dijous, 7 de febrer de 2013

Emarsa va regalar a un centenar de polítics pernils i caixes de vi

Emarsa, l'empresa pública que gestionava la depuradora de Pinedo a la València de Rita Barberá, va decidir repartir pernils i vi per a tothom. Així es desprèn de la llista de regals que van manejar els responsables d'Emarsa en l'etapa en què l'alcalde de Manises Enrique Crespo va ser president del consell d'administració i Esteban Cuesta, gerent. Segons les investigacions, Emarsa va gastar desenes de milers d'euros en l'adquisició de productes (vi, pernils 5J, iPod, rellotges, objectes de marques de luxe i dècims de loteria) que, segons el jutge Vicente Ríos, tenen difícil justificació en la comptabilitat d'una empresa pública dedicada a la depuració.

La llista de regals de Nadal de l'empresa Emarsa inclou un centenar de polítics als quals es va complimentar, entre altres dons, amb caixes de vi i pernils. El jutge instructor del cas Emarsa, que investiga el saqueig de la societat pública, ha inclòs en la investigació documentació que porta per títol "Regals Nadal" de diversos anys, principalment entre 2005 i 2007.

Entre els supòsits receptors de les atencions d'Emarsa estan l'alcaldessa de València, Rita Barberá, i l'expresident de la Generalitat Francesc Camps. A la llista publicada figuren regidors de l'Ajuntament de València com Silvestre Senent, al qual es va apuntar com a receptor d'un pernil, Vicente Aleixandre (ampolles de vi), Alfonso Novo i Ramón Isidro.

Des Emarsa també es van enviar presumptament regals a consellers del Govern valencià, com el de Sanitat, Manuel Cervera i la d'Indústria Belén Juste. En les llistes dels complimentats també figuren altres alts càrrecs, com el president de la Diputació de València, Alfonso Rus, on Crespo ocupava una vicepresidència, i la pràctica totalitat d'alcaldes de la comarca de l'Horta, inclosa la llavors alcaldessa de Torrent , María José Catalá.

L'empresa de la depuradora tampoc es va oblidar per Nadal dels familiars dels seus empleats o coneguts, com es dedueix d'una llista en què figuren, per exemple, Carlos Costa, germà del gerent, Esteve Costa-tots dos estan imputats en el cas- , o Estrella Camps, germana de l'expresident de la Generalitat. El germà d'Enrique Crespo, també imputat per ajudar suposadament a amagar els diners guanyat en la loteria, va rebre quatre pernils i quatre caixes de vi. Entre els complimentats per la depuradora figuren l'actor Pepe Sancho, que és nascut a Manises, i altres destinataris residents en províncies com Orense i Alacant.

Els destinataris eren classificats amb l'etiqueta d'especial, súper VIP o no VIP


El regidor socialista Pedro Sánchez a l'Ajuntament de València ha assegurat avui que la llista de regals d'Emarsa demostra que el PP "va confondre els diners públics amb els seus interessos privats i de partit". "A poc a poc es va descobrint per què el PP no va voler respondre a les preguntes del grup municipal socialista sobre els regals que van rebre els membres del Govern local, la data i la quantia dels mateixos", va argumentar. "El suposat saqueig va servir per pagar àpats i regals de dirigents del PP de València", va dir.

Esquerra Unida proposa que la llista dels regals d’Emarsa s’aclarisca en una comissió d’investigació

dijous 7 febrer 2013 | Publicat a: Actualitat, Notícies, València

Sanchis: “Les informacions evidencien que la depuradora de Pinedo s’hauria convertit en una fàbrica de tractes de favor, regals injustificables i saqueig de diners públics”

“La publicació dels regals pagats per Emarsa tornen a convertir en urgent que el ple de la Corporació tracte novament el tema per a aclarir les vinculacions polítiques d’aquests obsequis amb nomenament de càrrecs, amb les decisions preses en el Consell d’Administració així com el grau de coneixement de l’equip de govern de tot el que succeïa”, ha afirmat el portaveu del grup municipal d’Esquerra Unida, Amadeu Sanchis. Per açò, des d’Esquerra Unida “ampliarem la nostra petició per a la creació d’una comissió d’investigació no solament per al cas Nóos sinó també per a Emarsa en la moció que presentarem en el pròxim ple”, ha afegit l’edil.

Per al dirigent d’esquerres, la llista de regals coneguda hui “evidencia que la depuradora de Pinedo s’hauria convertit en una fàbrica de tractes de favor, regals injustificables i saqueig de diners públics i davant aquesta situació entenem que, al marge de les accions judicials que s’estan duent a terme, és imprescindible conèixer fins a l’últim extrem les responsabilitats polítiques i depurar-les”.

Així mateix, Sanchis ha assegurat que les informacions aparegudes justifiquen el recolzament en el seu moment d’EUPV perquè l’alcaldessa de València, Rita Barberá, fora la primera a declarar en la comissió que es va crear en les Corts Valencianes a aquest efecte. “Precisament pel fet que aquella comissió es tancara en fals ara és del tot imprescindible la creació de la mateixa comissió en el marc del Consistori per a, així, poder dilucidar les vinculacions de l’administració municipal amb la suposada trama de corrupció”, ha conclòs el regidor.

Condemnen al "extraterrestre de Sirius", líder d'una secta amb milers d'adeptes a tota Rússia

Que Sírius té lectors i amics és públic, el que no sabíem és que el fundador de la secta "Ashram Shambala", Konstantín Rudnev (foto), autoproclamat "extraterrestre de Sirius", des de 1989 va aconseguir atrapar milers de persones de tota Rússia, i ha sigut condemnat avui a 11 anys de presó. La Justícia acusava el fals "extraterrestre de Sirius" -aquí no l'ha vist mai ningú- d'haver creat una formació que atemptava contra la integritat i els drets dels seus membres, així com abusos sexuals i tràfic d'estupefaents, ni més ni menys.

Rudnev ja va estar en el punt de mira dels investigadors russos en diverses ocasions, que el van arrestar el 1999, 2004 i 2008, però sempre es van veure obligats a deixar en llibertat l'"messies" per falta de proves, ja que els adeptes de la secta es negaven rotundament a prestar declaracions contra el seu líder.

El mateix "salvador del món", com ell mateix es definia, no es declara culpable i està decidit a recórrer la sentència, segons el seu advocat.

"El veredicte no va ser del tot objectiu", va dir el lletrat de Rudnev, Alexander Nezhinski. Segons la seva opinió, el jutge no va tenir en compte les proves de la innocència del seu client, presentades per la defensa.

La secta "Ashram Shambala" va ser creada a la localitat russa de Novosibirsk abans de la caiguda de la Unió Soviètica, el 1989. En poc temps l'organització va obrir "filials" en gairebé una vintena de regions russes, incloses Moscou i Sant Petersburg.

Per reclutar adeptes, Rudnev i els seus còmplices organitzaven classes de ioga, on seleccionaven als alumnes més influenciables i començaven a "treballar" amb ells.

En poc temps, els seguidors de "Ashram Shambala" renunciaven als seus llaços socials i abandonaven casa per començar una nova vida dedicada al seu líder en apartaments regentats per la secta, on, com evidencien alguns enregistraments, en més d'una ocasió s'organitzaven orgies entre membres de la germandat.

Segons algunes dades, la secta va reunir en vint anys entre 10.000 i 30.000 adeptes, la majoria d'ells joves entre 18 i 30 anys.

La història de "Ashram Shambala" no acabarà amb l'empresonament del seu fundador, considera Oleg Zaev, director del Centre per a la lluita amb organitzacions sectàries a Novosibirsk: "Els que van estar en" Ashram Shambala "van rebre una formació que els permet independitzar. Aquestes persones obren escoles de massatge eròtic, de dansa, de ioga, etc. I no han de fer pública la seva relació amb el "mestre" (Rudnev). Poden perfectament desenvolupar les seves activitats per separat, però mentalment lloar el líder", explica Zaev.

Amb el "extraterrestre de Sirius" a la presó les seves idees delirants continuaran vives. Els seguidors de Rudnev seguiran reclutant nous adeptes, adverteix l'expert.

