dilluns, 16 de gener de 2012

Un nebot de Alemany confirma la trama de subvencions

Una setmana després del començament del primer judici del cas Palma Arena continuen sent interrogats els testimonis proposats per les parts. Avui li va tocar el torn a un dels nebots d'Antonio Alemany, el periodista que cobrava de manera irregular per redactar els discursos de l'expresident del Govern balear Jaume Matas. Contundent en la seva declaració, Miquel Oliver va confessar haver exercit com a testaferro del seu oncle des que el 2006 va ser nomenat administrador de les seves empreses l'Agència Balear de Notícies i el digital afí al PP Llibertat Balear, amb l'objectiu que Alemany no figurés com a tal.

El testimoni ha manifestat que mai va prendre cap decisió al voltant de l'agència, que segons la Fiscalia va ser posada en marxa pel periodista per rebre una subvenció de 449.734 euros de les arques públiques que, sota el pretext de ser requerida per poder impulsar una agència de notícies, ocultava la creació d'un mitjà per exalçar Matas (Llibertat Balear).

"Les empreses les dirigia de fet Alemany", va abundar el nebot del periodista, que a l'inici del mandat del PP va ser contractat de manera encoberta pel Govern de Matas, tal, com postulen les acusacions, va rebre de 4.000 euros al mes de diners públic.

D'altra banda, també va ser interrogada avui Francisca Gomila, antiga subordinada de l'exdirector general de Comunicació Joan Martorell també acusat i que va manifestar que aquest li va arribar a indicar que l'agència havia de ser subvencionada amb la màxima aportació. "Jo havia de puntuar els mitjans que optaven a les subvencions en base al que ell em deia ja les quanties que fixava", va confessar.

Obama perd estrella: De premi Dinamita a "titella del capital"

El president dels Estats Units perd suport entre els seus partidaris, incloses estrelles de cinema i científics, que criden l'atenció sobre la greu crisi i la pobresa que pateix el país i destaquen el declivi experimentat per la figura d'Obama després del seu començament triomfal el 2008, quan fins i tot li van atorgar un Premi Nobel de la Pau dels de Noruega. Cornel West, conegut científic i catedràtic d'Universitat de Princeton, va ser el 2008 un dels més incondicionals partidaris de l'actual president d'EUA: "Crec que ell té visió, frescor i, a més, és nou", va dir West durant el seu discurs davant els electors del llavors candidat Obama.

El professor va participar en més de cent actes de campanya, però el passat mes d'abril aquest reconegut intel·lectual va compartir amb RT seva opinió sobre la transformació del president nord-americà: "Ell és la cara amable de l'imperi americà a l'estranger. Ara es troba en un procés, molt trist per cert, de transformació en un mer peó dels grans grups financers, en un titella dels homes de negocis", lamentava el catedràtic.

Com a candidat, Obama va aconseguir un suport sense precedents, obtenint el 52,7% dels vots. També va aconseguir la simpatia de la comunitat internacional, que el va premiar amb el Nobel de la Pau. Dins del país Obama es va convertir en un rècord taquiller amb més de 650 milions de dòlars en donacions de campanya. Fa tres anys, aquella històrica campanya va transformar la política nord-americana en un veritable fenomen de la cultura popular.

"Tot comença amb tu, decideix-te i participa". Així va inspirar Obama als ciutadans nord-americans, que van vincular a ell les seves esperances de tenir una vida millor.

Però aquesta retòrica no ha estat suficient per recuperar als seus partidaris, sobretot els més adults. "Ell no ha fet el que la gent volia que fes", opina Carl Watson, editor del diari novaiorquès 'The Williamsburg Observer'.

Les mateixes persones que el 2008 van celebrar a Nova York la victòria d'Obama sota una gran bandera nord-americana, se senten ara desesperats pel que passa als Estats. EUA., I cada vegada són més els que acusen el president de sotmetre al poder dels caps de Wall Street, sensació reforçada per les desenes de milions de persones que sobreviuen sota el llindar de la pobresa i les turbulències del mercat laboral.

David Mafouda, un dels organitzadors d'aquelles celebracions a Nova York, té clar que la retòrica del president són només paraules buides. "Ara el que m'inspira és el moviment de 'Ocupa Wall Street'. Per això els vaig portar la bandera. Crec que és una cosa ressenyable que es tracti d'un moviment popular, que ha sorgit de manera molt clara i transparent", assegura Mafounda.

Artistes i actors de Hollywood donen l'esquena a Obama


Fins i tot Shepard Fairy, l'artista que va crear el famós cartell d'Obama amb la paraula 'Esperança' també sembla desencantat. De fet, ha actualitzat la versió de la pancarta reemplaçant la figura del president nord-americà per una altra que mostra el seu suport a 'Ocupa Wall Street', a la gent normal i corrent que la policia dispersa per manifestar-se contra la desigualtat econòmica als EUA

La veritat és que l'economia encara està en crisi, el sector financer sembla lluny de regular i els programes socials es retallen. Tot això mentre 45 milions de persones als Estats. Units. usen cupons de menjar.

Tots els polítics en EE. Units. saben que la seva popularitat està en dubte quan les estrelles de Hollywood els van recolzar decideixen donar-los l'esquena. Aquest és el cas del famós actor de Hollywood Matt Damon, considerat ja un ex partidari d'Obama.

En una recent intervenció televisiva, quan va ser interpel · lat sobre si estava satisfet amb l'administració d'Obama, Damon va respondre: "No De veritat crec que ha malinterpretat el seu mandat".

El President Obama haurà de tornar a seduir a un creixent nombre de demòcrates decebuts per la seva gestió. No obstant això, és probable que el segueixin recolzant el 2012 en no tenir una altra opció davant dels seus rivals republicans, que -per contra- compten amb una llista gran d'aspirants a la presidència llestos a disputar la presidència a Obama en els comicis.

Aquest dimarts l'ex governador d'Utah, Jon Huntsman, considerat com el rival més perillós per a Obama, va renunciar a la carrera presidencial. El favorit republicà a ser triat com a candidat segueix sent l'exgovernador de l'Estat de Massachusetts Mitt Romney, un dels lemes és: "Obama ha decebut a Amèrica".

Ja han passat diversos anys des que la irrupció d'Obama com a candidat omplís d'esperança als seus electors. Ara aquest entusiasme s'ha anat diluint: la popularitat del president va experimentar importants caigudes al llarg de l'estiu passat (el 40%), mentre que al desembre es va recuperar una mica situant-se entre el 41 i el 46%. Tot sembla indicar que si Obama és reelegit no serà tant per la convicció que desperta el seu discurs en la ciutadania, sinó perquè representa el mal menor davant dels ultradretans republicans d'EUA.

