dissabte, 13 d’agost de 2011

Tottenham planta cara al baró Cameron

Centenars de persones han marxat pels carrers del barri de Tottenham una setmana després que comencessin els disturbis al Regne Unit. Demanen justícia per la mort de Mark Duggan, el jove negre que va morir fa nou dies abatut per la policia, la metxa que va encendre la violència urbana al país i que ha acabat amb més de 1.600 detinguts. Es queixen de la situació econòmica i social, però també del sistema polític que els representa, del que senten que no formen part: "Doneu als nostres fills un futur" o "culpa als tories, no als nostres fills" són alguns dels lemes que han encapçalat la marxa. Al final del recorregut s'ha celebrat una assemblea en què els ciutadans han pogut expressar les seves opinions.

Segons una enquesta publicada aquest dissabte pel diari britànic The Independent, la credibilitat del primer ministre, David Cameron, s'ha vist minvada pels disturbis. Els mateix revela l'enquesta de The Guardian: només un 30% recolza la seva gestió. Però menys suport té l'alcalde de Londres, el conservador Boris Johnson, que obté un 28% del suport.

La Policia està millor vista. Un 45% dels enquestats opina que el comissari en funcions de la Policia Metropolitana, Tim Godwin, ha fet una bona feina. L'Executiu pensa el mateix. En una visita a Manchester, Clegg ha assegurat que no hi ha cap diferència entre la policia i el Govern, i que aquest dóna suport "al cent per cent" a la policia, que ha fet un treball "brillant" durant els disturbis. "Els fets es van produir de forma imprevista, però ningú va a qüestionar ara les decisions preses per les forces de seguretat", ha insistit.

A partir d'ara la policia serà més visible al carrer. Això és el que va dir Cameron al Parlament i el que aquest dissabte ha ratificat el ministre d'Economia, George Osborne. "Anem a augmentar la presència d'agents als carrers, tot i les retallades pressupostàries. Es gastarà diners on sigui necessari", ha declarat a la BBC.

CONTRACTAT UN EXPERT DELS EUA

El Govern, molest amb les crítiques sobre la seva gestió de la crisi, ha contractat l'expert en delinqüència carrer dels Estats Units William Bratton per assessorar sobre la violència de les colles, un dels factors als quals s'atribueix els fets.

"Volem utilitzar el consell de gent com Bill Bratton per afrontar de veritat algunes d'aquestes qüestions profundament arrelades, com la cultura de les bandes en la nostra comunitat", va afirmar el ministre de Finances.

"Però no es tracta només de pressupostos policials, això és un repte molt més gran per a la nostra societat, que està tractant amb gent que hem ignorat durant massa temps, i ajudar-los a entendre que tenen un lloc en la societat, sentir que saben quina és la diferència entre el bé i el mal, entendre les seves responsabilitats amb altres comunitats, no només els seus drets, i aquest és el repte per al Govern ".

Herrera titlla el Govern de 'miserable' pel PIRMI

L'exdiputat al Congrés, d'ICV-EUiA, Joan Herrera ha titllat aquest dissabte el Govern de CiU de "miserable", per la gestió de les ajudes de la Renda Mínima d'Inserció o PIRMI. Herrera ha criticat que "milers de persones han deixat de cobrar el mínim per subsistir, 420 euros, perquè el Govern convergent ha decidit canviar els criteris d'accés" al PIRMI deixant "el 45% dels receptors sense cap prestació". En el text 'El jorn dels miserables' al seu bloc, Herrera assegura que aquest "no és el govern dels millors, sinó per als millor situats econòmicament". "Aquests no pateixen gens ni mica amb el Govern de Mas", ha afegit.

El dirigent ecosocialista ha preguntat "per què el govern dels 'millors' retalla els ajuts a qui més els necessita? Per què fa servir un argument tan poc creïble com el de la lluita contra el frau? Per què no lluita contra el frau allà on de debò és necessari, fent que qui més té més pagui, i concertant estratègies amb l'Estat per evitar el frau fiscal de les grans fortunes?", pregunta també. Ha considerat que "senzillament perquè no és el govern dels millors sinó per als millor situats econòmicament". "Aquests no pateixen gens ni mica amb el Govern de Mas. Per a la resta, retallades", ha apuntat.