Per protegir la població, Zaev proposa millorar el nivell de l'educació en matèria religiosa i esmenar la legislació: "D'una banda, cal millorar el nivell de l'educació dels ciutadans en assumptes religiosos i, entre altres coses, incloure classes de religió a les escoles. Alhora, cal donar a conèixer a la població les principals tècniques que utilitzen els estafadors en l'àmbit religiós i psicològic", assegura.

També cal introduir en el Codi Penal de Rússia un article referent als "mètodes de la manipulació de la ment". "No dic que això acabi amb el problema, ja que per la seva solució cal organitzar una educació religiosa de ciutadans i immunitzar el seu esperit, però la situació s'estabilitzarà", va concloure.

HRW colpeja Qatar per ignorar els drets dels treballadors

Human Rights Watch diu que l'estat teocràtic del Golf no ha fet reformes importants, tot i les promeses de millorar les condicions d'un "sistema laboral del segle XIX", i no ha seguit endavant amb les reformes promeses dels drets laborals abans de la Copa del Món de 2022. Qatar és el primer país àrab, a l'Orient Mitjà o musulmà, que organitzarà la Copa Mundial de futbol: "el torneig de futbol més popular del món, al país més ric del món, construït sobre les esquenes dels més pobres del món", denuncia HRW.

Human Rights Watch (HRW) ha criticat el Govern de Qatar per no seguir endavant amb les reformes promeses laborals abans de la Copa del Món de 2022.

En una conferència de premsa el dijous a la capital de Qatar, Doha, l'organització no governamental va dir que els treballadors migrants en l'estat del Golf de treball en virtut d'un "sistema laboral del segle XIX".

HRW ha instat Qatar a establir un calendari per abolir el sistema de patrocini -conegut com kafala en àrab- que restringeix els drets dels treballadors a viatjar, canviar de feina o que es queixen d'abús pel seu ocupador.

El grup també va dir que, si bé hi ha la voluntat política per al canvi, l'acció més concreta cal fer-la per prevenir l'explotació dels treballadors de la construcció d'estadis, carreteres i altres infraestructures en el període previ a 2022.

"Necessitem lleis bones per ser fortes, males lleis que han de canviar i violadors que han de ser sancionats", va dir Nicholas McGeehan, un expert en Orient Mitjà de HRW.

"Aquest és el torneig de futbol més popular del món, al país més ric del món, construït sobre les esquenes dels més pobres del món", ha dit a Al Jazeera McGeehan: "El sistema estava destinat a desaparèixer fa 100 anys."

Irlanda acorda amb el BCE canviar el seu deute del 8 al 3% a 40 anys

El primer ministre irlandès, Enda Kenny, ha anunciat aquesta tarda un acord amb el Banc Central Europeu per suavitzar les condicions del programa de rescat de l'Anglo Irish Bank, la fallida del qual va obligar a Dublín a sol·licitar a la UE i al Fons Monetari Internacional (FMI) un programa d'ajuda el 2010. Ara podran canviar el deute adquirit per mantenir l'entitat a flotació per bons de deute públic irlandès amb un venciment de fins a 40 anys.

"És un pas històric en el camí cap a la recuperació econòmica", ha celebrat Kenny al Parlament. Segons el cap de Govern, l'acord segellat a Frankfurt amb el BCE permetrà la reestructuració del préstec de 31.000 milions d'euros concedit fa tres anys a Irlanda per salvar l'Anglo i l'entitat financera Irish Nationwide. El crèdit es va realitzar a través de l'emissió dels anomenats documents de reconeixement de deute (IOU, en les seves sigles en anglès), uns pagarés usats per l'Executiu de Dublín per recapitalitzar ambdues entitats.

El proper 31 de març Irlanda tenia previst fer front a un d'aquests pagaments anuals, que era de 3.100 milions d'euros, motiu pel qual havia proposat al BCE canviar els pagarés amb deute de l'Estat a llarg termini.

Segons ha afegit Kenny, gràcies a aquest pacte podran canviar el deute adquirit per mantenir l'entitat a flotació per bons de deute públic irlandès amb un venciment de fins a 40 anys. L'operació reduirà l'interès mitjà que haurà de pagar l'Estat irlandès al voltant del 3%, molt per sota del tipus del 8% que paga actualment. Gràcies a això, el país podrà estalviar "milers de milions d'euros".

"Pas a pas, aquest Govern està desfent les desastroses polítiques bancàries que van portar a aquest país a la vora de la fallida. L'acord ha reduït la vulnerabilitat que patia Irlanda com a resultat del rescat de bancs privats fracassats", ha destacat el primer ministre.

Abans de la compareixença de Kenny, la troica (el nom amb què es coneix a la missió de la Comissió Europea, el BCE i el FMI) ha donat a conèixer les conclusions sobre la novena revisió del programa d'assistència financera del país i que , inclosa l'ajuda a la banca, és de 85.000 milions. En el seu informe, la troica assegura que la "sòlida" marxa del rescat a Irlanda ha millorat "substancialment" l'accés del país als mercats de finançament, així com les condicions del seu deute sobirà i bancària.

Els plans de Dublín passen per abandonar "amb èxit i de manera duradora" el seu programa d'ajuda a final de 2013.

Militars russos neguen haver violat l'espai aeri del Japó

Militars russos han negat avui que 'avions de la flota del Pacífic incursionessin al matí a l'espai aeri del Japó', contràriament al que afirma el Ministeri nipó de Defensa. Foto: Сaça rus SU-27

El departament militar del Japó, citat per l'agència de notícies Kyodo, va informar anteriorment que dos caces russos seu-27 van penetrar a les 5.59 GMT a l'espai aeri del país al sud-oest de l'illa de Rishiri, prop de Hokkaido, i s'hi van quedar per més d'un minut, obligant a les Forces d'Autodefensa a enviar caces interceptors a trobar. Tòquio, segons aquesta font, ja va protestar davant Moscou arran de la infracció.

"Avions de la Flota del Pacífic realitzen vols regulars en aquesta zona sense violar les fronteres d'altres Estats, en estricta consonància amb les regles internacionals de l'ús de l'espai aeri", va aclarir el portaveu del Districte Militar Est, capità de navili Román Martov.

Va afegir que avions antisubmarins de la flota van assajar avui una sèrie de tasques d'instrucció de combat al mar d'Okhotsk, així com tècniques de pilotatge en condicions de mal temps sobre l'arxipèlag sud de les Kurils.

Rússia va iniciar la vigília un exercici militar prop de les Kurils, amb participació d'unitats de fronteres i artilleria, caces tàctics, avions d'atac i vaixells de la Flota del Pacífic.

Japó reclama quatre illes Kurils del Sud (Iturup, Kunashir, Shikotan i Habomai) al·legant el tractat bilateral de comerç i fronteres de 1855. Després de la II Guerra Mundial, les illes van ser traspassades a la Unió Soviètica en virtut d'acords internacionals. Com hereva legal de l'URSS, Rússia va assumir la sobirania d'aquests territoris.

Dos avions de combat russos entren a l'espai aeri japonès

El Ministeri de Defensa del Japó ha informat avui que dos avions de combat de Rússia han entrat a l'espai aeri nipó a Hokkaido, segons els mitjans locals. Japó ha presentat una protesta per l'incident davant Rússia, d'acord amb l'agència de notícies Kyodo, citant la cancelleria nipona.

Un llum inflable i assequible que es carrega amb el sol

Una empresa novaiorquesa ha desenvolupat un llum, Luci, pensant en oferir una font d'il.luminació brillant, pràctica i assequible per a les persones dels països en desenvolupament. 'Luci' proporciona entre 8 i 12 hores de llum i es carrega amb panells solars. Una solució per suplir la manca de preses d'electricitat en zones desfavorides, però que també pot ser útil per a l'oci i activitats a l'aire lliure o situacions d'emergència.

Inflable i resistent a l'aigua

El llum Luci de MPowerd és un llum inflable que pesa poc més de 100 grams i ocupa molt poc espai quan està desinflada. És resistent a l'aigua i té una bateria de liti que proporciona entre vuit i dotze hores de llum. Incorpora deu díodes LED que il·luminen al voltant de 1,5 metres quadrats al voltant de la llanterna.

La bateria es carrega a través de dos petits panells solars situats a la base de la llanterna que proporcionen electricitat i càrrega quan la llanterna s'exposa a la llum solar o a llum incandescent. El temps de càrrega és d'unes sis hores i la càrrega de la bateria s'arriba a conservar durant tres mesos.