Miralles: “CiU i PP no intercanvien 'cromos', coincideixen en el model: fer saltar pels aires l'estat del benestar"

El coordinador general d’EUiA i diputat, Jordi Miralles, ha defensat avui en roda de premsa l’esmena a la totalitat als Pressupostos de la Generalitat per al 2012 que el grup parlamentari d’ICV-EUiA presentarà al ple del Parlament els dies 18 i 19 de gener. “Aquests pressupostos no serveixen perquè no reactiven l’economia ni creen ocupació, aprofundeixen les desigualtats i redueixen significativament les polítiques socials i el sector públic”, ha dit Miralles, qui ha vaticinat que “aquest any encara viurem pitjor” que en el 2011.

“Tornen a repetir les seves polítiques fracassades” ha sentenciat el dirigent d’EUiA, alertant de les grans dificultats que viuen els Ajuntament i gran part de la ciutadania per la manca de polítiques per incrementar els ingressos. Aquests pressupostos “porten a Catalunya a la recessió” i demostren “l’obsessió per la reducció” de l’Executiu de CiU i el PP, que finalment ha retirat la seva esmena a la totalitat després que CiU avalés el decret del govern Rajoy al Congrés.

Una decisió que no ha sorprès a Miralles i la seva formació: “Alguns interpreten que CiU i PP intercanvien ‘cromos’, la veritat és que comparteixen el mateix àlbum”, ha ironitzat. Per a Miralles, CiU i PP coincideixen en “afavorir els mercats i fer pagar la crisi a aquells que no l’han generat, en la lògica d’un model que no aposta per recuperar l’economia ni crear ocupació sinó que fa saltar pels aires l’estat del benestar”.

Miralles ha volgut reiterar la crida a PSC i ERC que ja fa fer fa uns dies per “trobar espais de compromís amb la ciutadania” i els ha instat a “acompanyar” la mobilització dels treballadors públics d’aquest dimecres, 18 de gener, així com la convocatòria cívica de la Plataforma Prou Retallades pel pròxim 28 de gener. “Hem de treballar la unitat de les forces d’esquerres al Parlament i al carrer amb la ciutadania”, ha insistit el màxim dirigent d’EUiA i vicepresident del grup parlamentari d’ICV-EUiA.

“Ha mort el ministre de la dictadura franquista, no un lluitador per la democràcia”

D’altra banda, el coordinador general d’EUiA s’ha referit a la mort de Manuel Fraga, “un ministre de la dictadura franquista, no un lluitador per la democràcia”, fent al·lusió a algunes mostres de reconeixement fetes públiques avui. “Lamentem que Fraga no hagi estat jutjat com a repressor de la dictadura franquista, nosaltres a qui volem recordar és a aquells que van ser reprimits” i ha fet menció a la cançó ‘Campanades a morts’ de Lluis Llach dedicada a les víctimes dels fets de Vitòria de 1976, quan Fraga era ministre de Governació.

Alfonso Puncel Chornet, funcionari honest, denuncia Rita Barberá per afirmar que tots els polítics i funcionaris reben regals

El funcionari de la Generalitat valenciana i membre de la Junta de Personal d'aquesta administració autonòmica Alfonso Puncel Chornet (foto) ha presentat aquest dilluns una denúncia per injúries i calúmnies contra l'alcaldessa de València, Rita Barberá, després que la primera edil manifestés el passat divendres a roda de premsa que "tots els polítics i funcionaris reben regals per Nadal".

Així ho recull l'escrit presentat al jutjat per aquest empleat públic, que assegura sentir-se "directament calumniat i injuriat" per aquestes declaracions donada la seva condició de funcionari.

El denunciant assenyala que aquestes manifestacions poden constituir "un delicte d'injúries i calúmnies greus amb publicitat" i considera que la generalització que va efectuar l'alcaldessa en les seves declaracions l'afecta a ell tant col·lectiva com individualment.

En aquest sentit, sosté que la llei estableix que la persona que injuriï ha de "demostrar la veritat de les imputacions" i que, per tant, Rita Barberá haurà de provar que ell "ha rebut per Nadal i per extensió en qualsevol moment des que és empleat públic, regal d'empresa o de qualsevol altra persona en la seva condició de funcionari".

Alfonso Puncel ha tingut l'amabilitat d'enviar a Sírius el model a seguir per sumar-se a la seva denúncia contra Rita Barberá als jutjats, que trobaran a l'enllaç de la seva pàgina de fb, de la que en fem cinc cèntims pel seu evident interès:

AL JUZGADO DE INSTRUCCIÓN

D. ____________________________________, mayor de edad, de profesión funcionario de ____________________________, desde __________________ vecino de ________________ Calle _______________con D.N.I número __________________ ante el Juzgado comparezco y como mejor proceda en derecho, DIGO:

Que por medio del presente escrito formulo DENUNCIA por la presunta falta de injurias del TÍTULO XI. DELITOS CONTRA EL HONOR, artículo 205 y siguientes, del Código Penal contra Dña Rita Barberá Nolla, vecina de Valencia con domicilio a efectos de notificación en la Plaza del Ayuntamiento número 1 de esta ciudad cuyas circunstancias son las siguientes:

Que la denunciada ha manifestado con publicidad ante numerosos medios de comunicación el pasado 13 de enero con difusión nacional ese mismo día y el siguiente que “todos los políticos y funcionarios reciben regalos en Navidad” declaración que queda demostrada acudiendo a las hemerotecas de los medios de comunicación presentes en la rueda de prensa ofrecida por la denunciada.

Tal y como señala el Código Penal en su TÍTULO XIX. DELITOS CONTRA LA ADMINISTRACIÓN PÚBLICA. CAPÍTULO I. DE LA PREVARICACIÓN DE LOS FUNCIONARIOS PÚBLICOS Y OTROS COMPORTAMIENTOS INJUSTOS dice en su Artículo 422 en su Redacción según Ley Orgánica 5/2010, de 22 de junio que:

“La autoridad o funcionario público que, en provecho propio o de un tercero, admitiera, por sí o por persona interpuesta, dádiva o regalo que le fueren ofrecidos en consideración a su cargo o función, incurrirá en la pena de prisión de seis meses a un año y suspensión de empleo y cargo público de uno a tres años”.

En mi condición de funcionario me siento directamente calumniado e injuriado por tales manifestaciones toda vez que la generalización que efectúa en sus declaraciones afecta por igual colectiva e individualmente a mi persona y por suponer la imputación de un delito contemplado en el Código Penal, constituye un delito de injurias y calumnias graves con publicidad.

La tipificación del delito cometido por la denunciada está contemplada en el TÍTULO XI. DELITOS CONTRA EL HONOR. CAPÍTULO I. DE LA CALUMNIA. Cuando en su Artículo 205 establece que:

“Es calumnia la imputación de un delito hecha con conocimiento de su falsedad o temerario desprecio hacia la verdad”.


