divendres, 23 de desembre de 2011

Baralla a l'ONU: Rússia demana aclarir les morts civils per bombes de l'OTAN: EUA perd els papers





L'ambaixadora dels Estats Units davant l'ONU, Susan Rice, va reaccionar amb duresa davant l'exigència russa d'investigar les morts de civils a Líbia, qualificant-la de "truc barat". Durant una sessió del Consell de Seguretat de l'ONU, Rice va rebutjar la petició russa perquè es dugui a terme una instrucció dels bombardejos de l'OTAN que van matar milers de civils a Líbia.

"Crec que es tracta d'un truc barat per distreure l'atenció d'altres assumptes i minimitzar els èxits de l'OTAN i dels seus aliats, així com del Consell", va dir Rice.

Entre aquests "altres assumptes" l'ambaixadora va apuntar la crisi a Síria i va afegir que la intervenció del representant rus davant les Nacions Unides, Vitali Txurkin, va ser "emfàtica i falsa".

Moscou, per la seva part, va dir que l'OTAN haurà de donar explicacions davant la comunitat internacional per les seves accions a Líbia, on "els països d'Occident van usar el lema de la protecció als civils per enderrocar el règim de Muammar Gaddafi, violant de manera basta la resolució del Consell en donar suport a una de les parts en la guerra civil, que va causar la mort de milers de libis ", va dir el ministre d'exteriors rus, Serguei Lavrov.

A més, Rússia assegura que després de la discussió en el Consell ha quedat clar que molts països comparteixen la posició russa cap a l'operació de l'OTAN a Líbia. "Els socis occidentals ja no poden negar-ho i es veuen obligats a reconèixer que hi va haver víctimes entre els civils. D'aquesta manera, queden en dubte les declaracions de l'OTAN sobre el caràcter 'net' i 'sense efusió de sang' de l'operació, cosa que tampoc ha estat confirmat pels testimonis i activistes de drets humans ", diu el comunicat del Ministeri d'Exteriors rus.

L'operació aèria de l'Aliança a Líbia, basada en la resolució votada al Consell de Seguretat que va crear una zona d'exclusió aèria al país, podria haver-li costat la vida a entre 40 i 70 civils, segons calculen mitjans de comunicació occidentals.

L'operació va ser qualificada pel secretari general de l'OTAN, Anders Fogh Rasmussen, com "una de les més reeixides en la història de l'Aliança" i va durar més de mig any. Gràcies a ella es va acabar amb la vida del líder del país, Muammar Gaddafi, i es va traspassar el poder al Consell Nacional de Transició nomenat per Nicolas Sarkozy.

El comte de Fontao, assessor jurídic del Rei, a Urdangarín: "Ni se us acudeixi venir per Nadal"

José Manuel Romero Moreno, comte de Fontao, marquès de Sant Sadurní, assessor jurídic del Rei des de fa gairebé dues dècades i home de confiança del monarca, es va reunir amb Iñaki Urdangarín el passat 11 de novembre a La Zarzuela minuts després que el propi Don Joan Carles mantingués a palau un tens trobada amb el seu gendre (foto), acabat d'arribar aquest mateix dia des de Washington. L'advocat i aristòcrata, que assessora legalment al duc de Palma per ordre expressa del cap de l'Estat, va traslladar a Urdangarín una recomanació contundent dirigida a ell ia la seva esposa, la infanta Cristina de Borbó: "Ni se us acudeixi venir per Nadal".

Fonts molt pròximes a La Zarzuela han revelat a El Confidencial que Romero Moreno ha explicat a Urdangarín que, per no comprometre encara més a la Corona després de l'escàndol deslligat pels seus negocis milionaris, el més "convenient" seria que els ducs de Palma i els seus quatre fills evitessin passar aquest any les festes nadalenques a Madrid amb la resta de la família reial. El comte de Fontao, segons aquestes fonts, va comunicar al seu interlocutor que la seva presència a Espanya en aquestes dates acapararia l'atenció mediàtica i la desviaria del missatge de Nadal de Joan Carles, que ha despertat una gran expectació després del compromís de la Casa del Rei, arran del cas Urdangarín, de fer públiques els comptes de la institució.

Durant la seva trobada a La Zarzuela, el comte de Fontao informar Urdangarín de l'estratègia que hauria de seguir a partir d'aquest moment: romandre a Washington fins que el jutge que investiga el cas, José Castro, el citi a declarar, i trencar el seu silenci per tractar d'alleujar la pressió sobre el Rei. Aquest mateix dia, el duc de Palma va emetre un comunicat a través de la delegació de l'agència Efe a la capital nord-americana en què sortia en defensa del seu "honorabilitat i innocència". Quatre setmanes més tard, i de nou seguint instruccions de l'assessor del monarca, Urdangarín tornava a donar la cara per lamentar el "greu perjudici" causat a la Corona amb els seus "actuacions professionals".