Les bateries recarregables solen determinar la vida útil d'un producte pel nombre de recàrregues. Segons MPowerd la llanterna està dissenyada per durar, com a mínim, un any. Això vol dir que la bateria de Luci pot aguantar uns 500 o 600 cicles de càrrega aproximadament, de manera que durant un any com a poc la llanterna es pot carregar cada dia i descarregar cada nit.

El llum Luci pot funcionar de tres maneres: amb dos nivells d'intensitat i de forma intermitent, parpadejant, com a indicador o avís d'emergència.

Un font de llum neta i gruita


Segons Mpowerd proporcionar il·luminació de qualitat als països en desenvolupament suposa considerables beneficis. Per exemple, millora l'educació dels nens que poden estudiar i fer les seves tasques més enllà de les hores de sol.

També millora la salut i la qualitat de vida en substituir l'il·luminació amb llums de gas o oli amb aquest tipus d'il·luminació neta, reduint a més les emissions de gasos contaminants i de CO2 procedents de la combustió de combustibles fòssils.

La càrrega per llum solar suposa a més un estalvi econòmic en combustibles per a la llar com el querosè o la parafina.

Compra una, regala una altra

Actualment MPowerd està en el procés de captació de fons per al desenvolupament d'aquesta llanterna solar a través de la pàgina de finançament col·lectiva Indiegogo. A través de la pàgina es poden fer des de petites donacions d'uns pocs euros, per contribuir al projecte, fins donacions majors amb les il·luminar escoles, barris i fins i tot pobles petits on cadascun dels seus veïns rep una d'aquestes llanternes.

Un cop MPowerd comenci a fabricar i distribuir la llanterna es podrà adquirir a través del programa "Compra una, Regala una altra", el que significa que en comprar una llanterna per a ús propi una part del pagament es dedica a comprar una altra i enviar-la en aquells llocs on són necessàries.

Ernest Maragall i ICV comencen a col·laborar

El secretari general d'ICV, Joan Herrera, s'ha reunit amb el president de Nova Esquerra Catalana, Ernest Maragall, en la primera trobada pública dels dos dirigents polítics, que ja s'havien vist en privat en altres ocasions. Tots dos han acordat de començar a col·laborar per construir una alternativa d'esquerres al neoliberalisme de CiU. Sense cap relació orgànica, les dues formacions treballaran per sumar al projecte la resta de partits d'esquerres (PSC, ERC, EUiA i CUP) i per establir relacions directes amb associacions i moviments ciutadans.

Segons que han explicat, l'objectiu prioritari serà combatre les tres crisis que viu Catalunya: 'la del model d'estat, l'econòmica i social i la democràtica'.

Maragall i Herrera ja s'havien reunit en privat, però avui ho han fet per primera vegada davant la mirada dels mitjans de comunicació. Una reunió que ha servit per visualitzar l'acostament ideològic entre les dues formacions, que s'han marcat l'objectiu de col·laborar per construir una gran alternativa d'esquerres i catalanista. Herrera ha explicat que no hi haurà cap relació orgànica entre els dos partits però sí mantindran una estreta col·laboració tant en l'àmbit nacional com local.

Segons Maragall, tot i que Iniciativa i NECat han decidit començar a treballar conjuntament, no tanquen la porta a la incorporació d'altres formacions d'esquerres més endavant. De fet, l'exc-onseller ha instat el PSC, ERC, la CUP i EUiA a sumar esforços per la unitat dels partits progressistes. Una unitat que també vol fer extensible a la societat civil: 'Tant o més important és establir un acord amb aquestes formacions com incorporar a la reflexió i als acords als ciutadans'.

L'alternativa que proposen construir pretén introduir propostes per fer front a les tres crisis que consideren que viu Catalunya: la crisi del model d'estat, la crisi econòmica i social i la crisi democràtica. 'El model està esgotat', ha dit Maragall.

Les responsabilitats del 'establishment' alemany en la crisi espanyola

Vicenç Navarro: Aquest article és la traducció d'un escrit en alemany per a la revista Kulturaustausch, llegida pel món intel·lectual i cultural d'Alemanya. L'article assenyala les responsabilitats que l'establishment alemany té en la gènesi i reproducció de la crisi financera i econòmica a Espanya.

El fet que una publicació alemanya m'hagi convidat a fer una reflexió sobre les polítiques promogudes pel govern alemany que afecten Espanya (entre d'altres països), reflexió que es publicarà en un fòrum orientat al món intel·lectual i cultural alemany, em força a parlar amb tota franquesa, doncs estem parlant de com un país veu a l'altre i de com això afecta les polítiques públiques que segueixen els seus governs.

Avui Espanya està en una situació dificilíssima, amb una taxa d'atur molt elevada, que està cremant a diverses generacions. Hi ha un enorme patiment i por, al present i al futur, entre les classes populars. L'elevat nombre de suïcidis entre els desnonats dels seus habitatges és un indicador de tal sofriment, que arriba nivells de desesperació.

Les polítiques públiques promogudes pels establishments financer, econòmic, polític i mediàtic d'Espanya consisteixen en retallades i més retallades de la despesa pública, inclòs la social, a més de facilitar l'acomiadament de treballadors per part dels empresaris. Tot aquest sacrifici es presenta com a necessari per reduir el dèficit públic i inspirar confiança en els mercats financers, permetent així a l'Estat espanyol demanar prestat diners a interessos més baixos que els altíssims que paga ara i poder pagar el seu creixent deute públic.

L'Estat espanyol és un Estat pobre, amb unes polítiques fiscals regressives, i molt poc redistributiu. Conseqüència d'això és que els serveis i les transferències públiques de l'Estat del Benestar siguin molt pobres. La seva despesa pública social per habitant és de les més baixes de l'Eurozona i les retallades ho estan empobrint encara més.

Aquesta situació es deu a l'enorme domini que les forces conservadores (els hereus de l'estat dictatorial anterior) han tingut sobre l'Estat espanyol en els últims setanta anys. La banca, la gran patronal, l'Església i l'Exèrcit, que van ser els promotors del cop feixista de 1936, han estat les forces dominants durant tots aquests anys a Espanya, tant durant la dictadura com durant el període democràtic. En diverses publicacions he documentat la gran responsabilitat que aquestes forces han tingut en el desenvolupament econòmic i social d'Espanya.

Mentre tot això passa, val la pena preguntar com veuen els establishments financers, industrials, mediàtics i polítics alemanys la situació d'Espanya. I siguem aquí francs. Llegint la premsa alemanya, un té la impressió que aquests establishments alemanys (a través dels mitjans de difusió que controlen, que són molts) veuen al poble espanyol en una crisi profunda, resultat de que hagi gastat molt per sobre de les seves possibilitats.

Aquesta és la lectura més amable de la realitat espanyola que aquells establishments alemanys fan. Però una altra més freqüent que apareix a la premsa més popular és que la classe treballadora espanyola té excessius drets, és poc productiva, no treballa prou i així un llarg seguit d'observacions que arriben més la categoria d'insults que la de fets creïbles. Les dades empíriques mostren fàcilment que aquesta percepció és errònia.

La productivitat del treballador espanyol (un cop la unitat de producció i el sector productiu és estandarditzat) no és molt diferent de l'alemanya. Però aquesta visió és doblement ofensiva doncs, a més de no ser certa, amaga la responsabilitat d'Alemanya en la gènesi de la crisi en la qual la societat espanyola es troba.

Les responsabilitats alemanyes en la gènesi i persistència de la crisi a Espanya


En realitat, l'establishment alemany té molt a veure en la situació en què Espanya es troba. Comencem per la història. El establishment alemany va jugar un paper clau en la victòria del feixisme a Espanya. Sense l'ajuda de Hitler, elegit pel poble alemany, el cop militar del general Franco en contra d'un Estat democràtic no hauria guanyat i l'establiment de la dictadura feixista no hauria passat.