Herrera ha criticat que el Govern vol regularitzar la situació de la gent, però, ha dit, "els serveis d'atenció que ha de regularitzar la situació de les persones afectades no donen l'abast". Ha posat d'exemple que "moltes persones passen dies sencers trucant sense que ningú els despengi el telèfon" i que "el responsable del disseny del procés diu que la decisió de fer-ho el mes d'agost està presa a consciència", sabent que "hi hauria gent que podria patir una mica". En aquest sentit, ha declarat que cal que el secretari general del Departament d'Empresa i Ocupació, Enric Colet, "sàpiga que aquestes persones pateixen diàriament i que amb la seva mesura no pateixen una mica sinó que ni tan sols tenen els mínims recursos per alimentar les criatures que en depenen".

Itàlia i Regne Unit advoquen per una unió fiscal a l'eurozona

Reuters: El ministre britànic de Finances, George Osborne, va demanar dissabte l'adopció d'alguna forma d'unió fiscal per resoldre la crisi de deute de la zona euro, mentre que el seu homòleg italià va reiterar la seva crida per a l'emissió d'un bo conjunt europeu. Després de més d'un any de fragmentades respostes a la crisi de deute de la zona euro -encara en expansió-, alguns economistes i estrategs estan pressionant per canvis més generalitzats en la manera en què funciona la unió monetària.

L'extensió a França en l'última setmana de les aprensions de mercat han elevat les apostes poc abans d'una reunió dimarts que ve entre el president francès, Nicolas Sarkozy, i la cancellera alemanya, Angela Merkel. Fins ara, tots dos s'han oposat a adoptar decisions més radicals.

Osborne va dir que una integració més profunda era la conclusió inevitable des del començament del projecte de la moneda única.

Consultat sobre si l'única resposta per enfortir la zona euro és algun tipus d'unió fiscal, Osborne va respondre a l'emissora de la BBC: "La resposta curta és sí".

"Jo em vaig oposar a que la Gran Bretanya s'unís a la moneda única. Una de les raons (...) va ser perquè vaig pensar que la implacable lògica de tenir una moneda única és que acabes amb alguna cosa similar a una única política pressupostària. No pots tenir una sense el altra", va declarar el dissabte el ministre.

"Un euro inestable és una molt mala notícia per a nosaltres, hem de garantir que la nostra influència en decisions importants com els serveis financers no es vegi minada. Però sí, hem de permetre una major unió fiscal alhora que protegim el nostre propi interès nacional", va sostenir.

Per la seva banda, el ministre italià d'Economia, Giulio Tremonti, va renovar dissabte la seva crida a tenir bons europeus, dient que serien la millor solució per a una crisi de deute que va dir que segueix tenint el risc de propagar-se a altres països.

L'endemà que el Govern adoptés un pla per 45.500 milions d'euros en retallades de despeses i alces d'impostos per restablir la confiança en les finances públiques d'Itàlia, Tremonti va tornar a instar a una emissió comuna de deute a la zona euro.
"La millor solució hauria estat el bo europeu, amb diversos models possibles que es podrien haver adoptat", va dir Tremonti durant una roda de premsa per explicar el paquet d'austeritat.

Tremonti va destacar que el primer ministre de Luxemburg, Jean-Claude Juncker, i ell havien argumentat des de fa temps a favor de bons europeus conjunts i que creia que la tendència apuntava cap a una coordinació més estreta en polítiques fiscals.

L'emissió de deute comuna europea permetria a estats més febles i endeutats beneficiar-se de la qualificació més alta de països com Alemanya per emetre deute de forma més barata, però fins ara, Alemanya i França s'han oposat a qualsevol emissió conjunta, argumentant que acabaria amb un element clau de disciplina fiscal i pressionaria a l'alça els seus propis costos de finançament, que tenen la màxima qualificació creditícia, la triple A.

FMJD: "El primer i principal responsable és el sistema en què els britànics viuen"

La Federación Mundial de la Juventud Democrática (FMJD) condemna els actes de violència irresponsables i els actes criminals generalitzats d'aquestes últimes nits però els percep com un resultat directe del sistema capitalista, així com de la perillosa inseguretat i precarietat que pateix la joventut d'avui, acompanyades d'un procés de marginació i un grau d'alienació sense precedents. És clar que aquesta còlera de la joventut troba el seu origen en un cert nombre de factors entre els quals hi ha la brutalitat policial, la reducció massiva de despeses socials per a la joventut així com d'altres serveis i una frustració general respecte a un futur que ofereix molt poques perspectives.