Alfonso Puncel Chornet YO TAMBIÉN DENUNCIO A RITA BARBERÁ POR SUS DECLARACIONES

http://www.facebook.com/permalink.php?story_fbid=176389885795504&id;=175869522514207

Israel ha adquirit el seu sisè submarí nuclear

Israel ha adquirit un nou submarí de tipus Dophin, fabricat a Alemanya, el sisè amb capacitat nuclear que té el govern sionista, enmig de tensió a la regió provocada per l'amenaça d'EUA i els seus aliats d'un atac contra l'Iran. Un membre de la tripulació d'un d'aquests submarins, va dir a Euronews que no estava autoritzat per parlar sobre les operacions, 'ja que és el secret del seu èxit': "Si mostreu la intenció de realitzar una nova guerra, l'enemic estarà esperant els nostres moviments, i no li volem donar això".

Per valor de 700 milions cada un, el tipus de submarins Dolphin pot contenir quatre míssils amb cap nuclear, amb la capacitat per assolir objectius a 1500 km de distància. Ocults en alta mar, se'ls coneix com les armes del judici final.

Infografia: La situació militar a l'Estret d'Ormuz


EUA i la Gran Bretanya amplien la seva presència militar a la zona després de l'amenaça iraniana de tancar l'Estret d'Ormuz.

Diputats d'IU, ICV-EUiA i ERC recorden el passat franquista de Fraga


Diputats d'IU, ICV-EUiA i ERC han subratllat la trajectòria de Manuel Fraga en el règim feixista de Francisco Franco i han rebutjat que la seva mort s'utilitzi com "revisionisme" de la història. Diputats socialistes, per la seva banda, han optat per fer palès el seu "silenci". La mort de Manuel Fraga, un dels autors de la Constitució i fundador d'Aliança Popular i el seu successor, el Partit Popular, ha estat aquest dilluns un dels temes més comentats pels diputats de diferents partits a Twitter, però, mentre els neofeixistes del PP i socis tenien paraules d'homenatge i d'agraïment, l'oposició apel·lava a la "memòria" subratllant el passat franquista del veterà polític gallec. Video sobre l'assassinat de cinc obrers a Gasteiz a mans de la policia el 3 de març de 1976. Música: Campanades a mort, de Lluís Llach, composta en denúncia de l'assassinat, del qual Manuel Fraga, com a ministre d'Interior, fou el principal responsable.

Cayo Lara (IU) s'ha acordat "moltíssim" de Julián Grimau, polític comunista que va ser afusellat durant la dictadura franquista, sent Fraga ministre d'Informació. El coordinador federal d'Esquerra Unida ha afirmat avui que "Manuel Fraga s'en va sense que el seu partit hagi condemnat el franquisme", i alhora ha recordat la figura de Julián Grimau i ha reivindicat el dret a la Memòria Històrica.

Així, Gaspar Llamazares, d'IU, ha lamentat la mort de Fraga, "com la de qualsevol ésser humà", però ha deixat clar que no oblida "la dictadura franquista i les seves víctimes, ni la resistència a una transició amenaçada i tutelada, La carrer i l'Estat ciutadà". "Memòria", proclama.

En la mateixa línia el jove diputat malagueny d'IU, Alberto Garzón, vinculat al 15-M, sosté que "cal parlar més de memòria històrica i menys de Fraga" i creu que "tampoc és admissible exalçar ara la transició, oblidant que la mateixa va permetre mantenir el poder econòmic de l'oligarquia franquista".

Cal parlar més de memòria històrica i menys de Fraga


"Fraga reformista?-Es pregunta el diputat d'ICV-EUiA, Joan Coscubiela-. Si per ell fos, ni transició, ni legalització de PCE-PSUC, ni autonomies. Alguns són especialistes en reescriure la història".

Des Esquerra Republicana, el seu portaveu adjunt al Congrés, Joan Tarda, ha assenyalat que el que la seva formació havia de dir sobre Manuel Fraga ja ho va fer quan era viu. De fet, ERC, va ser un dels partits que va protestar sonorament quan el Congrés va decidir batejar una de les seves sales de reunions amb el nom del polític gallec.

I l'exdiputat Joan Ridao apunta una cita de Fraga exalçant a Francisco Franco com "un gran home, el major i més representatiu dels espanyols del segle XX". "Dedicat als revisionistes", escriu l'exportaveu d'ERC.

Des del PSOE s'ha apostat més pel silenci, com resumeix en un missatge el portaveu socialista de Foment, Rafael Simancas: "Molts socialistes preferim no parlar avui de Manuel Fraga, excepte per expressar el nostre respecte pel dolor de la seva família i amics". "Respecte sí, memòria també", postil·la diputada per Cantàbria Puerto Gallego.

'La Vanguardia' esdevé la 'Veu de l'amo' de CiU per 2 milions d'€

La Vanguardia ha esdevingut en tan sols dos anys de Govern de Convergència i Unió en la plataforma escollida pels membres de CiU per llançar tot tipus de globus sonda i publicitat, recolzant les polítiques de CiU sense cap mena de pluralitat ni rèplica, així com comunicats no oficials del mateix Govern. Ja fa temps però que els mitjans del grup del Comte Godó són la nineta dels ulls de CiU, que els ha avançat més de 2 milions d’€ en concepte de publicitats institucionals, mentre mitjans com El Punt/Avui han de fer un ERO a la seva plantilla i la CCMA ha de retallar per tot arreu. A més, al 2010 la Generalitat va ser el tercer anunciant català.

I és que, com a mínim, hi ha hagut dos globus sonda de CiU a La Vanguardia que han encès els ànims.

La última en aprofitar la plataforma neolliberal dels Godó ha estat Juana Ortega, vicepresidenta del Govern, que dona 'exclusives' a un mitjà privat en comptes de comunicar les seves intencions –o les del Govern- a través de la ràdio o la televisió públiques o enviant els comunicats als diferents rotatius, com és habitual.

La Generalitat va ser el tercer anunciant català el 2010

El Govern, amb 7.930.000 d'euros, es va situar entre les cinc institucions que més va invertir el 2010 en mitjans de comunicació catalans, només superada per Telefónica i El Corte Inglés.

El primer, a mitjans de juliol passat, quan el conseller de Salut, Boi Ruiz, va deixar entreveure el copagament sanitari i el diari ho va titular “Boi Ruiz assegura que la sanitat necessita més diners i que sortiran del ciutadà”, afegint-hi al subtítol que és “l’únic remei per evitar al italianització de la sanitat.

El segon gran globus sonda va ser el llançat per la mateixa vicepresidenta Ortega, a principis d’octubre, afirmant que els funcionaris no es quedarien sense la paga de Nadal, després que ho hagués insinuat dies abans el conseller Mas-Colell. Al final, no només no van cobrar-la, sinó que se’ls va retenir un IRPF que no pertocava, deixant les nòmines en salaris fins a 600 euros més baixos.

