ", explica l'expert, la oficina a Hannover ofereix assessoria científica en matèria de seguretat nuclear.
"Irradiant durant una eternitat"
En aquest instant, l'accident de Fukushima se li atribueix la mateixa gravetat que al de la planta nord-americana Three Mile Island, ocorregut el 1979 a Harrisburg, Pennsilvània . No obstant això, si aquest arribés a causar el nivell d'alarma 7 en l'escala d'incidents nuclears, el reactor japonès hauria de ser cobert amb "una mena de sarcòfag per encapsular la radiació", una capa protectora similar a la que es va construir per a la central de Txernòbil.
Josep Huguet: "Era vox populi el fet sostingut pel diputat López Tena"
A les acusacions entre Alfons López Tena i Duran Lleida pel currículum de la vicepresidenta del Govern s'hi ha sumat l'exconseller d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat d'ERC, Josep Huguet. A través de la xarxa social Twitter, Huguet va explicar que era vox populi el fet sostingut pel diputat de SI, Alfons López, qui afirmà que Josep Duran Lleida és: "Un corrupte, que cobri comissions, vengui esmenes de lleis a grups d’interès, premiï amb càrrecs públics les seves amants i ex-amants, i dediqui diners públics a finançar la seva vida sexual, variada i extensa", i per això defensava la falsetat de la vicepresidenta Joana Ortega. Greus acusacions de López a Duran
El diputat català de Solidaritat Alfons López Tena i el diputat i membre del govern català per dUnió Democràtica (UDC)Josep Antoni Duran i Lleida s'han enfrontat les darreres hores en una peculiar baralla pública a través d'internet.
Tena va estar molt crític amb la vice-presidenta del govern Joana Ortega per haver presentat un currículum on constava una llicenciatura universitària falsa.
En la carta que cada dissabte el dirigent d'Unió adreça als seus militants per internet, com pròleg del full parroquial de l'Opus, Duran va fer una defensa acèrrima d'Ortega i va afegir una insinuació que deia que 'no és el mateix un error en un currículum que, per exemple, que un notari deixi en blanc uns fulls del seu protocol, i ja m’entens de què t’estic parlant'. El notari, aparentment, seria López Tena.
Al cap d'unes hores aquest va respondre de forma molt contundent des del seu bloc al diari Directe.cat. Tena hi deia que 'evidentment que no és igual, com no és igual la presumpta actuació de la Sra. Ortega a què el secretari general d’un partit polític sigui un corrupte, cobri comissions, vengui esmenes de lleis a grups d’interès, premiï amb càrrecs públics les seves amants i ex-amants, i dediqui diners públics a finançar la seva vida sexual, variada i extensa, i ja m’entens de què t’estic parlant, oi sr Duran?'.
El diputat de Solidaritat afegia posteriorment que 'és evident que ni el Sr. Duran es refereix a mi quan diu 'un notari', ni jo em refereixo a ell quan dic 'el secretari general d’un partit polític', però en la hipòtesi que el Sr. Duran es refereixi a mi, cap problema: que el seu grup parlamentari proposi una comissió d’investigació sobre les insídies que insinua, i també sobre la presumpta falsificadora Sra. Ortega. Solidaritat Catalana per la Independència s’unirà a la petició de totes dues.'
NO retalleu la Cultura. Nosaltres hi anem!
Manifestació: NO retalleu la Cultura. Nosaltres hi anem! de l'Associació Cultural Roig.Dilluns 21 de març de 2011, 19:00 a la Plaça dels Àngels (MACBA), Barcelona.
Militars libanesos descobreixen aparells d'espionatge israelians
L'Exèrcit libanès va detectar i desmuntar un dispositiu de seguiment electrònic muntat en la part sud del país, han declarat avui alts comandaments del Líban. El dispositiu, camuflat com una roca, incloïa una càmera. Amb la seva ajuda Israel realitzava el seguiment en una franja costanera d'uns 12 quilòmetres, des de la localitat d'Al Biyada fins a la ciutat de Tir. El maneig del dispositiu es realitza amb l'ajuda d'aparells aeris no tripulats, que emeten un senyal per activar la càmera.Segons militars, la detecció del "ull electrònic" es va fer possible gràcies a una informació rebuda del moviment Hezbollah.