Viatge llampec a Madrid

Com va avançar El Confidencial, el gendre del Rei va viatjar a Madrid el passat 11 de novembre per reunir-se amb el rei Joan Carles. Urdangarín va aterrar a Barajas a primera hora del matí a bord d'un vol comercial procedent de Washington, on treballa com a conseller de Telefónica per a Llatinoamèrica i els EUA, i es va traslladar directament al palau de la Zarzuela, on l'esperaven el seu sogre i el comte de Fontao. El monarca, sense la presència de Romero Moreno, "va deixar molt clar a Urdangarín que no va a cremar per ell ni va a comprometre a la Corona per salvar", segons les fonts consultades per aquest diari. El duc de Palma es va entrevistar a continuació amb el conseller del cap de l'Estat, i aquest mateix dia va tornar a la capital nord-americana.

El Comte de Fontao, íntim amic del Rei, president del bufet Romero Moreno Advocats, patró de nombroses fundacions i conseller de Patrimoni Nacional-l 'organisme públic que custodia els béns de l'Estat per a ús i gaudi de la família reial-, no va respondre ahir a l'anomenada del Confidencial. Tampoc ho va fer el passat 29 de novembre, la vigília que aquest diari revelés el seu paper com a conseller a l'ombra de Urdangarín. L'endemà, però, l'aristòcrata i advocat es va posar en contacte amb la Redacció del diari per assegurar que "mai" ha assessorat al duc de Palma.

La seva afirmació ha quedat en dubte després de la versió oficial difosa per la pròpia Casa del Rei el passat cap de setmana. La Zarzuela va filtrar a diversos mitjans de comunicació que el comte de Fontao es va reunir amb Urdangarín a la primavera de 2006, res més conèixer-se els primers detalls dels seus contractes amb el Govern balear de Jaume Matas, per comunicar-li que havia d'abandonar la presidència de l'Institut Nóos i buscar una feina fora d'Espanya. El gendre del rei Joan Carles es va desvincular de l'entitat "sense ànim de lucre" al juny d'aquest mateix any, i dues setmanes més tard va ser fitxat per César Alierta com a conseller de Telefónica Internacional a Barcelona.

Espanya, el país de l'OCDE que registra la major retallada de salaris

Els costos laborals de l'economia espanyola van registrar en el tercer trimestre de l'any un retrocés del 1,3%, davant l'increment de dues dècimes dels tres mesos anteriors, un descens que quadruplica el descens del 0,3% experimentat en el conjunt de l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i que només va ser superat per la baixada del 1,7% observada al Japó, segons les dades publicades.

La caiguda dels costos laborals a Espanya durant el tercer trimestre de l'any contrasta amb l'increment del 0,1% registrat de mitjana a la zona euro i, de fet, suposa el major abaratiment dels costos entre els països de l'euro analitzats, seguit molt de lluny del descens del 0,4% experimentat a Alemanya.

En concret, aquest fort descens dels costos laborals a Espanya s'explica per l'increment de l'1% de la productivitat dels treballadors espanyols, el segon major avanç de tota l'eurozona i el quart en el conjunt de l'OCDE, així com pel retrocés del 0,3% de la remuneració, la retallada entre els 33 països de l'OCDE.

A nivell general, a part d'Alemanya, l'OCDE destaca el retrocés registrat en els costos laborals unitaris entre les principals economies, com Canadà (-0,4%) i americà (-0.3%), en gran mesura gràcies a la millora de la productivitat laboral, mentre que en el cas del Japó (-1,7%), la institució apunta l'efecte tècnic derivat del rebot registrat en el PIB nipó després del terratrèmol del passat mes de març.

En l'apartat de remuneracions, per darrere d'Espanya, Alemanya registra el segon major descens (-0,2%), mentre al Canadà van repuntar un 0,1%. Així mateix, la productivitat va augmentar un 1,2% a Suècia i Regne Unit, mentre que va avançar un 1,1% a Finlàndia.

¨Atacar Iran significaria la fi del règim d'Israel¨

Qualsevol aventura israeliana per llançar un atac militar contra l'Iran, significaria la fi del règim de Tel Aviv, opina l'exdiputat federal alemany, Norman Paech. Una guerra contra l'Iran seria diferent a la de Gaza, i causaria la ruïna de l'Israel sionista, anota Norman Paech en un article publicat el dijous al diari alemany Junge Welt. Al referir-se a un estudi publicat el 12 de febrer de 2009, exdiputat alemany va declarar que l'Agència Central d'Intel·ligència dels EUA, CIA, ha pronosticat que si el règim d'Israel persisteix en les seves polítiques bèl·liques a l'Orient Mitjà, seria destruït en 20 anys.

En al·lusió a les recents declaracions del secretari nord-americà de Defensa, Leon Panetta, respecte al creixent aïllament del règim de Tel Aviv en el Mig Orient, Paech va revelar que Washington s'enfronta a un veritable dilema pel que fa al règim de Tel Aviv.

L'ex funcionari alemany va explicar que, d'una banda, EUA desitja salvar el règim israelià, que s'apropa cada vegada més a un "estat fallit", i de l'altra, volen eliminar el govern iranià, que està creixent i es perfila més dominant, tot i les sancions dissenyades per Washington contra Teheran.

Els EUA han fracassat en els seus intents per construir un "Gran Orient Mitjà", projecte que preveu l'alineació de tots els països, des de Turquia fins Pakistan per satisfer els interessos de Washington "per tots els mitjans necessaris", va dir Paech.

El polític alemany va afegir que l'Iran segueix sent el "últim bastió anti-nord-americana al Pròxim Orient", tot i estar envoltat dels vassalls de Washington.