D'altra banda la FMDJ assenyala que les retallades en les despeses públiques han tingut un gravíssim impacte tant en la joventut com en els grups ètnics minoritaris.

El primer i principal responsable de l'onada de violència actual és el sistema en què els britànics viuen, responsable de la desocupació de masses, de taxes de precarietat rècord, del cost extremadament elevat de l'accés a l'educació superior i l'accés gairebé impossible a una habitatge decent, sobretot per a les joves generacions. És també important recordar que és el sistema que fica a la joventut britànica en unes guerres únicament per satisfer la set de beneficis dels grans monopolis nacionals i internacionals.

Nosaltres compartim aquesta apreciació amb les nostres organitzacions germanes a Gran Bretanya, en particular amb els camarades de la Joventut Comunista de Gran Bretanya (YCL), exigint que es ataquin les causes profundes d'aquests disturbis i de la violència i entenent les preocupacions reals d'uns joves al carrer i la seva frustració, encara que rebutjant purament i simplement la manera d'acció consistent a cometre actes de vandalisme, saquejar i sembrar el caos sense cap objectiu de transformació socioeconòmica determinat.

En aquest període extremadament sensible, la FMJD convida a tots els joves de Gran Bretanya a organitzar-se ia trobar els millors mitjans per a transformar el seu país per la via revolucionària, el que passarà segurament per l'enderrocament de l'ordre establert i no per la destrucció de béns públics i privats, per una Gran Bretanya i un món de pau, de solidaritat i de transformació social.

Comitè Central de la FMJD

Cuba i Llatinoamèrica li van cantar a Fidel

"Aquesta Serenata de la Fidelitat no és només un homenatge a un ésser humà que reuneix moltes virtuts i valors, és fonamentalment un acte de gratitud, de reconeixement, al líder victoriós... i un tribut en la seva persona al poble heroic de Cuba, a la Revolució que manté en alt la insígnia de la dignitat posada de manifest en la noblesa dels seus Cinc herois, patriotes, dels que els esperits ens acompanyen", va dir Alfredo Vera en nom de la família del Pintor d'Iberoamèrica, Oswaldo Guayasamín, quina Fundació va organitzar ahir a la nit la vetllada artística per l'aniversari 85 que celebra avui el líder històric de la Revolució, Fidel Castro Ruz

El líder de la Revolució cubana, Fidel Castro, celebra el seu 85 aniversari a l'Havana, on el principal esdeveniment de les festes ha estat la Serenata de la Fidelitat que executaren artistes convidats de nou països. La serenata va ser organitzada per la Fundació del pintor equatorià Oswaldo Guayasamín i es prolongà per tres hores al Teatre Karl Marx de l'Havana.

Hi participaren artistes de l'Argentina, Bulgària, Xile, Equador, Paraguai, Perú, Uruguai, Veneçuela i Cuba. El concert fou transmès en viu per Cubavisión, Cubavisión Internacional i Ràdio Havana Cuba.

Aquest dissabte també compleix anys, 55, René González, un "Els Cinc", injustament condemnat a Miami per lluitar contra el terrorisme al costat de Gerardo Hernández, Antonio Guerrero, Fernando González i Ramón Labañino.

La SEC investiga Standard&Poor;'s per revelar dades als especuladors





Vídeo: La Comissió de Valors dels Estats Units (SEC, en anglès) obre una investigació contra l'agència Standard&Poor;'s que va provocar incertesa en els mercats mundials en baixar la qualificació creditícia del país nord-americà de' AAA' a AA+'. Les autoritats exigeixen que es revelin els noms dels empleats que sabien de la disminució de la nota creditícia dels Estats Units abans que fos publicat l'informe corresponent. L'economista i president del Centennial Group Latin America, Claudio Loser, creu que es tracta "d'alguns funcionaris del nivell mitjà que podrien haver fet ús de la informació confidencial de Standard&Poor;'s i vendre-la a altres participants del mercat".


El matí del passat 5 d'agost al mercat ja circulaven rumors sobre la baixa de la qualificació creditícia d'EUA abans que fos publicat l'informe final.