No es tracta de la primera troballa d'aquest tipus. A finals de 2010, uns sistemes semblants van ser descoberts en diverses regions del Líban, en particular, a la muntanya Sannin, el punt més alt del país, situat al nord de Beirut. El Líban va presentar amb aquest motiu una queixa contra Israel al Consell de Seguretat de l'ONU.
Israel realitza de manera permanent el seguiment de l'activitat del moviment xiïta Hezbollah, el seu principal adversari al Líban. El 2006, uns comandaments de Hezbollah van resistir amb èxit els atacs de l'Exèrcit israelià durant la guerra de 34 dies. Segons Israel, el moviment ja va aconseguir restablir i multiplicar els arsenals, en particular, de coets.
Harrisburg, Txernòbil, Fukushima,… Cofrents?
Lluís Torró, diputat d'EUPV per Alacant: Al principi la notícia era que les centrals nuclears havien suportat l’impacte del terratrèmol i que havien aturat el seu funcionament. Poc després ens informaven que a Fukushima s’havien quedat sense energia i això podia suposar l’escalfament del combustible nuclear. A continuació ens van parlar de fuites controlades i que algun altre reactor també podia estar afectat. Quan es va produir l’explosió van insistir en que era hidrogen acumulat, que no calia alarmar-se. Però aleshores ja s’informava que els nivells de radioactivitat eren anormalment alts, que podien arribar fins Vladivostok (a més de 800 kms.) i que retiraven als treballadors que tractaven de refredar el combustible de la Central.
I al mateix temps la zona d’exclusió de 20 kms començava a considerar-se curta. Ara ja comencen a distribuir-se píndoles de iode als habitants de Tòkio per previndre càncers de tiroides i s’admet obertament que la situació es troba fora de control. Comencen evacuacions massives dels estrangers i, molt ordenament, els japonesos de les zones afectades que poden tracten d’anar-se’n el més lluny possible.
La indústria atòmica obté beneficis astronòmics de l’explotació de les centrals. Entre altres coses perquè estan subvencionades indirectament pels governs. Les companyies només es fan càrrec d’una part molt reduïda del cost de les externalitzacions. La més evident, la dels residus (perillosos i de duració centenària). Però hi ha d’altres com les assegurances: la de Cofrents, per exemples, sols cobreix 1.500 milions d’euros i està sufragada parcialment pel govern.
Amb aquests beneficis aconsegueixen que tècnics i mitjans de comunicació transmeten preferentment la seua versió de la història. Ens volen fer creure que l’energia que produeixen és imprescindible quan el cert és que tenim major capacitat de producció d’electricitat de la que consumim. Els molins eòlics, per exemple, han d’aturar-se per la nit per permetre que les nuclears continuen funcionant. El pitjor, però, és que tracten de situar el debat en termes de “seguretat”. I no hi ha cap dubte, les centrals atòmiques són les instal•lacions amb majors mecanismes de seguretat. Perquè? Caldria preguntar-se.
Doncs molt senzill: no és un problema de seguretat, sinó de riscos. Cap sistema de seguretat, per molt complet i sofisticat que siga està lliure de contingències en forma de terratrèmols, sabotatges o simples errades humanes. Ni l’enginyer més fervorosament partidari de les meravelles de la tecnologia s’atreviria a discutir-ho. La qüestió és que els riscos de l’energia atòmica basada en la fissió nuclear són inassumibles: per la seua magnitud i per la seua persistència. Allò que el moviment ecologista i formacions polítiques com EU ja fa molt de temps que anavem advertint ara s’ha fet evident per a tothom. No és la primera vegada que passa i, malauradament, no serà la darrera.
No es tracta d’alarmisme, sinó de realisme. No es tracta de por, sinó de precaució i sentit comú. Els riscos hi són sempre presents però es multipliquen amb el pas del temps (compreu-vos un cotxe de segona mà i veureu). Cofrents havia de tancar-se ara. La inversió ja està amortitzada. El PSOE ha posat els interessos de les elèctriques per davant de la seguretat de la ciutadania i el PP calla o aplaudeix (segons el lloc i el moment) les mesures. Fins quan pensem consentir-ho?
