dilluns, 8 d’octubre de 2012

Rússia planeja col·locar una radiobalisa a l'Apophis

Rússia planeja enviar a la pròxima dècada una nau espacial a la trobada de l'asteroide 2004 MN4 o Apophis (foto) per col·locar una radiobalisa en la superfície d'aquest objecte potencialment perillós per a la Terra, ha comunicat avui el director de Roscosmos, Vladímir Popovkin: "Desenvolupem un projecte que preveu el descens de un mòdul especial en l'asteroide per col·locar una radiobalisa", ha afirmat Popovkin en intervenir aquest dilluns a l'Institut d'estudis espacials.

La radiobalisa, segons ell, seguiria treballant fins i tot després d'exhaurida la vida operativa del mateix aparell.

Anteriorment es va estudiar la possibilitat de posar una radiobalisa no en la superfície sinó en l'òrbita d'Apophis, per precisar les seves característiques i calibrar el risc d'una col·lisió amb el nostre planeta.

L'asteroide Apophis, conegut també com 2004 MN4, és potencialment el més perillós dels objectes espacials que s'acosten a la Terra. En 2029, aquest asteroide de 270 metres de diàmetre i 46 milions de tones passarà a una distància de només 36.000 quilòmetres de la superfície terrestre, l'altura habitual dels satèl·lits geoestacionaris.

És probable que l'asteroide passi en aquesta data per l'anomenat "pany gravitacional", capaç de modificar la seva òrbita i situar-lo en una trajectòria de col·lisió amb la Terra durant la trobada següent, al 2036.

Rússia contra Apophis


Els científics russos planegen enviar una estació automàtica d'investigació a l'òrbita de l'asteroide Apophis, la major amenaça per a la Terra, per evitar una possible col.lisió. La missió principal de l'estació serà portar a l'òrbita d'Apophis un petit satèl·lit que haurà de precisar la trajectòria del cos celeste fins a l'any 2036, quan, segons es creu, aquest podria topar amb el nostre planeta. El satèl·lit estarà equipat amb un radiofar autònom, així com amb una font d'energia radioisotópica i uns acumuladors. Si Apophis passa a través d'una regió específica de 610 metres d'amplada de l'espai, com com ho farà al 2029, llavors Apophis i la Terra estaran en el mateix lloc set anys més tard: El divendres 13 abril, 2036.

/2012/04/russia-contra-apophis.html

Científics xinesos volen canviar el curs de l'asteroide Apophis amb una nau espacial


Els científics xinesos proposen canviar la trajectòria del gegantesc asteroide anomenat Apophis o 2004 MN4 que estarà bastant a prop de la terra l'any 2029. L'asteroide té una massa de 46 milions de tones i un diàmetre de 270 metres i s'acostarà a la Terra uns 37-38 mil quilòmetres. Si l'asteroide entrés en una petita àrea de l'espai d'uns 600 metres d'ample, anomenat "bocaclau" (bocallave), podria tornar a la Terra en 7 anys i això li dóna una probabilitat de xoc el 13 abril 2036, encara que aquesta probabilitat és considerada molt baixa.

/2011/08/cientifics-xinesos-volen-canviar-el.html

Desacord entre la NASA, Xina i Rússia sobre l'impacte d'Apophis

Agost 19, 2011: L'any 2004, Roy A. Tucker, David J. Tholen i Fabrizio Bernardi, així com l'Observatori Nacional de Kitt Peak, van identificar l'asteroide Apophis. Segons els càlculs preliminars es va estudiar la possibilitat que aquest asteroide impactés a la Terra l'any 2029. No obstant això, càlculs posteriors van explicar que les possibilitats eren mínimes. Per la seva banda, els informes emesos per Rússia afirmen que les possibilitats que Apophis xoqui amb la Terra són molt altes. Ahir Xina va aixecar les alertes en afirmar que els seus científics proposen canviar la trajectòria d'Apophis o 2004 MN4 que estarà bastant a prop de la terra l'any 2029. Amaga informació la NASA? El vídeo és en anglès (altres vídeos a l'enllaç) però les imatges són prou aclaridores sobre la missió de la nau.

L'escàndol de les preferents al Wall Street Journal

The Wall Street Journal ha portat a primera plana un cas que, segons recorda el diari nord-americà, ha deixat a més de 700.000 afectats. La publicació econòmica es fa ressò de les protestes que s'han portat a terme pels "estafats" amb les preferents en un ampli reportatge que parla sobre la crisi de credibilitat de les entitats bancàries espanyoles.

El diari no dubta a qualificar l'escàndol de "desastre" i explica, amb testimonis de casos concrets, com els clients van ser encoratjats a invertir en aquestes participacions a canvi d'alts interessos per, de la nit al dia, trobar que havien perdut els estalvis de tota una vida.

Arran d'això, el diari subratlla, citant diversos experts com el professor de la Universidade dóna Coruña diumenge Bell, que "mentre persisteixi la desconfiança en el sistema bancari, la fugida de capitals continuarà".

Guindos: "Les preferents van ser col·locades entre gent que no les entenia"

"El vergonyós enfrontament entre els bancs i els seus clients està erosionant encara més la confiança en un sistema que ja pateix enormes pèrdues lligades a la bombolla immobiliària", ressalta la publicació. Així mateix també recorda que els bancs espanyols s'han convertit cada vegada més en "addictes" als préstecs d'emergència del Banc Central Europeu.

El diari també destaca unes declaracions del ministre d'Economia, Luis de Guindos, realitzades el passat dimecres al Congrés: "Desafortunadament aquesta situació ens fa ser únics. Espanya és l'únic país del món civilitzat on les preferents van ser venudes als clients". Per Guindos, segons cita The Wall Street Journal, el problema no és el producte en si, sinó que "els títols van ser col·locats entre gent que no els entenia".