La trama de corrupció ja esquitxa la família reial

La trama de corrupció està esquitxant ja a la família reial espanyola, ajuntaments com el d'Alcalá de Henares, València o Barcelona, i presidents de grans entitats financeres espanyoles com La Caixa o la SGAE de Teddy Bautista, a més dels governs de diverses comunitats, des de les Balears de Jaume Matas o la València de Zaplana i Camps del PP o la catalana de CiU i PSC. Ara, un conjunt de correus electrònics mostren els moviments de capital que Urdangarín va realitzar el 2008 i s'ha filtrat que el Rei Joan Carles ja tenia coneixement de la trama des de l'any 2006 però no va dir res, el que en dret és considerat com un delicte per encobriment.

La investigació sobre la gran trama de corrupció en què està involucrada la Monarquia espanyola i un ampli espectre de la burgesia empresarial addicta i cortesana ha revelat com els socis del gendre del Rei es comunicaven i interactuaven, per evadir impostos, endossant despeses personals a la empresa d'Iñaki Urdangarín, Aizoon.


A més, les converses via correu electrònic impliquen l'esposa de Urdangarín, la infanta Cristina. L'1 de setembre de l'any 2009, li responen: "SAR m'ha encarregat compres que no puc justificar per despeses de Aizoon", referint-se a Sa Altesa Reial la infanta Cristina: "Li dono els tiquets a Marc, perquè ell em torni el diners de la caixa. Ok? "Al que Urdangarín li respon" Ok. L'hi gasta en algun regal per a mi no?".

Toxo demana a Rajoy que convoqui a patronal i sindicats i expliqui quina reforma laboral vol

El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, ha demanat al president del Govern, Mariano Rajoy, que convoqui, com més aviat millor, a les organitzacions sindicals i empresarials per explicar-los el contingut de la reforma laboral que pretén aprovar i els objectius de la mateixa. A més, Toxo ha recordat que l'anterior Govern ja va imposar una reforma amb declaracions similars que va fracassar en les seves principals línies d'actuació.

És coneguda la intenció de l'Executiu d'aprovar una reforma laboral "si els agents socials no arriben a un acord", però, poc o res ha transcendit sobre el contingut de l'esmentada reforma. El màxim dirigent de CCOO afirma que les úniques referències sobre la reforma laboral són les 71 esmenes que va presentar el PP davant la proposta de l'anterior Govern i la seva intervenció en el debat d'investidura: "Ell va parlar d'una reforma laboral en els tres primers mesos de l'any, i si és així, estem en temps de seguir intentant-ho amb la negociació", precisa Toxo.

El secretari general de CCOO creu que hi ha reformes que exigeixen més celeritat en l'acció de Govern que la laboral, com per exemple, la reforma del sistema financer, perquè si el crèdit no arriba a famílies i empreses no es crearà ocupació, per molt que canviï la legislació laboral: "Una reforma laboral fora de temps pot deteriorar encara més la situació i precipitar mesures que incentivin el conflicte social i no ajudin a crear ocupació".

A propòsit de les declaracions de la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz, segons les quals els acords assolits fins ara per empresaris i sindicats són insuficients, Toxo no les comparteix, i matisa que seran o no suficients en funció del que es vulgui aconseguir: "No n'hi ha prou amb desitjar una reforma laboral per crear ocupació i reduir la temporalitat. Això ja ho va proclamar el Govern de Zapatero i any i mig després tenim un milió més de persones en atur", denuncia Toxo.

Només contactes

El secretari general de CCOO, va aclarir que en els últims dies, i després dels diferents missatges llançats des del Govern perquè els agents socials arribessin fins el termini formalment ofert, hi ha hagut contactes encara que no reunions, i "tot serveix per avançar", va recordar.

Després d'identificar els principals esculls de la negociació entre les organitzacions empresarials i sindicals -pretensió empresarial de modificar algunes condicions de treball al marge del conveni, la creació d'un nou contracte i la política salarial i de preus en els propers anys-, Toxo ha tornat a descriure un mapa de situació de les empreses espanyoles molt desigual -unes amb pèrdues i altres amb beneficis- i afirma que els salaris han d'evolucionar d'acord amb aquesta situació, sobretot tenint en compte la pujada de l'IRPF que retallarà la nòmina dels treballadors.

Finalment, Ignacio Fernández Toxo ha lamentat la "marxa enrere en les negociacions encoratjada per sectors empresarials convençuts que ara que han arribat els seus al poder s'atendran les seves velles aspiracions", una interpretació, diu Toxo, que dificulta notablement el procés de negociació.

El PEE elabora l'alternativa 'per passar de la indignació a la resposta'

Aquest passat cap de setmana s’ha reunit, a la seu de la Fundació Rosa Luxemburg de Berlín, el Comitè Executiu del Partit de l’Esquerra Europea (PEE, que inclou IU i EUiA), així com diversos grups de treball, com són els d’Orient Mitjà, d’Amèrica Llatina, de la Iniciativa Ciutadana, de la Universitat d’Estiu i el Secretariat, i s’ha constituït en la seva primera trobada el grup de treball LGTB. A la reunió del Comitè Executiu hi han participat Antoni Barbarà i Àngels Tomás (EUiA) i en el grup de treball LGTB, Ramon Zamorano. Foto: Antoni Barbarà i Àngels Tomás, membres del Comitè Executiu del PEE en representació d'EUiA.

La benvinguda va anar a càrrec del president del PEE, Pierre Laurent, i de la co-presidenta de Die Linke ('L'Esquerra' alemanya, membre del PEE), Gesine Lötzsch, com país d’acollida de la trobada, en què s’ha debatut sobre la situació política actual, amb l’agreujament de la crisi i la caracterització de la nova etapa en què cal passar de la indignació a la resposta i l’alternativa.

En aquest espai es va debatre una declaració de la presidència que incorpora els elements originals i les aportacions: Rebuig de la reforma del Tractat Europeu ‘regla d’or’; Contra l’austeritat i la dictadura dels mercats; Per la restauració i desenvolupament de la democràcia i la solidaritat entre els pobles; Activació del diàleg social, cultural i polític amb la ciutadania; Contra la crisi... I tot plegat es va concretar amb la crida a una convocatòria d’assemblea alternativa, oberta i confluent adreçada a organitzacions polítiques, sindicals, xarxes i moviments socials, sectors culturals, universitaris, etc., que sigui una contra-cimera alternativa (30-31 de març).

El segon bloc de treball va consistir en posar al dia i aclarir la logística per endegar la Iniciativa Ciutadana que, a proposta del PEE, proposa la existència d’un fons europeu pel desenvolupament social i solidari. Proposta que es presentarà abans de maig de 2012, marcant l’inici de la recollida de signatures i extensió territorial a partir del mes de maig.