L'evidència d'això és aclaparadora, tot i els arguments dels historiadors revisionistes que sempre recorren a l'equidistància (de justificació i de recursos) entre els mal anomenats bàndols de la Guerra Civil per posar igual pes en les responsabilitats en els dos costats del conflicte. Va ser elestablishment alemany el que va jugar un paper clau en la instauració d'una de les dictadures més sagnants que hi hagi hagut a Europa. Fins i tot els consellers de la Gestapo, assessors de la dictadura, es van sorprendre de la duresa d'aquesta repressió.

Va ser aquesta dictadura feixista, feta possible per l'ajuda rebuda de l'Alemanya Nazi, la que és l'origen de la situació actual, ja que aquest règim imposat al poble espanyol va implantar una estructura productiva i un sistema financer que ens va portar, quan va arribar la democràcia, a la famosa bombolla immobiliària, per la qual la Sra Merkel ha criticat, amb raó, a les autoritats polítiques espanyoles per no haver-la previngut.

Però el que la Sra Merkel hauria d'haver dit també era que la banca alemanya va jugar un paper clau en generar i mantenir aquesta bombolla immobiliària, ja que va ser els diners de la banca alemanya els que van jugar un paper clau en desenvolupar-la, aconseguint enormes beneficis com resultat d'això.

La Sra Merkel hauria d'haver fet una crítica del govern alemany i de la banca alemanya, ja que tots dos van col·laborar en el manteniment i sosteniment de l'estructura financera responsable de la bombolla i de la seva subsegüent explosió. En realitat, aquesta explosió va ocórrer quan la banca alemanya va deixar de prestar diners a la banca espanyola, alarmada per la presa de consciència i el descobriment que estava contaminada amb els productes tòxics de la banca nord-americana.

I ara, una de les causes de les retallades de despesa pública, inclòs la social, que estan danyant brutalment el benestar de la població és precisament facilitar el pagament del deute de l'Estat espanyol a la banca alemanya. En realitat, fins i tot la suposada ajuda de les autoritats alemanyes -a través de la Comissió Europea i del Banc Central Europeu- a la banca és, ni més ni menys, una ajuda perquè la banca espanyola pagui a la banca alemanya (com ara el economista assessor de la cancellera Merkel, Jürgen Donges, va reconèixer durant el debat que va tenir lloc al Parlament alemany sobre l'aprovació de tal suposada ajuda financera a Espanya.

Alemanya i la governança de l'euro

Però hi ha també una altra àrea en què l'establishment alemany és responsable del malestar de les classes populars d'Espanya (i de Grècia, Portugal, Irlanda i Itàlia) i que té a veure amb l'excessiva influència que tal establishment alemany, i molt en particular el financer, ha tingut en la governança de l'euro. Alemanya és, sense cap dubte, el país que més s'ha beneficiat de l'establiment de l'euro.

Avui l'Estat alemany pot aconseguir tants diners com vulgui, sense pràcticament pagar interessos, i això està íntimament relacionat amb les enormes dificultats que tenen els Estats dels països perifèrics per aconseguir crèdit. Aquesta situació tan desigual ha fet que una gran quantitat del capital dels països perifèrics s'hagi desplaçat a Alemanya, beneficiant-la enormement. Aquests estats perifèrics estan totalment desarmats davant dels atacs especulatius dels mercats financers, cosa que no passa per casualitat.

Això es deu a l'enorme influència del Bundesbank, que ha aconseguit durant molts anys frenar la compra de bons públics dels estats, forçant, en el seu lloc, al fet que el BCE presti diners als bancs alemanys i d'altres països europeus (incloent-hi Espanya) a uns interessos baixíssims, amb el que compra el deute públic d'aquests estats a uns interessos escandalosament alts.

La premsa de l'establishment alemany té la gosadia (per posar-ho d'una manera amable) de dir que el fet que els interessos siguin tan alts es deu a la indisciplina fiscal del poble espanyol, mentre el subfinanciat Estat del Benestar s'està retallant més i més per pagar als bancs alemanys. Però l'establishment alemany es beneficia fins i tot més de la situació ja que, en no poder devaluar la moneda, aquests països no poden competir amb els productes alemanys a través de la devaluació monetària.

Tots aquests fets no apareixen a la premsa alemanya, ni en la "respectable" ni a la popular. En aquesta última, el missatge és profundament ofensiu i està encaminat a que el treballador alemany vegi al treballador espanyol, grec, portuguès, irlandès o italià com el beneficiari dels seus impostos, pagats perquè, en l'últim terme, continuïn aquests 'paràsits del sud d'Europa' beneficiant-se d'uns estàndards de benestar excessivament generosos.

En realitat, la Sra Merkel ha utilitzat expressions molt semblants. Un cop més, l'establishment alemany utilitza el racisme per mobilitzar a les seves classes populars, desviant la queixa davant la situació en la qual el treballador alemany es troba (amb baixos salaris i escassa protecció social) cap al treballador estranger en lloc de dirigir el seu just enuig contra l'establishment alemany. En realitat, una de les víctimes de les polítiques de l'establishment alemany ha estat la pròpia classe treballadora alemanya, ja que els seus salaris han estat mantinguts molt per sota del nivell de la seva productivitat. El famós suposat èxit exportador alemany es basa precisament en aquest fet.

Les regressives reformes Schröder-Merkel (SPD-CDU) van crear un enorme problema de demanda domèstica a causa de la limitada capacitat adquisitiva de la classe treballadora alemanya. Això va facilitar que l'economia alemanya tingués com a motor l'exportació en lloc de la demanda domèstica, situació que perjudica la seva classe treballadora i a totes les classes populars dels països de l'Eurozona, ja que la recessió no hauria aparegut si hagués crescut la demanda domèstica alemanya, la qual cosa hauria estimulat l'economia europea.

El millor per al treballador alemany hagués estat també el millor per al treballador espanyol (i grec, portuguès, irlandès i italià). És més, aquest creixement de la demanda domèstica alemanya, a més d'estimular el creixement econòmic europeu, hauria debilitat una mica l'euro (ja que el saldo de la balança de pagaments alemanya no hauria estat tan exagerat) facilitant la competitivitat de tots els països europeus.

Poden veure els lectors alemanys que l'establishment de poder a Alemanya, centrat en el capital financer i en l'exportador, té molta responsabilitat en el que està passant a Europa. No cal dir que les seves polítiques tenen la complicitat de les elits governants en els països perifèrics de l'eurozona que estan duent a terme aquestes polítiques enormement impopulars, destruint, en el procés, la idea i concepte d'Europa, amb la finalitat de salvar el seu euro. I ho estan aconseguint.

Arxivada la denúncia per l'assalt de Sánchez Gordillo a un súper

El Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia (TSJA) ha arxivat la denúncia contra el parlamentari d'IU Juan Manuel Sánchez Gordillo per l'assalt a un supermercat d'Estepa (Sevilla), ja que la seva acció va ser part del dret a la vaga i a "enlletgir" el comportament de qui no la secundava.

El TSJA, en un acte al qual ha tingut accés Efe, diu que Sánchez Gordillo va intentar que els treballadors de Mercadona secundessin la vaga "sense més arma que la paraula, el soroll o la presència física" amb la finalitat d'aconseguir el tancament del supermercat.

Pel que fa al delicte d'amenaces pel qual també va ser acusat, per advertir els responsables de Mercadona que tornaria al cap d'uns dies "a tirar per terra productes i articles en venda", la interlocutòria diu que resultava una advertència de "escassa incidència per a un establiment amb un important volum de negoci".

El Suprem ordena que Carlos Fabra també sigui jutjat per suborn

L'expresident del PP de Castelló i expresident de la Diputació, Carlos Fabra, serà jutjat també per suborn, tal com va assenyalar el titular del jutjat número 1 de Nules, on s'ha instruït el cas Fabra, i en contra de la decisió de l'Audiència provincial, que va reclamar que s'anul·lés l'acusació per aquest delicte. L'exdirigent popular, que segueix presidint la societat pública de l'aeroport de Castelló, serà jutjat per suborn, tràfic d'influències i quatre delictes fiscals.

Així ho ha decidit, per unanimitat, la Sala Penal del Tribunal Suprem, que ha atès el recurs presentat per l'acusació, l'advocacia de l'Estat i la fiscalia anticorrupció, que es van oposar a l'anul·lació de l'acusació de delicte.