EUPV exigeix a la Generalitat que no contracte amb empreses que operen en paradisos fiscals
La diputada autonòmica d’EUPV, Marga Sanz, reclama al Consell que es comprometa en Les Corts abans que concloga la legislatura a no realitzar contractacions amb empreses que tenen el seu domicili fiscal en paradisos fiscals. “És el cas del senyor Calatrava, qui tal com hem denunciat des d’EUPV, ha rebut pagaments milionaris per part de la Generalitat Valenciana, sense que se li aplique l’IVA i amb domicili fiscal en Suïssa”. Sanz insisteix que el conseller Gerardo Camps ha de donar explicacions al respecte d’aquestos fets en la cambra autonòmica.Esquerra Unida ha denunciat que en el cas del Centre de Convencions de Castelló, “la SPTCV es comunica constantment amb el despatx de Calatrava ubicat al carrer Trinitaris de València, per això no entenem que a les factures el domicili fiscal no siga aquest. Òbviament, és inevitable pensar que Calatrava pretén eludir les obligacions fiscals i de Seguretat Social que marquen les lleis espanyoles”.
La diputada d’esquerres recorda que els pagaments sense IVA a Calatrava s’han produït, segons ha pogut constatar EUPV, per altres dels seus projectes, entre aquestos, els de l’Àgora o les Torres gratacels. “Sospitem també sobre quin és el domicili fiscal de Calatrava durant la formalització dels contractes davant aquestos dos projectes”.
Esquerra Unida ja reclamà durant el debat dels pressupostos de la Generalitat que el Consell no realitze operacions econòmiques amb entitats, empreses o persones que tinguen alguna vinculació amb paradisos fiscals. “La nostra proposta va ser rebutjada amb el vots del PP, i pensem que el Consell ha de reflexionar i davant de casos com el de Calatrava, establir una estricta mesura per impedir aquestes contractacions”.
Pinten el mural del rei Juan Carlos capgirat, a la Casa de Cultura de Pedreguer
Ja s'ha pintat el polèmic mural del rei Juan Carlos cap per avall a la Casa de Cultura de Pedreguer. Demanat fa quatre anys per Maulets per a commemorar els tres-cents anys de la batalla d'Almansa, el mural havia topat sempre amb l'oposició del batlle del PP, Andrés Ferrer. Però la resta de partits van unir-se fa quatre setmanes sumant els vots a l'Ajuntament de Pedreguer per possibiiltar la iniciativa. I finalment, avui, l'han pintat. L'Audiència espanyola, mentre, investiga si el mural podria constituir un delicte d'injúries al monarca.Andrés Ferrer no s'ha donat per vençut i, en veure que no ha pogut aturar el mural, va decidir fa setmanes d'acudir a la justícia espanyola. L'audiència espanyola va respondre la setmana passada dient que obriria diligències i que investigaria si el mural podria constituir un delicte d'injúries.
EUPV exigirà al congrés que l’AVÉ no travesse la Serra d’Espadà
La diputada autonòmica i candidata d'EUPV a Les Corts Valencianes, Marina Albiol, s'oposa al projecte del Ministeri de Foment de construir una línia d'alta velocitat pel Paratge Natural de la Serra d'Espadà. “Creiem que en la decisió del govern socialista pesen més en aquests moments els criteris propagandístics i electoralistes que la protecció del medi ambient”.La diputada ha anunciat que portarà al Congrés dels Diputats la decisió del Ministeri de Foment de fer travessar l'AVÉ Terol-Sagunt per l'espai protegit de la Serra d'Espadà, “no anem a tolerar que l'AVÉ pose en perill un Paratge Natural, considerem que es poden barallar altres alternatives que excloguen en el seu traçat aquest indret”.
Albiol considera que els nous traçats en matèria comunicació ferroviària han de ser necessàriament respectuosos amb el medi ambient, i des de la seua formació política rebutgen les alternatives proposades pel Ministeri de Foment, “siga per la superfície o fent túnels a traves de les muntanyes, afectarà l'equilibri de l'ecosistema, causant greus danys”. La candidata assegura, “nosaltres tenim clar que l'AVÉ no pot ser en cap cas més important que el nostre territori i els seus ecosistemes, el PSOE pareix haver-ho oblidat”.
La cap de llista d'EUPV a Castelló, critica que el Ministeri de Foment es done una presa inusual en fer anuncis sobre l'alta velocitat quan falten dos mesos per a les eleccions. “Un paratge tan important com la Serra d'Espadà no pot ser amenaçat per l'alta velocitat per guanyar quatre vots, simplement, perquè al PSOE l'interessa, perquè les eleccions estan a dos mesos vista”.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)