Per tant, Peach va recordar en l'entrevista concedida del diari Der Spiegel amb l'ex director general de l'Agència Internacional d'Energia Atòmica (AIEA), Mohamed ElBaradei, en la qual l'ex funcionari de l'Agència va confirmar que els nord-americans i els europeus van tractar de canviar el sistema a l'Iran.

"Els nord-americans i els europeus van retenir importants documents i informació. No estaven interessats en un compromís amb el govern a Teheran, sinó en un canvi de règim, per qualsevol mitjà", va dir Mohammad ElBaradei, el 20 d'abril de 2011 al diari alemany.

Les caixes que han rebut ajuts públics volen amagar els sous dels directius

En un exercici de corporativisme allunyat de qualsevol tipus de transparència, les caixes que van rebre ingents ajuts públics estudien conjuntament amagar els sous complets dels membres dels seus consells i de l'alta direcció de les entitats. El Banc d'Espanya va establir que les entitats que van acollir-se al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) havien de publicar les remuneracions de les seves cúpules abans del 31 de desembre, però les caixes estudien acollir-se a la llei de protecció de dades per no difondre la informació.

L'alternativa que es plantegen és publicar els sous de manera agregada, és a dir, la totalitat del que perceben les direccions, però sense fer-ho en detall i de forma personalitzada. La idea és que si cap entitat fa el pas i dóna una mostra de transparència, tots evitaran quedar retratats.

El Banc d'Espanya, però, és partidari que la informació es mostri individualment, amb l'objectiu de donar una mostra de transparència que és exigida per la societat com a contrapartida als ajuts públics que han rebut. Els recents escàndols per les pensions i indemnitzacions milionàries en entitats com la CAM, Nova Caixa Galicia o Caixa Penedès han augmentat l'alarma i indignació social al voltant del sector, fet que hauria impulsat Miguel Ángel Fernández Ordóñez, el governador del Banc d'Espanya, a exigir la transparència.

El FROB ha aportat 4.465 milions d'euros a Bankia (l'entitat que lidera Caja Madrid i també compta amb Bancaja i Caixa Laietana, entre d'altres), 3.784 milions a Nova Caixa Galicia, 2.968 a Catalunya Caixa, 977 a Banca Cívica, 948 a Unnim, 915 a Mare Nostrum i 525 a Caja España.

Metges de Catalunya denuncia la Generalitat per "presumpte prevaricació" en l'ERO del Sant Pau

L'autorització de l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) de l'Hospital de Sant Pau per part de la Generalitat ha estat contestat pel sindicat Metges de Catalunya amb la presentació d'una denúncia per presumpta prevaricació. En concret, el sindicat acusa el director i el cap de Relacions Laborals dels Serveis Territorials a Barcelona del Departament d'Empresa i Ocupació, Eliseo Oriol i Joan Palet, respectivament, per permetre un ERO que afecta 1.406 treballadors durant 15 dies.

Metges de Catalunya al·lega que "no s'han donat les causes econòmiques legalment exigibles" perquè la Generalitat hagi donat llum verda a la Fundació de Gestió Sanitària de l'Hospital de Sant Pau per suspendre els contractes laborals dels empleats. En el moment en què va autoritzar-se, el sindicat UGT ja va argumentar que no s'havia demostrat que l'expedient fos necessari. Des de la direcció del centre mèdic, en canvi, s'al·lega que la mesura era necessària per estalviar 10 milions d'euros.

ICV-EUiA demana la reprovació de Mas-Colell per la retenció "il·legal" de l'IRPF

El diputat d'ICV-EUiA al Parlament, Joan Boada, ha registrat una moció que demana que el Parlament de Catalunya reprovi al conseller d'Economia i Coneixement per ser el responsable d'haver comès una "il·legalitat" al fer una retenció de l'IRPF sobre la part del salari no liquidat de la nòmina del mes de desembre dels treballadors i treballadores de la Generalitat que preveu el decret llei, de 20 de desembre, de mesures urgents en matèria de tresoreria.

En el text de la moció, també demana que el Parlament insti al Govern de la Generalitat a derogar el Decret Llei 3/2011 i a realitzar totes les actuacions necessàries per fer front als problemes de tresoreria i evitar que els problemes recaiguin sobre els treballadors públics i els proveïdors.

El text de la moció és conseqüència de la interpel·lació que ahir Joan Boada va fer al conseller d'Economia durant el ple del Parlament de Catalunya i arriba després que ICV-EUiA juntament amb PSC, ERC, SI i C'S hagin portat al Consell de Garanties Estatutàries el Decret Llei que estableix l'impagament de la paga extra de Nadal i la retenció de l'IRPF d'una part del salari que no han cobrat.

EUA segueix encapçalant el rànking del tràfic d'armes

EUA encapçala la llista d'exportadors militars amb un resultat de 28.760 milions de dòlars el 2011, o un 41% del valor total. El 2012 ja té comandes per 25.580 milions de dòlars (39,3%) però la xifra real serà probablement superior gràcies als contractes a curt termini. Rússia es va afermar aquest any com a segon exportador mundial de material bèl·lic, amb una quota de mercat del 16,1%. La segueix França amb 5.020 milions de dòlars, o el 7,2% del total, i amb una previsió per al proper any de 5.070 milions de dòlars (7,8%). Espanya és al vuité lloc en venda d'armes, per davant de la Xina.