El Fons de rescat és vigent des d'avui

Els ministres de finances de la zona euro llancen avui un fons de rescat permanent per 500.000 milions d'euros, posant en vigència una defensa més contra la crisi del deute que ara amenaça Espanya. El fons, el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (Mede), serà usat per prestar als països de la zona euro amb problemes financers, a canvi de reformes fiscals i estructurals estrictes que busquen emmanillar novament a les economies que van 'perdre la fe dels inversors', els mateixos que crearen l'estafa-crisi i que ara imposen als pobles 'solucions' suïcides.

És part de la iniciativa de l'àrea de la moneda única per reformar les seves estructures econòmiques i aplicar una integració més profunda, una discussió que avançarà el dilluns amb les converses al voltant d'una idea per crear un pressupost únic de la zona euro.

Els ministres de Finances de la zona euro -majoritariament neoliberals-, que conformen la junta de governadors del Mede, mantenen la seva trobada inaugural a Luxemburg, dos anys després que els caps de la UE -sota les ordres d'Alemanya, Holanda i França- donessin suport a la idea d'establir aquesta institució permanent.

"El Mede estarà operatiu a partir de dilluns", ha dit un responsable de la zona euro, vinculat a aquest mecanisme. La capacitat de préstec del fons es basarà en un capital aportat de 80.000 milions d'euros i un capital accessible de 620.000 milions d'euros, contra el qual el Mede s'endeutarà en el mercat per prestar als governs que no poden finançar-se als mercats com abans.

Arribarà gradualment la seva capacitat plena cap al 2014

La seva primera tasca serà donar a Espanya per a la recapitalització del seu sector bancari, colpejat pel col·lapse del mercat de béns arrels, un programa heretat de la Facilitat Europea d'Estabilitat Financera (FEEF). Madrid probablement sol·liciti uns 40.000 milions d'euros per recapitalitzar els seus bancs després d'unes avaluacions independents de les necessitats del sector, una suma bastant inferior als 100.000 milions d'euros pressupostats pels ministres de finances de la zona euro en juliol.

Els diners del Mede fluirien a Espanya el novembre, després que les autoritats de la competència de la Comissió Europea aprovin les condicions per a la recapitalització de cada banc.

Font: Dpa.

Rússia desafia el desplegament de l'escut antimíssils dels EUA

Les autoritats russes, a més d'estar preparades davant qualsevol amenaça, busquen posar remei al "problema de l'escut antimíssils nord-americà" millorant les seves forces militars, segons les declaracions d'aquest dilluns del ministre de Defensa, Anatoliy Serdyukov: "No voldria aprofundir en aquest tema, però li asseguro que a més de que les forces de contenció nuclear són d'un nivell molt alt, disposem de seriosos projectes vinculats amb l'elaboració d'armes d'alta precisió. Per això ens sentim segurs".

Segons el ministre, el programa de rearmament (aprovat el 2010), a vuit anys vista, dóna una resposta adequada al pla nord-americà ja que per l'any 2020 el 70% de les armes de l'Exèrcit rus seran models nous i la resta es modernitzarà.

En aquest sentit, l'alt càrrec rus ha afirmat que el seu país seguirà reclutant noves forces militars amb un alt grau de preparació, emprant tecnologies complexes i costoses.

Aquestes declaracions es produeixen poc després dels informes al voltant de la conclusió de la instal·lació del sistema de defensa antimíssils nord-americà a diverses nacions europees, i després que Espanya hagi donat llum verda a aquest programa nord-americà a la base de Rota (Càdis).

El tema del desplegament de l'escut antimíssils a Europa s'ha convertit en un dels principals cavalls de batalla en les relacions de Washington i Moscou, i "ha obligat a Rússia a adoptar posicions més radicals sobre això".

Les autoritats russes informen, a més, del disseny d'un nou sistema de míssils a força de combustible líquid, equipats amb un dispositiu capaç de superar l'escut antimíssils que EUA desplega a Europa.

En els propers 10 anys Rússia comptarà amb altres 400 míssils balístics intercontinentals moderns amb base a terra i en mar, vuit submarins portamissils estratègics, prop de 20 submarins multifuncionals, més de 50 vaixells de guerra, al voltant de 100 aparells espacials d'ús militar, més de 600 avions moderns, inclosos caces de cinquena generació, més de 1.000 helicòpters, 28 complexos de sistemes de míssils S-400, 38 complexos de míssils Iskander-M i més de 2.300 tancs, entre altres pertrets i vehicles.

Aquests fets posen de manifest les anteriors declaracions del president rus, Vladímir Putin, quan va prometre una "reacció apropiada" als intents dels EUA per establir un sistema d'escut antimíssils a Europa, si Amèrica del Nord no donava garanties jurídiques que el sistema no representarà cap amenaça per Moscou.

Quina seria la política econòmica de la Catalunya independent?

Vicenç Navarro: Aquest article assenyala que el futur d'una Catalunya independent, en el cas de que ocorregués, dependria de les forces polítiques que la governessin. L'article mostra l'orientació ultraliberal d'economistes amb sensibilitats independentistes promoguts per l'actual televisió pública catalana, TV3, que en cas que s'apliquessin les polítiques públiques que proposen afectarien negativament el benestar de les classes populars de tal Catalunya.

Un argument que els independentistes catalans utilitzen per aconseguir el suport de les esquerres catalanes al projecte independentista és subratllar que les classes populars-és a dir, la classe treballadora i grans sectors de les classes mitjanes de renda mitjana i baixa-es beneficiarien que Catalunya fos independent, ja que Catalunya controlaria els seus propis recursos i podria establir un Estat del Benestar millor que l'existent avui en dia, on "l'espoliació" de Catalunya per part d'Espanya està restant recursos per aquest Estat del Benestar.

Ara bé, els proponents d'aquests arguments no semblen adonar-se de diversos fets. Un és que la Catalunya independent, la seva composició, recursos i distribució-en cas que s'establís-, dependria en gran manera de la força política que liderés el procés de transició a la independència i que probablement governés la nova Catalunya.