La fiscalia va sostenir que l'acte en què l'Audiència provincial que va decretar l'arxiu del suborn "genera indefensió, ja que la decisió de l'Audiència es va adoptar sense donar audiència ni el fiscal ni a la resta de les parts". I va assenyalar, a més, la seva consideració que els fets són constitutius del delicte de suborn, i no només del tràfic d'influències. Ara, el Suprem ha donat l'instructor "absoluta llibertat de criteri".

La Secció Primera de l'Audiència de Castelló va decidir tornar la causa, després de més de vuit anys d'instrucció, al jutjat de Nules, on es va iniciar la investigació després que un empresari acusés Carlos Fabra de cobrar "quantitats milionàries" a canvi de favors polítics. Després de rebutjar els indicis de suborns assenyalats pel jutge instructor, va dir no ser competent per jutjar Fabra, ja que les peticions de pena es rebaixaria considerablement de no existir aquesta acusació.

La decisió de l'Audiència provincial va provocar que el jutge instructor demanés empara al òrgan de govern dels jutges per tal que aquesta secció de l'Audiència, que presideix el mateix president de la institució, Carlos Domínguez, "deixi de pertorbar la meva independència". Ara, el Consell General del Poder Judicial s'ha de pronunciar.

EUPV: “Si no existeix el fons libi, la destitució de Carlos Fabra d’Aerocas serà inevitable”

La diputada d'EUPV, Marina Albiol, ha exigit al president de la Generalitat Valenciana, arran de la informació publicada hui en un mitjà de comunicació digital, “transparència total” i que proporcione “tota la informació disponible sobre la suposada venda de l’Aeroport de Castelló a un fons d’inversió libi”. Segons publica hui un diari digital, "darrere el fons libi únicament hi ha un periodista que no té un clau, ni molt menys representa inversors.

Dos avions de combat russos entren a l'espai aeri japonès

El Ministeri de Defensa del Japó ha informat avui que dos avions de combat de Rússia han entrat a l'espai aeri nipó a Hokkaido, segons els mitjans locals. Japó ha presentat una protesta per l'incident davant Rússia, d'acord amb l'agència de notícies Kyodo, citant la cancelleria nipona.

L'incident és el primer des de febrer de 2008, i es va produir precisament després que el primer ministre japonès, Shinzo Abe, afirmés aquest mateix dia que el seu país promourà converses amb Rússia per resoldre la disputa territorial sobre les illes Kurils i territoris del Nord al Japó.

Medvédev diu que li és "indiferent" el malestar que pugui generar al Japó la seva visita a les Kurils


El primer ministre de Rússia, Dmitri Medvédev, va expressar la seva 'indiferència' cap a la reacció que va generar al Japó la seva recent visita a les illes Kurils (juliol 2012): "Pel que fa a la reacció dels nostres socis japonesos: m'és indiferent. M'és indiferent fins al punt que ni tan sols vull gastar el temps en contestar aquesta pregunta", va dir Medvédev en entrevistar-se amb periodistes a la ciutat de Petropavlovsk-Kamchatski a l'Extrem Orient rus.

L'expresident de Rússia va explicar que la discussió sobre l'esmentat assumpte amb la part nipona no té sentit: "I què anem a discutir amb ells? La visita del cap del Govern rus al territori rus? Així podríem arribar molt lluny", va advertir.

El passat 3 de juliol de 2012, el cap del Govern rus va realitzar una visita sorpresa a l'illa de Kunashir, de l'arxipèlag de les Kurils, que va qualificar com una "part important de la terra russa".

Després de conèixer la notícia, el Ministeri d'Afers Exteriors del Japó va citar l'ambaixador rus Evgueni Afanasiev per expressar el descontentament de Tòquio per la visita de Medvédev a l'arxipèlag de les Kurils.

Al novembre de 2010, Medvédev ja va viatjar a les illes disputades amb Japó en qualitat de president de Rússia. Va ser la primera visita d'un cap d'Estat rus a l'arxipèlag.

PP i CiU tombaran la ILP de la PAH per la dació en pagament

El congrés espanyol debatrà dimarts vinent la iniciativa legislativa popular contra els desnonaments, presentada per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca amb l'aval de gairebé un milió de signatures. Entre les mesures que proposa la PAH, hi ha la dació en pagament amb caràcter retroactiu, el lloguer social dels habitatges buits que siguin d'entitats bancàries i una moratòria dels desnonaments en cas d'habitatge habitual. Tanmateix, la ILP no podrà reeixir perquè el PP, amb majoria absoluta, votarà en contra i CiU s'abstindrà. El PSOE, que ara fa dos anys va impedir la tramitació de la ILP, ha anunciat ara que hi votarà a favor. Foto: Activistes de la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques han ocupat avui la seu del BBVA a plaça Catalunya.

La ILP arriba al congrés espanyol després de gairebé dos anys de peripècies: el març del 2011 la PAH i més entitats van començar a redactar-ne el text, però entre el març i el setembre d'aquell any la mesa del congrés, formada per PSOE i PP, va blocar-lo. Amb motiu de les eleccions del novembre del 2011, no es van poder començar a recollir signatures fins l'abril del 2012. Aquest mes passat, la plataforma lliurava prop d'un milió de signatures al congrés espanyol.

ERC, ICV-EUiA, Compromís i EUPV, hi votaran a favor i creuen que és molt greu que s'aturi aquesta iniciativa: 'Sempre hem mirat de donar suport a la PAH', diuen fonts d'ERC, que lamenten que fins ara no es debati la ILP al congrés espanyol: massa tard i amb una majoria absoluta del PP que la blocarà.

'La majoria del PP pot posar fi a una iniciativa legislativa, però no a la lluita d'una societat per una reivindicació justa', deia Joan Coscubiela, portaveu d'ICV, durant la presentació de la ILP a la comissió econòmica del congrés (vídeo). Coscubiela defensa que la dació en pagament amb efectes retroactius és viable tal com la formula la PAH i que la cambra espanyola hauria d'escoltar les solucions que proposa.

Compromís és d'aquest mateix parer. 'Fem costat a la PAH i sempre n'hi farem', diu Joan Baldoví, que considera que les propostes de la ILP són de mínims. 'Jo no seré dels diputats que haurà d'amagar la cara per haver-s'hi girat d'esquena', afirma a VilaWeb.

Una significativa abstenció de CiU

En la votació, el grup de CiU s'hi abstindrà, segons que va anunciar ahir el portaveu, Josep Antoni Duran i Lleida, en una entrevista. Considera que la proposta de la PAH no és 'prou adient', com tampoc el projecte de llei sobre desnonaments que hi ha en tràmit. Per això va dir que CiU hi presentaria una proposta pròpia. Durant la comissió parlamentària, la diputada Lourdes Ciuró va defensar una decisió de consens per encarar el drama social dels desnonaments (vídeo). 'Ens n'hem de corresponsabilitzar tots: no hi ha un sol culpable ni un sol afectat', va dir. D'una altra banda, el PNB encara no ha aclarit què votarà dimarts.

Mato menteix: estava casada en guanys amb Sepúlveda quan el subornava la Gürtel

Ana Mato estava legalment casada amb l'exalcalde de Pozuelo de Alarcón Jesús Sepulveda, en règim de guanys, entre 2000 i 2005, dates en les quals la trama Gürtel va sufragar més de 50.000 euros corresponents a regals i viatges del matrimoni i els seus fills. Així ho publiquen avui diversos diaris d'àmbit regional, citant una informació de l'agència Colpisa, que recorda que aquesta mateixa setmana la ministra ha dit que es va separar de Sepúlveda l'any 2000. El PP diu que no sap ni el que fa ni el que cobra l'exmarit de Mato en el partit.

Des que el 2009 esclatés el cas Gürtel, Ana Mato sempre havia insistit que durant els anys en què Jesús Sepúlveda suposadament va rebre desenes d'euros en regals i en metàl·lic de Francisco Correa ella ja no tenia relació matrimonial amb l'exalcalde de Pozuelo de Alarcón. Reiterava que des del 2000 era el seu «exmarit», com es refereixen sempre a Sepúlveda els assessors de la ministra.

És més, sostenia una i altra vegada que entre el 2000 i 2005-els anys dels sobres, dels més de 50.000 euros gratis en viatges per a tota la família, de les festes amb confetti i pallassos pagades per 'El Bigotes' i de els regals de Louis Vuitton-ella era totalment aliena als comptes de Sepúlveda, amb el qual ja només li unien els tres fills en comú.

