dissabte, 15 de desembre de 2012

Milers de persones a Castelló en defensa de la llengua i contra la reforma Wert

La manifestació per la Llengua i en record de les Normes de Castelló ja és en marxa a la capital de la Plana. Milers de persones hi participen, força més que en anys anteriors, en un ambient molt reivindicatiu i festiu alhora. En la capçalera entre altres hi ha el màxim dirigent del PSPV, Ximo Puig, la regidora d'EU Carmen Carreras i els diputats Marina Albiol i Lluís Torró, el diputat de Compromís Joan Baldoví, el diputat de la CUP Quim Arrufat, Agustí Cerdà (ERPV), Joan Francesc Mira i el president d'Escola Valenciana Vicent Moreno. Entre els manifestants s'ha desplegat la famosa senyera infinita d'Almenara.

Els manifestants estan recorreguen el centre de la capital de La Plana entre consignes en defensa de la llengua, contra la reforma Wert i contra les retallades a l'ensenyament públic. La presència dels sindicats és destacada així com també la de representants d'organitacions de la resta del país. Entre els manifestants hi ha la Muixaranga de Castelló que va alçant torres en diversos punts del recorregut.

Recordant les Normes, contra Wert

Fa vuitanta anys que les principals institucions culturals del País Valencià signaren les 'Normes de Castelló' amb què s'acceptava la unitat lingüística amb tota la seva diversitat. Per commemorar el vuitantè aniversari de les també anomenades 'Normes del 32', avui hi ha convocada una manfiestació a Castelló de la Plana en defensa de la llengua, justament en un moment en què és més atacada que mai. De fet, la manifestació d'avui també esdevé una resposta popular a l'atac contra l'ensenyament en català del govern espanyol.

Aquesta és la primera gran marxa contra el projecte de Wert en què hi haurà representants de tots els Països Catalans. Amb el lema 'Que no et retallen la llengua. Pels drets socials i lingüístics', la jornada comença al matí amb diverses conferències. A les sis de la vesprada surt la manifestació de la plaça de la Independència fins a la Pèrgola, on després hi actuaran Obrint Pas, Agravaits i KOP.

Prop de dues-centes entitats han donat suport al Manifest per la llengua. En el text, els signats recorden 'el context d'atacs sense precedents immediats cap a la nostra llengua' i declaren: 'Només n'eixirem ben parats si ens mantenim units i hi responem de manera ferma i contundent'.

Denuncien que l'avantprojecte de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l'Educació (LOMQE) 'pretén relegar el català, el basc i el gallec a una posició d'indigència i marginalitat en els respectius sistemes educatius' i que és l'enèsim intent del poder central unitarista i monolingüe de trencar el compromís de convivència entre les llengües i les cultures en el marc de l'estat'.

Per això recorden l'acte commemoratiu dels cinquanta anys de les Normes de Castelló, quan el 25 d'abril de 1982 la Plaça de Bous va ser un clam en defensa de la unitat de la llengua. Allà on Joan Fuster pronuncià un dels discursos més cèlebres, marca històrica i de referència per als defensors de la llengua i la cultura. 'Trenta anys després, volem recuperar aquell esperit unitari i proclamar en veu ben alta, com va fer Joan Fuster en aquella ocasió, que contra les maniobres hostils al nostre idioma, el poble valencià conscient alçarà la resistència més decidida i més clara'.

La trama de frau fiscal 'Emperador' es remunta a fa 50 anys

La Policia sospita que el blanqueig de diners dut a terme per part d'empresaris espanyols descobert en l'operació Emperador podria "remuntar-se a 50 anys enrere" en ple franquisme, el que "redundaria en un greu perjudici a la hisenda pública espanyola". Així consta en un informe de la Policia Nacional contingut en la peça del cas Emperador que investiga l'anomenada "trama hebrea", una organització dirigida per ciutadans d'origen israelià que ajudava als empresaris i a la xarxa xinesa liderada per Gao Ping a blanquejar grans quantitats de diners.