Per això per veure la bondat de tal procés, un s'ha de preguntar quina seria la força política que tindria més possibilitats de dirigir aquesta nova Catalunya. De nou, hi ha diverses alternatives, però una d'elles és que el futur govern d'aquesta Catalunya independent fora dirigit per la coalició conservadora liberal que ja governa avui la Generalitat de Catalunya, és a dir, CiU, la qual continuaria instrumentalitzant els mitjans d'informació públics de la Generalitat, com ara Catalunya Ràdio i TV3, per aconseguir els seus objectius polítics.

En realitat, és més que probable que fos CiU la que governés aquesta nova Catalunya independent. La futura Catalunya, doncs, seria conservadora-liberal (seguint polítiques econòmiques semblants a les neoliberals que tal govern ha realitzat a Catalunya i ha donat suport a les Corts Espanyoles).

Als lectors que creguin que exagero, em permeto remetre a la versió econòmica més promoguda avui per TV3, el canal públic televisiu. L'economista més promogut per TV3 (en realitat referit per una veu prominent d'aquesta cadena com el "economista de la casa"), és l'independentista Sala i Martín, el qual dóna una hora setmanal de "lliçons" d'economia en aquest canal. La seva sensibilitat ultraliberal és plenament coneguda, sent un defensor de la plena privatització de la Seguretat Social i dels serveis públics de l'Estat del Benestar. De fet, en més d'una ocasió ha parlat molt favorablement de la total privatització de les pensions imposada al poble xilè pel General Pinochet.

La seva oposició a l'intervencionisme de l'Estat arriba a quotes extremes, donant suport mesures que considera avalades per una evidència empírica en realitat inexistent. Així, en el seu programa diari sobre economia (patrocinat per La Caixa, la qual, sense cap dubte, tindria una enorme influència en la nova Catalunya) a la televisió en línia de La Vanguardia (el diari més conservador de Catalunya), el dia 17 de setembre de 2012, va parlar en contra de la intervenció de les autoritats públiques per servir a la ciutadania doncs afirmava que, tot i les bones intencions que aquests autoritats puguin tenir, el resultat final d'aquestes intervencions ha estat oposat al desitjat. I va posar com a exemple la normativa governamental que les persones han de cordar-se els cinturons en els cotxes.

Segons Sala i Martín, aquesta mesura que intentava protegir la ciutadania va aconseguir el contrari, ja que -segons ell- va comportar que la mortalitat en els accidents augmentés en lloc de disminuir, pel fet que la gent es creia més segura portant el cinturó i conduïa més confiada i irresponsablement. He d'admetre que fins i tot jo, que he llegit escrits de Sala i Martín i sé de les seves exageracions (en una ocasió va indicar que el govern més semblant al tripartit català era el govern de Corea del Nord-tinc l'evidència per mostrar aquesta exageració-i escàs rigor en les seves presentacions-veure el meu article "La manipulació neoliberal de la imatge d'Espanya", Fundació Sistema, 08.10.10-) em va sorprendre que arribés a aquest nivell de falsedat.

Tota, repeteixo, tota l'evidència científica publicada pels salubristes experts en accidents ha mostrat que el fet que els conductors i passatgers hagin de portar cinturó, ha salvat milions de vides a causa, no només a un descens de mortalitat en accidents, sinó també a un descens del nombre d'accidents. L'evidència científica d'això és aclaparadora, la qual cosa no és fre perquè aquest economista continuï dient el contrari.

La mateixa falta de rigor era utilitzada en la segona part de la seva argumentació, ja que aquesta falsedat era una introducció per altra, en la qual afirmava que "quan les autoritats públiques posen un impost sobre la renda redueixen els incentius per treballar". En aquest supòsit es fa la sorprenent conjectura que el nivell de renda d'una persona depèn del temps i dedicació al treball d'aquesta persona, afirmació que no té evidència que la recolzi.

En realitat, entre les persones més ben pagades a Espanya hi ha els dirigents de la banca que, a més, paguen menys impostos que el ciutadà normal i corrent que treballa molt, molt més que el banquer. En realitat, si fossin certs els supòsits de Xavier Sala i Martín, seria aconsellable que es gravés al màxim als banquers perquè deixessin de treballar, ja que la seva feina ens ha portat a un desastre.

En una altra presentació recent afirmava que la baixada de la mitjana de salaris es devia al fet que havia augmentat el nombre de treballadors, i molts dels nous entrants en el mercat de treball tenien salaris més baixos.

Les dades mostren que, tot i que aquesta situació explicaria aquestes dades en períodes anteriors, aquest no és el cas durant la crisi (des de 2007), on els salaris, mesurats per la seva capacitat adquisitiva, han baixat, cosa que Sala i Martín previsible no cita. D'altra banda, la seva idealització de la banca i dels seus instruments arriba també nivells hiperbòlics. Així, nega que hi hagi cap "malícia" (terme que utilitza) per part de les agències de valoració de bons (finançades per la banca) en les seves avaluacions. El fet que aquestes agències valorar en tot molt bé a la gran banca (el comportament va portar al desastre financer) que els pagava es deu, segons ell, a la incompetència. I així un llarg etcètera.

No cal dir que el cas del "economista de la casa, a TV3" és un cas extrem, però el fet és que els economistes de l'equip governamental de la Generalitat de Catalunya, encara que molt menys frívols i més rigorosos, són coneguts per la seva sensibilitat neoliberal, havent aplicat una enorme quantitat de retallades de despesa pública, emfatitzant la necessitat de privatitzar els serveis públics de l'Estat del Benestar, afavorint els serveis privats (la sanitat i educació privada, per exemple) sobre els públics (adduint erròniament que són més eficients que els públics).