Dimarts passat, la ministra Mato va insistir en aquesta tesi. "Quan es van separar? Ens separem al començament del 2000", va respondre.

Però no és cert, segons l'Agència Tributària. Llavors no es va separar. No, per descomptat legalment. No jurídicament. I mai s'ha divorciat del pare dels seus fills. En els anys en què Sepúlveda, segons la Policia, va rebre de la trama Gürtel no menys de 442.992 en diner negre, era la seva dona legal. I no només això. Estava casada amb l'imputat i en règim de guanys, segons Hisenda.

Un informe de l'Oficina Nacional de la Investigació del Frau (ONIF) de l'Agència Tributària datat el 30 de juliol de 2009 sobre alguns dels principals imputats en el cas Gürtel va revelar el veritable estat civil de la ara titular de Sanitat: «Examinades les bases de dades d'Agència Estatal d'Administració Tributària (BDC, base de dades consolidada) es constata que hi ha una persona anomenada Jesús Sepúlveda Recio, amb NIF 05213XXXX. Figura casat en règim de guanys amb Ana Mato Adrover, amb NIF 05202XXXX».

Quatre anys després dels últims supòsits regals i sobres de Correa a Sepúlveda, la ministra era l'esposa de l'exalcalde i així ho havien declarat ella mateixa i el propi Sepúlveda a l'Agència Tributària, si més no, fins l'exercici de 2007, l'últim any estudiat en aquest informe. En qualsevol cas, era l'esposa de Sepúlveda quan aquest rebia les comissions de la trama Gürtel als ulls d'Hisenda.

Ahir dimecres, els lacais de la ministra es van limitar a assenyalar que des del 2000 està separada legalment, però sense facilitar una data exacta o un document legal que provi el seu estat civil durant Gürtel. Tampoc han precisat si es tracta d'una separació legal de fet o de dret o un mer acord privat. L'equip de Mato només va admetre que no està divorciada, però va adduir una i altra vegada que el seu estat civil és un assumpte de la «vida privada» de la ministra. En la seva declaració de béns davant el Congrés el 2011 s'hi va declarar «separada».

En l'entrevista concedida aquesta setmana, Ana Mato també va usar evasives per respondre el règim que l'unia a Sepúlveda "Quan es van produir els fets recollits en l'informe tenien separació de béns o comptes en comú? Sempre hem tingut comptes propis i els pagaments a què al·ludeix l'informe es feien des del compte de Jesús Sepúlveda. En una de les comptes jo tenia signatura però mai vaig fer cap moviment". Tots dos tenien actiu, almenys fins al març del 2009, un compte conjunt.

Segons la Unitat contra la Delinqüència i el Crim Organitzat, Sepúlveda entre el 2000 i 2005 rebia quantitats periòdiques de la trama de Correa fins a sumar 442.992 euros. Però no van ser les úniques dons de l'encara llavors marit d'Ana Mato, que hauria rebut set vehicles, entre ells un Jaguar i un Range Rover d'alta gamma.

A aquestes xifres i regals cal afegir els compliments que la xarxa va regalar a la família Sepúlveda-Mato, segons l'informe incorporat la passada setmana al sumari Gürtel per la UDEF: viatges a nom de la ministra, festes d'aniversari, pagaments de la comunió d'un dels fills o articles de Louis Vuitton. Mato va negar divendres passat de manera ambigua i embrollada -ja se sap que ni parla bé castellà- haver rebut aquests regals.

El PP diu que no sap ni el que fa ni el que cobra l'exmarit de Mato en el partit

El vicesecretari general d'Organització del PP, Carlos Floriano, no sap ni el que cobra ni les tasques que realitza Jesús Sepúlveda, imputat per la xarxa Gürtel i els presumptes delictes esquitxen la seva exdona, Ana Mato, actual ministra de Sanitat.

En una entrevista a la cadena Ser, Floriano ha respost que Sepúlveda és "és treballador fix de la casa" al qual "se li va haver de readmetre quan va demanar el seu reingrés" perquè si no "caldria fer un acomiadament que es consideraria improcedent i caldria haver indemnitzat ", ha explicat.

Encara que ha estat preguntat pel salari actual del exalcade de Pozuelo, Floriano no ha pogut precisar ni la xifra ni les tasques que desenvolupa per al seu partit. "No puc concretar quines activitats realitza, suposo que encàrrecs", ha declarat després de deixar clar que, en qualsevol cas, "Sepúlveda no té cap càrrec polític" actualment.

BMW, el negoci dels Goebbels, oligarques nazis amb la impunitat de l'Alemanya neoliberal

Quan es compleixen 80 anys de l'arribada al poder d'Adolf Hitler i el seu 'nacionalsocialisme', encara hi ha a Alemanya famílies que acumulen fortunes milionàries originades en aquella fosca època de dictadura, genocidi i guerra. Aquest és el cas de la família Quandt, néts del temut ministre de Propaganda de Hitler, Joseph Goebbels. La família Quandt acumula avui una fortuna de 6.000 milions de dòlars. En les fàbriques de la família van treballar com esclaus uns 50.000 presoners. Foto: Stefan Quandt.

Durant els últims dies del Reich, a finals d'abril de 1945, el Führer va oferir a Joseph Goebbels i la seva esposa, Magda, la possibilitat de fugir d'Alemanya en avió i salvar-se d'una mort anunciada.

Tots dos van rebutjar i van arrossegar els seus sis fills en el seu deliri nazi. Magda els va enverinar amb cianur abans de suïcidar al costat del seu marit. Era l'1 de maig de 1945 i la família sencera havia estat vuit dies al búnquer prop de Potsdamer Platz costat de Hitler i Eva Braun.

Harald Quandt, el fill del primer matrimoni de Magda amb l'empresari Günther Quandt, va ser ell únic hereu que va sobreviure a la parella. "Harald, estimat fill, vull transmetre el que vaig aprendre en la vida. Sigues lleial! Leal a tu mateix, lleial a la gent i lleial al teu país!", Li va escriure la seva mare en una carta, en les seves últimes hores de vida.

A més, la fortuna de Günther Quandt com empresari es va deure en gran part al seu fort connexió amb el règim. Els historiadors descriuen l'home de negocis com un personatge sense escrúpols amb una capacitat innata per fer diners. Les relacions entre Günther Quandt i Joseph Goebbels van ser sempre tenses i, no obstant això, les seves empreses es van convertir en el principal proveïdor de les tropes nazis a la Segona Guerra Mundial.

En el seu llibre L'ascens dels Quandt, l'historiador Joachim Scholtyseck compte que durant la guerra a les fàbriques de la família van complir treball forçós unes 50.000 persones, entre presoners de guerra i reclusos dels camps de concentració, majoritàriament jueus.

Acabada la guerra i després de la mort del pare, Harald va heretar, amb el seu germanastre Herbert -fill del primer matrimoni de Günther Quandt-, les empreses que havien produït armes, míssils antiaeris i submarins per les tropes de Hitler. Tots dos germans van rebre a més les precioses participacions en les companyies automotrius Bayerische Motoren Werke (BMW) i Daimler AG. I al llarg de les següents dècades la seva fortuna es va anar multiplicant.

Segons el càlcul de Bloomberg, avui les quatre nétes de Magda Goebbels, d'entre 50 i 61 anys, tenen uns 6.000 milions de dòlars.

Tot i que elles mantenen un perfil públic discret, la dada de la mida de la fortuna ha causat enrenou a Alemanya.

L'administrador del patrimoni, Fritz Becker, va contestar cínicament a les preguntes de l'agència d'informació: "Invertim els nostres diners en l'àmbit global. A qui li importa si es tracta de 1.000 milions de dòlars, 500 milions dòlars o 3.000 milions de dòlars?".

Segons la biografia oficial de la família recopilada en el volum 'Els Quandt', les quatre filles de Harald van heretar, el 1978, uns 1.500 milions de dòlars després de la mort dels dos pares.