Segons l'informe, els membres d'aquesta xarxa van saber "capaços interès la particular idiosincràsia d'una comunitat (l'hebrea) que tradicionalment ha gaudit d'uns recursos i coneixements sobre l'univers financer, així com del comerç de materials preciosos".

En aquesta trama figuren joiers i "diamanters" membres d'una xarxa que, segons la policia, té una "estructural discreció" que ratlla "l'hermetisme en certs aspectes", el que els va permetre estendre la seva capacitat d'influència i la seva "domini del mercat clandestí".

D'aquesta manera, la seva activitat va estar "oculta no només davant l'opinió pública", sinó també a les institucions i organismes que investiguen el frau a Hisenda, destaca la Policia.

La "trama hebrea"

Segons l'informe, els clients d'aquesta organització són "extensos" i aquestes relacions delictives tenen un origen divers, que és o bé pel "boca a boca" de certs empresaris, o bé per relacions "més profundes" que es remunten a fa mig segle, tal com es reflecteix en algunes converses telefòniques intervingudes.

La "trama hebrea" té una estructura nacional composta per membres de la comunitat jueva establerts a Espanya i que constitueixen el "nucli" de la xarxa, així com una altra internacional que estén la seva influència a diferents països d'Europa.

Aquesta trama, liderada a Espanya per Malka Mamam, espanyola nascuda a Israel detinguda durant l'operació Emperador, es dedicava d'una banda a captar empresaris "amb un enorme volum de negoci", moltes vegades dedicats a vendre béns a l'engròs i que generaven una ingent quantitat de diners en metàl·lic, als quals la policia qualifica de "donants" i en què s'englobarien membres de la xarxa de Gao Ping.

Aquestes persones lliuraven en mà als membres de la "trama hebrea" elevades sumes de diners, després del que ells es les tornaven mitjançant transferències bancàries des comptes en paradisos fiscals com Suïssa, Panamà o Hong Kong. D'aquesta manera, els empresaris evadien el pagament d'impostos.

D'altra banda, també captaven a empresaris i persones acabalades, als quals la policia anomena "receptors", amb molts diners en paradisos fiscals i que, o bé volien tenir-lo en metàl·lic sense pagar impostos, o bé no desitjaven que se sabés el seu veritable patrimoni.

La xarxa hebrea transferia els diners als primers i el lliurava en metàl·lic als segons a canvi de comissions, i col·laborava per a això amb la xarxa de Gao Ping, que necessitava traspassar a la Xina grans quantitats de diners líquids sense pagar impostos.

La seva entramat internacional estava liderat per François Leiser, que el dirigia des de Suïssa i es dedicava a determinar les operacions financeres a realitzar amb els clients de l'organització.

La Policia detecta més el que anomena "estructures paral·leles" de la xarxa, que exercien d'intermediaris d'empresaris o adinerats necessitats de diners líquids, entre els quals hi ha Javier Eduardo Rosón Boix, l'empresari Vicente Maria Gregori Abello, Rafael Pallardo o Fermín Lecanda.

Li diuen màfia xinesa però els mafiosos i lladres són feixistes espanyols

Nombrosos espanyols han blanquejat diners a través de la trama desmantellada amb l'Operació Emperador. Empresaris a la recerca de liquiditat contactaven amb banca privada suïssa i andorrana per portar diners dels seus comptes opacs de tornada a Espanya sense deixar rastre. Així ho expliquen fonts de banca privada i de l'advocacia, que detallen com rentaven capitals dels empresaris que figuren en el sumari del cas o podrien fer-ho.

Sonda espacial xinesa passa prop d'asteroide Tutatis

La sonda espacial Chang'i-2 de la Xina va realitzar amb èxit una maniobra que va consistir en passar prop de l'asteroide Toutatis, al voltant de set milions de quilòmetres de distància de la Terra. Viatjant per l'espai profund, la sonda Chang'e-2 va passar prop de l'asteroide el 13 de desembre a les 13:30:09 hora de Beijing (08:30:09 GMT), ha anunciat avui l'Administració Estatal de Ciència, Tecnologia i Indústria per a la defensa nacional de la Xina.