Aquestes privatitzacions, però, empobreixen als serveis públics, utilitzats primordialment per les classes populars. No crec, per tant, que les classes populars es beneficiaran de tal Independència de Catalunya si la força hegemònica en aquest procés fos la dreta catalana.

No cal dir que un no pot ni ha d'intentar desacreditar l'independentisme (amb les bases populars tinc considerable simpatia, com va assenyalar en el meu article "Sí al referèndum a Catalunya", El Plural, 01.10.12, penjat al meu blog www.vnavarro.org) mostrant el caràcter clarament reaccionari de bastants dels seus economistes.

Hi ha economistes progressistes en aquest moviment independentista. Però aquests haurien protestar (i no ho estan fent) que els mitjans públics pagats per tots els catalans, tant els independentistes com els no independentistes, estigui promocionant els punts de vista d'un economista ultraliberal (negant un espai equivalent a punts de vista diferents ), les propostes s'han demostrat repetidament que perjudicarien al benestar i qualitat de vida de la majoria de la població catalana, que són les classes populars.

En aquesta línia, és també molt preocupant que l'instrument de major difusió de l'independentisme, TV3, està mostrant el seu nul vocació i sensibilitat democràtica, ja que un mitjà públic finançat per tots els ciutadans hauria d'estar obert a tots els punts de vista presents entre la població catalana, cosa que no passa. No em s'oposaria si en el mateix programa, al costat de Sala i Martín hagués un extremista de l'altre pol, un trotskista que volgués nacionalitzar tot, inclosa el celler de la cantonada, tal com Sala i Martín volgués privatitzar-ho tot. Però no es convida a cap trotskista ni a cap keynesià d'esquerres que tingui el mateix espai mediàtic. Convidar un de tant en tant no és pluralitat dels mitjans.

És aquest un indicador de la Catalunya que volen? Són una còpia dels mitjans instrumentalitzats pel PP a Madrid, només que en lloc de parlar castellà ho fan en català. Aquesta és, segons sembla, la Catalunya que volen. Si jo fos independentista, em preocuparia molt de la imatge que està donant TV3. No ho sóc, però sóc demòcrata, i el que està fent TV3 no és democràtic. Tot demòcrata, incloent-hi els independentistes, haurien denunciar.

Països del món feliciten Chávez per la seva victòria

Aquest mateixa matinada els presidents d'Argentina, Cristina Fernández, i Equador, Rafael Correa, han felicitat, a través dels seus comptes a Twitter, al president Hugo Chávez pel seu triomf. El president cubà, Raúl Castro també va felicitar al seu homòleg veneçolà. L'actualització de resultats del CNE amplia l'avantatge de Chávez: Amb el 94,19% de les actes processades, Chávez obté 7.860.982 vots, el que equival a 54,84%. Mentre que Capriles arriba a 6.386.155 sufragis, el que representa el 44,55%.

Amb dades actualitzades pel Consell Nacional Electoral (CNE) s'amplia l'avantatge d'Hugo Chávez en el recompte de vots emesos pels electors durant els comicis presidencials del 7 d'octubre.

Això d'un total de 14.610.768 vots escrutats, dels quals 14.333.620 són vàlids i 277.148 nuls, d'acord amb consulta feta a www.cne.gob.ve a les 3:00 del matí d'aquest dilluns.

Països del món, entre ells la Xina, Espanya i Hondures, felicitaren aquest dilluns a Hugo Chávez per haver guanyat les eleccions presidencials a Veneçuela d'aquest diumenge 7 de setembre, per governar durant el període 2013-2019.

Aquest mateixa matinada els presidents d'Argentina, Cristina Fernández, i Equador, Rafael Correa, felicitaren, a través dels seus comptes a Twitter, a Chávez pel seu triomf. El president cubà, Raúl Castro també es va congratular amb el seu homòleg veneçolà.

El portaveu del ministre de Relacions Exteriors de la Xina, Hong Lei, va expressar en roda de premsa que "el president Chávez va ser reelegit i Xina el felicita per això i vol que Veneçuela aconsegueixi nous èxits en el desenvolupament del país sota el lideratge del president Chávez".

Les relacions comercials entre ambdós països es van accelerar en els últims anys. El passat 28 de setembre, Veneçuela va aconseguir llançar el seu segon satèl·lit, Miranda, amb cooperació de la Xina.

El país asiàtic va proporcionar un crèdit d'uns 30 bilions de dòlars a Caracas, i Veneçuela ven al voltant de 640 mil barrils de petroli diaris a Beijing.

Per la seva banda, el Govern espanyol, presidit per Mariano Rajoy, va felicitar Chávez "per la clara victòria obtinguda". El Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació espanyol, va destacar, a través d'un comunicat, el "molt elevat nivell de participació" i el "clima pacífic i democràtic" en què es va desenvolupar la jornada electoral.

"Espanya felicita el president Hugo Chávez per la clara victòria obtinguda, així com a la resta de candidats i forces polítiques per la seva conducta democràtica i el seu ràpid reconeixement dels resultats, que va contribuir a la tranquil·litat i normalitat de la jornada electoral", va expressar l'ofici.

Alhora, el Govern espanyol va expressar el seu desig de seguir treballant amb Veneçuela en la intensificació de les relacions bilaterals, "en un esperit de diàleg constructiu" i sobre la base dels "múltiples llaços de tot tipus" que uneixen els dos països.

L'expresident d'Hondures, Manuel Zelaya, també es va pronunciar respecte al triomf de Chávez dient que les eleccions de Veneçuela les celebren els llatinoamericans que volen la "independència".

"El triomf que s'anuncia del president Hugo Chávez Frías el compartim tots els llatinoamericans que volem pàtria, que volem independència", ha afegit. Zelaya ha assegurat que "aquest és un triomf de la unitat llatinoamericana, és un triomf de la facultat que té el poble d'escollir als seus governants democràticament".

Va destacar que la victòria del president veneçolà també "és una resposta per la falta de proposta del neoliberalisme que ha fracassat i omplert de violència i corrupció als nostres països".