En el curs de la reunió també s’han analitzat les realitats dels kurds, de Xipre i Hongria. I dins les tasques habituals, s’ha fet balanç electorals dels països on ha hagut eleccions. "EUiA varem presentar la nostra valoració, així com IU la seva, en veu del coordinador federal, Cayo Lara".

Com és habitual en el primer executiu de l’any es van apuntar els grans trets de l’agenda anual i el finançament que la faci possible. Es van aprovar eixos i dates per a la Universitat d’Estiu (del 18 al 22 de juliol) a Volos (Grècia). També retenir que EL-Fem (xarxa de dones del PEE) realitzarà un seminari els dies 12 i 13 de maig a Màlaga.

Pel que fa a EUA, hem notificat la realització de la 6a Assemblea en els propers mesos i una activitat pròpia com a grup de treball de Serveis Públics i que sota el títol ‘L’Europa de les desigualtats’ celebraríen en la proximitat de la festa anual de L’Alternativa.

Finalment el PEE informa que alguns grups de treball de recent creació estan començant a funcionar (Agricultura, Àfrica, Medi Ambient i el de LGTB ja esmentat). S’han distribuït els materials elaborats per la xarxa de sindicalistes de la que formem part, des del seu inici.

EUiA Salut recolza la manifestació dels sindicats en defensa del serveis públics

Aquest dimecres els treballadors i treballadores de la Funció Pública es concentraran a la plaça Sant Jaume per dirigir-se cap al Parlament de Catalunya. El grup parlamentari d’ICV-EUiA ha demanat la celebració d'un Ple monogràfic al Parlament sobre les conseqüències de les retallades en els serveis públics, i perquè la ciutadania puguem decidir si volem les retallades de CiU o una política fiscal redistributiva que garanteixi el manteniment de l'estat del benestar i de la cohesió social.

Segons EUiA: "El Govern de la Generalitat de Catalunya continua amb la seva política d'agressió i de retallades als serveis públics, amb mesures injustes que precaritzen l'atenció i són un greu atemptat al dret de ciutadania als serveis públics de qualitat".

Aquest dimecres, 18 de gener, comença al Parlament el debat sobre els Pressupostos 2012. Segons el projecte de llei que els acompanya (Llei de Mesures Fiscals i Financeres), es pretén fixar una taxa d'un euro per recepta per als usuaris de la sanitat pública catalana.

Han dissenyat aquesta mesura amb caràcter universal i afectarà per igual a pensionistes, jubilats, malalts crònics i a la resta de ciutadans/es amb independència del seu nivell de renda.

EUiA considera que es tracta d'una mesura de copagament-repagament:

Injusta, perquè castigarà als col·lectius més febles, trencant el principi d'equitat del sistema.
Innecessària com a mesura dissuasòria: pressuposen que l'usuari fa un mal ús del sistema públic i dels medicaments, i s'obliden que els malalts es prenen allò què el metge els prescriu.
És competència de l'Estat establir la quantia de l'aportació que han de fer els usuaris de la sanitat pública catalana en prestació farmacèutica.

"En defensa del sistema públic de salut universal, equitatiu, solidari, de qualitat, donem suport a la convocatòria de manifestació que tindrà lloc a Barcelona el dimecres, 18 de gener, a les 17.30h a la Plaça Sant Jaume i que es dirigirà cap al Parlament de Catalunya".

Sector de Salut d’EUiA

Puig incompleix la llei i no respon als requeriments del Síndic

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó ha criticat al conseller d'Interior, Felip Puig, per no haver respòs encara als requeriments que aquest organisme li va fer arrel de les actuacions policials de plaça Catalunya el 27 de maig i davant del Parlament de Catalunya el 15 de juny, argumentant una mentida.

Ribó va qüestionar l'operatiu policial del dia 27 de maig perquè es va ordenar "una càrrega policíaca desproporcionada", com també va ser desproporcionat "utilitzar cinc-cents efectius per a dos-cents cinquanta ocupants, cosa que no és creïble per netejar la plaça". Dies més tard, el Síndic va remetre més requeriments a Puig pels fets del 15 de juny al Parlament, on Interior va incórrer en una "desprotecció policial dels càrrecs públics" que va dur a alguns dels parlamentaris a haver d'arribar per diversos mitjans al Parlament, inclòs l'helicòpter.

La mentida de Puig


El Síndic no té força vinculant, però quelsevol requeriment que faci s'ha de respondre per llei, encara que no s'acati. Puig s'ha escapolit fins ara del Síndic argumentant que aquest no va actuar per les càrregues de les manifestacions contra el Pla Bolonya, "afirmació radicalment falsa" segons Ribó, que recorda que en aquella ocasió es va fer un requeriment contundent que sí que va rebre la resposta de l'administració. De fet, arrel d'aquells fets es va obligar per llei i per decret a la identificació permanent dels agents dels Mossos d'Esquadra, fet que encara no s'aplica sempre, ha criticat el síndic.

Cayo Lara: "Fraga s'en va sense que el seu partit hagi condemnat el franquisme"

El coordinador federal d'IU ha criticat a Berlín la decisió d'Standard & Poor's de rebaixar la qualificació d'Espanya i vuit països de l'eurozona i la qualifica com un "nou atac d'especulació financera internacional". "Les agències de qualificació defensen interessos especulatius financers i s'atreveixen a demanar-nos una reforma laboral", ha dit després de la seva intervenció davant el Consell Executiu del Partit de l'Esquerra Europea (PEU), en l'apartat d'anàlisi de 'La situació social i política a Europa'. Cayo Lara s'ha acordat "moltíssim" de Julián Grimau, polític comunista que va ser afusellat durant la dictadura franquista, sent Fraga ministre d'Informació. El coordinador federal d'Izquierda Unida ha afirmat avui que "Manuel Fraga s'en va sense que el seu partit hagi condemnat el franquisme", i alhora ha recordat la figura de Julián Grimau i ha reivindicat el dret a la Memòria Històrica.

"El Banc Central Europeu hauria d'haver comprat deute directa als països més afectats per la crisi per acabar amb aquesta sagnia d'especulació", va dir, i va assenyalar la cada vegada més urgent necessitat d '"un canvi de model productiu" com a proposta alternativa política i econòmica per sortir d'aquesta greu situació.

Els eixos fonamentals d'aquest nou model productiu són "l'ocupació per sobre de tot, la regeneració democràtica i la sortida social de la crisi", ha subratllat, per puntualitzar després que "la fórmula passa per buscar més ingressos en l'alt frau fiscal i per una reforma del model impositiu", entre altres mesures.

Lara ha lamentat que l'alternativa proposada pel Govern del PP, iniciada per l'anterior Executiu socialista amb les polítiques d'ajust que s'apliquen a Espanya des de maig de 2010 "i endurida pel PP, camina en direcció contrària. Estem abocats a la recessió i, si segueix així, entrarem en una gran depressió".