Aquesta és la primera vegada que una nau espacial no tripulada llançada des de la Terra realitza un albirament tan proper de l'asteroide, anomenat així en honor d'un déu cèltic de la tempesta, paredre de Zeus, Júpiter, Perkunas, Tor o Varuna.

Aquest esdeveniment també va convertir la Xina en el quart país, després dels Estats Units, la Unió Europea i Japó, amb capacitat per examinar l'asteroide des d'una nau espacial. La Chang'i-2 es va acostar a 3,2 quilòmetres de l'asteroide Tutatis i va fotografiar l'asteroide a una velocitat relativa de 10,73 quilòmetres per segon, va dir SASTIND en una declaració.

Fonts de l'administració van dir a Xinhua que la sonda Chang'e-2 continuarà amb el seu viatge per l'espai profund i s'ubicarà a més de 10 milions de quilòmetres de distància de la Terra el gener de l'any. La Chang'i-2 va ser llançada l'1 d'octubre de 2010 des del Centre de Llançaments Satelitales de Xichang i després va orbitar la Lluna per concloure una investigació més àmplia que la seva predecessora, la Chang'i-1.

La sonda Chang'e-2 va deixar la seva òrbita lunar per a una missió més àmplia cap al punt Terra-Sol L2 Lagrangian el 9 de juny de 2011, després de concloure els seus objectius lunars que van recollir dades per completar el mapa lunar. La sonda va sortir aquest any de L2 per iniciar la seva missió cap a Tutatis.

"L'èxit de les missions ampliades també signifiquen que ara la Xina té naus espacials amb capacitat per a vols interplanetaris", va dir Wu Wiren, princpal dissenyador del programa de sondes lunars de la Xina.

Les missions ampliades de la Chang'i-2, realitzades a milions de quilòmetres de la Terra, han posat a prova la xarxa de rastreig i control espacial de la Xina, incloent dues estacions de mesurament i control recentment construïdes a la regió autònoma Uygur de Xinjiang i en la nord-oriental província de Heilongjiang.

L'asteroide Tutatis -de 4'5 kms- passa prop de la Terra


Aquesta setmana el radar Goldstone de la NASA està rastrejant un asteroide de grans dimensions mentre passa prop de la Terra i està obtenint imatges inusualment nítides de la trontollant roca espacial: "No hi ha perill de col·lisió amb la Terra", afirma Lance Benner, del Programa d'Objectes Propers a la Terra. "Durant el seu màxim acostament, el 12 de desembre, l'asteroide 4179 Tutatis estarà ubicat a 7 milions de quilòmetres de distància, el que equival a 18 vegades més lluny que la Lluna".

Bayer, als tribunals pels danys d'un anticonceptiu

La família de Marion Larat (foto), una jove francesa que va patir un greu accident cerebrovascular (ACV) causat per la píndola anticonceptiva Meliane, ha decidit denunciar en els tribunals el gegant farmacèutic alemany Bayer. La demanda es dirigeix ​​contra el director general de Bayer a França i contra el responsable de l'Agència Nacional de Seguretat de Mediamentos (ANSM), en aquest cas per no haver aconsellat que la píndola fos retirada del mercat.

Divendres, l'advocat dels Larat presentar una denúncia per "atemptat involuntari contra la integritat d'una persona humana" a la fiscalia de Bobigny, prop de París, segons ha avançat Le Monde. L'advocada, anomenada Em Jean-Christophe Coubris, que assisteix també a centenars de víctimes del aprimant Mediator, vol "sensibilitzar la població sobre els perills de la píndola", i es pregunta "per què les píndoles de tercera generació, que són més cares, més perilloses i no més eficaces que les precedents segueixen al mercat".