Holanda: Els abusos a menors en centres públics d'acollida són habituals

Una comissió oficial posada en marxa a la monàrquica Holanda ha registrat 800 denúncies d'abusos sexuals a menors en centres d'acollida finançats amb diners públics. El 2011, una altra comissió especial va revelar que prop de 20.000 menors d'edat van patir abusos sexuals des de 1945 per membres de l'església catòlica. Imatge: Beatrix d'Orange, la cap de l'organització de plutòcrates 'Bilderberg'.

L'organisme, conegut com a comissió Samson per la seva presidenta, Rieke Samson, ha posat en mans de les autoritats 42 casos. Els delictes associats a la resta haurien prescrit.

La comissió, que ha estudiat casos d'abusos sexuals ocorreguts des de 1945 fins 2010 en centres i famílies d'acollida finançats per l'Estat, es va crear a instàncies del Govern l'abril de 2010.

Segons Samson, en un 50% dels casos els agressors eren altres menors -d'una edat aproximada de 15 anys-, que al seu torn també havien patit abusos. L'informe especifica, a més, que el risc de patir abusos sexuals en un centre d'acollida és "dues vegades més gran" que el que corren altres menors que no hagin ingressat en aquest tipus d'instàncies.

La naturalesa dels abusos va des de "penetracions o un altre tipus de contacte genital" a casos de tocaments, que es produïen de manera reiterada durant diversos anys. Les conclusions de l'informe també han estat crítiques amb el paper de les autoritats públiques a l'hora d'aturar els abusos, els quals amb prou feines es denunciaven.

El 2011, una altra comissió especial va revelar que prop de 20.000 menors d'edat van patir abusos sexuals des de 1945 per membres de l'església catòlica.

La Fiscalia es querellarà contra Laporta i dirigents de CiU per apropiació indeguda al Barça

La fiscalia investiga la venda d’uns terrenys a la localitat de Viladecans al F.C.Barcelona per més de quatre vegades el seu preu de mercat per part d’una empresa propietat de Laporta, dels exvicepresidents Alfons Godall i Joan Franquesa, la dona del conseller Lluís Recoder i el sogre de Duran i Lleida.

La fiscal cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Teresa Compte, està esperant el resultat de les eleccions del 25-N per veure a quin tribunal ha de presentar la querella contra Joan Laporta i d'altres exdirectius del Barça per una suposada apropiació indeguda quan eren gestors del club de futbol, segons informa.

Des del mes de febrer passat, la Fiscalia investiga una denúncia presentada per un soci contra Joan Laporta, expresident del club i diputat al Parlament de Catalunya, per la venda d’uns terrenys a Viladecans, per un preu molt superior al de mercat, per pert de l'empresa immobiliària Hackerson Ibérica, SL, propietat de Laporta, al F.C.Barelona. La fiscal, que ja ha interrogat alguns testimonis i exdirectius del club, espera si Laporta repeteix escó al Parlament per tramitar la querella al TSJC o a un jutjat d’instrucció ordinari, per la seva condició d’aforat.

Hackerson Ibérica, SL va vendre el 2008 uns terrenys a Viladecans al F.C. Barcelona per 18, 4 milions d’euros, on el club volia construir la Ciutat del Soci, instal·lacions d’oci exclusives per als socis del Barça, però que mai es van arribar a edificar. El problema rau en que el valor de mercat dels terrenys és d’uns quatre milions d’euros, segons la informació aportada pels denunciants.

La fiscalia investiga on han anat a parar aquests milions de més i se centra en els socis de Hackerson. El primer i més important és el propi Joan Laporta, però també hi figuren el seu soci al bufet d’advocats, Xavier Arbós, els exvicepresidents Alfons Godall i Joan Franquesa, la dona del conseller de Territori i Sostenabilitat, Lluís Recoder i el sogre de Josep Antoni Duran i Lleida, José Colls Alsius, entre d’altres.

A més a més, la Fiscalia també investiga altres irregularitats com el suposat cobrament de comissions irregulars per part dels exdirectius Marc Ingla i Jaume Ferrer en els fitxatges de determinats jugadors. I encara més, la magistrada investiga el destí de quasi tres milions d’euros del pressupost del club, dels quals més de mig milió va servir per pagar la seguretat del president Laporta i de casa seva, i la resta, uns dos milions i mig, van servir per suposadament finançar el seguiment i vigilància que des del club es va fer a quatre directius.

D’existir delicte en aquest cas, el responsable seria l’aleshores director general del Barça, Joan Olivé, home proper a Convergència que va arribar al càrrec des de la Fundació Catalunya Oberta, promoguda i liderada per l’antiga mà dreta de Jordi Pujol, Lluís Prenafeta.

CGPJ: "No hi ha cap llei que sigui per sempre"

El president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem (TS), Gonzalo Moliner, ha qualificat avui de "desafortunades" les crítiques al jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz, que va desautoritzar als que van tractar de criminalitzar la protestes del 25 de setembre al Congrés. "La Constitució Espanyola també és susceptible de reforma" ja que "no hi ha cap llei que sigui per sempre", ha afegit Moliner.

Moliner, després d'inaugurar la VII Trobada Transfronterer Hispano-Portuguès, ha afegit que "la llibertat d'expressió produeix això", crítiques "desafortunades" al jutge Pedraz, i ha reconegut que "no" li agrada.

També ha criticat les afirmacions abocades pel president del Consell General de la Ciutadania a l'Exterior, José Manuel Castelao, qui va manifestar que "les lleis són com les dones, estan per violar". "Això és una barbaritat, és horrorosa", ha assegurat el president del CGPJ, que ha continuat en el seu to crític en afirmar que no entén "com se li ocorre a algú dir-ho".