Els segueixen Alemanya (US $ 4.38.000 milions, o el 6,2% aquest any), Gran Bretanya (US $ 3.570 milions, o el 5,1%); Itàlia (2.590 milions $, o el 3,7%); Israel (US $ 2.530 milions, o el 3,6%); Espanya (US $ 2.260 milions, o el 3,2%); Suècia (US $ 2.030 milions, o el 2,9%), i la Xina (US $ 1230 milions, o el 1,7%).

Rússia es va afermar aquest any com a segon exportador mundial de material bèl · lic, amb una quota de mercat del 16,1%, ha comunicat avui Ígor Korotchenko, director del Centre per a l'anàlisi del tràfic internacional d'armes (TsAMTO, per la seva sigla en rus).

"En el present any, Rússia va vendre armes per valor de 11290000000 de dòlars, el que equival al 16,1% del subministrament global. El nostre pronòstic per al 2012 és de 11,3 mil milions de dòlars, o el 17,3%", va declarar Korotchenko.

Va afegir que Rússia va aconseguir aquest resultat tot i haver perdut gairebé per complet el mercat iranià i el de Líbia.

Els desnonaments pugen un 14,2% fins 10.869 en el tercer trimestre

Els procediments de desnonament presentats als jutjats espanyols en el tercer trimestre de l'any van ascendir a 10.869, un 14,2% més que en el mateix període de l'any anterior, encara que menys que els 16.464 que es van produir entre l'abril i juny, que fou d'un 21,2% més que en el segon trimestre del 2010, de manera que es registrava un nou màxim històric. En els nou primers mesos de 2011 s'han registrat ja 42.879 desnonaments, i 34.459 al mateix període de 2010. València és on més desnonaments es van registrar en el segon trimestre de l'any: 2.797.

Segons les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), es trenca la ratxa de tres trimestres consecutius de pujada d'aquests processos que, en moltes ocasions, sol·liciten els bancs després d'una execució per l'impagament de la hipoteca i en altres per la manca d'abonament dels lloguers.

En l'acumulat dels nou primers mesos de l'any s'han registrat ja 42.879 desnonaments, una xifra molt superior als 34.459 del mateix període de 2010.

Entre les milers de persones amenaçades de desnonament, una dona ha vist com la seva sort canviava en ser premiada amb el tercer premi del Sorteig de la Loteria de Nadal.

Menys execucions pressupostàries


Les estadístiques de l'òrgan de govern dels jutges, també assenyalen que en el tercer trimestre de l'any, les entitats financeres van iniciar 14.894 execucions per quedar-se amb els habitatges per l'impagament dels préstecs hipotecaris, el que suposa una reducció del 23,1% en relació amb el mateix període de 2010.

En total, en l'acumulat de l'any, es comptabilitzen 57.136 execucions, davant les 71.488 del mateix període de 2010, que va tornar a ser un any rècord en aquest tipus de processos en registrar 93.636.

Per comunitats autònomes, València va ser la que més desnonaments va registrar en el segon trimestre de l'any, 2.797, mentre que la que menys va ser La Rioja, en sumar 45.

Per la seva banda, Andalusia va ser la que més execucions hipotecàries registrar entre juliol i setembre, 3.182, mentre que la Rioja va tornar a ser la que menys, amb 68

Amaiur: "En aquest procés no pot haver vencedors i vençuts, o guanyem o perdem tots"

Diputats d'Amaiur han insistit avui en que al nou procés obert a Euskal Herria "no hi pot haver vencedors i vençuts, o guanyem o perdem tots", i han emplaçat a tots els agents implicats a "consensuar una sortida veritable i justa en què tots ens sentim identificats". Tots els diputats d'Amaiur, excepte Iñaki Antiguedad, han comparegut avui en Iruñea per valorar el transcurs de les dues primeres setmanes de la coalició a les Corts espanyoles.

Els congressistes han afirmat que, "des del mateix instant en que trepitgem Madrid, el PP s'ha entestat a silenciar-nos. Els obstacles han estat continus. No han desistit en el seu afany de posar-nos traves".

Els representants independentistes han assenyalat que la consecució d'un grup parlamentari propi "no era un objectiu", sinó que el seu principal fi a Madrid és establir contactes amb tots els grups.

Encara que han dit que "no entenen" que hagin estat rebuts pel rei espanyol i que el PP no els hagi inclòs en la seva ronda de contactes, han afirmat que han entaulat diàleg amb tots els representants de la Cambra.

"Des d'Amaiur hem anat a Madrid amb la mà estesa i ens hem trobat amb un Partit Popular immòbil, aterrit, immers en les seves obsessions. Però ja ho vam dir. El nostre és perseverança, perseverança i perseverança", han afegit.

En referència al missatge transmès pel president espanyol, Mariano Rajoy, durant la seva intervenció en el debat d'investidura, en el qual es va dirigir als representants de Amaiur dient que "a vostès no els dec res", els polítics independentistes han assenyalat que Rajoy va pronunciar aquestes paraules "a títol personal" ja que, quan va assumir el càrrec de president, va assumir les responsabilitats que això comporta, entre elles, segons han dit, el conflicte d'Euskal Herria. "Es va escapolir com una anguila", han explicat.