Cayo Lara va assenyalar que el Consell Executiu del PIE s'ha reunit per posar en comú diferents propostes i accions concretes per sortir de la crisi. "Estem per més Europa, no per menys Europa, però per una Europa social, no dels mercaders, ni que atac a l'Estat de benestar i retallada els serveis públics".

"Fraga s'en va sense que el seu partit hagi condemnat el franquisme"


En una roda de premsa a la seu federal del partit, Lara ha dit que la mort d'una persona sempre ha merescut a l'organització un profund respecte i ha afegit que "probablement no són els millors moments per fer valoracions polítiques" sobre la mort de Fraga aquest diumenge.

Lara ha manifestat que aquest matí havia estat llegint la Declaració Universal dels Drets Humans i s'havia acordat "moltíssim" de Julián Grimau, polític comunista que va ser afusellat durant la dictadura franquista, sent Fraga ministre d'Informació.

"Manuel Fraga s'en va sense que el seu partit hagi condemnat el franquisme", ha assenyalat el màxim dirigent federal d'IU, que també ha subratllat que "en aquest país es va a seure a la banqueta un jutge per defensar la Memòria Històrica", en al · lusió a la causa contra Baltasar Garzón per un suposat delicte de prevaricació relacionat amb la seva investigació dels crims i desaparicions del franquisme. "En dies com avui, defensem el dret a la Memòria Històrica dels que encara no se'ls ha reconegut", ha afegit.

SI denuncia els 4 expresidents pels sobresous a la Diputació

Solidaritat Catalana per la Independència (SI) ha denunciat avui davant la Fiscalia del TSJC als anteriors quatre presidents de la Diputació de Barcelona per presumptes delictes pel pagament de sobresous o "motxilles" a treballadors d'aquesta institució. En la denúncia, interposada aquest matí a la Fiscalia pels tres diputats de SI -Alfons López Tena, Uriel Bertran (foto) i Antoni Strubell-, es demana que s'investigui el pagament de sobresous durant onze anys, corresponents als mandats dels expresidents de la diputació Manuel Royes, Celestino Corbacho, José Montilla i Antoni Fogué, tots del PSC.

Segons Alfons López Tena, pagar "motxilles" a certs funcionaris i personal contractat de la diputació pot constituir un delicte de prevaricació i un altre de malversació de fons públics, i per aquest motiu, Solidaritat reclama que es traslladi la denúncia a un jutjat, que es citi a declarar als quatre expresidents i que es "s'incoï el corresponent procediment penal o la depuració de les responsabilitats penals i civils que siguin oportunes".

Tena ha lamentat que l'actual govern de la Diputació no hagi facilitat tota la documentació que SI havia requerit, i també ha retret a tots els partits que han governat o han tingut responsabilitats en la diputació (PSC, ICV-EUiA, ERC, CiU i PP) el "silenci" que mantenen en relació amb aquesta qüestió.

Un dels quatre expresidents de la Diputació que ha estat denunciat per SI, Celestino Corbacho, ha opinat avui que qualificar el pagament de determinats complements com "prevaricació i malversació és una broma".

Segons Corbacho, si es va optar per pagar les remuneracions complementàries va ser perquè l'any 2000 la Diputació estava traspassant molts serveis a la Generalitat i això comportava que alguns treballadors perdessin part del seu sou, el que requeria una compensació.

L'assessor del rei va actuar a favor de la fundació que després va evadir fons

L'assessor legal extern de la Casa del Rei, José Manuel Romero Moreno, comte de Fontao, va votar el 7 maig 2007 cedir a Fundació Esport, Cultura i Integració Social (DCIS) el nom i el capital fundacional 30.000 euros d'una altra ONG creada un any abans per Urdangarin i el seu soci Diego Torres, la Fundació Areté (gr: "Virtut, excel·lència"). Segons el sumari del cas, la Fundació DCIS i l'Institut Nóos van ser utilitzades per la trama per treure d'Espanya 470.000 euros al llarg de 2007. Ho va fer sota el presumpte control de Diego Torres a través d'una societat que li pertanyia, De Goes Center for Stakeholder Management SL. I els diners va acabar en comptes lligades al paradís fiscal de Belize previ pas per Londres.

Romero, que el maig de 2007 exercia com a president de Areté després d'haver apartat del càrrec a Urdangarin, va ser qui, segons la versió oferta en els dos últims mesos per la Casa Reial, va transmetre a la primavera de 2006 al marit de Cristina de Borbó la ordre d'abandonar els seus negocis a Espanya i la cúpula de l'Institut Nóos. Per què? Perquè aquesta associació desenvolupava activitats "inadequades" i el comportament del duc no semblava haver estat "exemplar". Tot indica que, si l'ordre va existir, Urdangarin no va fer cas.

A la Zarzuela assenyalen que en extingir una ONG, els seus béns han de passar a una altra

Segons la Corona, va ser el mateix Romero qui, després de descobrir que el gendre del monarca s'havia col·locat al maig de 2006 al capdavant d'una segona ONG, la Fundació Areté, el va comminar a dissoldre immediatament. Per garantir l'extinció, sosté la Zarzuela, l'assessor extern del rei va prendre el relleu del duc a Areté. La substitució es va acordar el 3 de juliol de 2006, segons les actes incorporades al sumari.

Público ha preguntat ara a la Zarzuela per què els 30.000 euros aportats de forma paritària per Urdangarin i Torres per constituir la Fundació Areté van acabar en mans de la Fundació DCIS per "unanimitat" del seu patronat: és a dir, amb el vot favorable del comte de Fontao i amb el de Miguel Tejeiro, cunyat de Diego Torres, assessor fiscal de la trama i secretari de Areté. Els seus noms són els únics que figuren en el document com a membres del patronat assistents a la reunió.

Davant la pregunta d'aquest diari, les fonts consultades van invocar la legislació vigent per subratllar que l'extinció d'una fundació implica que el seu patrimoni passi a una altra. I per què l'assessor legal del rei va votar a favor de traspassar els béns de Areté precisament a la Fundació DCIS, amb la qual Urdangarin no guardava oficialment cap vinculació? "Perquè és la que proposen la resta dels socis", va ser la resposta de les fonts.

L'ONG va donar un càrrec honorífic al duc el mateix dia que a Teddy Bautista

Fundació Areté va ser creada per dos únics fundadors: Urdangarin i Diego Torres. El "resta dels socis" era, per tant, l'antic professor del duc a Esade, un fet per a la detecció n'hi ha prou llegir les escriptures de l'entitat.