Ha matisat que, tot i ser "desafortunades", d'aquestes manifestacions no es pot "entendre que ha comès un delicte", tal com ha definit el PSOE, partit que ha demanat al fiscal general d'Estat, Eduardo Torres-Dulce, que les analitzi per si poguessin ser constitutives de delicte.

Gonzalo Moliner ha parlat sobre la crisi econòmica en la qual està immersa Espanya, encara que ha reconegut que "no està en perill l'Estat en Dret", tot i que "el moviment terrible social i econòmic" que hi ha al país "fa l'efecte que pot moure algun fonament".

El president del Tribunal Suprem i del CGPJ, sense entrar a analitzar les reformes que està plantejant el Ministeri de Justícia i que ha portat els jutges a plantejar jornades de vaga, ha assegurat que reformes com les del Codi Penal o de la Llei d'enjudiciament criminal es deuen al fet que "la societat espanyola evoluciona". "La Constitució Espanyola també és susceptible de reforma" ja que "no hi ha cap llei que sigui per sempre", ha afegit Moliner.

Confia que les noves taxes judicials siguin "assumibles" i no dissuasòries

Moliner ha mostrat la seva confiança que si s'aproven unes noves taxes judicials siguin assumibles i no tinguin un caràcter dissuasori. En aquest sentit ha assenyalat que si fossin assumibles "podrien ser positives" però si no és així estaria en contra. Tanmateix, ha apuntat que encara desconeix aquest projecte. "Sé que hi ha alguna cosa però no sé en què consisteix", ha dit.

El màxim representant del CGPJ ha indicat que és partidari que, de produir canvis en les taxes, es faci de la manera que s'eviti que l'article 24 de la Constitució sigui perjudicat. Les taxes aniran des dels 100 euros als 1.200, en el cas de recurs de cassació davant el Suprem. Altres taxes variaran en funció de la quantia del plet.

Feijóo contractà per més de 1,2 milions a empreses que administra la seva germana

Micaela Núñez Feijóo ha pogut comprovar en només nou mesos el privilegi que suposa tenir un germà com a president d'una comunitat autònoma. Les diferents filials de l'empresa Eulen, de les que ella és apoderada, s'han beneficiat des de principis d'any de nou contractes de la Xunta de Galícia que presideix Alberto Núñez Feijóo i que, en total, han suposat a l'entitat uns ingressos que arriben 900.000 euros.

Si a aquesta quantia se li suma la del contracte que es va concedir a Eulen SA el 2010, tot just uns mesos després que l'actual president accedís al poder, la quantitat total que han rebut les empreses que administra la germana de Núñez Feijóo des de fa tres anys és de més de 1,2 milions d'euros.

És especialment cridaner el nombre de contractes adjudicats a Eulen en els últims mesos, just abans que el president gallec convoqués eleccions anticipades i, per tant, veiés perillar la seva continuïtat al capdavant de la Xunta. Segons la pàgina web oficial que el Govern autonòmic ha creat per fer públiques totes les seves contractacions (seguir aquest enllaç), l'Executiu gallec ha contractat amb les diferents empreses del grup licitacions que fins i tot han arribat als 432.000 euros, com la que el passat mes de març adjudicar a Eulen SA el servei de jardineria i manteniment de zones verdes del complex mediambiental de Cerceda (La Corunya).

Un altre dels contractes més sucosos és el que, al febrer, va suposar l'adjudicació a Eulen Seguretat SA del servei de seguretat general del recinte firal i particular de la Setmana verda de Galícia, la despesa assumeix la Xunta, i que va ascendir a 147.500 euros. Així, en total, fins a nou adjudicacions a les empreses de la germana de Núñez Feijóo en només vuit mesos, esgotant el termini fins a les eleccions que se celebraran el pròxim dia 21.

El PSdeG vol que Feijóo doni la cara

Segons els diferents documents dels registres a què ha tingut accés Públic, Micaela Núñez Feijóo figura com apoderada de quatre empreses. Entre elles estan Eulen SA, amb seu a Biscaia, Eulen Seguretat SA i Eulen Serveis Sanitaris SA, ambdues situades a Madrid. La figura d'apoderada que té la germana del president gallec suposa que els propietaris de les empreses li han donat poders i, per tant, és ella la que s'encarrega d'administrar.

L'escàndol, que ha estat revelat aquest mateix matí pel diari Orense La Regió, entrarà de ple en la campanya electoral del 21-O que va començar la setmana passada. De fet, els socialistes gallecs ja tenen pensat posar en marxa diverses iniciatives perquè Núñez Feijóo doni la cara. Fonts del PSdeG consultades per aquest diari han exigit al president de la Xunta que "expliqui i aclareixi" les condicions en què s'han produït tots aquests contractes.

4 vídeos: El clam per la independència que Espanya va amagar

El Camp Nou es va omplir de milers d'estelades per rebre el Madrid. Al minut 17.14 tot el clam va cridar amb força independència, i es va desplegar una gran estelada. Fou especialment intens el moment en què van entrar els jugadors al camp i el públic va cantar de viva veu l'himne del Barça mentre es desplegava l'impressionant mosaic amb la senyera que ocupava tot l'estadi i la paraula Barça.

L'emissió del partit per televisió, que van oferir GolT i Canal+, va ometre les imatges de la gran estelada que es desplegava a la grada i la de la gent cridant independència. Però avui hi ha a la xarxa molts vídeos d'espectadors que van assistir al partit que demostren la intensitat del clam independentista.


Grècia: Detinguts 18 manifestants abans de la visita de Merkel

Divuit treballadors d'electricitat grecs seran acusats dilluns per alterar l'ordre després que la policia dissolgués una protesta contra les mesures d'austeritat davant la visita de la cancellera alemanya, Angela Merkel. Entre els que compareixeran davant un jutge està Nikos Fotopoulos, el líder del poderós sindicat GENOP, que ha promès convocar 48 hores d'aturades en el sector energètic quan es presenti una nova ronda de retallades al Parlament.