Marion Larat, que va prendre la píndola Meliane durant quatre mesos, va patir un atac vascular que la va fer caure en coma i li va deixar greus seqüeles. El seu cas va ser analitzat per la comissió d'accidents mèdics de Bordeus, que va dictaminar el juny passat que l'ACV havia estat causat per la píndola.

Bayer i altres grans laboratoris que fabriquen els anticonceptius de tercera i quarta generació no neguen els riscos de trombosi lligats a la presa de les seves píndoles, però es protegeixen de possibles accions legals escrivint en els prospectes. En l'època en què Larat prenia les pastilles, el prospecte no esmentava l'augment de risc de patir trombes i embòlies arterials respecte a les píndoles de segona generació, segons diu la denúncia.

Els pares de Marion Larat i Pierre Markarian, el pare d'una altra suposada víctima (Theodora, morta als 17 anys a causa d'una embòlia pulmonar després de prendre durant diverses setmanes el contraceptiu Mercilon), han demanat a les autoritats sanitàries franceses que prenguin mesures, i el Govern francès acaba de retirar el reemborsament de la Seguretat Social per a les píndoles de tercera generació, que havia de ser efectiu al setembre de 2013. Un informe de la comissió de transparència del ministeri va alertar el juny que les píndoles podien ser perilloses i no havien de ser finançades.

La primera denúncia penal a França se suma a l'augment de la inquietud en diversos països occidentals sobre l'ús dels anticonceptius orals. Als Estats Units, Canadà, Austràlia, Suïssa i Alemanya ja hi ha centenars de denúncies en curs.

A Espanya, l'Agència Espanyola del Medicament ja va conèixer i va alertar sobre aquests riscos el 2001, informa Emilio de Benito. Una portaveu del Ministeri de Sanitat afirma que no hi ha hagut efectes adversos ni denúncies. Aquest diari va intentar parlar amb Bayer a Madrid de l'assumpte però no ho va aconseguir.

Díaz Ferrán no va pagar res d'IRPF a Hisenda el 2009

L'expresident de la CEOE Gerardo Díaz Ferrán -a la presó per delictes d'insolvència punible i evasió de capitals- no va pagar res a Hisenda en la seva declaració de l'Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF) corresponent a 2009. Aquest exercici va efectuar una declaració conjunta amb la seva dona, Raquel S. G., però ni un ni l'altra van pagar un euro al fisc. I això malgrat que en la declaració del 2007 va admetre que posseïa un patrimoni -entre mansions, cases, finques, accions i inversions- que ell mateix valorà en uns 93 milions.

En l'IRPF del 2009, a Díaz Ferrán li sortia una quota a pagar al fisc d'una mica més de 5.000 euros. Però al fer-conjunta amb la seva dona, no van pagar res, ja que la declaració d'ella llançava una quota a retornar similar. Per aquest motiu, tots dos van optar per fer una declaració conjunta i compensar. A la casella final de l'IRPF van col·locar un zero.

Fonts de la investigació que instrueix el jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco contra Díaz Ferrán assenyalen que les últimes declaracions de renda de l'expresident de la CEOE "estan plenes de llacunes i dades econòmiques incertes". I interpreten el desfasament entre els anys 2007 i 2009 en els "ocultacions de patrimoni i deutes falses que va començar a tramar Díaz Ferrán per evitar pagar els seus múltiples creditors".

En la seva declaració patrimonial de 2007, Díaz Ferrán va admetre tenir béns per valor de 93 milions. Va declarar disposar de set cases. La més cara, a la qual dóna un valor de 578.116,16 euros, és la familiar que té al carrer de Juan Belmonte, a l'exclusiva urbanització del parc del Comte Orgaz, de Madrid. Entre la parcel·la i l'habitatge en si, l'immoble ocupa uns 1.600 metres quadrats. També diu tenir dues cases més a Madrid capital, que taxa en 759.000 euros, així com altres a Coslada (Madrid), Castelló i Alacant. Totes elles les valora en 1,4 milions d'euros.