La Llei de Fundacions no diu exactament que el patrimoni d'una ONG a punt de ser liquidada hagi de passar necessàriament a una altra fundació. En realitat, permet traspassar-los a qualsevol altra entitat privada sense ànim de lucre sigui quina sigui la seva forma jurídica o una altra qualsevol "pública de naturalesa no fundacional" sempre que els fins socials siguin "semblants". Els estatuts de Areté es van limitar a copiar aquí el que diu la llei. En altres paraules, la Fundació Areté, que tenia per missió declarada "fomentar l'ús de l'esport i la cultura com a eina d'integració social", podia haver regalat els seus fons i el seu nom a Càritas. O a Esportistes sense Fronteres. O a qualsevol Ministeri de l'àrea social o educativa.

Però que, en lloc de triar alguna de les vies enunciades a manera d'exemple, Areté optés per afavorir DCIS, on Diego Torres no figurava en el patronat però gaudia d'un poder general per actuar en nom seu, planteja certs interrogants. El essencial, el de per què si la Casa Reial volia tallar en sec amb els negocis del duc de Palma a Espanya i impedir la reedició de l'experiència de l'Institut Nóos no va imposar la seva voluntat sobre la de Torres.

Areté va cedir sota la presidència del emissari reial 30.000 euros a DCIS

Això li hauria impossibilitat alimentar la seva nova aventura "sense ànim de lucre" amb diners procedents del duc de Palma. Sobretot tenint en compte que la quantitat aportada a Areté per Torres 15.000 euros amb prou feines si resultava una gota en l'oceà de els 5,8 milions pagats per la Generalitat Valenciana i el Govern balear a l'Institut Nóos. Capitanejada per Urdangarin i Torres, l'Institut Nóos és l'ONG els ingressos d'origen públic van acabar de forma íntegra en mans de les empreses dels seus directius.

Nóos va colar com a despesa un port de la Zarzuela de 8'1 € per 1.427 €


L'Institut Nóos va intentar colar fins i tot la factura d'un port barat remès des de la Zarzuela com a despesa causat per l'organització el 2006 de la segona cimera Illes Balears Forum, que va reportar a l'associació 1,1 milions d'euros. Aquest port, de característiques desconegudes, va costar una minúcia a l'ONG de Urdangarin: 8,10 euros.

S'integrava en un paquet de factures girades contra Nóos per l'agència MRW el 31 de març de 2006 i l'import global sumava una altra quantitat ínfima per a les magnituds ja usuals en aquest cas: 1427,26 euros, IVA inclòs. La Policia ha tombat aquest feix de factures: cap dels pagaments reflectits es relaciona amb treballs en la cimera turístic-esportiva de la que el conveni es va signar el setembre d'aquest any, sostenen els investigadors.

Públic preguntar a la Casa Reial quin paper o mercaderia va sortir el 28 de març del 2006 des la Zarzuela i amb càrrec a l'Institut Nóos. Que se sàpiga, Urdangarin mai hi treballa. Sí presta a palau els seus serveis Carlos García Revenga, secretari de les infantes Elena i Cristina i tresorer de Nóos durant la presidència del duc. Les fonts consultades van suggerir a manera d'exemple que "un poder notarial" si podria haver tingut la Zarzuela com a origen.

Dimissió de García Revenga


Però, en qualsevol cas, i llevat error en la datació de l'acta, Revenga dimitir com a secretari de l'Institut Nóos en la reunió del patronat celebrada el 20 de març d'aquest any. És a dir, vuit dies abans de la data consignada a l'albarà lliurat per MRW a l'Institut Nóos i incorporat al sumari. La signatura del secretari de les filles del rei consta a l'acta com la de la resta dimissionaris, inclosa Cristina de Borbó, fins llavors vocal de l'ONG.

Que el sobre o paquet va partir de la Zarzuela resulta inqüestionable. L'albarà especifica que MRW el va recollir en la següent direcció: "Palau Zarzuela Cont So Ctr. Madrid-Pardo Km 3,4". Vigilat per guàrdies civils, el control de Somontes és la porta d'accés habitual al recinte. I es localitza al quilòmetre 3,4 de la carretera del Pardo.

Com va informar Públic, per justificar davant el jutge els 2.285.000 euros que el Govern balear li va pagar, Nóos va aportar factures que no arribaven ni 1,6 milions i va deixar sense acreditar la destinació de gairebé 700.000 euros. En total, i computant les factures considerades falses o indegudes -com aquesta de la Zarzuela, per exemple- més els honoraris percebuts per Urdangarin i Torres, Anticorrupció xifra en 1,38 milions els fons desviats en les dues cimeres balears.

Iran té proves que la CIA, MI6 i Mossad assassinen els seus científics

Les autoritats de l'Iran asseguren tenir proves que impliquen a l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA) dels Estats Units en el recent assassinat del científic iranià Mostafa Ahmadi Roshan, un dels homes clau del programa nuclear iranià. Roshan i el seu conductor van morir el passat 11 de gener a consecuencioa de l'explosió d'una bomba magnètica adossada al seu automòbil per un home que va escapar en motocicleta, en un barri al nord de Teheran.

Roshan, de 32 anys era director del centre nuclear de Natanz, instal·lació clau del programa nuclear iranià perquè allà funciona una de les fàbriques d'enriquiment d'urani, activitat que condemna el govern dels EUA, Israel, i altres països aliats.

En un comunicat difós a la premsa, el ministeri d'Afers Exteriors de l'Iran va declarar que el govern iranià té proves que l'assassinat de Roshan va ser preparat i executat amb l'ajuda i participació d'agents vinculats amb la CIA.

La cancelleria iraniana ha indicat que els documents corresponents van ser remesos a l'ambaixada de Suïssa que representa els interessos dels EUA a l'Iran, des que ambdós països trenquessin relacions diplomàtiques després de la revolució islàmica el 1979.

Les autoritats de Teheran van enviar notes similars al govern d'Anglaterra, en senyal dels serveis secrets britànics també estan implicats en el que ja és el cinquè atemptat en els últims anys contra científics iranians especialitzats en assumptes nuclears.

Roshan no ha estat el primer científic iranià que mor víctima de terroristes, el seu assassinat va passar exactament en el segon aniversari d'un altre atemptat perpetrat l'11 gener de 2010 que va morir el científic iranià Mahzhid Shajriari, també experts en investigacions nuclears.

Abans va tenir lloc un altre atemptat contra Fereiduna Abbasi que després de rebre ferides, va poder sobreviure, nomenat posteriorment, director de l'Agència d'Energia Atòmica de l'Iran.

Segons experts russos, la data escollida per perpetrar l'atemptat contra Roshan (aniversari dels anteriors), i el fet que els terroristes van utilitzar el mateix mètode (bomba magnètica adossada al vehicle) indica que tots els atemptats poden tenir relació entre si pel que fa als executors i organitzadors.

En un missatge públic, el líder religiós de l'Iran, l'aiatol·là Ali Khamenei, va denunciar a més de la CIA, en l'assassinat de Roshan participar el servei secret d'Israel Mossad.