La policia antiavalots es va mobilitzar el diumenge a la nit després que un grup de treballadors ocupessin un centre de dades de la companyia PPC per protestar en contra d'un impost sobre la propietat molt impopular recaptat a través de les factures d'electricitat que es va imposar el any passat per apuntalar les deficitàries finances del país.

"Heu convertit la nostra vida en un infern i el país en un protectorat", va dir el sindicat en un comunicat el diumenge per anunciar l'ocupació de les instal·lacions.

El primer ministre grec, Antonis Samaras, va prometre dijous mantenir la llei i l'ordre després que treballadors dels molls, que no havien rebut els seus salaris, intentessin assaltar el Ministeri de Defensa. "No permetré que aquest país es quedi sense protecció", va dir als periodistes.

El descontentament per les retallades imposats pel FMI i la UE va en augment a Grècia. Merkel té previst visitar Atenes dimarts en un viatge de suport a les polítiques d'austeritat aplicades pel fràgil govern tripartit de coalició de Samaras.

Però s'enfronta a una recepció hostil per part d'un poble desgastat per anys de recessió, amb manifestacions previstes a la capital grega. Molts grecs culpen de la difícil situació a Merkel ia les polítiques d'austeritat que està donant suport a tot Europa.

L'economia grega s'ha reduït prop d'una cinquena part des de 2008, en part a causa de les mesures d'austeritat exigides a canvi dels rescats. L'atur en el sector privat està en un rècord del 24 per cent, mentre els funcionaris han perdut prop d'un terç dels seus ingressos.

Els holandesos contra el carnet de marihuana

El sud d'Holanda va introduir el passat mes de maig el polèmic "carnet de marihuana". La nova regulació en aquesta regió està dirigida a evitar el turisme estranger a la recerca de drogues toves, però la introducció del carnet ha comportat un augment del tràfic il·legal de marihuana i haixix tant als carrers com en cases privades ja que els holandesos es neguen a estar controlats per un carnet.

A més es pretén convertir aquests locals en clubs l'entrada permet lliurement l'accés només a residents holandesos. Per comprar droga tova, els clients han de presentar el seu carnet d'identitat i registrar-se com a socis.

Però la introducció del carnet ha comportat un augment del tràfic il·legal de marihuana i haixix tant als carrers com en cases privades. Aquests proveïdors del "mercat negre" estan subvencionats tant per consumidors estrangers com per holandesos que no volen registrar oficialment en un coffeeshop.

La regulació entrarà en vigor en la resta d'Holanda a partir del gener del 2013, però els alcaldes de moltes ciutats han demanat amb urgència al govern que reconsideri la implementació d'aquesta norma.

Mor als 132 anys la dona més gran de Geòrgia i probablement del món

La persona més anciana de Geòrgia, Antisa Jvichava, ha mort avui a l'edat de 132 anys a la localitat de Tsalendzhij, a uns 360 quilòmetres a l'oest de la capital, Tbilisi, on vivia amb el seu fill, els seus néts i besnéts. Les autoritats georgianes van assegurar als mitjans locals que es tractava de la persona més vella del món i es van dirigir als editors del Llibre dels Rècord Guinness perquè certifiquin aquest fet.

Tbilissi té els documents que demostren que l'anciana havia nascut el 8 de juliol de 1880.

El vicegovernador de la regió de Samegrelo, Vajtang Tsjadaya, va dir que a Geòrgia sempre hi ha hagut una gran quantitat de persones longeves i ha afegit que el fet que hi visqués la persona més vella del món confirma la peculiaritat del "gen georgià".

L'Alemanya neonazi de Merkel regala als rics i explota els pobres

El 10% dels alemanys concentrava, el 2008, el 53% dels actius privats, assenyala l'Oficina Estadística Federal. Al següent 40% més ric li correspon el 46% i al 50% restant... l'1%. L'evolució des de 1998 és inequívoca: en deu anys, el 50% més pobre ha passat de tenir el 4% dels actius al seu actual 1%. La categoria intermèdia del 40% s'ha encongit, sis punts, mentre que la indecent concentració de riquesa del 10% més ric ha pujat vuit punts. Ara el 10% dels alemanys més rics concentren el 66,6% del capital.

L'acabat de publicar informe quadriennal del Ministeri de Treball alemany, "Riquesa i Pobresa", de 500 pàgines, conté un reconeixement oficial de l'augment de la desigualtat al país que fa 30 anys figurava com relativament anivellat en el context europeu. En 20 anys els actius privats s'han més que duplicat. Han passat de 4,6 bilions d'euros a 10 bilions. Dividit entre els 40 milions de llars alemanys, llançaria 250.000 euros per llar, un país de Xauxa. Desgraciadament el repartiment real d'aquesta fortuna ho espatlla tot.

Un altre estudi, l'Institut Alemany d'Investigació Econòmica, datat el 2011, ofereix un panorama semblant, el gràfic és esgarrifós.

Al 0,1% de la població major de 17 anys li correspon el 22,5% dels actius, assenyala aquest estudi. El 0,9% té el 13,3% i al 9% li correspon el 30,8%. Tot això sumat porta que el 10% dels alemanys més rics concentren el 66,6% del capital.

Al següent 40% de la població li correspon el 32,2% dels actius. El 50% restant de la població posseeix el 1,4%.

"Com a cristians i cristianes no podem acceptar el fraccionament social de la nostra societat", diu Sabine Schiedermair, presidenta de la federació alemanya d'empleats catòlics (KAB).

Encara que l'informe del Ministeri de Treball conclou amb un kafkià, "en definitiva, les dades donen una evolució positiva sobre la vida a Alemanya", el seu contingut no ha pogut sinó estimular un debat sobre la política fiscal.

Al Bundestag el cap del grup parlamentari de Die Linke, Gregor Gysi, va clamar el 27 de setembre contra l'actual situació, exigint gravar les grans fortunes i el retorn a impostos raonables per les empreses.