Pel que fa a l'emplaçament realitzat a la coalició perquè demani a ETA que es dissolgui, han assenyalat que "portem anys treballant perquè ETA es dissolgui" i "això s'expressa en l'Acord de Gernika", de manera que han instat a la resta de actors implicats en el nou escenari a treballar en aquesta direcció.

Des d'Amaiur afirmen que en aquest procés "no pot haver vencedors i vençuts, o guanyem o perdem tots", i asseguren que "tots els agents implicats han de consensuar una sortida veritable i justa en la qual tots ens sentim identificats, si no és així, serà com una ferida mal curada".

Amaiur ha assenyalat que la seva actuació a Madrid es centra en tres grans eixos: "L'enfortiment d'una solució integral del conflicte polític, el reconeixement d'Euskal Herria com a nació i per tant, el seu dret a decidir, i la creació d'un marc basc de relacions laborals i prestacions socials".

Per això, ha instat a Mariano Rajoy que "abordi el procés de resolució del conflicte polític basc des de la seva integritat, aprofiti aquesta oportunitat que se'ns brinda" i "no decebi i comportis com un home d'estat".

Català (UPN) expulsa del Parlament navarrès a diverses persones, entre elles un parlamentari de Bildu

El president del Parlament navarrès, Alberto Català (UPN), ha expulsat avui els membres de la Plataforma en Defensa de la Renda Bàsica que han interromput la sessió plenària, així com el parlamentari de Bildu Bittor Rubio. Tot el grup ha abandonat, en solidaritat, l'hemicicle.

EUiA exigeix la dimissió d'Ortega i Mas-Colell pel cas de les nòmines dels treballadors públics

L'assemblea de l'Administració Pública d'Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) denuncia que el pretès error en el descompte de l'IRPF "s’afegeix a l’estratègia calculada d’atac a tot el que representen l’administració i els serveis públics, per la incompetència en la gestió, només pròpia del govern dels ‘pitjors’". Els empleats i empleades públics ja estan prou castigats amb uns pressupostos que incorporen més retallades, a més de les anomenades lleis Òmnibus que retallaran molts dels seus drets i que no són sinó la continuació de les agressions als drets dels treballadors i les treballadores de la Funció Pública perpetrades pel govern neoliberal català. Foto: Un Fum, fum, fum actual, trobat a Fb.

Però amb el descompte de la nòmina de desembre i la retenció de l’IRPF de la paga doble, que encara no s’ha cobrat, incloent-hi el 20% que encara no se sap quan es cobrarà, s’afegeix, a l’estratègia calculada d’atac a tot el que representen l’administració i els serveis públics, la incompetència en la gestió només pròpia del govern dels ‘pitjors’.

Tenim seriosos dubtes sobre si el que ha fet el govern és ni tan sols legal, però, en qualsevol dels casos, les excuses són encara pitjors. L’aplicació del funcionament de l’IRPF és esbiaixada o errònia, ja que, com han assenyalat els sindicats, el Reglament de l’IRPF vincula la causació de les retencions al pagament i, si aquest no s’ha produït, la retenció no té fonament. Tampoc s’hi val a intentar desviar responsabilitats als sistemes informàtics ni a vincular directament el pagament de sous a la recepció dels diners per a infraestructures.

Per tot això no podem menys que, a banda de reservar-nos les accions parlamentàries i legals que s’escaiguin, demanar la dimissió de la vicepresidenta Joana Ortega, en tant que responsable de la Funció Pública, així com del conseller Andreu Mas-Colell, reputat abans com a acadèmic i convertit en ineficaç gestor dels diners públics catalans.

Assemblea d’Administració Pública d’EUiA

La cerimònia familiar del Tió, un ritual atàvic

La cerimònia del Tió de Nadal és una romanalla d’un antic culte (segons els especialistes del culte panmediterrani anual a Attis i Cibeles-Deméter, la Gran deessa Mare) a un amulet domèstic i tribal, protector de la família i de l'ordre natural, que els nostres avantpassats realitzaven el solstici d’hivern, en que normalment es cremava en una foguera en que el poble esperava el 'naixement' del nen sol, el primer dia i més curt de l'any. Amb les transformacions que el temps imposa i malgrat l’arribada de costums forasters, aquest culte manté la plena vigència en terres catalanes, tot i que en una adaptació amb forces heterodòxies.

El Tió és un tros de tronc d’arbre que s’utilitza per cremar dins la llar i que també és conegut amb altres noms: als Pirineus s’anomena Rabassa, Tronca de Nadal, Conco, Soca o Tidún de Nadau (Vall d’Aran), mentre que a la Plana de Vic, Vallès, Penedès, Pla de Barcelona, Lluçanès, Conca de Barberà, Alt Empordà, etc l’anomenen Tió de Nadal. Aquest tros de soca d’arbre groixuda és el protagonista d’un dels ritus tradicionals propis del Nadal català.