"No crec que l'agència en si mateixa tingui la responsabilitat" sinó alguns dels seus funcionaris, opina Claudio Loser. Tot i que pot resultar difícil, si es comprova la culpa "podrien acabar a la presó pel fet que això és un delicte no comercial sinó penal", afegeix l'expert.

"Sempre hi ha lloc a controvèrsies i conflictes d'interessos en el treball de les agències de qualificació", segons l'economista Jacob Nell, perquè "d'una banda, les agències volen ser objectives però per altra han de satisfer al client". "Al meu entendre, els que acusen agències de qualificació de treballar malament, haurien d'intentar fundar una", sosté Nell.

L'informe de Standard&Poor;'s ja ha generat pànic en els mercats i una incertesa de pujades i baixades a les borses de tot el món, una tendència que, segons Loser, continuarà durant les properes setmanes.

Rússia es fa ressó de l'escàndol de l'aeroport fantasma de Ciudad Real





Vídeo de RT: Les més de mil hectàrees que entre Ciudad Real i Puertollano ocupa el primer aeroport privat d'Espanya, en ple cor de la Manxa, s'estan transformant en uns predis erm. El silenci regna al voltant del que hauria de ser un important nus de transport a causa de la crisi financera i una infraestructura subdesenvolupada. Vueling, l'única companyia que opera actualment aquí (controlada per Josep Piqué, del PP) deixarà de fer-ho el proper octubre. La infraestructura, projectada per convertir-se en el segon aeroport de Madrid, ha acumulat gairebé 380 milions de dòlars nord-americans en deutes. Una inversió de més de 1.100 milions d'euros, 400 dels quals van ser aportats per la Caixa Castella-la Manxa (CCM), intervinguda com d'altres per l'Estat amb diners públics per fallida i espoliació dels seus fons impunement pels gestors polítics.

Els veïns dels pobles contigus asseguren que l'aeroport era un gran avantatge per a ells. "A baix cost podíem viatjar per Europa", assegura Fernando Olivares, que viu a Cañada de Calatrava, a només tres quilòmetres de l'aeroport. "Una vegada vaig anar a Londres i-¡molt bé!", Destacant també que es pot anar caminant des d'ell a casa.

Ara no es veu moviment per cap banda, tot i que per a l'edificació de l'aeroport es van invertir gairebé 1.500 milions de dòlars. Al seu costat es va construir un centre de visitants. A més, es pretenia connectar la terminal amb el tren d'alta velocitat i també estava inclòs en el projecte un Parc Temàtic i un complex residencial, d'oci i negocis. Però actualment, no hi ha res al voltant i només queda un avió a l'hangar.

Era una inversió faraònica en una infraestructura poc rendible. L'aeroport de Ciudad Real és un exemple que il.lustra perfectament el desastre financer d'Espanya i el malbaratament descontrolat que durant molts anys ha imperat a tot el país. Ara aquí treballen menys de 100 persones, majoritàriament afectades per un expedient de regulació d'ocupació. Alguns afirmen que l'aeròdrom mai va arribar a funcionar com calia.

"Avui l'aeroport no genera confiança en cap dels mercats perquè es pugui operar en ell", diu l'exdirector general de l'aeroport, Escolástico González. "Perquè el primer que a mi em deien els operadors logístics era ¿i com vols que ens anem a l'aeroport de Ciudad Real si no sabem si va a continuar obert o no? Com vols que anem a volar a l'aeroport i fem inversions en ell si potser dins un any està tancat? "

Precisament els interessos urbanístics, units a les aspiracions de molts polítics i empresaris locals van impulsar a Espanya la construcció de grans infraestructures a un cost altíssim i que actualment no estan funcionant. Els analistes sostenen que gran part de la culpa de la crisi econòmica que pateix el país actualment la tenen aquests ambiciosos projectes construïts en l'època de bonança econòmica. Els aeroports de Castelló i Osca, gairebé sense activitat, i el desaparegut tren d'alta velocitat que connectava la ciutat de Toledo amb Conca i Albacete són només alguns exemples.

"Un macro projecte només es pot entendre en la perspectiva dels anys 2008 i 2009 i en l'entorn d'un desenvolupament urbanístic especulatiu", considera el coordinador d'Izquierda Unida per a Castella-la Manxa, Daniel Martínez: "Qualsevol infraestructura com aquesta venia sempre lligada a les expectatives de creixement de la població que per descomptat estaven fora de lloc".