"En el conjunt de la Unió Europea els impostos a empreses han baixat un 9% i estan en una mitjana del 23,3% i l'impost sobre les rendes més altes ha caigut un 7,3%", va dir Gysi, l'únic líder parlamentari d'origen jueu de la càmera, òbviament de l'antiga Alemanya de l'Est. "Abans de la crisi teníem a Alemanya 799.000 milionaris en euros, ara tenim 830.000", va dir.

"Quan no té a veure amb responsabilitat individual i capacitat personal, la desigualtat es converteix en un problema de aceptancia i en això consisteix, de fet, la injustícia", assenyala una editorial del Financial Times Deutschland. "Quant temps pot tolerar una societat que els rics es facin més rics?", Es pregunta el Frankfurter Rundschau. "No hi ha res positiu en aquesta situació, és un desenvolupament clarament malalt, perquè ja ni tan sols vivim en un capitalisme d'empresaris propietaris, sinó en un capitalisme de propietaris d'actius", diu Bernhard Emunds, director de l'Institut Nell-Breuning.

L'informe governamental confirma oficialment l'extrema desigualtat que hi ha a Alemanya, diu Ulrich Schneider, director de l'Associació Alemanya per a un Benestar Equitatiu, un lobby assistencial enfocat a l'ideal social de la igualtat d'oportunitats.

El país ha arribat a la seva actual situació perquè en els deu últims anys els salaris reals no han augmentant mentre que els beneficis empresarials s'han més que doblat, explica. "D'altra banda, la legislació Hartz IV potenciar el sector de salaris baixos que al costat de la precarització laboral s'han disparat", diu. El tercer element ha estat la retallada impositiu a les rendes més altes, "que ha creat des de l'any 2000 un problema nacional de recaptació".

En els anys vuitanta Alemanya estava al final de l'escala europea de països amb sector de salaris baixos: 14%. Avui està, amb un 25% de l'ocupació precaritzat, a l'una amb els Estats Units.

Aquesta involució sociolaboral i fiscal va ser obra del govern de coalició de socialdemòcrates i verds (1998-2005), que van baixar a un 29,8% (de fet a un 22%) l'impost a empreses, que amb el canceller conservador Helmut Kohl havia estat del 51,6%. Aquesta circumstància impedeix als socialdemòcrates i als verds ser ara incisius en el debat sobre la desigualtat.

La completa absència d'una revisió d'aquella política per part del bloc Vermell i Verd alemany, explica també que els socialdemòcrates (SPD) presentin com a candidat a les eleccions de l'any que ve a l'ex ministre de finances Peer Steinbrück, un neoliberal que va ser protagonista de aquella política.

Amb Steinbrück, "l'SPD ha posat de candidat a qui va diagnosticar la crisi financera tan equívoca com la cancellera", diu l'analista Wolfgang Munchau. Amb la petita esquerra de Die Linke (intenció de vot: 8%), com a única força replicant, la situació no pot ser més favorable per Angela Merkel.

Les dones guanyen menys

Les dones alemanyes guanyen de mitjana un 22% menys que els homes, assenyala l'Oficina Federal d'Estadística. La diferència és més acusada en els llocs de direcció, on les dones guanyen una tercera part menys que els homes, i més petita en els llocs administratius baixos, on la diferència és del 4%.

Hugo Chávez és reelegit president amb el 54,4% dels vots

El president de Veneçuela, Hugo Chávez, ha guanyat les eleccions presidencials amb el 54,45% dels vots, ha anunciat la presidenta del Consell Nacional Electoral (CNE), Tibisay Lucena. Chávez aconsegueix així la seva tercera reelecció i governarà el país durant el període 2013-2019, moment per al qual acumularà un total de 20 anys en el poder. El candidat opositor, Henrique Capriles, ha aconseguit el 44,97% dels sufragis. Amb el 90% del vot escrutat, l'avantatge de gairebé 10 punts de Chávez es tradueix en més d'un milió de vots: 7.444.082 davant els 6.151.544 de Capriles.

Els altres quatre candidats que concorrien a aquests comicis no han aconseguit en cap cas més del 0,5% de les paperetes.

La participació s'ha situat en el 80,94%, segons les dades facilitades per Lucena, el que converteix a aquesta jornada electoral en una de les més concorregudes de la història recent de Veneçuela.

"És una de les més altes participacions de les últimes dècades", ha dit la presidenta del CNE, que ha felicitat per això a tots els electors que han sortit a votar. "Una vegada més, hem tingut un procés electoral tranquil, sense sobresalts, amb l'alegria d'aquest poble que va decidir sortir a votar massivament", ha afirmat.

Lucena ha convidat els guanyadors a celebrar la seva victòria "amb tranquil·litat, pacíficament, com aquest poble s'ho mereix" i ha conclòs la seva intervenció dient que "el país sencer ha guanyat".

Chávez convida a Capriles a dialogar

Al poc temps de conèixer-se els resultats oficials, el mandatari veneçolà-que fa 14 anys en el poder-ha escrit en el seu compte de Twitter: "Gràcies al meu estimat poble. Visca Veneçuela. Visca Bolívar". "Gràcies Déu meu. Gràcies a tots i a totes".

Milers de seguidors de Chávez s'han congregat als voltants del Palau de Miraflores-seu del Govern-on el president veneçolà ha comparegut per agrair la seva victòria. Una compareixença en què ha convidat a Capriles al diàleg i ha aprofitat per felicitar l'oposició per haver reconegut "la veritat, la victòria del poble".

Chávez, de 58 anys, ha dit que el pròxim període de Govern no comença el 10 de gener, sinó "avui mateix" i que "Amèrica Llatina ha guanyat" també en aquests comicis. En un discurs en què no han faltat les referències a Simón Bolívar, el president de Veneçuela ha demanat a Déu "vida i salut per seguir servint el poble veneçolà".