Un tronc amb vida

Aquesta festa familiar destinada als infants més petits es celebra en moltes llars catalanes en dates nadalenques. El ritus comença uns dies abans del 25 de desembre, normalment a partir del dia de la Puríssima (8 de desembre) o a més tardar per Santa Llúcia (13 de desembre), quan es va a cercar la soca d’arbre en un bosc, que es tria panxuda i proveïda d’algun forat natural per a poder-la farcir. (Ara bé, no sempre el tió de Nadal és un vertader tió o boscall; hi ha llocs on fan servir de tió una caixa vella, un tamboret, o li donen una determinada forma a un tronc.)

A partir d’aquell dia i fins la nit de Nadal, la mainada té cura d'aquest tronc que un bon dia arriba a casa: li dóna de menjar i beure cada nit i el tapa amb una manta perquè no passi fred. Quan els infants veuen que, matí rera matí, el menjar que han posat al tió desapareix, pensen que aquell tronc s’ha convertit màgicament en un ésser viu. El misteri està servit i aquesta presència màgica que s'està a la cuina o menjador de casa formarà part de la familia fins la nit de Nadal.

Erdogan acusa París d'haver comès un genocidi a Algèria

El primer ministre de Turquia ha carregat avui contra l'Estat francès i en especial contra el president, Nicolas Sarkozy, després de suspendre ahir relacions polítiques i militars amb París després de l'aprovació al Parlament gal d'un projecte de llei que castigarà aquells que neguin el genocidi armeni de mans de l'imperi otomà el 1915: "El que França va fer a Algèria va ser un genocidi, i si Sarkozy no ho sap, hauria d'anar i preguntar al seu pare", ha afirmat.

Recep Tayipp Erdogan ha evocat que "a partir de 1945, al voltant d'un 15% de la població algeriana va ser massacrada pels francesos" i ha recordat a Sarkozy que el seu pare va lluitar com a soldat francès a Algèria en els anys 40.

"Estic segur que té molt a dir al seu fill sobre aquestes massacres", ha assenyalat Erdogan durant la seva intervenció en una conferència a Istanbul.

El dirigent turc ha insistit en la història personal del president francès i ha afirmat que "els avantpassats de Sarkozy van fugir d'Espanya i es van refugiar en l'Imperi Otomà. Si Sarkozy mira la història de la seva pròpia família, no veurà res més que ajuda i bona voluntat per part de Turquia i els turcs".

Ha assegurat les seves paraules no van dirigides contra el poble francès sinó contra "l'Administració, que es comporta d'una manera discriminatòria i racista".

Així, ha acusat Sarkozy d'utilitzar la islamofòbia i la turcofobia per guanyar vots en les pròximes eleccions.

"Sarkozy ha començat a buscar rèdits electorals utilitzant l'odi al musulmà i al turc. La votació que es va dur a terme a França, on viuen al voltant de cinc milions de musulmans, ha demostrat clarament com el racisme, la discriminació i la islamofòbia han assolit dimensions perilloses a França ia Europa", ha censurat.

Querella contra Cuatrecasas per un frau fiscal de 3,8 milions

Un dels advocats més influents de Catalunya i d’Espanya, Emili Cuatrecasas, soci president de Cuatrecasas Gonçalves Pereira, ha estat acusat per la fiscalia de Barcelona d’un suposat frau a Hisenda de 3,8 milions d’euros. Se li ha interposat una querella a ell, a tres empreses (Emesa SL, BC Property i Unión CB SL), i a la seva dona, Mercedes Barceló, com a “beneficiària a títol lucratiu”, per suposadament crear una successió de negocis simulats que li permetien mostrar una realitat econòmica falsa davant el fisc. Mitjançant aquest entramat se suposa que, per una banda, evitava pagar l’Impost sobre el patrimoni, patrimoni que era el 2009 d’entre 550 i 600 milions d’euros i que el va dur a ser l’advocat més ric d’Espanya.

Per altra banda, i també mitjançant aquest entramat, se l’acusa d’arrendar falsament les seves propietats, el seu iot, els mobles, el personal de servei, els viatges i el consum personal i familiar, de manera que computaven fiscalment com a activitat empresarial, deixant de tributar així el propi IRPF i aconseguint deduccions en la contabilitat d’aquestes empreses, amb el consegüent frau fiscal d’aquestes. Cuatrecasas va suposadament posar a nom d’aquestes empreses finques valorades en milions d’euros, nou automòvils, un iot o el servei i la tripulació del mateix, que consta de 8 persones, i les empreses li llogaven a ell mateix aquestes propietats. Segons el fiscal, “les entregues [de diner] del querellat a Emesa eren un pagament de la butxaca dreta a l’esquerra”.

Emili Cuatrecases ostenta múltiples càrrecs com: President d’Áreas, conseller de Sol Melià, membre del consell de supervisió de Chupa-Chups, membre del consell consultiu de Foment del Treball Nacional, patró del patronat de l’IESE, patró de la Fundació d’Estudis Financers, patró de l’Institut d’Educació Contínua de la UPF i membre del consell social de la UIC, la universitat de l’Opus Dei

Protestes i repressió dels indignats a la pista de gel d'en Trias i CiU

Ahir al vespre va tenir lloc una concentració dels indignats a la Pl. Catalunya en contra de l’ocupació de la plaça (un espai públic) per la instal.lació d’una pista de gel per a benefici privat. La definició d’espai públic és l’espai no privat, lloc de socialització, on tothom pot entrar i sortir “sense portes”, espai obert de convivència, ben al contrari del que es va presenciar ahir: l'imposició d’una activitat privada en un espai públic, restricció d’accés a una activitat a la plaça, tanques al voltant de la pista i vigilància privada.