Davant aquest panorama, sorgeix la pregunta de si una localitat com Ciudad Real, que no arriba als 75.000 habitants, realment necessitava una infraestructura amb aquesta inversió. L'únic és que davant les males perspectives a futur, l'única sortida de l'aeroport sembla ser la seva venda.

La dictadura Saudí, aliada del feixisme d'EUA, bloqueja fb

El regne teocràtic i feudal saudita va anunciar a través d'un portaveu de la Comissió de Comunicació i Tecnologies de la Informació que ha decidit bloquejar l'accés a Facebook perquè "ha creuat la línia" i el seu contingut xoca amb els 'valors' anacrònics i medievals del país sustentat pel feixisme ianqui i el sionisme israelià. Decisió governamental que coincidia pràcticament amb la notícia de la condemna a un saudita de 27 anys a cinc anys de presó i rebre 500 fuetades pel delicte d'homosexualitat. L'home està complint ja una condemna d'un any de presó que li ha estat imposada aquest mateix any per un altre càrrec d'homosexualitat.

Des de la passada nit els internautes que des Aràbia Saudita vulguin accedir al seu perfil de la xarxa social Facebook veuen des d'avui un missatge d'error. La consentida monarquia que lidera el rànquing en la violació sistemàtica dels drets humans i converteix la dona en un ésser prehumà és la mateixa amb la qual Espanya negocia la venda de més de 200 carros de combat. El contracte supera els 3.000 milions i serà el més gran de la història espanyola.

La decisió del govern d'Espanya també xoca amb els valors d'alguns ciutadans espanyols. La d'Aràbia Saudita amb Facebook absolutament lògica en la dinàmica repressiva i malalta dels amics o clients del Rei i el president del govern espanyol que van rebre "sorprenentment" el viceministre de Defensa i Aviació i inspector general d'Afers Militars del Regne d'Aràbia Saudita, príncep Khaled bin Sultan bin Abdulaziz en la seva recent visita a Espanya a la qual va arribar amb l'únic propòsit de tancar l'operació de compra d'armament.

Empreses tecnològiques han venut, amb suport institucional europeu, moderns dispositius per torturar i controlar les comunicacions.

"Aràbia Saudita és una monarquia islàmica, el rei (que també és primer ministre) governa el país i el govern des de l'Alcorà i la Sunna (la xaria), pel que no hi ha sufragi de cap mena.

La Llei Fonamental, promulgada el 1992, va organitzar l'Estat i les regles de successió, la llei fonamental és d'alguna manera la constitució del país: El govern està format pel Consell de Ministres presidit pel rei, format per tots els ministres membres de la família reial. Des de 1992, el rei és secundat en el domini legislatiu per el Consell Consultiu "Majlis al Shura", en que nomena als 90 membres i un president cada quatre anys. Molts prínceps de la sang (uns 4.500), en relació amb la família reial ocupen els llocs més importants del govern".

Aràbia Saudita bloqueja Ràdio Nederland

Des de fa diverses setmanes els usuaris d'internet a l'Aràbia Saudita no poden accedir als llocs web de Ràdio Nederland, el servei exterior de la ràdio pública holandesa encara que amb un perfil independent, professional i combatiu (radical-democràtic) aliè al "model públic" d'altres països.

El curiós del cas és que els internautes que des Aràbia Saudita intenten accedir a Ràdio Nederland es troben amb un missatge que diu: Ho sentim, però la pàgina sol.licitada no està disponible. Si vostè considera que la pàgina sol.licitada no hauria de ser bloquejada, premi aquí.

Una invitació a protestar pel bloqueig des del web de la Comissió de Comunicació i Informació Tecnològica a Internet dependent del govern d'Aràbia Saudita. No sabem si l'opció és molt recomanable en un país on al discrepant és perseguit amb veritable afany lliberticida. A més, segons expliquen en la pròpia emissora holandesa, en la pràctica poques vegades són ateses les queixes dels internautes.

Pel que sembla el motiu de la censura és un vídeo que Ràdio Nederland ha publicat al seu web i en el qual s'observa a un home d'aspecte àrab, intimidant i colpejant amb una vara a un home asiàtic. Ràdio Nederland ja havia publicat una sèrie de cròniques sobre l'explotació del personal domèstic de les ambaixades de certs països a l'Haia. Entre d'altres, l'ex ambaixador d'Aràbia Saudita a Holanda va ser acusat d'explotar als seus treballadors filipins.