Va ser precisament el 2007 quan Díaz Ferrán, a través d'una societat instrumental, va adquirir un dels dos apartaments de superluxe que encara té a l'Hotel Plaza de Nova York (EUA). El segon apartament el va comprar el 2008. Ara els té en venda per gairebé 12,4 milions.

El seu patrimoni el 2007 també incloïa, a més, 35 parcel·les a la província de Lugo, amb uns 65.000 metres quadrats d'extensió, a les que va donar un valor a efectes fiscals de només 28.000 euros. També posseïa nou comptes bancaris amb un saldo a favor total de 39.600 euros, així com fons d'inversió per import de 481.297 euros, dels quals uns 460.000 estaven canalitzats a través de Fleming Liquiditi Funds JP Morgan.

A més, el 2007 va confessar disposar de participacions en 16 societats que l'han generat 2,3 milions d'euros en patrimoni personal (la que més, 1,2 milions, en la societat Autobusos Urbans, SA.). On més diners confessa tenir és en accions de la societat Holdisan Inversions (89.400.000 d'euros). Aquesta és l'empresa que va utilitzar per adquirir un dels dos luxosos apartaments del novaiorquès Hotel Plaza.

El 2007 va pagar, doncs, al fisc una mica més de 51.000 euros, el 2009, en canvi, el va ajustar l'IRPF amb la seva dona per no pagar res, i en la declaració de 2010 va ser Hisenda la que va haver de pagar-li a ell una mica més de 2.000 euros, segons dades facilitades per una agència de detectius a la policia a través de l'anomenada Xarxa Blava.

El 2010, Díaz Ferrán estava immers en un fraudulent procés (el que que l'ha portat a la presó per alçament de béns i evasió fiscal) tenia com a finalitat desfer-se de tots els seus béns. Amb la intenció d'evitar que se'ls prenguessin en els concursos de creditors que planaven sobre ells i que ja acumulaven al voltant de 10.000 persones o entitats, bona part d'ells treballadors. Per evitar perdre els seus béns en detriment dels creditors, Díaz Ferrán va contactar amb l'empresari valencià Àngel de Cabo, a qui va presentar davant els treballadors com l'home que anava a reflotar els seus negocis. En realitat, De Cabo, que també està pres per aquests tripijocs, comprava les societats en connivència amb Díaz Ferran i tractava d'embrollar dels concursos per després repartir-se els béns entre els dos.

Fa 8.000 anys ja fèiem formatge

Un colador d'argila (foto) descobert a Polònia indicaria que els humans van començar a produir formatge fa uns 8.000 anys. El descobriment posa en evidència que els humans feien formatge en els inicis del període Neolític, uns 3.000 anys abans del que els científics pensaven.

Les restes de l'antic formatge van ser descoberts per investigadors de la Universitat de Bristol (Regne Unit), de Gdansk (Polònia) i Princeton (Estats Units) després d'examinar unes olles poloneses fetes de fang amb forats a dins trobades en excavacions.

Una anàlisi de les restes van revelar que contenien lípids de llet, la qual cosa va portar als científics a concloure que l'olla era utilitzada com colador de formatge.

"La pregunta és quant de temps els va prendre descobrir aquesta tecnologia de transformar llet en productes fermentats i eventualment en formatge, i això és molt difícil de desxifrar", assenyala Peter Bogucki de la U. de Princeton. "Crec que això va ser clau en la innovació del Neolític, el poder produir un producte que es pot emmagatzemar d'un producte perible i difícil de manipular com la llet, i fer-ho de forma rutinària i repetitiva, amb continus refinaments. I això, pocs mil·lennis després de domesticar bestiar, ovelles i cabres".

Abans d'estudiar les restes, els experts pensaven que l'olla s'utilitzava com una tapa o per colar mel o cervesa.