Queda palesa la tendència gradual a la privatització en tots els àmbits de la nostra vida.

Els manifestants, molts d’ells amb distintius nadalencs es van concentrar davant d’uns dels accessos i van mirar d’accedir a una activitat en espai públic sense recòrrer a la violència per expressar la seva llibertat d’expressió, doncs bé, quan algunes persones van poder accedir a les instal.lacions i van voler desplegar una pancarta se’ls va impedir de forma violenta i amb amenaces se’ls va fer fora de l’interior de les pistes, En aquest moment va aparèixer un cordó policial de Guàrdia Urbana i Mossos, a més d’un munt de vigilants privats i de secretes.

Amb posterioritat es va tornar a intentar accedir i va haver moments de tensió quan es van voler treure les tanques de protecció, amb una actuació desproporcionada especialment per part de la vigilància privada.

Durant la concentració es van fer proclames com a que “la plaça és del poble”, nadales amb crítica social i política. Finalment es va recuperar la pancarta i es va penjar a un fanal sense que hi hagués més conflectivitat.

La recepta neoliberal: Un fracàs total

Vicky Peláez: Els que clamaven fa 20 anys per la "fi de la història" i demanaven un consens universal neoliberal sota el lideratge dels EUA i la Unió Europea (UE), es van equivocar del tot. Ara ja tothom sap que eren presoners del seu temps aplicant una teoria simple a fenòmens summament complicats. Tot els va sortir al revés en els seus càlculs. Xina, Rússia i Amèrica Llatina estan en procés d'un estable creixement econòmic, mentre que els Estats Units i la UE no saben què fer amb la seva crisi financera i estan espantats per la possibilitat de paràlisi del seu creixement econòmic. A Espanya és pitjor encara, el seu creixement és projectat per al 2012 com -0.2%; Alemanya 0,6%, de França 0,8% i dels EUA, 1.0%.

No es necessita ser perit en economia per saber que sense creixement no hi ha desenvolupament, no es pot pagar el deute, els sous ni atendre les necessitats d'Estat.

Japó va viure una situació similar el 1991 i només amb l'esperit samurai va aconseguir sobreviure però des de llavors les seves propietats han perdut dos terços del seu valor, ara hi ha menys treball que fa 20 anys i no hi ha molts indicis del creixement. El Japó, igual com Europa i els Estats Units estan fent ara, va optar per les receptes neoliberals que van promoure la desacceleració de l'economia, restringint salaris i despesa pública per evitar la inflació i l'excés de demanda concentrant tots els esforços en la protecció dels seus bancs, sacrificant els interessos de la societat.

En aquells anys en l'altre extrem del món, Argentina, que estava en una situació econòmica desastrosa després d'aplicar les mateixes receptes d'austeritat, que l'FMI i el Banc Central Europeu (BCE) han imposat ara a la Unió Europea, va aconseguir sortir amb èxit de la crisi optant per un model completament oposat al del BCE i l'FMI basat en les mesures anti sistèmiques a l'estil keynesià. Devaluar la seva moneda, va fer trencar els bancs que estaven en fallida, reestructurar dràsticament el seu deute extern i va invertir fortament en la creació i diversificació de fonts de treball, en salut i educació, així recompondre el seu mercat intern.

La seva economia va començar a créixer i per al 2012 es pronostica un 6.2 per cent. Com va dir recentment la presidenta Cristina Fernández: "el nostre model és de creixement, treball i inclusió i no de metes d'inflació".

Ningú sap per què Europa i els Estats Units no volen prestar atenció a aquesta experiència argentina, preferint apostar per un model imposat pels bancs que els pot "portar al suïcidi", d'acord al Premi Nobel d'Economia, Joseph Stiglitz. Prefereixen austeritat al creixement per solucionar el seu problema del deute a costa de la desintegració de la societat i el creixement de la bretxa entre rics i pobres.

Només el 2010 en plena crisi els guanys d'executius nord-americans de les grans corporacions augmentéssim en un 40 per cent, arribant el sou màxim a 145 milions de dòlars l'any, mentre que 50 milions de nord-americans necessiten suport alimentari per sobreviure.

No obstant això, malgrat el fracàs del seu model sistèmic neoliberal, el tracten d'imposar a altres països. En una recent visita a Moscou, la directora de l'FMI Cristine Lagarde va aconsellar al govern de Rússia de reduir dràsticament les despeses socials seguint l'exemple occidental sense tenir en compte les peculiaritats de l'economia russa que representa una barreja de models sistèmics i anti sistèmics i la seva abundant riquesa natural que no tenen ni els Estats Units ni la UE.

A Amèrica Llatina tothom sap que les receptes de l'FMI porten al desastre i és difícil d'entendre a alguns economistes lúcids de Rússia, com Alexei Kudrin coincidir amb el FMI cridant a l'austeritat i la retallada de les despeses, o German Grefa exhortant la necessitat de major privatització del que queda de Rússia. Nosaltres els llatinoamericans ens recordem dels consells que donaven l'expresident d'Argentina, Carlos Menem i el del Perú, Alberto Fujimori a Boris Ieltsin: primer, ajustar el cinturó al poble, privatitzar tot i disciplinar els descontents. Tots dos presidents van portar a la crisi els seus països i van acabar, un amb diversos judicis i l'altre a la presó.