Líbia acusa Thuraya d'espionatge

Les autoritats de Líbia han prohibit als seus ciutadans utilitzar els serveis dels telèfons satel.litals de l'operador regional dels emirats àrabs Thuraya sense un permís especial. Els violadors de la norma poden ser condemnats amb pena de mort segons mitjans de comunicació locals. Qualsevol ciutadà que usi un telèfon de Thuraya, haurà de treure un permís especial, segons normes establertes. Si aquestes normes no es compleixen, el ciutadà es considerarà un col.laboracionista amb l'enemic en temps de guerra i serà castigat severament, incloent-hi la pena de mort, segons cita el decret de les autoritats l'agència Líbia de notícies Jana.

"Els espies, traïdors i aliats de les coalicions occidentals passen les dades sobre coordenades de bombardejos als agents de l'OTAN i amb això augmenten la quantitat de víctimes entre la població civil. El dilluns el Govern de Líbia va condemnar a l'OTAN per la mort de 85 civils, víctimes de bombardejos, entre ells 33 nens, 32 dones i 20 homes".

La Companyia telefònica Thuraya és registrada en els Emirats Àrabs, principals finançadors dels monàrquics sunnites "rebels" a Líbia, Síria, Algèria, Tunis i Egipte, i treballa a Europa, Àfrica, Àsia Central i Austràlia.

L'Hospitalet: Un pare de família a punt de ser desnonat es penja al carrer

M.P., veí de l'Hospitalet de Llobregat, vivia des de feia nou mesos ocupant "d'una puntada de peu" un pis buit de protecció oficial amb la seva dona i la seva filla menor d'edat. Es va convertir en okupa després d'haver esgotat l'atur i no poder pagar el pis de lloguer on vivia. Però fa una setmana va rebre una ordre de desnonament anunciant-li que havia d'abandonar l'habitatge de manera imminent. Finalment, ahir a la tarda va decidir penjar-se al mig del carrer, en un parc del carrer Juan de Juanes al barri del Gornal a l'Hospitalet.

Segons ha informat el president de l'Associació de Veïns Carmen Amaya, Juan Álvarez, M.P., de 45 anys d'edat, es va presentar aquesta setmana a l'Ajuntament de la localitat per demanar que reallotjaran a la seva família en un alberg "perquè feia molt de fred per quedar-se tirat al carrer amb la seva família".

Però, segons Álvarez, els serveis socials del consistori van denegar la seva petició. La mateixa font apunta que, com a últim recurs, el mort es va presentar en dues ocasions, l'última el mateix dia del suïcidi, per reclamar una demora d'un mes en l'execució del desnonament. En no obtenir una resposta satisfactòria, a les cinc d'aquesta tarda "ha sortit amb una corda de l'habitatge que ocupava" i ha decidit penjar-se al parc de Bolets, a pocs metres del pis que en poques hores tindria d'abandonar per la força.

La víctima era electricista fins que va arribar la crisi, diu púdicament la premsa del règim... la que ho diu, altres molts ho amaguen.

Un cop esgotada la prestació per atur, va passar a cobrar una pensió d'uns 300 euros "a causa de la depressió que patia arran de no trobar feina", segons Álvarez. A més d'haver de fer front a un judici per ocupació il.legal, Adigsa reclamava a la família 9.000 euros per haver entrat "de cop de peu" al pis. El president de l'associació de veïns del barri assegura que, poc abans de suïcidar-se, la víctima li va trucar per telèfon per transmetre-li la seva desesperació: "Estava molt nerviós, em va dir que s'havia pres unes pastilles, jo vaig intentar calmar-lo i li vaig dir que m'esperés a la plaça per parlar sobre la seva situació i intentar trobar una solució al problema, però vaig arribar massa tard".

El més terrible, és la solitud en què el sistema ha assassinat, escanyant econòmicament a aquest company. Aquest fet no pot passar per alt i hauria de marcar un abans i un després en la resistència contra el trerrorisme del capital.

Després del tràgic succés, els responsables dels serveis socials de l'Ajuntament es van presentar a casa dels familiars per oferir el seu suport ... i ni tan sols s'han posat vermells.