Les quatre estan lluny de la xafarderia i de la premsa. Però la situació de l'altra branca de la família és diferent: la vídua d'Herbert, Johanna, té 86 anys i al costat dels seus fills Susanne Klatten i Stefan Quandt són personatges coneguts, ja que controlen el 46,7% de les accions de la automotriu BMW, el que els converteix en els seus principals accionistes.

El PP balear paga la festa d'una 'actriu' als premis Goya a Madrid

El PP, a través de l'Institut d'Estudis Baleàrics, assumeix el cost dels bitllets d'avió de l'actriu Cati Solivellas (foto) per assistir a la gala dels premis Goya, que tindrà lloc el proper 17 de febrer. En una nota oficial del Govern s'afegeix que, a més, l'IEB es farà càrrec també de l'allotjament de l'actriu a Madrid. Joana Lluïsa Mascaró (PSM) figurarà en la llista d'imputats de la nova denúncia presentada per la Fiscalia Anticorrupció per la presumpta malversació de fons públics en una subvenció atorgada pel Consell.

Cal recordar que Cati Solivellas està nominada als Goya com 'actriu revelació' pel seu paper de professora a la pel·lícula "Els nens salvatges" de Patricia Ferreira. No és cap secret que Solivellas tindrà una molt dura competència per aconseguir la distinció ja que davant tindrà a les actrius Macarena García, Carmina Barrios i Estefania de los Santos.

Segons ha pogut saber mallorcadiario.com, la notícia que l'administració autonòmica gastarà diners públics en aquesta actuació a favor de l'actriu ha fet mal fins i tot dins del Govern i del Partit Popular.

En ambdós àmbits polítics es qüestiona per què es fa una excepció amb Solivellas quan són molts els antecedents en què no s'ha tingut el "detall" de pagar-li bitllets i estada a d'altres ciutadans en similars circumstàncies, i més ara en ple escenari de restriccions econòmiques .

Curiosament, Cati Solivellas explicava fa uns dies en una entrevista a un diari local com es va oferir a Jaume Matas per treballar per IB3. Va dir que va coincidir amb ell en un acte, 'es va oferir i va començar'.

Mascaró serà imputada per una subvenció del Consell


El nom de la dirigent del PSM Joana Lluïsa Mascaró figurarà en la llista d'imputats de la nova denúncia presentada per la Fiscalia Anticorrupció per la presumpta malversació de fons públics en una subvenció atorgada pel Consell en l'època del Pacte.

La denúncia la investigarà el jutjat d'instrucció número 12 de Palma. La subvenció origen de la denúncia efectuada inicialment pel Consell i traslladada ara per la fiscalia al jutjat, es va atorgar a l'associació PAS Amics del Camí, que dirigia el simpatitzant del PSM, Emilio Gallardo Rojas. Aquesta subvenció es va atorgar sense cap tipus de concurs i tenia per objecte finançar un projecte per crear unes suposades rutes de senderisme dels Països Catalans, que inclouria la Serra de Tramuntana. Aquesta subvenció va sumar 43.000 euros.

Els diners va ser pagat però la policia no localitza el treball que es va pagar amb aquests fons públics.

Un terç dels regidors de Barcelona guanya més de 100.000 euros l'any

Més d'un terç dels regidors de l'Ajuntament de Barcelona guanya salaris bruts superiors a 100.000 euros anuals. De seus 41 regidors, 15 superen aquesta quantitat, segons els documents dipositats en el Registre Públic d'Interessos amb els seus ingressos el 2012. Al cim, figura l'alcalde Xavier Trias (CiU) amb un sou de 143.708 euros, que dobla l'oficial-un dels tres-del president del Govern, Mariano Rajoy (72.600 euros). Trias assisteix a reunions de 62 organismes encara que només cobra dietes per dos (32.604). Artur Mas, president de la Generalitat, havia de cobrar 144.030 euros el 2012 però diu que va renunciar a una paga.

Immediatament després de Trias, l'alcalde millor pagat d'Espanya, apareix el 'republicà' Jordi Portabella que guanya 129.748 euros, 42.311 en concepte de dietes.

La declaració conté, d'una banda, el seu salari i les dietes en qualitat de diputats o per assistir a reunions d'altres organismes (molts d'ells al Consell Comarcal del Barcelonès i l'Autoritat Metropolitana de Barcelona (AMB) i, de l'altra, el patrimoni de què disposen.

En la seva declaració, Portabella explica que de manera excepcional es veu "obligat" en aquest mandat a representar al seu partit en multitud d'entitats en aconseguir en les últimes municipals un únic regidor per Barcelona (va formar coalició amb Joan Laporta, exdiputat al Parlament i que declara 93.556 euros). El republicà afegeix que al mes dóna 1.000 euros a grups ecologistes i d'ajuda a l'educació. Després Portabella, apareix el tercer tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà, Antoni Vives (CiU), amb 129.719 euros, 36.562 d'ells en dietes.

La resta de la relació de regidors que cobren més de 100. 000 euros la integren sis de CiU, dos del PSC, dos del PP i dos d'Iniciativa. Vuit d'ells superen els 110.000, més que els 108.000 euros que ingressen els consellers de la Generalitat. Curiosament, entre els que més guanyen no figura el qüestionat líder del PSC, Jordi Martí, que va renunciar a les dietes de l'AMB i que percep 92.600 euros, menys que tres regidors del seu grup. Alberto Fernández Díaz (PP) declara 96.153, però no inclou el que va ingressar el 2012 com a vicepresident de la Diputació, càrrec del que va dimitir. "Es tracta d'una foto fixa, no de tot el percebut el 2012", es va defensar.

Només dos regidors han renunciat a alguna de les seves dietes assignades. Joaquim Forn, primer tinent d'alcalde, declara ingressos per 114.982 euros, 21.825 en dietes. Va renunciar a cobrar les estipulades per presidir Transports Metropolitans (TMB), uns 4.000 euros. I Jordi Martí, que no gaudeix de les simpaties de l'aparell del PSC i que manté unes tenses relacions amb el seu grup, visualitzades en l'últim Ple, va renunciar per carta a les dietes de l'AMB (2392 euros). Martí guanya menys que Assumpta Escarp (111.169), Immaculada Moraleda (102.192) i Sara Jaurrieta (96.232), les dues diputades provincials, que guanyen més que Martí. Al PP, també dos regidors que són també diputats guanyen més que Fernández Diaz.

La majoria de regidors complementen seus salaris amb les dietes que perceben o bé en la seva condició de diputats-no es pot cobrar dos salaris públics-o per assistir a reunions d'organismes com el Consell Comarcal del Barcelonès-en vies de ser abolit-que té tipificades fins a quatre tipus de compensacions diferents.

Molts ens, però, no paguen dietes. Els tinents d'alcalde Jaume Ciurana, Antoni Vives i Sònia Recasens assisteixen a reunions de 71, 49 i 45 entitats, respectivament, sense cap retribució.

Els grups municipals recorden que les dietes tenen una retenció d'un 40%. L'octubre passat, l'AMB va aprovar una reducció per als complements del Consell Metropolità i la seva Junta de Govern. L'estalvi va ser de 55.930 euros. En el cas d'altres partits, com Iniciativa per Catalunya (ICV-EUiA), els regidors de destinar entre el 21 i el 27% del seu sou al partit.

Trias va prometre en campanya fer públiques les retribucions i els patrimonis dels regidors. Iniciativa i PP també el defensaven i els seus líders van difondre llavors els seus béns. Però va ser a l'octubre quan tots els grups van acordar com fer les declaracions. Aquest diari ha tingut accés a ells a través d'una sol · licitud formal al registre de la Secretaria General.

Les declaracions revelen per primera vegada els ingressos globals dels regidors però cap organisme municipal verifica que la informació lliurada sigui verídica. De fet, molts regidors van obviar les instruccions dels formats en no desglossar les seves dietes.

Petrov afirma que va pagar regals i viatges a Crespo

El presumpte cap de la màfia russa a Lloret dedicada al blanqueig de capitals, Andrei Petrov, va tornar a declarar ahir davant el Jutjat d'Instrucció número 6 de l'Audiència Nacional. Les seves manifestacions es van centrar a confirmar el que ja havia indicat amb anterioritat, que va pagar regals i viatges al diputat de Convergència Democràtica de Catalunya, Xavier Crespo, mentre aquest era alcalde de Lloret.