En aquella època va entrar molts diners per la privatització però aquest va desaparèixer en un any deixant trencada la indústria nacional.

Rússia no necessita aquests models, sinó una urgent diversificació de la seva capacitat productora, un còmode crèdit a l'agricultura i el suport estatal als camperols. S'està complint el que deia el meu avi cusqueño Joan de Déu Ocampo: "el menjar serà el futur camp de la batalla geoeconòmica al món".

Els governants russos també necessiten oferir més incentius per l'educació i medicina, millorar el sou bàsic i les pensions, especialment a les províncies, per crear un sòlid mercat intern que és garantia per a un puixant creixement econòmic del país.

La democràcia amb tots els seus defectes i bondats ja es va imposar a Rússia i les recents manifestacions de l'oposició descontenta amb els resultats de les recents eleccions al Congrés ho demostren. L'oposició existeix a Rússia però a aquesta li falta un coherent pla de govern i un lúcid líder carismàtic. Però la mateixa oposició hauria de condemnar la descarada i diària interferència del Departament d'Estat nord-americà i de la Comissió Europea en la política interior russa.

Aquests fan el mateix a Veneçuela, Equador i Bolívia etc, etc. Però Rússia és Rússia i de quina democràcia pot parlar EUA si en total han estat detinguts més de cinc mil "indignats" allà, i altres tants "okupes" a Europa.

A Espanya, un sospitós de terrorisme pot quedar detingut durant quatre anys sense cap judici.
I què em diuen de la nova llei de Defensa que serà aprovada aquesta setmana pel senat nord-americà que permetrà l'empresonament de qualsevol ciutadà sense judici previ només pel fet de ser sospitós de terrorisme. És que no és el mateix que van aplicar les dictadures de Pinochet, Videla, Stroessner, Somoza i tots els seus seguidors a Amèrica Llatina?. El pitjor de tot és que aquesta potestat serà lliurada als militars, fent reviure la vella doctrina del "Enemic Intern" que va portar sang i terror a Amèrica Llatina tres dècades enrere.

Una recent declaració del senador Lindsey Graham: "la pàtria també forma part del camp de batalla" té el mateix to d'una frase del sanguinari Pinochet: "en aquest país no es mou una fulla sense que jo no sàpiga".

Donar consells en aquestes condicions és ser cínic però seguir cegament aquests consells és ser estúpid i no estimar a la seva pàtria.

El president alemany, Christian Wulff, demana disculpes després de ser acusat d'acceptar favors

El president alemany, Christian Wulff, ha demanat disculpes pel "malestar" causat per l'acceptació d'un crèdit privat, sent primer ministre de Baixa Saxònia, i s'ha compromès a respondre a totes les preguntes sobre presumptes tractes de favor per part d'empresaris amics. Wulff ha trencat així el seu silenci, després de deu dies de degoteig informatiu sobre la concessió el 2008 d'un crèdit de mig milió d'euros per part d'una família d'empresaris, a condicions avantatjoses, així com successives estades vacacionals convidat per homes de negocis de la seva "Land".

El polític, de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) que lidera Angela Merkel, va assumir el càrrec el juny de 2010 a proposta de la cancellera després de la dimissió del seu coreligionari Horst Köhler per unes declaracions relacionant la participació alemanya a l'Afganistan amb interessos comercials.

El cessament de membres del govern i altes institucions alemanyes per corrupció no s'atura, com la caiguda en picat del recolzament social a Merkel i els seus socis neoliberals del FDP.

Miralles: "El govern de Rajoy representa el sector financer, els lobbys i la recentralització"

El coordinador general d’EUiA i diputat per ICV-EUiA, Jordi Miralles, ha declarat avui que “el Govern de Mariano Rajoy representa el sector financer, els lobbys econòmics i la recentralització de la política espanyola”. “Un govern neoliberal al servei dels mercats”, segons Miralles, “amb ministres vinculats directament amb els ‘amos’” –en referència al nou ministre d’Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, que prové del sector financer i ha estat director a Espanya de la fallida Lehman Brothers-.

Així, el dirigent d’EUiA ha denunciat que “el president Rajoy ha seguit el dictat com altres governs europeus, que han posat al capdavant tecnòcrates disposats a portar a terme els ajustos decidits pels mercats”.

Pel que fa al perill de recentralització que ha senyalat, Miralles l’ha atribuït a la incorporació d’Administracions Públiques a Hisenda, que veu com “un clar indici de la retallada i l’ajust que l’Executiu del PP vol imposar en el sector públic” i ha afegit que “ja sabem que l’ara ministre Cristóbal Montoro se’n mor de ganes”.

Miralles també dit que el nou president “no té cap sensibilitat mediambiental” i que ja ha deixat veure clarament que vol tirar endavant una nova reforma laboral i desterrar la negociació col·lectiva “com a representants que són de la patronal”.

D’altra banda, el diputat d’esquerres ha destacat que cinc dels ministres escollits per Rajoy haguessin format part dels governs d’Aznar i que s’hagi retrocedit en la paritat, amb només quatre dones d’un total de 13 ministeris.