En comentar l'atemptat, la televisió estatal iraniana, va recordar que l'assassinat de científics nuclears iranians començar exactament després que el cap del Servei d'Intel·ligència Britànic MI6, John Sawers declara el 2010 el començament d'operacions d'intel·ligència contra l'Iran.

"El règim de no proliferació nuclear no pot ser abordat únicament per la diplomàcia convencional. Necessitem operacions d'intel · ligència perquè sigui més difícil per als països com l'Iran desenvolupar armes nuclears", va dir llavors Sawers en un discurs públic.

Fa uns dies, el diari The New York Times va publicar que l'Administració del president nord-americà, Barack Obama, havia advertit directament al màxim líder iranià, l'aiatol · là Ali Khamenei, que els EUA no vacil·larà a optar per la guerra per impedir el tancament de l'Estret de Ormuz, zona clau per al trànsit internacional del petroli.

Tenint en compte la història de les operacions encobertes perpetrades pels serveis secrets en anys passats en diverses parts del món, experts russos afirmen que no és gens estrany que la CIA, el Mossad i el MI6 tinguin relació en els atemptats contra els científics iranians.

Sobretot quan en la premsa filtren algunes pistes com les revelades recentment per la revista 'Foreign Policy', a partir de memoràndums de la CIA datats el 2007 i 2008.

Segons la revista, agents del Mossad es van fer passar per funcionaris de la CIA per reclutar membres del grup terrorista pakistanès Jundalá per tal de perpetrar assassinats i atemptats contra el Govern de l'Iran.

Creada el 2005, Jundalá (l'exèrcit de Déu) és una organització sunnita extremista antichiita basada en la província pakistanesa de Balutxistan (sud-oest), que ha perpetrat diversos atemptats assassinant funcionaris del govern iranià.

Els activistes d'aquesta guerrilla creuen la frontera amb el Pakistan per entrar a l'Iran i cometre atemptats i segons les filtracions de Foreing Policy, la major part dels terroristes reclutats per Mossad es va efectuar a Londres

El febrer de 2007 aquest grup va perpetrar un atemptat a la ciutat de Zahedan, capital de Sistan i Balutxistan, contra un autobús del cos Guardians de la Revolució, ocasionant la mort d'onze civils que treballaven en una base de l'exèrcit.

El març de 2007, un altre comandament d'homes armats va matar 22 persones i va ferir a altres set, entre aquestes últimes el governador provincial Hassan Ali Nuri, en un atac contra un comboi oficial.

El reconeixement de la CIA que els seus col·legues de Mossad van reclutar terroristes per atacar l'Iran comprometent al mateix temps a l'entitat nord-americana, segons el parer d'experts russos només evidència que les acusacions de Teheran poden ser reals, és a dir, la CIA i Mossad va poder realitzar o realitzen operacions encobertes per sabotejar el programa nuclear iranià.

Segons aquests experts, aquest tipus d'operacions amb ajuda d'elements terroristes dificulten considerablement els esforços d'altres governs interessats en una solució política al programa nuclear iranià.

La possibilitat de "un altre front" secret contra l'Iran, radicalitzarà al màxim la postura de les autoritats iranianes al moment de demostrar que el seu programa nuclear es desenvolupa amb finalitats civils.

En les actuals circumstàncies, tant l'Iran com Occident han d'evitar qualsevol factor que generi desconfiança, i en aquest sentit, la variant terrorista, és la pitjor de les opcions perquè aplana el camí a aquells que consideren que l'assumpte sobre el programa nuclear només pot solucionar amb una guerra.

El sindicat de Mossos USPAC es desmarca dels fets de Lloret i el "Viva Espanya"


"Dissabte passat a la localitat de Lloret de Mar, els sindicats representatius del Cos de Mossos d’Esquadra, van realitzar una nova protesta en contra les retallades de sou, drets i material que està patint aquest cos, les quals si tenen una condició pacífica, reivindicativa i coherent sempre tindran el nostre suport. En un moment d’aquesta concentració uns quants membres d’aquests sindicats van treure una bandera espanyola i van començar a cantar la cançó de “Viva España”. Des d’USPAC ens desmarquem i rebutgem completa i rotundament aquest fet, ja que ho trobem un insult i una falta de respecte a la nostra condició de policia catalana, a la nostra bandera, que és la senyera i al nostre himne que és Els Segadors!".

"Amb aquest escrit volem deixar constància del nostre compromís amb el País i amb la ciutadania de Catalunya a la que ens devem".

Unió Sindical de la Policia Autonòmica de Catalunya

Marina Albiol: “Lligar el salari a la productivitat empitjora la sanitat pública”

La diputada del grup parlamentari d’Esquerra Unida en Les Corts Valencianes, Marina Albiol, ha criticat hui la mesura anunciada pel conseller de Sanitat, Luis Rosado, per a lligar salaris a productivitat. Segons Albiol, el Consell pretén introduir els mecanismes de l’empresa privada en la sanitat pública”. Per a la diputada d’esquerres, que el salari depenga de la producció, “el que fa és precaritzar el treball i, a més a més, fomenta la competitivitat entre professionals”. Així, ha afirmat Albiol, aquesta mesura “empitjora la sanitat com a servei públic i les condicions de treball del personal”.

Per a la diputada del grup parlamentari d’Esquerra Unida en Les Corts Valencianes, Marina Albiol, la mesura anunciada pel conseller de Sanitat s’emmarca en el context de les “brutals retallades del Consell”. Albiol ha criticat que aquestes retallades se centren en la sanitat i ha rebutjat la introducció de “mecanismes de l’empresa privada en el funcionament de la sanitat pública”.

El preu de l'habitatge a Beijing cau un 11% el 2011

Els preus d'apartaments nous a Beijing registrar un descens del 11,3% interanual el 2011, gràcies a les mesures de refredament del mercat aplicades pel govern xinès, segons estimacions de l'Associació de Béns Arrels de Beiiing. El mercat immobiliari de la Xina va patir un considerable baixada després que a principis de 2011 entraran en vigor noves polítiques governamentals dirigides a posar fre a l'especulació com ara majors requisits en els avals i restriccions en l'adquisició de segones habitatges.

El preu mitjà de compra d'un apartaments residencial de nova construcció a Beijing va baixar als 13.173 iuans ($ 2091) per metre quadrat el 2011, any en què es van vendre al voltant de 78.000 unitats.

D'acord amb l'informe de l'associació, al voltant del 90% de les vendes van anar a càrrec de famílies sense cap habitatge prèvia, la qual cosa fa pensar que les mesures aplicades han aconseguit treure al capital especulatiu fora del mercat.

A tot això cal afegir l'impuls a projectes de construcció d'habitatges assequibles per als residents de baixos ingressos a Beijing. El 2011 es van vendre un total de 32.000 d'aquestes propietats, el que representa un ascens del 38,5% en comparació amb l'any anterior.