El jutge Eloy Velasco el va citar a declarar per segona vegada per tal que ampliés les manifestacions de la setmana passada i així poder confirmar alguns extrems que restaven encara oberts i tenien relació amb les prebendes que hauria pagat a Crespo per tal d'aconseguir un tracte de favor a l'Ajuntament i tenir més facilitats en els projectes urbanístics que desenvolupava al municipi.

Petrov, que va presentar-se a l'Audiència Nacional amb un nou advocat, va tornar a reafirmar que va pagar regals al diputat i alcalde del municipi selvatà. D'aquesta manera, va tornar a esmentar el rellotge de 3.000 euros que va entregar a Crespo pel seu aniversari, les ampolles de vi i paneres de Nadal que li havia regalat així com els dos viatges a Rússia que li va finançar. Un d'ells el va realitzar Crespo acompanyat de la seva dona i un dels seus fills, així com també l'arquitecta Pilar Gimeno i la seva família. Segons indica el Periódico, hauria sigut en aquest viatge que Petrov va pagar a les dues famílies viatges particulars en helicòpter, espectacles, sopars i bitllets en classe preferent per desplaçar-se a Moscou.

Conèixer els líders

En aquest viatge és on Petrov va presentar a Crespo els líders de la trama internacional russa de blanqueig, Víktor Kanaikin i Serguei Nalimov, segons va explicar el magistrat Eloy Velasco en l'exposició raonada que va enviar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per tal que cités a declarar el diputat convergent com a imputat, donada la condició d'aforat que gaudeix aquest.

A més, també hauria sigut en aquest viatge que Petrov va parlar amb l'alcalde sobre la bonificació del 50% dels impostos que havia de pagar pel projecte urbanístic de la plaça de braus. Una bonificació que va ser aprovada pel ple amb els vots a favor de CiU i PP -Crespo i una altra regidora estaven absents i no van votar- i que va comportar que Petrov desemborsés només 133.000 euros.

També hauria sigut en aquest viatge quan Crespo va insistir en la necessitat de patrocinar els clubs d'hoquei i futbol de la població i és per aquesta raó que en la causa també s'investiguen els patrocinis que va fer Petrov, per un total de 280.000 euros durant tres anys, als equips d'hoquei i futbol de Lloret, uns diners que els investigadors consideren excessius i que podrien haver servit per subornar càrrecs del consistori. Aquests patrocinis estarien perfectament anotats en els comptes que Petrov té guardats en el seu ordinador.

De fet, segons el jutge, Petrov "es va veure obligat" a patrocinar aquests clubs per ordre de Crespo, qui "va idear fins i tot la forma de pagament".

El TSJC rep l'informe


El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va confirmar ahir haver rebut l'exposició raonada elaborada pel magistrat de l'Audiència Nacional Eloy Velasco sobre l'exalcalde de Lloret, Xavier Crespo.

L'escrit inclou els indicis que le jutge considera que vincularien Crespo amb el cap de la màfia russa. Ara, la Sala Civil i Penal del TSJC establirà qui són els tres magistrats que s'encarregaran de la causa i se'n designarà un que exercirà com a ponent. Com a pas previ a l'admissió per part del tribunal es demanarà un informe al fiscal del Tribunal Superior.

Un cop estudiada tota la documentació, si es considera que es donen els requisits necessaris, es dictaria una resolució en la que es consideraria l'aforat com a imputat en la causa. Seguidament, el magistrat instructor el citaria a declarar com a imputat i iniciaria les diligències preceptives.

La fiscalia apunta que Oriol Pujol va «emparar» la trama de les ITV

El fiscal anticorrupció Fernando Maldonado considera que el secretari general de CDC Oriol Pujol Ferrusola "va coordinar, dirigir i emparar l'activitat delictiva" dels imputats en la trama que suposadament volia arreglar un concurs d'adjudicació de la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) segons consta en l'informe de l'acusació. La intenció era constituir una societat per rebre una d'aquestes concessions i "així lucrar-se personalment".

Després d'analitzar les converses intervingudes en els implicats en aquesta presumpta trama, la fiscalia considera que el secretari general de CDC va instar el nomenament de càrrecs públics implicats en la trama.

Segons recull El Periódico, primer hauria aconseguit que l'aleshores secretari general del Departament d'Indústria i Ocupació, Enric Colet, nomenés el convergent Josep Tous -persona de la seva confiança- com a mediador en el conflicte de les ITV. En segon lloc i segons considera el fiscal, Pujol hauria persuadit també Colet perquè nomenés l'imputat Isidre Masalles com a subdirector general de Seguretat Industrial. "Ara Oriol li trucarà i dirà: "Hòstia Isidre, et donem una nova oportunitat, m'entens?", li va explicar Tous a Alsina en una de les converses intervingudes l'any 2011.

Precisament segons el punt de vista de la fiscalia anticorrupció, Josep Tous és un dels principals fonaments en aquest procés judicial. D'altra banda, l'acusació considera que, en previsió de l'increment d'estacions d'ITV que estava a punt d'adjudicar-se, els implicats, "al capdavant dels quals hi ha Oriol Pujol", van crear la societat Upprime, amb la finalitat de participar en el repartiment.

Les converses del "gran cap Oriol"

El fiscal recull en el seu informe les converses dels implicats en la presumpta trama de les ITV. El nom d'Oriol Pujol apareix en nombroses ocasions. Els imputats en aquest cas l'anomenen de diverses maneres: "alt comandament", "gran cap Oriol", "el nostre líder espiritual" i "Zumosol".

El fiscal afegeix que el llavors secretari del Govern català-avui conseller de Justícia-, Germà Gordó, "tenia coneixement de les negociacions" en el sector. Matisa, però, que es desconeix si "era copartípice dels fins espuris".

Oriol Pujol apareix en les gravacions del 'cas Campió'

El nom d'Oriol Pujol, secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya, i fill de l'expresident català Jordi Pujol, apareix en les gravacions telefòniques que la Unitat Central de Delictes Econòmics i Fiscals de la Policia Nacional (UDEF) ha lliurat al jutge del 'cas Campió', que investiga el presumpte cobrament de comissions per alts càrrecs públics. Josep Pujol Ferrusola hauria regularitzat en les últimes setmanes "22 milions d'euros" de la família, dipositats en entitats financeres de l'estranger i un altre fill de l'expresident hauria viatjat a Suïssa.

Oriol Pujol va negociar el mapa arreglat de les ITV amb un exdiputat de CiU


Oriol Pujol, secretari general de CDC i hereu polític de l'expresident, va oferir directament a l'exdiputat de CiU i advocat de Itevelesa, Heribert Padrol, que fos aquest "ha de dictar les bases del nou concurs" de les ITV de la Generalitat. Això és el que denuncia en un nou informe l'Agència Tributària inclòs en el sumari del cas.

La farmàcia de Bauzá facturà quasi 1,2 milions a l'Ib-salut el 2011

La farmàcia que el president del Govern del PP balear, José Ramón Bauzá, té -malgrat l'incompatibilitat legal- a Marratxí va facturar a l'Ib-salut un total d'1.187.839,27 euros l'any 2011. Així ho afirma el conseller de Salut, Martí Sansaloni (PP), durant la reunió de la comissió de Salut del Parlament, com a resposta a unes qüestions plantejades pel diputat socialista, Vicenç Thomàs.

El grup socialista a la Cambra autonòmica ha demanat formalment avui disposar d'aquesta informació, per poder esclarir, almenys en part, el trencaclosques de les activitats privades del president.

Segons han criticat, fa més de quatre mesos que havien sol·licitat les dades de facturació de l'apotecaria de Bauzá, i fins el moment, la conselleria del ram no els havia contestat.

"La meva tasca és controlar i la seva respondre", ha dit el socialista Vicenç Thomàs al conseller Sansaloni, abans de donar-li les gràcies per haver cedit finalment aquestes dades a l'oposició.

Tanmateix, els socialistes no han desaprofitat l'avinentesa per a criticar un altre pic l'«opacitat i falta de transparència» del Govern Bauzá, ja que segons el seu parer, s'han torbat massa a respondre.

Entre la informació sol·licitada hi ha dades d'import econòmic, nombre de receptes i nombre d'envasos facturats en cada un dels anys que van del 2004 fins el 2011.